Crític Cerca
Expedient Vandellòs

Quatre preguntes per al futur de l’energia nuclear

Pot tornar a passar un accident com el de Vandellòs? Ens fa falta l’energia nuclear? És realment verda? Ens surt a compte? CRÍTIC repassa amb experts els punts calents d’un debat obert

29/04/2021 | 07:00

Torres refrigeradores de la central nuclear de Trillo (Guadalajara) / RODRIGO GÓMEZ SANZ – CC

Dècades després de la seva implementació a gran escala, l’energia atòmica continua aixecant controvèrsia arreu del món. El darrer punt d’inflexió va ser el 2011, quan l’accident de Fukushima, al Japó, va sacsejar la política energètica de les diferents potències. Merkel va decidir posar fi a les nuclears a Alemanya, i és previst que totes hagin tancat definitivament l’any que ve. A l’altre cantó del debat hi ha França, que obté un 70% de la seva electricitat d’aquesta font i té previst mantenir una cinquantena de centrals obertes. A l’Estat Espanyol, el Govern de Pedro Sánchez aposta sobre el paper per tancar progressivament les instal·lacions en actiu i no obrir-ne de noves, però darrerament també ha autoritzat allargar 10 anys més del previst la vida útil de Vandellòs 2, almenys fins al 2030. CRÍTIC parla amb experts en aquest tipus d’energia per valorar-ne el present i el futur a Catalunya.

És una energia segura?

Eloi Nolla, coordinador d’Energia d’Ecologistes en Acció de Catalunya i president del Comitè Antinuclear de l’Ametlla de Mar (1989-1991): “És veritat que s’han anat millorant els protocols de seguretat. Cada cop que hi ha un accident, s’aprèn alguna cosa. Però el problema de fons és que la seguretat total mai hi serà i la petita possibilitat d’un accident greu és inassumible. Les repercussions són immenses i poden destrossar un país. Un accident com el de Fukushima, a banda de l’impacte ambiental, hauria arruïnat econòmicament Catalunya”.

Eloi Nolla: “Les repercussions d’un accident greu poden destrossar un país”

Jordi Freixa, membre del Grup de Recerca en Tecnologies Nuclears Avançades (UPC): “Sí, l’energia nuclear és segura. En aquests tipus de tecnologia, com en la indústria química, s’estudia la seguretat des de la base que mai pot existir al 100%. Es tracta de quantificar fins a quin punt és possible que alguna cosa vagi malament i minimitzar aquest risc. I així s’ha anat avançant molt els darrers 40 anys. S’han pres mesures, per exemple, per evitar que hi hagi un accident d’envergadura si hi ha algun desastre natural que deixi sense electricitat una central durant tres o quatre dies. Tot i que la probabilitat d’aquest accident és d’un cada 10.000 anys d’operació, igualment s’ha previst. Hi ha un bon control”.

Cristina Rois, membre del Moviment Ibèric Antinuclear: “Alemanya va veure que la possibilitat d’accident existia i que, si passava, les conseqüències no es podien assumir. A Europa, s’han hagut d’incorporar noves mesures de seguretat després de l’accident de Fukushima. El resultat és que es dupliquen els costos i s’allarguen els temps de construcció de les centrals, que ja eren d’una dècada de mitjana”.

Oriol Parera, enginyer industrial i consultor en seguretat nuclear: “Actualment, els estàndards de seguretat nuclears estan molt per sobre de qualsevol altra indústria, inclosa l’aeronàutica. Ara les centrals estan dissenyades per abaixar automàticament la potència quan s’hi detecta qualsevol inestabilitat. Els edificis de contenció estan dissenyats per aguantar impactes directes de projectils. Fins i tot atacant la central en un context terrorista o de guerra, hi ha mecanismes per fer que les radiacions que poguessin sortir a l’exterior fossin de molt baix nivell. El nivell d’escrutini de la seguretat és tan gran que fins i tot estan penades emissions de radioactivitat amb impactes molt menors que els de fer-te una radiografia. Quan parlem de seguretat nuclear, les paraules ho aguanten tot, però hi ha un moment en què cal fixar-se en les dades per agafar una idea de la magnitud de cada perill. Crec que hi ha un estigma en l’energia nuclear que no és racional”.

Oriol Parera: “Els estàndards de seguretat nuclears estan molt per sobre de qualsevol altra indústria”

Un inspector de la Nuclear Regulatory Commision dels Estats Units, visitant les instal·lacions interiors d'una planta nuclear / NRC – CC

És una energia neta?

Cristina Rois: “L’activitat nuclear genera residus que són perjudicials per a la biosfera durant 100.000 anys. Són perillosos durant molt més temps del que viurà la generació que els ha utilitzat per generar energia. A més, hi ha l’ocupació del territori. És cert que les plaques solars també ocupen territori, però es pot fer marxa enrere en pocs anys i donar nous usos al terreny afectat. En el cas de les nuclears, no és així. Fa més de 30 anys de l’accident de Vandellòs 1 i encara no se n’ha acabat de desmantellar el nucli”.

Cristina Rois: “Els residus són perillosos durant molt més temps del que viurà la generació que els ha generat”

Jordi Freixa: “Hem de tenir en compte que els residus nuclears d’avui poden ser el combustible de demà. Estem gastant només un 5% del combustible potencial. A Rússia, el país més avançat en aquest camp, ja hi ha reactors que poden aprofitar aquest combustible restant i reutilitzar-lo. No sabem si aquesta tecnologia s’implementarà o no perquè depèn de les necessitats energètiques mundials, però tècnicament és viable. De totes maneres, la radioactivitat dels residus va afluixant amb el pas del temps. Un cop han passat els primers cinc anys, el risc de contaminació és bastant més baix”.

Oriol Parera: “Els residus nuclears són un llegat que deixem i per mi és la principal part negativa de l’energia nuclear. És cert que deixem un problema per a les generacions futures. Però no deixem un problema com el CO2, sinó un problema encapsulat i vigilat. Si ho compares amb les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, en què el residu el llencem a l’aire cada dia i és un problema de salut, la diferència és clara. Els residus nuclears són un problema tecnològic per al futur, però no té res a veure amb la gravetat que suposa l’escalfament global”.

Un comboi ferroviari amb residus nuclears al Regne Unit / JEZ – CC

És una energia rendible?

Jordi Freixa: “Hi ha molta gent dins el món nuclear que és partidària d’allargar la vida de les centrals, i això per a les empreses és genial, ja que econòmicament és el millor. Però amb la tecnologia d’avui en dia les centrals poden ser més modernes i segures. Potser no és una opinió molt popular dins del sector, però arribarà un moment en què haurem de preguntar-nos si és millor tancar-les i fer-ne de noves. La viabilitat econòmica també podria venir amb els reactors que s’estan construint avui en dia, ja que, a banda de ser més segurs, són més eficients”.

Jordi Freixa: “Amb la tecnologia d’avui en dia les centrals poden ser més modernes i segures”

Oriol Parera: “L’energia nuclear necessita una inversió inicial molt gran i d’un suport estatal. Hi ha estudis que diuen que a llarg termini és més barata que el gas o el petroli, i d’altres diuen que no. Però en el fons, si ha de ser més cara, hauríem d’estar disposats a pagar-ho perquè és neta”.

Cristina Rois: “Iberdrola ha declarat pèrdues en energia nuclear els últims anys. I la patronal ha reconegut públicament que el negoci no és rendible. Ells en culpen els impostos, ignorant que una gran part d’aquests aniran per pagar la gestió dels residus que la mateixa central genera. A més, hi ha el dubte de qui pagarà la gestió d’aquests residus si hi ha sobrecostos. Actualment hi ha un fons destinat a això, però nosaltres creiem que no serà suficient, i no ho sabrem del cert fins d’aquí a unes quantes dècades. Qui pagarà el compte, si les empreses que avui exploten les nuclears segurament ni existiran?”.

Central Nuclear a Arkansas (EUA) / NRC – CC

És una energia necessària?

Oriol Parera: “El problema és que els estats que redueixen nuclear acaben posant més gas. Els números no surten per prescindir de la nuclear, del gas i del petroli alhora. Aquest és el gran debat que no s’afronta tècnicament perquè no s’hi posen números. A tots ens agradaria poder utilitzar només les renovables, però hem de ser sincers amb la situació que tenim: hi ha dies sense vent ni sol en què no tindrem prou electricitat. El problema principal que hem de resoldre ara mateix és la dependència dels combustibles fòssils. El dia que ja no gastem ni gas ni petroli, tindrem un nou repte que serà posar fi a la nuclear. Però fer-ho al revés no té sentit”.

Eloi Nolla: “Aquest 2020, la producció elèctrica de les renovables és gairebé el doble de la de l’energia nuclear a Espanya. I podem aconseguir augmentar-la fins a un 100% renovable. És cert que tenim un problema amb la substitució dels combustibles fòssils, però el tenim en els tipus d’energia que no són electricitat. La nuclear només fa electricitat, no aporta cap solució diferent de les renovables pel que fa al transport o a la indústria”.

Jordi Freixa: “L’escalfament global és un problema molt immediat. Si fos un problema a 50 anys vista, potser podríem suplir l’energia nuclear, però amb els terminis que tenim jo crec que la combinació entre nuclear i renovables és la millor solució per tenir un mix elèctric 100% lliure d’emissions de CO2. És totalment inviable arribar a un sistema elèctric 100% renovable en els terminis que han plantejat la Generalitat i l’Estat, i ells ho saben, però és el que la gent vol sentir. Hi ha un problema de viabilitat econòmica. Per exemple, la solar fotovoltaica només produeix quan fa sol. Si d’aquí a alguns anys un 60% del mix elèctric és d’aquest tipus, quan faci molt de sol l’energia serà tan barata que no serà rendible per a les elèctriques tenir plaques fotovoltaiques. És per això que és molt complicat arribar a un sistema elèctric fet 100% amb energies renovables”.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu el llibre 'En flames', de Naomi Klein, i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies