25/10/2022 | 06:00
Les dones dediquen gairebé dues hores el dia a tasques domèstiques i de cura, mentre que els homes n’hi destinen menys d’una. Les que sol·liciten més excedències per cuidar persones dependents també són elles: el 92% de les excedències per cura de fills i filles les demanen dones, tal com consta a l’informe Les dones a Catalunya del 2021, elaborat per l’Observatori de la Igualtat de Gènere. Aquesta dedicació és no remunerada i se suma, en molts casos, a la jornada laboral retribuïda: “Les dones acaben tenint més hores de treball que els homes; la seva disposició de temps lliure és inferior i, encara menys, entre les més precaritzades”, afirma Núria Vergés Bosch, directora general de Cures, Organització del Temps i Equitat de la Generalitat. Matxalen Legarreta, investigadora experta en treball domèstic, explica que “el temps és un recurs universal, i veure en què l’invertim ens dona molta informació sobre com s’organitza la societat i quines desigualtats de gènere hi ha”. Per tal de revertir la “pobresa de temps” de les dones, el Departament d’Igualtat i Feminismes ha engegat el programa TempsxCures, amb serveis de cura infantil, gratuïts o a preus reduïts.
TempsxCures destinarà més de 20 milions d’euros anuals a serveis de cangur, casals, ludoteques i colònies
La inversió que hi destinarà la Generalitat és de més de 20 milions d’euros anuals a partir del pla Corresponsables, que es distribueixen per tot Catalunya segons les necessitats de cada zona. El Departament acompanya els municipis i els consells comarcals en la definició i implementació dels serveis de cangur, casals, ludoteques o colònies, per tal que siguin els més adequats per a cada territori. Per exemple, a la Terra Alta han creat una ludoteca itinerant que cada dia acollirà els infants en un dels dotze municipis de la comarca, i a la Cerdanya s’establirà un espai fix a Puigcerdà i un servei itinerant. “Aquesta iniciativa és una manera de generar un denominador comú que ajudi a la igualtat territorial vers el temps i el treball de cures”, comenta Vergés.
La directora de Cures apunta que la iniciativa genera el temps perquè aquelles dones que ho vulguin puguin inserir-se al mercat laboral en les hores que abans dedicaven a les cures, però també destinar-lo a l’oci o a tenir cura d’elles mateixes. Vergés destaca que es prioritzaran famílies monomarentals, mares que han patit violència masclista, dones en situació d’atur de llarga durada, migrades i amb altres responsabilitats de cura acreditada. Un altre benefici que aportarà TempsxCures és “que les feines de cangur puguin sortir de la informalitat” a través de més contractació pública per posar fi a la precarietat de les treballadores, reconeixent la importància de les cures.
“Els governs també s’han de corresponsabilitzar de les cures; hem de posar-les al centre a través de polítiques feministes”, afirma Vergés. Legarreta està d’acord que l’Estat és un agent clau en el repartiment del treball de cures i que ha de cobrir una part d’aquestes tasques, perquè així les persones que cuiden poden fer-ho d’una manera més sostenible i dedicar-se més temps a elles, ja sigui amb activitats d’oci o en participació política, més enllà del mercat laboral.
* Aquest article apareix publicat originàriament al Dossier Crític ‘Temps’, editat per CRÍTIC i Pol·len, i que podeu comprar a la nostra Botiga. Si sou subscriptors/ores de CRÍTIC, us l’enviem gratuïtament a casa.