Com cuidar la salut a la feina durant les onades de calor

Després d’un juny infernal, els termòmetres es tornen a disparar al mes de juliol. L’escalfament ecològic per desgràcia és una realitat, i afecta tant la natura, amb sequeres greus i l’increment del perill d’incendis, com la vida a les llars i als centres de treball, on passem una gran part del dia. La salut es pot veure greument afectada durant les onades de calor segons el tipus de feina que fem o les característiques del centre de treball. Cuidar-la i conèixer els nostres drets és fonamental a l’hora de prevenir riscos laborals en moments de temperatures extremes. “Les altes temperatures poden ser molt perjudicials per a la salut”, assegura Àlex Tisminetzky, advocat del Col·lectiu Ronda especialitzat en salut laboral. Per això, existeix una normativa específica que, “tot i ser insuficient i en general no aplicar-se”, apunta, “s’ha de conèixer per fer-la complir des de l’acció sindical”.

Enmig d’un dels estius més calorosos dels últims temps, responem els dubtes principals que es generen en el lloc de treball en aquesta època de l’any:

Com pot perjudicar la salut treballar amb molta calor?

Està demostrat que treballar exposat a molt fred a l’hivern o a molta calor a l’estiu comporta riscos greus per a la salut de les persones. Pel que fa a la calor, són moltes les possibles conseqüències: “El més comú és el típic ‘cop de calor’ o la deshidratació, que et poden causar fins i tot la mort, o bé malalties de la pell i l’agreujament de patologies cardiovasculars o respiratòries prèvies”, enumera Tisminetzky. A més, “amb les conseqüències de les altes temperatures en la salut s’incrementa la probabilitat de patir un accident laboral”, hi afegeix l’advocat; “per aquest motiu existeixen lleis i normes per protegir la integritat física dels treballadors, i és important conèixer el que diuen”.

La Llei de prevenció de riscos laborals obliga l’empresari a protegir la integritat física de les persones treballadores

A quines temperatures màximes i mínimes podem treballar?

La normativa específica és “molt clara” en el cas de locals tancats, assegura l’advocat, ja que estableix que “on es realitzin feines sedentàries, com en oficines o similars, l’empresari haurà de garantir temperatures entre els 17 i els 27 graus”, mentre que en “locals tancats on es realitzin feines lleugeres o que requereixin un cert esforç físic la temperatura haurà de ser entre 14 i 25 graus”. A banda, segons la Llei de prevenció de riscos laborals vigent, com a norma general l’empresari està obligat a protegir la integritat física dels treballadors i treballadores. “De manera que”, apunta Tisminetzky, “si hi ha un treballador fent una feina com construir una carretera en plena onada de calor, ha de fer les feines fora dels horaris més calorosos, fer els descansos adequats, tenir subministrament d’aigua i assegurar-li la rotació” amb altres membres de la plantilla.

Quines mesures preventives han d’aplicar les empreses?

La possibilitat de veure’ns exposats a altes temperatures en el lloc de treball, sigui aquest interior o exterior, ha d’estar recollida en els plans de prevenció de riscos laborals de les empreses, i aquests han d’incloure mesures específiques. “Si el lloc de treball és un espai tancat, de nou la cosa és més fàcil: s’han de cuidar els límits que marca la llei”, explica el lletrat. “Si és en espai obert”, hi afegeix, “s’han estudiat moltes altres mesures, com, per exemple, informar els treballadors de les conseqüències d’aquestes altes temperatures, els descansos, la rotació, el subministrament d’aigua fresca…”. No obstant això, segons Tisminetzky “de tot això no es compleix pràcticament res”.

Quan es considera un local obert o tancat?

Sembla una distinció clara, però no ho és, i ha donat lloc a molts litigis. El gran debat jurídic és determinar quins locals són “tancats”, i, per tant, se’ls apliquen els límits de les temperatures que estableix la norma específica, i quins són locals “oberts”, als quals no s’apliquen aquests topalls. “Fa poc vaig tenir un judici sobre la seu de la ITV, on els cotxes passen contínuament”, explica l’advocat, “i des del Col·lectiu Ronda consideràvem que era tancat i l’empresa obert, perquè contínuament hi entraven cotxes. El Jutjat Social va considerar que era tancat pel fet de ser un garatge, i aleshores l’empresa estava obligada a complir les temperatures de la norma; però l’empresa hi va recórrer i el TSJC va considerar que era obert perquè la porta estava contínuament oberta”. No obstant això, assegura que “hi ha altres sentències que han entès que pel fet que hi hagi una porta oberta no es pot dir que el centre és obert”, així que existeixen diferents interpretacions segons el cas i el criteri del jutge o de la jutgessa.

Què podem fer quan en un centre de treball no es compleix la normativa?

Bàsicament, hi ha dos tipus d’actuacions que es poden fer: d’una banda, el que pot fer la persona afectada un cop ha patit la conseqüència de la calor i, de l’altra, la prevenció per part dels sindicats. “Existeixen moltes sentències per danys i perjudicis on s’ha condemnat l’empresari pel fet de no aplicar les mesures preventives corresponents, ja sigui en espai obert o tancat”, assenyala Tisminetzky. Això és quan ja s’ha fet el mal. Preventivament, la forma d’afrontar-ho és sindical. Segons l’advocat, “el primer que s’ha de fer és posar-ho en coneixement de la Inspecció de Treball perquè actuï”; però, com que sovint la seva intervenció pot trigar “entre un i tres mesos, o fins i tot més, es poden posar directament demandes per la via judicial”.

Informar de les conseqüències d’altes temperatures, tenir descansos, subministrar aigua fresca, són algunes de les mesures preventives a aplicar

Quan poden actuar directament els sindicats i aturar l’activitat?

La via “més contundent”, apunta, “és l’article 21 de la Llei de prevenció de riscos”, segons el qual “els delegats de prevenció o el comitè poden aturar immediatament l’activitat si consideren que hi ha alt risc imminent per a la salut de les persones”. Abans de 24 hores, la Inspecció s’hi ha de presentar i determinar si l’aturada de l’activitat era pertinent. A L’estiu del 2017, explica Tisminetzky, “els treballadors de Telepizza van optar per aquesta via en dos centres pel fet de treballar a més de 40 graus”. La Inspecció va determinar que “fins que no s’arribés als 25 graus no es podia reprendre l’activitat”.

Segons l’experiència de l’advocat, quan s’aplica l’article 21 “és que realment la situació és molt greu, se superen els 40 graus, per exemple, i generalment la Inspecció dona la raó als treballadors”. “En realitat, les normes no es compleixen en la majoria dels centres, ni es denuncia a la Inspecció ni es fan demandes contra aquest incompliment; això només passa en els llocs més sindicalitzats”, hi afegeix.