Crític Cerca
Novetats sobre Crític

Ens hi juguem massa: parlem de crisi energètica?

Ens aturem tota una setmana per reflexionar sobre la crisi de l’energia, denunciar els riscos de la dependència del petroli i de les nuclears i donar veu a les alternatives energètiques que vindran

26/04/2021 | 06:00

El 12 d’abril passat, el científic del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Antonio Turiel, doctor en Física i autor del llibre Petrocalipsis, va declarar davant de la Comissió de Transició Ecològica del Senat espanyol que patirem “sí o sí una situació de descens energètic” i, per tant, anem de pet cap a “un decreixement material en les nostres vides”. D’aquí a cinc anys, la disponibilitat de petroli pot caure a la meitat del que consumim ara. Això pot ser un esdeveniment catastròfic per la dependència de l’energia fòssil, barata i contaminant que tenen les societats occidentals. Segons Turiel, “l’únic que podem escollir ara és com decreixem. Els terminis són molt breus. No hi ha temps”. 

Poca broma: se’ns acaben les energies fòssils d’aquí a uns quants anys. Per no parlar de la crisi ambiental i del canvi climàtic per l’escalfament global. De la sisena gran extinció d’espècies vives. De la pujada del nivell del mar. De la situació d’estrès que patiran els aqüífers, sobretot per les sequeres en regions com la Mediterrània. Tot això, sense cap mena de dubte i sense caure en catastrofismes, provocarà un canvi de paradigma brutal del qual no en parlem pràcticament gens. 

Les energies renovables seran clau en la propera dècada, i hem de parlar més sobre el Green New Deal, sobre la transició ecològica i sobre com compaginem molins eòlics i plaques solars amb la defensa del territori, el despoblament del món rural i la sobirania alimentària. Cal intentar aportar una mica d’optimisme i plantejar més sovint utopies possibles encara que les vegem lluny i difícils. Cal somniar un món més verd, més net, menys contaminant i amb més energies renovables si volem arribar-hi un dia més aviat que tard. Si ni tan sols somiem… segur que no hi arribarem! La utopia, com explicava el mestre Eduardo Galeano, serveix per caminar. 

Per tot això a CRÍTIC ja fa temps que ens hem implicat a fons a posar sobre la taula els debats ambientals, ecològics, climàtics i, també, energètics. Tenim una secció especial sobre CLIMA i pràcticament cada setmana publiquem un article sobre el planeta que ens quedarà. No pensem permetre que els únics que creïn relat sobre les energies renovables i el futur verd siguin els anuncis publicitaris d’Iberdrola, de Gas Natural i de Repsol. No! És urgent que els de baix i a l’esquerra parlem d’aquest tema, de les alternatives i de les coses que podem fer i, per això, per primera vegada des que vam crear la cooperativa fa set anys, ens aturem tota una setmana per reflexionar sobre la crisi de l’energia, denunciem els riscos de la dependència del petroli i de les nuclears (amb una mirada especialment enfocada cap a Vandellòs) i donem veu a les alternatives energètiques que vindran. Avui fa just 35 anys del desastre nuclear de Txernòbil, i aquesta creiem que és una bona excusa per dedicar tots els continguts de CRÍTIC a aquesta Setmana de l’Energia

Aquesta aturada mental i energètica l’hem pogut fer gràcies, primer, al suport dels subscriptors i de les subscriptores que ens ho permeteu —i fins i tot, alguns ens ho demanàveu!— i també al suport econòmic de companys de viatge com Enginyeria sense Fronteres, la Diputació de Barcelona, els advocats del Col·lectiu Ronda, el sindicat CCOO-Catalunya o l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública. I, en especial, al suport dels companys de la cooperativa Som Energia, que han fet una inversió sense la qual no hauríem pogut treballar la investigació sobre l’accident nuclear de Vandellòs amb què encetem aquesta Setmana de l’Energia i que ens ha permès dedicar-hi un periodista durant un mes i mig. 

Són temps difícils per fer periodisme, sobretot per fer periodisme contra corrent. Necessitem un xut d’energia verda en forma de subscriptors/ores, que són, com diem sempre perquè és veritat, la base per poder millorar el periodisme que fem.

Si en sou subscriptors/ores, us animem a passar-vos a la quota solidària —només cal demanar-ho per correu indicant-nos quina quota (75, 100, 150 €) voleu pagar a partir de la propera renovació— i, si ja ho heu fet, us demanem un nou esforç: ens ajudeu a convèncer una sola persona del vostre entorn que se’n faci subscriptor/a? 

Si encara no en sou subscriptors/ores, us demanem ajuda en un moment difícil. Sabem que la situació econòmica de la majoria de les persones a Catalunya és fotuda; però, si us ho podeu permetre econòmicament, us demanem un esforç: subscriviu-vos-hi, feu-nos confiança per poder fer un periodisme amb consciència ecologista durant aquest any i, si quan us toqui renovar la subscripció, no us convenç, us en doneu de baixa.

Gràcies i moltes abraçades en temps de crisi, d’angoixa i de pandèmies!

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu a casa el llibre 'Aliment', de Martí Sales, i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies