Crític Cerca
Espai Crític

Què significa ser feminista?

La sociòloga Marina Subirats, l'escriptora Bel Olid i la periodista Marina Amores hi reflexionaran en una nova sessió del cicle 'Debats UB: Feminisme(s)'

02/10/2020 | 06:00

Al món laboral encara hi ha molt de recorregut fins a la igualtat entre dones i homes / ARXIU

El feminisme no és una moda. Ve de segles enrere, com reflexionaven les activistes Mireia Bofill i Mercè Otero en una entrevista a CRÍTIC. Però el cert és que, en els últims quaranta anys, els moviments feministes a casa nostra han aconseguit grans canvis estructurals: des de la legalització dels anticonceptius, passant per la Llei del divorci, la d’interrupció voluntària de l’embaràs o la Llei catalana del dret de les dones a erradicar la violència masclista. Malgrat tots els avanços legislatius, encara hi ha moltes causes pendents que no s’han solucionat i que continuen sent el cavall de batalla del feminisme: des de les desigualtats econòmiques en l’àmbit laboral, fins a la càrrega majoritàriament femenina de les tasques domèstiques, passant per la xacra dels assassinats masclistes o les discriminacions sistemàtiques a persones LGTBI.

Reflexionar sobre tota aquesta història recent és l’objectiu de la nova sessió del cicle ‘Debats UB: Feminisme(s)’ que porta per títol ‘Què significa ser feminista? Herències del passat i reptes futurs‘ i que tindrà lloc el dimarts 6 d’octubre a les cinc de la tarda. El debat serà online i es podrà seguir pel canal de Youtube de la Universitat de Barcelona. La pregunta que encapçala la sessió la respondran tres dones de diferents generacions, que permetran seguir el fil lila de les reivindicacions feministes de les últimes quatre dècades. Per un costat, al debat hi haurà la Marina Subirats, sociòloga especialitzada en Educació i en desigualtats de gènere i històrica feminista. Per l’altre, l’escriptora Bel Olid, autora de dos assajos feministes d’èxit en català com ‘Feminisme de butxaca‘ i ‘Follem?‘. I, finalment, la periodista Marina Amores, autora de diversos documentals i especialitzada en videojocs i gènere. La xerrada serà moderada per la periodista Montse Virgili, la directora del programa de Catalunya Ràdio ‘Les Dones i els dies‘.

Un debat sobre la diversitat de les dones i dels moviments feministes

El nou debat sobre feminisme reprèn el cicle que va començar el passat febrer amb una conferència de la neurocientífica Gina Rippon i la seva defensa sobre la inexistència del gènere en el cervell humà. ‘Debats UB: Feminisme(s)’ s’havia aturat durant la pandèmia, però es recupera aquest nou curs de forma virtual. L’objectiu, segons Maite Vilalta, secretaria general i vicerectora d’Igualtat i Acció Social, és “reflectir i celebrar la pluralitat i la diversitat de les dones i dels moviments feministes” per trobar enteses, comprensions i mirar de posar llum a alguns debats del feminisme. Després d’aquest debat sobre la història i l’actualitat dels moviments feministes, el cicle tractarà, en les properes sessions, sobre el paper de les dones en l’economia i el desenvolupament, les dones i el poder, o la violència contra les dones. La sèrie de debats, igual com va ser l’anterior sobre Catalunya i Espanya, “vol aportar una visió acadèmica de les preocupacions socials, donant elements d’anàlisi i fomentant la reflexió col·lectiva”, en paraules de Vilalta.

Les premiades en la primera edició dels Premis Clara Campoamor i Rosalind Franklin als millors TFG i TFM, respectivament, amb perspectiva de gènere / UB

Aquest no és l’única acció que la Universitat de Barcelona dedica a la igualtat de gènere. Paral·lelament, els últims mesos s’han aprovat un seguit d’accions estructurals, com ara el tercer Pla d’igualtat que ja va ser aprovat per la Comissió d’Igualtat i que aviat serà objecte d’un Consell de Govern per a la seva ratificació. O el nou protocol contra l’assetjament sexual, per raó de sexe i orientació sexual i identitat de gènere, i altres conductes masclistes. Sota el paraigua d’una campanya de visibilització de les dones a la universitat, també s’han emprès “diversos actes, activitats i accions, com el bateig d’espais, sales i edificis a tota la UB, la publicació d’informació sobre les primeres dones a cada Facultat de la UB, o la creació dels Premis Clara Campoamor i Rosalind Franklin als millors TFG i TFM respectivament amb perspectiva de gènere, entre d’altres”, explica Maite Vilalta.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu els podcasts de '5 dies de fúria' i el pròxim Dossier CRÍTIC 'Crisi o vida'

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies