Cerca
Joves a contracorrent

Ser jove en temps de la Covid

Tot i haver estat criminalitzat durant la pandèmia, el col·lectiu adolescent i jove és un dels que més n’han patit les conseqüències emocionals i econòmiques

18/12/2020 | 06:00

Joves d'un camp de treball caminant pel tram de camí de la Davallada de Llagunes que han recuperat / MARIA LLUVICH

Els darrers mesos, els mitjans de comunicació s’han omplert de titulars que informaven de festes il·legals, botellons i de jovent que lidera la taxa de propagació de la Covid-19. Arran de casos com el de la festa del Colegio Mayor Galileo Galilei de València, que va provocar passat a l’octubre 120 positius, s’ha posat el focus en els joves com a responsables que la corba de contagis no disminueixi malgrat les mesures aplicades pels governs. En ciutats com Madrid, fins i tot, la campanya de sensibilització per lluitar contra el virus s’ha dirigit específicament als joves, amb eslògans com “Eres joven, no inmortal“, advertint-los de les conseqüències que pot tenir la seva diversió en el conjunt de la societat. Per què s’ha estigmatitzat els joves durant la pandèmia? Com ha afectat la Covid el seu desenvolupament?

Fora dels titulars, les dades del Departament de Salut matisen aquestes percepcions: pel que fa a positius per PCR, del 15 de setembre al 15 de desembre, el col·lectiu de 10 a 19 anys ha estat el segon amb més nombre de contagiats, amb 28.957 positius, mentre que les edats amb més confirmats són les que van dels 40 als 49 anys, amb 33.718 casos. Marià Llop, del secretariat del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), apunta que el contagi està molt vinculat a les edats productives, al transport de casa a la feina i al fet que les joves són les que més treballen de cara al públic i, per tant, no poden teletreballar. Segons les xifres que aporta el Departament de Salut, les franges amb més positius per PCR, amb xifres molt similars entre grups d’edat, són les que van dels 10 als 60 anys, la major part de les edats de les quals coincideixen amb les que permeten l’accés al mercat laboral.

L’estigma que vincula la joventut amb la irresponsabilitat el denuncia l’informe Estudi del tractament mediàtic dels joves en la premsa digital catalana, realitzat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i l’Observatori Crític de Mitjans Mèdia.cat com a proposta del CNJC i el Consell de la Joventut de Barcelona. Aquest estudi ha conclòs que el 34,5% de les notícies analitzades aboca algun tipus d’estigma sobre els joves, amb predominança de connotacions com la violència o la inseguretat.

Segons un estudi del CNJC, el 34,5% de les notícies analitzades durant els mesos de pandèmia aboca algun tipus d’estigma sobre els joves

Llop apunta que aquest estigma és estructural, que beu d’un sistema adultocentrista i que no es correspon amb la realitat: “La nostra societat està pensada per a persones adultes, i tot allò que surti d’aquesta lògica s’estigmatitza. Se’ns ha acusat que no portem mascaretes, que som tot el dia al carrer i que sortim de festa, però també ens hem quedat a casa quan tocava!”. Roger Carandell, periodista i fundador d’Adolescents.cat, també opina que s’ha assenyalat erròniament aquest sector de la població: “Els joves són persones normals, i, igual que els adults, n’hi ha que s’han saltat les normes i n’hi ha que no. No vol dir que no siguin conscients que altres joves fan botellons, perquè han existit, però en una majoria no és així”. Segons explica Carandell, quan el youtuber i col·laborador del programa Long Li Xue va sortir al carrer a preguntar als adolescents com se sentien per al canal d’Instagram d’Adolescents.cat, molts van respondre que se sentien criminalitzats, i el ventall d’opinions respecte a les restriccions aplicades pel Govern era molt divers.

Una persona gran participa envoltada de joves en la protesta a la Rambla de Barcelona contra un desallotjament / MIQUEL CODOLAR

El més afectat per la pandèmia

D’altra banda, però, mentre l’estigma creix, les joves se situen com el col·lectiu més afectat per la pandèmia, sobretot pel que fa a l’impacte emocional, econòmic i laboral, segons revela l’informe Enquesta sobre l’impacte de la Covid-19, de l’Observatori Català de la Joventut. Xavier Ramos, responsable dels Programes d’Emancipació de l’Agència Catalana de la Joventut, valora aquests resultats com a “dramàtics”: “El col·lectiu jove és el que més va patir la crisi del 2007 i ara ha encadenat una altra crisi; el model productiu centrat en el sector dels serveis i en feines infraqualificades ha provocat que hi hagi molta precarietat i desprotecció”. En matèria d’ocupació, i tal com denunciava el CNJC en l’informe Joves i Covid-19: l’impacte de la crisi en la precarietat del jovent, un 35,6% dels joves catalans està a l’atur i, d’entre els que tenen feina, un 15,6% són pobres. Pel que fa a l’habitatge, la situació no millora: només 2 de cada 10 persones menors de 30 anys han pogut marxar de casa els seus pares i els que ho intenten es troben amb les barreres adultocentristes que marca el mercat immobiliari. La desigualtat social, comenta Ramos, s’ha vist agreujada, tant en forma de precarietat laboral com en manca d’espais públics oberts o en una major desafecció escolar.

A conseqüència d’aquest panorama, la petjada en la salut mental és profunda: segons l’informe de l’Observatori Català de la Joventut, el col·lectiu jove és el que obté pitjors resultats en qüestió d’estat d’ànim. Claudi Paz, psicòleg i coordinador del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) del barri de Sant Andreu de Barcelona, contextualitza el malestar dels més joves: “L’adolescent, sense una situació de pandèmia, ja està immers en la incertesa, sigui per canvis físics i hormonals com també perquè comença a experimentar sentiments i desitjos diferents i perquè no sap cap a on transitarà la seva vida. Si hi afegim la incertesa global de la pandèmia, això suposa un doble esforç”, afirma.

Un informe de l’Observatori Català de la Joventut confirma que el col·lectiu jove és el que obté pitjors resultats en qüestió d’estat d’ànim

Més enllà dels que han perdut éssers estimats, a molts adolescents i joves se’ls han troncat situacions il·lusionants com un canvi de centre escolar o d’etapa o l’entrada a la universitat, i això, comenta Paz, pot provocar una preocupació afegida. Els alumnes de segon de batxillerat, per exemple, van haver d’estudiar la selectivitat en confinament, i els universitaris també han patit el tancament dels seus centres d’estudis, que encara no han recuperat la presencialitat al cent per cent. Fruit de situacions com aquestes, comenta Paz, al CSMIJ de Sant Andreu de Barcelona han notat un augment dels casos de trastorns de conducta alimentària i un empitjorament de pacients amb problemàtiques de qüestions obsessives. El periodista Carandell apunta que van haver d’obrir un consultori en col·laboració amb Joventut, Confinats.cat, perquè van començar a rebre missatges de joves que començaven a “sentir-se tristos i no sabien com gestionar-ho”. “Ho veurem en els mesos següents mesos: hi haurà un augment de casos de salut mental que serà molt bèstia; en els pròxims anys quedarà petjada de salut mental”, hi afegeix el presentador de ràdio.

Un dels aspectes més característics de l’esforç emocional que estan fent els joves en temps de pandèmia és el que té a veure amb la socialització, un element clau en la formació de la personalitat juvenil i en la psicologia evolutiva dels adolescents. “Quan ets adolescent i jove, relacionar-se és una necessitat primordial perquè hi ha un impuls a diferenciar-se de la família. La persona necessita sentir que forma part de la societat, que pot sortir a fora sola, es prova a si mateixa, i la manera natural de fer això és en grup”, argumenta el coordinador del CSMIJ de Sant Andreu. Això, hi afegeix, també té a veure amb la construcció de la identitat pròpia, ja que el grup constitueix un element clau perquè l’adolescent pugui crear-se una imatge de si mateix a través dels missatges que rep.

Grups de joves al parc de la Ciutadella / CAROLA LÓPEZ

A la recerca d’un oci jove segur

Marià Llop, del CNJC, apunta que les restriccions pel que fa a la socialització i a espais tan importants per als joves com l’oci nocturn han empès els joves a buscar maneres de trobar-se: “Si se’ns tanca la socialització a fora de casa, ens queda el carrer; acabarem saltant-nos les normes. No hi ha eines perquè les joves es trobin en espais de socialització segurs”, reivindica. Des de l’Agència Catalana de la Joventut, Ramos coincideix en la necessitat de crear i fomentar un oci segur per a joves: “Les alternatives d’oci per a joves estan molt limitades i dirigides a un model de consum concret, el botellón és conseqüència d’això. Si la societat és incapaç d’oferir alternatives més saludables, quan es generen situacions restrictives com la pandèmia, els joves han de buscar-se els seus espais“. Pel que fa a l’àmbit del lleure educatiu, que suposa un altre punt socialitzador per als adolescents, els caus, els esplais i les activitats extraescolars també s’han vist obligats a aturar temporalment o limitar la seva tasca durant els mesos de pandèmia.

Els joves han estat un dels col·lectius que més s’han mobilitzat per pal·liar els efectes de l’alerta sanitària

Tot i la tendència a transgredir les normes durant l’adolescència, apunta el psicòleg Paz, “un tant per cent molt elevat de nois i noies pensen en les conseqüències dels seus actes, i això els produeix malestar, tensions i a vegades culpa”, afirma. A més, i segons les dades de l’estudi de l’Observatori Català de la Joventut, les persones joves són les més crítiques respecte a l’actitud de la ciutadania durant la pandèmia i també les que més responen de manera negativa a l’afirmació “les persones que viuen en el seu veïnat o barri miren en general pels interessos i les necessitats dels altres”.

Malgrat l’estigma que s’ha generat al voltant de la població jove durant la Covid, des del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya es vol reivindicar precisament aquest col·lectiu com un dels que més s’han mobilitzat per pal·liar els efectes de l’alerta sanitària: “No és que les joves no participem en la vida política: som les primeres que ens manifestem i ens organitzem, però no se’n parla“. Les xarxes de suport mutu que repartien menjar i medicaments entre les llars que estaven confinades o que necessitaven ajuda en són un exemple, així com el moviment de defensa de l’habitatge, que també amb un abundant nombre de joves en la seva organització ha aturat, aquesta tardor, desnonaments arreu del territori, diu Llop. Algunes d’aquestes experiències solidàries són les que recull el document Experiències de joventut activa en temps de confinament, elaborat per l’associació Col·lectiu i+ i que ha publicat la Direcció General de Joventut. Al recull, s’hi troben tota una sèrie d’iniciatives i de projectes duts a terme per persones joves durant el període de confinament de la pandèmia de la Covid-19.

D’altra banda, i també com a exemple de la voluntat de mobilització dels joves, Xavier Ramos posa en relleu la importància que ha tingut la campanya d’estiu de lleure, que “ha visibilitzat la tasca que fan les persones joves”. “No sé fins a quin punt la societat té en compte que els joves han estat a la primera línia“, es queixa el responsable de Programes d’Emancipació de l’Agència Catalana de la Joventut. Per tal de trencar amb aquest estigma, tant Llop com Ramos coincideixen que cal donar veu a les persones joves i fer-les participar i entendre el procés vital en què es troben per solucionar les seves necessitats.

Una mica d'impossible o m'ofego

Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que fem deu anys!

Subscriu-t'hi!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' i un llibre a escollir entre tres propostes

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies