13/10/2022 | 06:00
Tot allò que té a veure amb la salut mental encara està fortament estigmatitzat, i l’entorn laboral no n’és una excepció. Jornades inacabables, càrregues de treball excessives, contractes precaris o l’assetjament per part d’algun càrrec superior poden convertir-se en una font d’estrès que condueixi a episodis d’ansietat o de depressió. De fet, prop de la meitat de les persones treballadores pateixen estrès als seus llocs de treball, segons alerta l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball. Com podem detectar l’estrès laboral? Com podem actuar si patim una situació que afecta la nostra salut mental? Quins drets tenim en l’entorn laboral per fer-hi front?
Aquí teniu una guia amb preguntes i respostes per saber com actuar davant els problemes de salut mental a la feina, amb la col·laboració de l’advocada del Col·lectiu Ronda Sílvia Vázquez.
Què es considera estrès laboral i quines en són les causes més habituals?
L’estrès laboral és un esgotament del sistema nerviós, amb tendència a cronificar-se, les causes del qual es troben en l’entorn laboral. Habitualment es manifesta en forma d’“ansietat, insomni, ganes de plorar i altres símptomes de depressió”, explica Sílvia Vázquez. Genera, doncs, un impacte negatiu en la salut i també en l’entorn més proper de les persones que el pateixen.
L’origen de l’estrès laboral pot ser un excés en les càrregues de treball, exigències contradictòries i manca de claredat de les funcions, precarietat a la feina o també patir una situació d’assetjament. De fet, el detonant més comú entre casos que arriben al Col·lectiu Ronda és aquest últim, el mobbing o assetjament laboral. “El problema és que són casos molt difícils de demostrar”, apunta Vázquez.
Si l’estrès a la feina em supera, què faig?
L’advocada indica que “el primer que has de fer és explicar-ho al metge de capçalera i que aquest decideixi, en funció dels símptomes, si t’has d’agafar la baixa o no”. “Un cop acreditat el dany” a través de l’informe mèdic i les proves recollides, segons la lletrada, “és quan es pot reclamar a l’empresa una compensació per aquests danys”.
En l’entorn laboral, explica que “s’ha de comunicar la situació als teus superiors, assegurant-te que la queixa arriba a l’empresa”. Si l’assetjador és el teu superior immediat, indica que “hauràs d’escalar la reclamació a un òrgan superior”. “Sempre és una bona opció avisar-ne el Comitè de Seguretat i Salut Laboral, els delegats de Prevenció o Recursos Humans”, hi afegeix, “perquè l’empresa té el deure de vetllar per la salut física i psíquica de les persones treballadores, segons diu la Llei general de prevenció de riscos laborals”. D’aquesta manera, l’empresa mai no podrà justificar la seva passivitat davant la situació d’estrès laboral per desconeixement.
Com podem detectar que estem patint una situació d’assetjament a la feina?
Els casos d’assetjament “no sempre són tan clars”, assenyala Vázquez, però descriu alguns elements habituals per detectar-los més fàcilment: “L’assetjament acostuma a ser molt subtil; per exemple, pot tenir relació amb la càrrega de treball o l’actitud dels superiors. L’assetjador, d’una manera sibil·lina, mina la moral de les persones treballadores fent-los el buit o donant-los ordres contradictòries. Es pot plasmar en l’aïllament d’aquesta persona en un despatx quasi buit, sense telèfon ni res a fer, o a través de comentaris despectius, amb l’objectiu d’humiliar la persona per tal que vulgui abandonar l’empresa”.
“Són casos difícils d’abordar i molts acaben en pacte d’acomiadament”, explica. De fet, “els que arriben a judici normalment es guanyen”, assegura la lletrada, “perquè són els que veiem que reuneixen proves suficients”. Aquestes poden ser des de correus electrònics fins a testimonis de companys. Els casos que arriben a denunciar-se es donen més a l’Administració pública, simplement perquè no et poden acomiadar amb facilitat.
Quins passos cal seguir per demostrar que es pateix assetjament laboral i reclamar danys?
Com en els altres casos de danys a conseqüència de l’estrès laboral, “és molt important estar de baixa i que consti als informes mèdics que la causa és laboral”, explica Vázquez. Cal recollir proves i també parlar amb els superiors, o recórrer a Recursos Humans, al Comitè de Seguretat i Salut Laboral o als delegats de Prevenció. “És un tema complex de demostrar”, insisteix; “però, si l’empresa no actua, sempre tenim la possibilitat de denunciar-ho com a última responsable davant la Inspecció de Treball i també per via judicial”.
Acreditar que la baixa és d’origen laboral, tanmateix, no és tan fàcil. L’advocada del Col·lectiu Ronda explica que “s’ha de sol·licitar per escrit a la Seguretat Social que reconegui la baixa, sigui per ansietat o depressió, com un accident laboral”. El procediment es diu “canvi de contingència” i s’inicia omplint un formulari que està penjat a la web de la Seguretat Social, però “aquest procés dura algun temps i sovint acaba en judici”. De totes maneres, és un tràmit necessari per després poder denunciar l’empresa i reclamar una indemnització per danys.
Com es pot tenir cura de la salut mental a la feina? Quina responsabilitat hi té l’empresari?
“Des de l’esclat de la pandèmia de la Covid-19 s’ha produït un increment dels riscos psicosocials i de les situacions d’estrès a la feina per incerteses, canvis, risc de contagi, aïllament social, etc.”, assegura Vázquez. Per això s’ha començat a posar més el focus sobre la salut mental en l’àmbit laboral.
Com fins ara, és fonamental una bona avaluació de riscos psicosocials, que és una de les obligacions de l’empresa tal com estableix la Llei de prevenció de riscos laborals. Segons l’advocada, “a partir de l’avaluació de riscos, l’empresa pot detectar que hi ha llocs de treball on hi ha més riscos de patir estrès, i en aquests casos ha d’aplicar mesures: formació, mesures organitzatives i d’altres”. Si l’empresa no pren mesures, està incomplint les seves obligacions, i pot ser denunciada davant la Inspecció de Treball, i sancionada.
Pel que fa a l’assetjament, Vázquez assenyala que “tota mitjana empresa ha de tenir un protocol d’assetjament moral, igual que sexual, amb les passes que hauria de seguir una persona treballadora en el moment de patir-lo: informar el seu superior, omplir i fer arribar un formulari, participar en una reunió d’avaluació i més”.
Les persones diagnosticades amb algun trastorn mental estan obligades a informar a la feina que el pateixen?
“L’empresari no té per què saber la patologia que té la persona treballadora. No l’hi pot preguntar a l’entrevista ni reclamar-li cap informe”, remarca l’advocada especialista en temes de salut mental. “Només convé informar-ne l’empresa si es té reconegut un grau de discapacitat superior al 33%, ja que surt més econòmica la cotització, i davant qualsevol problema sempre es podria al·legar aquest punt”, apunta.
Vázquez recorda que, en principi, “una persona amb una patologia mental pot treballar perfectament, excepte feines molt concretes, com ara pilotar un avió”. “Al final”, hi afegeix, “és igual que qualsevol altra treballadora”. I per això també té dret que tinguin cura de la seva salut si pateix algun malestar vinculat a la feina, com la resta de persones treballadores.
Legítima defensa és un lloc dedicat a l'anàlisi, denúncia i reflexió sobre legitimitats i límits legals, per explorar les incertes del sistema i buscar solucions a problemàtiques que afecten a tothom. Un blog impulsat pel Col·lectiu Ronda que vol ser un espai per a l'assessorament jurídic compromès i per a la defensa d'una vida autònoma, lliure i digna.
Col·lectiu Ronda és una cooperativa de professionals dedicats a l'exercici del Dret, entès com un instrument de transformació social i una eina per a la resolució de conflictes, sota la idea de canviar les relacions entre les persones sobre la base del respecte, la dignitat i la cooperació. Entre els valors de Col·lectiu Ronda hi ha la justícia social, la independència política, sindical i econòmica, la democràcia, la cooperació i l'equitat de gènere.