30/10/2023 | 06:00
Una casa és com una capsa: pots obrir-la i tancar-la de moltes maneres, pots revestir-la amb materials diversos i pots aplicar-hi mirades transformadores perquè el que hi passi dins canviï. En l’aspecte energètic, per exemple, una capsa oberta és diferent d’una de tancada perquè la temperatura varia i tampoc no és el mateix que sigui de plàstic que de fusta. A Sostre Cívic estudien els habitatges que rehabiliten i construeixen com si miressin una capsa per tal de fer-la més eficient energèticament. De fet, a través de millores que han estudiat i apliquen als seus habitatges, poden reduir la demanda energètica respecte a un habitatge convencional, i això suposa una millora econòmica, però també una aposta per mitigar la crisi climàtica i per repensar com habitem amb la mirada posada en la transició ecosocial.
Desenvolupem, pas a pas, algunes mesures que han implementat als habitatges cooperatius de Sostre Cívic per tal que siguin més eficients energèticament, començant pel disseny arquitectònic fins al control del consum un cop ja hi ha persones convivint, i que et poden anar bé també a casa teva.
1. Dissenyar per necessitar poca energia
L’abordament de l’eficiència energètica comença abans que un habitatge estigui construït. Una de les premisses a l’hora de dissenyar un habitatge és que necessiti el mínim d’energia. Majoritàriament, se’n gasta per escalfar l’aigua o per controlar la temperatura dins de casa, però una bona construcció pot ajudar que la demanda sigui inferior. David Fernández, soci i enginyer de la cooperativa d’arquitectura Celobert, que participa en algun dels projectes de Sostre Cívic, explica que, en aquesta etapa, hi ha molts elements que es poden tenir en compte per reduir la demanda energètica d’un edifici. Per exemple, estudiar bé les obertures per deixar-hi entrar les radiacions solars a l’hivern, quan el sol va més baix, i protegir-les quan el sol va alt i no volem sobreescalfar la casa. O tenir en compte els corrents de ventilació i la renovació de l’aire.
L’opacitat de l’edifici també és important: segons desenvolupa Fernández. Aquest terme fa referència a la superfície de parets, sostres i terres que estan en contacte amb l’exterior. Com més compacte és l’edifici i menys contacte té amb l’exterior, millor funciona energèticament. En aquest aspecte també és rellevant l’aïllament de la construcció, ja que així “evitem que l’energia que tenim dins marxi cap a fora”, comenta l’enginyer. En casos de rehabilitació, aquests són els elements que es potencien perquè són els que més es poden reforçar. Nina Turull, sòcia i tècnica de projectes de Sostre Cívic, posa d’exemple el cas de Clau Mestra, un projecte d’habitatge cooperatiu a la Floresta en el qual es va fer una feina d’aïllament per “intentar tancar-ho tot per tal que ni la calor ni el fred de dins l’habitatge se’n poguessin escapar fàcilment”.
2. Pensar en el baix impacte
Tant en la fase de disseny d’una construcció com en la de rehabilitació, Fernández, de Celobert, exposa que cal pensar en el baix impacte de l’edifici, que té en compte la construcció i el desmuntatge d’aquest. Per això, els materials i les maneres de construir que es fan servir són rellevants: “Que els materials siguin d’origen natural permet que siguin més saludables i ajuden a la reciclabilitat. Quan tu construeixes amb fusta o elements prefabricats reciclats, pots construir en sec, és a dir, necessites menys ciment i menys aigua per a la seva construcció, i el desmuntatge permetrà reaprofitar o reciclar els materials perquè no estaran mesclats”. El baix impacte, per tant, és present en tot el cicle de vida de l’edifici.
Un dels aspectes a tenir en compte pel que fa als materials és que aquests siguin saludables, o sigui, que no desprenguin partícules tòxiques. Fernández posa l’exemple de les pintures que s’apliquen a les parets, ja que les que són pintures plàstiques químiques són menys transpirables, i això provoca que, si hi ha humitat, es quedi dins de l’habitatge. En canvi, n’hi ha d’altres d’origen natural que no desprenen partícules i ajuden que les humitats puguin evaporar-se. Pel que fa a les maneres de construir, Fernández destaca la bioconstrucció, que, segons diu, té en compte l’origen dels materials i que es faci servir el mínim d’aparells mecànics per climatitzar l’edifici. En el pla pràctic, això suposa pensar en estratègies com la ventilació encreuada o en materials com l’argila que regulen la humitat.
3. Centralització d’instal·lacions i mirada de circularitat
Un cop s’han definit els elements que tenen a veure amb el disseny i l’arquitectura de l’edifici, comenta Nina Turull, es valora quin tipus d’instal·lacions s’hi posaran en funció de la demanda energètica. En el cas dels projectes de Sostre Cívic, s’aposta per la centralització de les instal·lacions: en lloc d’instal·lar un sistema per escalfar i refrigerar a cada casa o per unitat de convivència, se’n posa un de gran que ho fa per a tots els habitatges. Òscar de Caralt, director tècnic d’Electra Caldense, l’empresa que instal·la aquest tipus de sistemes i en fa el manteniment en els projectes de Sostre Cívic, n’explica els múltiples beneficis. Per exemple, s’optimitza la potència total del generador i es necessita menys espai per a les instal·lacions dins dels habitatges perquè només cal una sala de màquines en tot l’edifici i es redueixen els costos. A més, s’hi instal·la un únic comptador elèctric; per tant, només existeix un únic contracte amb la companyia de la xarxa elèctrica i el subministrament de tots els habitatges és comú i compartit. Tot i això, cada usuari té un mesurador privat de potència elèctrica i paga pel que consumeix. Aquest sistema anima la comunitat a generar estalvi econòmic i eficàcia en la gestió.
Per a cada projecte s’estudia quin tipus de generador cal, és a dir, si és de biomassa, de geotèrmia o d’aerotèrmia. Per exemple, a La Borda, un projecte d’habitatge cooperatiu al barri de Sants de Barcelona, hi tenen una caldera de pèl·lets; a Cirerers, al barri de les Roquetes, hi han instal·lat aerotèrmia, i a La Balma, del Poblenou, hi tenen geotèrmia. El director tècnic d’Electra considera que “la cultura dels participants i cooperativistes de Sostre Cívic fa viable el bon funcionament d’una instal·lació centralitzada”, tot i que apunta que encara a Catalunya aquests models no són gaire habituals. Pel que fa a la generació i l’optimització del consum elèctric, s’aposta per la instal·lació de plaques fotovoltaiques i la contractació d’un sol comptador elèctric, que permet contractar una menor potència total i reduir costos econòmics i energètics.
Turull explica que, la mirada d’eficiència i circularitat que tenen amb el consum d’energia, també la tenen amb l’ús de l’aigua. D’una banda, això ho fan a partir de la recollida d’aigües de la pluja, que s’acumula en un dipòsit per poder-la utilitzar per a altres usos, com el reg o la neteja. De l’altra, també amb les aigües grises, és a dir, les del lavabo i de la dutxa, que es recullen, es tracten, i es reaprofiten per omplir les cisternes del vàter o per fer rentadores.
4. Monitoratge de consums
En el procés de convivència dels habitatges, la feina cap a l’eficiència energètica continua. La tècnica de Sostre Cívic explica que han aplicat un monitoratge dels consums d’energies a cada unitat de convivència perquè així poden calcular el que necessiten i ajustar la potència contractada. En tots els edificis que gestiona Sostre Cívic s’han instal·lat sensors i sondes que donen dades per analitzar els consums de l’habitatge a través de l’empresa de consultoria i enginyeria energètica Arkenova, que es dedica al monitoratge d’instal·lacions. Amb aquest sistema, cada unitat i projecte és conscient de l’ús que fa de les instal·lacions i dels hàbits energètics que cal modificar per millorar de manera tant individual com col·lectiva.
Angelo Zinni, tècnic del programa de control de consums dels projectes d’habitatge de Sostre Cívic per part d’Arkenova, explica que seguir la pista als consums energètics d’un habitatge permet ajustar les condicions de funcionament de les instal·lacions, com la pressió, i “assegurar que aquestes funcionen bé i que, si hi ha qualsevol problema, es pot actuar ràpidament i donar confort als usuaris”. Calcular l’exercici energètic dona l’oportunitat de millora contínua i de detecció precoç.
Amb les dades del monitoratge, també es fa una feina de conscienciació, ja que cada usuària pot saber la seva despesa energètica i intentar reduir-la. Així, a més de fer més sostenible l’habitatge que s’habita, també es redueix el cost i pot ser més assequible econòmicament. Aquesta vessant de conscienciació s’ha treballat en altres aspectes de l’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic, com, per exemple, en la mobilitat. S’han estudiat els hàbits de cada projecte per tal de conèixer el cost ambiental i econòmic que impliquen, i d’aquesta manera, poder establir mesures que contribueixin a desenvolupar una mobilitat més sostenible dins del seu projecte comú d’habitar d’una altra manera.
5. Connectar per crear comunitats energètiques
Alguns projectes gestionats per Sostre Cívic, com Cirerers, al barri de les Roquetes de Barcelona, o La Sala, a Calonge, disposen de plaques fotovoltaiques. Clau Mestra, per exemple, en té 32, que serveixen per subministrar electricitat i que es combinen amb els sistemes centralitzats que hi ha instal·lats, que, en el cas de l’habitatge de la Floresta, és la biomassa. Pot ser que, a vegades, es generi més energia de la que es necessita i, en aquest cas, diu Fernández, de Celobert, es diu que un edifici és positiu. Aquesta energia extra, a més, es pot compartir per tal que altres projectes la puguin aprofitar.
La creació de comunitats energètiques és un pas endavant en el camí cap a la transició ecosocial. Sostre Cívic, de fet, ha participat en el projecte Singulars “Som comunitats”, que impulsa aquest tipus d’infraestructures comunitàries que estan molt vinculades amb la seva manera d’entendre la gestió de l’energia de manera col·lectiva. “Una comunitat energètica és un grup de persones que produeixen energia i que la volen consumir conjuntament. Els projectes d’habitatge són per si comunitats energètiques perquè es tracta d’un grup amb instal·lacions compartides, governat de forma democràtica i horitzontal i que està empoderat amb el seu consum i la seva energia”, desenvolupa Turull. Ara, però, des de la cooperativa d’habitatge cooperatiu estan estudiant quina forma jurídica i relacional volen adoptar pel que fa a la seva concepció i gestió col·lectiva de l’energia.
Per a Sostre Cívic, l’energia és un tema cabdal perquè “està controlada per un oligopoli totalment blindat, i no tenim cap empoderament respecte a com volem consumir”, diu la tècnica de Sostre Cívic. Per això, aposten per col·laborar per la sobirania energètica conjuntament amb les entitats de l’economia social i solidària que hi treballen. Turull apunta que és imprescindible per al futur: “Volem una transició a un model energètic molt més coherent amb el futur que tenim i que ve molt més complicat, per tenir més autonomia i autogestió sobre com consumim i com ho gestionem des de la ciutadania”.
Sostre Crític és un espai d’actualitat i reflexió al voltant d’iniciatives no especulatives d’accés i tinença d’habitatge. En aquest bloc hi trobareu articles sobre els reptes i avantatges que ofereix l’habitatge cooperatiu i sobre projectes col·lectius que, des de la seva diversitat, plantegen nous models de relació entre la ciutadania i el seu entorn.
Aquest projecte ha estat impulsat en el context de Projectes Singulars dels Ateneus Cooperatius de l’any 2022-2023 promogut pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i la Direcció General d’Economia Social, el tercer sector, les Cooperatives i l’Autoempresa amb el finançament del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social.
Sostre Cívic és una cooperativa amb més de 1300 socis i sòcies que promou i gestiona projectes d'habitatge cooperatiu en cessió d'ús a Catalunya d’acord amb els valors de l’economia social: igualtat, solidaritat, equitat, democràcia i autoorganització. És l’entitat pionera i de referència en aquest model de tinença alternatiu a la compra i el lloguer. Actualment, gestiona un total de 13 projectes en convivència que representen 170 habitatges, i 14 projectes amb 500 habitatges més que seran realitat en pocs anys. Recentment, ha estat reconeguda amb un premi plata als Premis World Habitat de l’ONU, els premis líders en habitatge a escala internacional.