29/10/2021 | 06:00
Què és l’agroecologia? És el mateix que l’agricultura ecològica? Què pot fer un ajuntament d’un municipi petit per donar suport a les iniciatives agroecològiques que sorgeixen al seu territori? Es pot practicar l’agroecologia en una àrea urbana o pròxima a una gran ciutat? Què vol dir transició agroecològica? Això és només una qüestió dels pagesos i ramaders o també afecta la resta de la ciutadania? La manera com ens alimentem o com comprem els aliments forma part d’aquesta transició? Preguntes com aquestes —i d’altres de més complexes— són la base de diferents formacions universitàries que han sorgit en la darrera dècada al voltant de l’agroecologia.
La Universitat Autònoma de Barcelona aviat engegarà la setena edició de la Diplomatura de Postgrau en Dinamització Local Agroecològica, una iniciativa conjunta de dos instituts propis, l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP-UAB) i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA-UAB), i diverses entitats externes, com ara la cooperativa Arran de Terra i la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Universitat de Vic-UCC. Orientada a persones que treballen en els àmbits agroalimentari i del desenvolupament local, sigui des de la societat civil o des de les administracions públiques, i també a estudiants o investigadores, aquesta formació vol donar eines “per promoure la transició agroecològica dels nostres territoris i sistemes alimentaris locals, per tal de fer-los més saludables, més justos i més sostenibles”.
Hem parlat amb tres persones que van cursar aquest Postgrau en la darrera edició, duta a terme durant el curs 2020/2021, per saber com, malgrat les restriccions provocades per la pandèmia, els va ser útils en els seus camps d’acció respectius, ja sigui la investigació aplicada, l’activisme social o la divulgació sobre l’agroecologia. Totes tres ens traslladen la seva mirada personal sobre la transició ecològica i ens expliquen com creuen que hi poden posar el seu granet de sorra per fer-la possible algun dia.
Mar Carrera, l’editora que estima la terra que trepitja
Mar Carrera és sòcia de treball de la cooperativa Pol·len, especialitzada en l’ecoedició de llibres de pensament crític. Ella és nascuda a Gràcia i ha viscut sempre en àmbits urbans, fins que fa un any i mig es va traslladar a Manlleu, a la comarca d’Osona. “Tinc avantpassats pagesos, concretament del Penedès i de l’Empordà”, explica la Mar, “però, fins que no he anat a viure a un àmbit rural, no he pogut percebre en primera persona la importància de tota la gent que resisteix encara vivint i treballant la terra”.
La parella de la Mar, en Sergi, és pastor i membre, juntament amb tres persones més, de la cooperativa El Serradet de Barneres, de Sant Martí Sescorts, petit nucli del municipi de Santa Maria de Corcó – l’Esquirol. Allà hi tenen un ramat d’ovelles a partir del qual elaboren formatges, que venen només als mercats locals dels voltants. Fan pràctiques ecològiques en l’alimentació, el maneig i la salut del bestiar i formen part de l’entitat Mengem Osona, una associació de productors i consumidors impulsada per sis projectes agroecològics de la comarca. “Viure aquí i veure el seu dia a dia m’ha fet canviar la meva visió sobre l’agroecologia, que fins ara només havia conegut en una aproximació més teòrica”, diu la Mar. “A més, també m’estic implicant a fons en grups ecologistes de la comarca, com ara el Grup de Defensa del Ter”, una entitat amb més de 30 anys de trajectòria que lluita per recuperar la vida i l’entorn natural de la conca del riu Ter.
Aquesta va ser una de les motivacions que van dur la Mar Carrera a interessar-se més per la dinamització local agroecològica, però no en va ser l’única. “A Pol·len, coordino una col·lecció d’ecologia, amb un apartat dedicat a l’agroecologia. Així que necessitava nodrir-me d’informació sobre aquest àmbit”, es justifica, per tot seguit aclarir que molta gent creu que agricultura ecològica i agroecologia és el mateix. “No n’hi ha prou a suprimir els productes químics per tractar la terra o alimentar el bestiar”, explica Carrera; “cal fer un salt més: redissenyar tot el procés de producció agrícola i ramadera, pensant en la sostenibilitat, en quin ús es fa de l’energia, canviant la relació entre productores i consumidores… L’agricultura ecològica pot conviure amb un model econòmic capitalista; l’agroecologia, no, ja que persegueix trencar amb aquest model dominant, que ens du cap al col·lapse”.
Mar Carrera: “El vessant educatiu de l’agroecologia m’interessa molt: cal fer més materials pedagògics”
Però les dades estadístiques ens diuen que la penetració d’aquesta visió innovadora de la producció agrària encara és incipient: l’agricultura ecològica només ocupa el 7,34% de la superfície conreada a Catalunya, segons dades del 2020 del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE). En el cas de la província de Barcelona, el percentatge puja fins al 13,50%, però encara és lluny de l’objectiu de la UE d’arribar al 2030 amb el 25% de les terres agrícoles destinades a la producció ecològica, segons que fixa el Pacte Verd Europeu. És cert que en els últims anys hi ha hagut un creixement molt ràpid, especialment en el nombre d’operadors (empreses o cooperatives) que s’hi dediquen, al voltant del 10% anual, fins a arribar a la xifra de gairebé 4.500 operadors inscrits al CCPAE l’any passat.
El pas de la Mar pel Postgrau de Dinamització Local Agroecològica de la UAB ha tingut una conseqüència pràctica que ella mateixa ens explica: “Vaig fer un treball final que recollia 12 experiències de projectes agroecològics i educatius a tot Catalunya i ara el vull convertir en un llibre, que editem des de Pol·len”. I hi afegeix: “El vessant educatiu també m’interessa molt, ja que, a més de canviar el sistema productiu des del món de la pagesia —i per tant, també contribuint a la sobirania alimentària—, cal explicar-ho bé a les futures generacions, a través de les escoles i dels materials pedagògics que els proporcionem”. En les il·lustracions d’aquest llibre, la Mar compta amb la col·laboració d’una persona que va conèixer al Postgrau de la UAB, Mariló Fernández, i de la seva filla.
Mariló Fernández, l’activista que creu en l’agroecologia urbana
Mariló Fernández és neta de camperols extremenys i andalusos. Els seus pares van emigrar a Catalunya després de la Guerra Civil, com tants d’altres, buscant feines de subsistència i van acabar establint-se a Can Vidalet, un barri de l’Hospitalet de Llobregat, tocant a Esplugues, que llavors tot just començava una ràpida transformació urbana. “En pocs anys, Can Vidalet i altres zones dels afores de Barcelona van passar de ser camps de conreu a ser denses concentracions d’edificis d’autoconstrucció o de lletjos blocs de pisos”, explica a CRÍTIC la Mariló. “Es va crear un espai de relat de lluita obrera en un barri d’origen camperol”. I aquí va néixer ella, sense saber gairebé res de les seves arrels pageses i en un moment en què noves onades d’immigració —ara de l’altra banda de l’Atlàntic— s’instal·laven a l’Hospitalet.
La Mariló va estudiar Belles Arts i fotografia, però ara la seva ocupació principal és a La Fundició, una cooperativa nascuda el 2006 amb seu al barri de Bellvitge, que impulsa processos col·lectius de construcció de coneixement, pràctiques culturals i formes de relació enteses com a recursos d’ús comú veïnal. Des de fa alguns anys, aquesta cooperativa s’ha convertit en la capçalera de l’Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet, també conegut per La Col·lectiva. “Dins de l’Ateneu, hem engegat un eix de treball sobre agroecologia”, explica Fernández, “que ha desembocat en la creació de Keras Buti (que vol dir ‘Fem coses’ en caló), un grup de consum que adopta la manera de veure el món de la comunitat gitana, que posa el sosteniment i la reproducció de la vida al centre.
Mariló Fernández: “Viure l’agroecologia a l’Hospitalet no és fàcil, tot i ser al costat del Parc Agrari del Baix Llobregat”
“Aquestes són les raons que em van dur a formar-me més sobre agroecologia. Vinc de l’activisme en aquest àmbit, però em faltava bagatge i coneixement de què s’està fent en altres territoris, perquè el cas de l’Hospitalet és singular: la ciutat formava part inicialment del Parc Agrari del Baix Llobregat, però en va sortir fa uns quants anys”, justifica la Mariló per explicar les dificultats de fer agroecologia o crear espais de sobirania alimentària en un municipi sense gairebé espais agrícoles. “L’únic que quedava, Can Trabal, se’l volen carregar i estem lluitant des d’una plataforma ciutadana creada a Bellvitge per salvar-lo”.
El nombre de cooperatives agroecològiques a la província de Barcelona ha augmentat de forma significativa en la darrera dècada, passant de ser 36 l’any 2009 a ser-ne 57 el 2018, segons una tesi doctoral de l’investigador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Ricard Espelt, recollida en el llibre Cooperativisme i agroecologia a Barcelona (Comanegra, 2019), elaborat pel mateix Espelt i per la periodista Núria Vega, amb el suport de la Fundació Ideograma. Aquestes dades no inclouen els tres darrers anys, en els quals, malgrat la pandèmia —o potser a causa de la pandèmia—, la conscienciació sobre l’alimentació com un dret bàsic ha crescut entre la ciutadania.
“Formar-me en agroecologia m’ajuda a veure les coses diferents. Abans el meu barri era ple de botigues de “chorizos extremeños” i ara, en canvi, és ple de bars que elaboren productes típics llatinoamericans. Aquest és el menjar de proximitat per a aquests milers de nouvinguts, però no hem quedat que no és sostenible portar el menjar des de l’altra banda del món? Això em planteja contradiccions”, diu Mariló Fernández, “i jo sempre aprenc quan hi ha coses a qüestionar”.
Daniel Castillo, el tècnic que busca eines per millorar la seva feina
Daniel Castillo és madrileny, va estudiar Enginyeria Forestal a Còrdova, i actualment és tècnic de projectes i formació de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica / Agroecologia (SEAE), amb seu a València. Fins al 2016 treballava en una consultoria ambiental; però, al marge d’aquesta feina, personalment havia entrat en contacte amb gent vinculada a l’agroecologia, tant d’horts urbans com de cooperatives de consum. Arran d’un curs a l’Escola de Pastors de la Comunitat Valenciana, va muntar amb dues persones més i dins de Transversal —cooperativa valenciana que treballa la participació ciutadana, la comunicació, les polítiques públiques i el desenvolupament local— un projecte pilot de foment de la carn de ramaderia extensiva de xai i de cabrit de la comarca dels Serrans, a l’interior de la província de València.
Daniel Castillo: “Per dinamitzar l’agroecologia en un territori, has de tenir en compte tots els actors, no només pagesos i ramaders”
“Per primer cop en la meva vida”, explica a CRÍTIC Daniel Castillo, “vaig poder ajuntar el meu interès personal per l’agroecologia amb el meu vessant professional. I vaig veure que això m’omplia molt més que el que feia abans”. Poc després, va entrar a treballar com a tècnic a la SEAE, una entitat de referència a l’Estat que des del 1992 fa recerca, formació i assessorament per fomentar l’agricultura ecològica. Té la seu a Catarroja (l’Horta Sud, València) i en les dues darreres dècades ha ampliat el seu enfocament i discurs a l’agroecologia, sobre la base de la producció ecològica, però tenint en compte altres aspectes, com ara la dimensió social i política de l’agricultura ecològica. Fins i tot ha incorporat la paraula al nom de l’entitat i a l’URL del seu portal web.
Daniel Castillo va decidir formar-se a la UAB perquè, segons ens explica, “necessitava eines per al treball de dinamització al territori que faig des de la meva entitat i en tot això de l’agroecologia era fins ara un autodidacte. No es pot actuar només des de la teoria. Has de treballar amb tots els actors que incideixen en un territori, no només amb els pagesos i ramaders; també amb el sector turístic, amb l’hostaleria, amb les administracions locals… per poder escoltar tothom abans de decidir com actuar en un territori per afavorir la implantació d’iniciatives d’agroecologia”. Per a Castillo, aquestes eines te les proporciona la DLA (dinamització local agroecològica), una metodologia innovadora, ja que procura reforçar la capacitat de les comunitats locals per decidir com s’han de gestionar béns comuns tan bàsics com l’alimentació, la terra, l’aigua o les llavors.
El projecte pilot que va encetar fa alguns anys s’ha convertit en una col·laboració més estable amb Som Alimentació, la primera cooperativa de consum del País Valencià, que ja té en funcionament un supermercat cooperatiu i participatiu al centre de València. “Viure en aquesta ciutat”, explica el Daniel, “ha estat molt positiu per a mi, perquè he descobert que la gent d’aquí té un vincle molt estret amb l’horta que l’envolta. Només sortir una mica del centre de la capital, hi ha espais conreats pertot arreu i qui més qui menys té amics o parents agricultors”.
L’experiència adquirida en el postgrau de la UAB li anirà molt bé a Daniel Castillo perquè, des del seu lloc de treball a la SEAE, col·labora amb la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana en l’elaboració del II Pla valencià de producció ecològica (2021-2025), que posarà les bases de l’impuls a l’agroecologia per als pròxims quatre anys. D’altra banda, la SEAE ha demanat al Govern espanyol, arran de la pròxima Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP26), que s’ha de fer a Glasgow durant la primera quinzena de novembre, que s’apliquin models agroalimentaris saludables i justos que garanteixin l’accés a la terra i als mitjans de producció sostenibles a petites i mitjanes productores agrícoles i ramaderes. “Ens queda molt per fer si volem continuar damunt del planeta en què vivim”, conclou Castillo, “i, per això, el nostre futur ha de ser agroecològic o no serà”.
