28/04/2021 | 07:00
El judici pel cas Vandellòs, fet al gener del 2000, va acabar en l’absolució dels directius d’Hifrensa, l’empresa que gestionava la central, i dels membres del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), l’organisme públic que havia de supervisar-ne les condicions de seguretat. Els jutges van acreditar que, tot i que els responsables de la central no havien implementat les directrius del Consell, l’accident s’hauria produït igualment. Una de les claus de l’absolució va ser que els directius del CSN van avalar les tesis de l’empresa propietària de Vandellòs I. Finalment, els tres directius d’Hifrensa i els dos membres del CSN que van arribar a ser jutjats en la causa van ser absolts.
Què se n’ha fet, però, dels càrrecs polítics i empresarials que van estar implicats en la gestió dels fets de Vandellòs? 32 anys després dels fets, CRÍTIC ha resseguit al Registre Mercantil les trajectòries dels directius del CSN de l’època, així com dels responsables de la central. No van ser penalitzats: al contrari. Alguns dels alts càrrecs de l’organisme públic que van prendre decisions durant aquell període van acabar fent carrera en el sector energètic privat i en el lobby nuclear. I els directius d’Hifrensa responsables de Vandellòs I van ser ascendits i promocionats malgrat l’accident que va portar al límit la central.
Les ‘portes giratòries’ del Consell de Seguretat Nuclear
El Consell de Seguretat Nuclear és l’organisme públic responsable de supervisar les centrals nuclears. El president de l’ens quan va produir-se l’accident era Donato Fuejo Lago, metge i diputat al Congrés pel PSOE. Fuejo, que havia militat durant la dictadura al PSP de Tierno Galván i havia arribat a estar empresonat, va ser diputat entre el 1977 i el 1984. Va ser designat pels socialistes per formar part del CSN, primer com a vocal i després com a president, càrrec que va exercir entre el 1987 i el 1994. No va ser imputat al judici, però sí que hi va declarar com a testimoni. En aquell moment, es va retractar d’unes dures declaracions fetes l’any 1990 en què criticava les condicions de seguretat de la central de Tarragona. La seva trajectòria posterior ha estat allunyada de la política activa i del món de l’empresa.
Molt diferent és l’historial mercantil del vicepresident del CSN durant l’accident de Vandellòs, Eduardo González Gómez. González, que, igual que Fuejo, no va arribar a estar imputat durant el judici, va ocupar un alt càrrec al CSN fins al setembre del 1995 i, en deixar l’organisme, va iniciar una trajectòria en el sector privat estretament vinculada al lobby nuclear i energètic. De fet, va fitxar per Iberdrola SA com a apoderat al novembre del 1996, només un any i dos mesos després de deixar el seu càrrec públic al CSN. Iberdrola era una de les empreses matrius d’Hifrensa, responsable de la central Vandellòs I. González va acabar així a sou de l’empresa que havia de fiscalitzar durant la crisi nuclear i que el CSN va acabar exculpant quan ell era el número 2 de l’organisme.
Les vinculacions societàries de l’exalt càrrec del CSN amb el lobby nuclear, però, van molt més enllà. Entre el 2002 i el 2008, González va ser president del Fòrum Nuclear Espanyol, la patronal privada del sector. I, segons les dades que ha pogut analitzar CRÍTIC, també consta al Registre Mercantil com a conseller i administrador de l’Associació Nuclear Ascó Vandellòs II (ANAV), el consorci que gestiona les tres centrals catalanes, i com a apoderat de la central nuclear d’Almaraz, a Càceres. D’aquesta manera, González Gómez va acabar sent directiu de les mateixes centrals nuclears que havia de fiscalitzar quan era vicepresident del CSN.
González Gómez va acabar sent directiu de les centrals que havia hagut de fiscalitzar des del sector públic
D’altra banda, González Gómez, actualment jubilat, també ha ocupat llocs de direcció en altres grans empreses de l’oligopoli energètic i del sector de la construcció. Va ser director general d’Energia i Sostenibilitat d’FCC, empresa de la qual costa com a apoderat entre el 2010 i el 2014. També consta com a apoderat d’Unión Fenosa (2000-2007). I, des de la primera dècada dels 2000, també va ser president de moltes empreses del sector eòlic com Olivento SL o FM Green Power Investments. En total, són 114 càrrecs en 44 empreses diferents.
Entre la resta dels consellers del CSN en actiu durant l’accident de Vandellòs, també destaca el cas de Fabio Sarmiento Almeida, que amb posterioritat al seu pas per l’organisme públic va ocupar càrrecs directius a l’oligopoli elèctric. Sarmiento va ser conseller del CSN fins al 1994. Després, segons la informació recopilada per CRÍTIC a partir de dades del Registre Mercantil, va ser apoderat de Red Eléctrica de España (REE) entre el 1995 i el 2002, i també de la seva filial Red Eléctrica Internacional des del 2004 fins avui. Red Eléctrica és l’operador únic de la xarxa de transport elèctric i forma part de l’Ibex 35. Des del desembre del 2014, segons consta al seu perfil públic de LinkedIn, està jubilat. Cal dir que, amb anterioritat al seu pas pel CSN, Sarmiento ja havia estat director general de Transport de REE entre el 1983 i el 1985.
L’accident de Vandellòs tampoc no va suposar una barrera per a la carrera professional dels altres tres membres del ple del CSN, que van mantenir un perfil més tècnic. De fet, dos d’ells van ascendir a institucions internacionals. Rafael Caro Manso va ser nomenat president de la Societat Nuclear Europea (una institució de recerca i promoció de l’energia atòmica), i Luis Enrique Echávarri Lozano va esdevenir director general de l’Agència d’Energia Nuclear de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE). El cas d’Echávarri és rellevant perquè va ser l’únic membre directiu del CSN que va arribar a ser jutjat. Ángel Jorge Souto Alonso, que ocupava el rol de secretari general al ple del CSN, va continuar ocupant alts càrrecs de l’Estat com la secretaria general tècnica del Ministeri d’Igualtat.
Hifrensa i Jaime Carrasco: un centenar de càrrecs a l’oligopoli energètic privatitzat
Hispanofrancesa d’Energia Nuclear era el consorci publicoprivat propietari de la central de Vandellòs I. Els seus accionistes principals eren Fecsa i Enher (que avui són part d’Endesa), Hidroeléctrica de Cataluña (avui Iberdrola) i Électricité de France (EDF), propietat majoritàriament de l’Estat francès. L’any 1989, Jaime Carrasco Belmonte era el president del Consell d’Administració del consorci.
Però les suposades negligències en matèria de seguretat que es van detectar durant el judici no van afectar la seva carrera posterior. Des de l’accident, Carrasco ha acumulat almenys 98 càrrecs en 25 societats, quasi totes vinculades al sector energètic. Quatre anys més tard de l’accident, l’any 1993, continuava constant com a president de l’Associació Nuclear Ascó i Vandellòs II (ANAV), la filial d’Endesa i d’Iberdrola que gestionava les altres dues centrals nuclears catalanes.
Segons dades del Registre Mercantil, Carrasco va participar en aquestes empreses sobretot en la dècada dels anys noranta, en ple procés de privatització del sector. Avui dia encara és conseller de Red Eléctrica de España i de la Productora Elèctrica Urgellenca (PEUSA), a més de constar com a apoderat d’Asea Brown Boveri, una multinacional de sistemes elèctrics.
Però l’historial de càrrecs és molt més complet. En els anys posteriors a l’accident, l’expresident d’Hifrensa ho va ser també d’almenys tres empreses més del sector energètic: Tèrmiques del Besòs, Redes de Energía i Hidroeléctrica El Pasteral. Carrasco va arribar a ser també director general d’Hidroeléctrica de Catalunya (HECSA) entre el 1992 i el 1994, així com conseller de l’Empresa Hidroeléctrica del Ribagorzana (ENHER), dues empreses clau de l’oligopoli elèctric que també tenien participacions a Hifrensa. Al llarg de la dècada dels noranta, aquesta xarxa d’empreses va anar augmentant el seu capital privat fins a acabar totalment privatitzades.
Pel que fa als càrrecs executius d’Hifrensa i de la central, l’accident no va provocar relleus. Fernando Roset, el director de l’empresa que va rebre totes les cartes amb els advertiments de seguretat del CSN, va ser absolt al judici i en continuava constant com a director l’any 1993. Carlos Fernández Palomero, director de la central que també estava al corrent de les demandes del Consell, apareix al Registre Mercantil com a apoderat d’Hifrensa el 1996, set anys més tard del succés. Va morir l’any 2017. D’altra banda, Mariano Mataix, que havia dirigit prèviament tant l’empresa com la central, també és apoderat l’any 1996 i va ser reconegut com un gran divulgador matemàtic.
[Expedient Vandellòs és una investigació de quatre capítols sobre l’accident nuclear més greu de la història de Catalunya. Segueix la història al llarg de tota la Setmana de l’Energia. Demà, 29 d’abril, el capítol 4: “Quatre preguntes”.]
