24/10/2022 | 06:00
La manera com gestionem el temps quotidià és una preocupació en augment davant de la dificultat de trobar l’equilibri entre el temps personal, el familiar, el laboral, el de cura i el social. Cada vegada més països i organitzacions reclamen que el temps propi sigui un dret de ciutadania. Però quin paper tenen les ciutats en la millora de la gestió del temps?
Fa temps que Barcelona impulsa polítiques municipals d’usos del temps. L’any 2011 ja va signar el Pacte del temps per impulsar, de forma comuna entre el consistori i la ciutadania, mesures per a una organització del temps que promogués la reducció de les desigualtats socials, la millora de la qualitat de vida i la promoció d’una economia plural al servei de les persones.
Aquest 2022, la ciutat s’ha convertit en la primera Capital Mundial de les Polítiques del Temps. “La Capitalitat impulsarà polítiques de temps que van més enllà de la conciliació i de la corresponsabilitat (tot i incloure-les), que s’adrecen a canviar l’organització del temps en la seva globalitat”, explica la gerenta municipal de l’Ajuntament de Barcelona, Sara Berbel.
“Cal passar d’una dimensió individual de les cures a una de col·lectiva”
La sociòloga urbana Blanca Valdivia considera que les ciutats han de prioritzar les polítiques en l’àmbit de la cura i de la pobresa de temps: “Cal passar d’una dimensió individual de les cures a una de col·lectiva”, assegura. Aquesta és la idea de projectes comunitaris de cures impulsats pel consistori barceloní com VilaVeïna, comunitats veïnals que comparteixen serveis i recursos sociosanitaris pròxims, o el servei de canguratge gratuït Concilia, que facilita la conciliació a famílies de renda baixa.
Incidir en el temps de cura no és l’única cosa que es pot fer en l’àmbit de ciutat. Per a Valdivia, la reordenació del traçat urbà també marca diferències. Actualment “es prioritza l’ús productiu de l’espai, quan hauríem d’anar cap a l’ús reproductiu”, diu.
En aquesta línia i en el marc de la Capitalitat, Berbel assegura que el consistori “avançarà en els models híbrids de treball per permetre major flexibilitat i una millora important del medi ambient, en la proximitat i la ‘ciutat dels 15 minuts’”.
Amb aquesta mirada, Barcelona continuarà impulsant les superilles, que diversifiquen els usos de l’espai urbà i faciliten la mobilitat a peu i el consum de proximitat. També es donarà suport a la xarxa d’empreses NUST, on més de 130 empreses i entitats treballen per facilitar una millor gestió del temps i la conciliació. O s’ampliaran els serveis d’informació i atenció ciutadana en línia, que fan més eficients gairebé dos milions de tràmits cada any.
* Aquest article apareix publicat originàriament al Dossier Crític ‘Temps’, editat per CRÍTIC i Pol·len, i que podeu comprar a la nostra Botiga. Si sou subscriptors/ores de CRÍTIC, us l’enviem gratuïtament a casa.
