30/05/2025 | 06:00

Quin tipus de persones atura més la policia pel carrer? A quins barris i a quines ciutats hi ha més identificacions policials dels Mossos d’Esquadra? No parlem de detencions policials… sinó de simples identificacions: és a dir, quan la policia t’atura, comprova el teu DNI o NIE i, posteriorment, pot detenir-te, multar-te o no. Les dades tornen a demostrar, un cop més, el que molts advocats i organitzacions antiracistes porten anys denunciant: la policia atura, proporcionalment, molt més ciutadans d’origen estranger que no pas ciutadans de nacionalitat espanyola.
Andrés García Berrio, advocat de drets humans i ara diputat dels Comuns al Parlament, va fer una pregunta al Departament d’Interior per saber, de forma oficial, quantes identificacions policials i a quin tipus de persones les fan els Mossos d’Esquadra als carrers de Catalunya durant un any. La dada, a la qual ha tingut accés CRÍTIC, és clara i sense matisos: el 48% dels identificats durant l’any 2024, pràcticament un de cada dos, eren ciutadans estrangers, quan la població estrangera a Catalunya és només d’un 18%, segons l’Idescat. A més, aquest 48% no pot incloure els fills de pares d’origen estranger si ja tenen la nacionalitat espanyola, ja que aleshores, lògicament, a les estadístiques compten en la categoria de ciutadans espanyols.
Cada any hi ha més controls policials
“Quan la policia atura una persona pel carrer, ho pot fer per diferents criteris, però un d’aquests criteris, sense dubte, és el biaix per perfil ètnic i racial“. Aquesta és la conclusió, amb l’experiència com a advocat i amb les dades oficials a la mà, d’Andrés G. Berrio. De fet, moltes d’aquestes identificacions no acaben ni en una detenció ni en sancions administratives de cap tipus, i és per això que, segons l’ara diputat dels Comuns, no té cap sentit vincular la immigració i la delinqüència.
Berrio considera que la policia hauria de deixar clar, en un formulari, els motius exactes de la identificació i totes les dades de la persona aturada; i tot això caldria informatitzar-ho per tenir accés a les dades de forma pública. Això podria servir per reduir, almenys en part, els biaixos discriminatoris per part dels Mossos i de policies locals i de l’Estat espanyol.
Aquest 2024 van produir-se, doncs, 1,2 milions d’identificacions. La xifra ha crescut en els últims anys: el 2019, només hi va haver 718.617 identificacions en tot l’any, i el 2022, ja pujaven a 936.000. En concret, les identificacions policials del 2024 van ser a 619.624 a ciutadans amb DNI espanyol (dels quals 440.674 eren homes i 178.930 eren dones), mentre que, d’estrangers, se’n van identificar 588.125 (dels quals, 489.659 homes i 98.436 dones). No s’ha de confondre identificacions amb un nombre total de persones identificades individualment, ja que hi pot haver una persona identificada en diverses ocasions durant l’any.
Policia i segregació: Figueres vs. Sant Cugat
Barcelona és, òbviament, el municipi on es van fer un major nombre d’identificacions policials, amb 346.000 en un any, cosa que significa un miler d’identificacions policials cada dia. La segueixen l’Hospitalet de Llobregat (63.189 identificacions), Badalona (49.408), el Prat de Llobregat (que inclou l’aeroport, amb 29.900) i Lleida (29.000). Les dades d’identificacions policials no es corresponen mimèticament amb el nombre de població de cada municipi. És significatiu que, tot i que Badalona i Terrassa tenen pràcticament el mateix nombre d’habitants, les identificacions per possibles o suposats delictes a Terrassa són la meitat (24.000) que a Badalona (gairebé 50.000).
La policia fa el triple d’identificacions en municipis com Sant Adrià o Figueres que a Sant Cugat, tot i que tenen la meitat de població
Després, la llista de municipis amb més identificacions policials dels Mossos d’Esquadra continua amb Mataró (22.000), Sabadell (21.000), Sant Adrià de Besòs i Tarragona (20.000), Reus (18.000), Girona i Santa Coloma de Gramenet (17.000), Figueres i Cornellà de Llobregat (13.000). També és significatiu, doncs, que a les posicions elevades a la llista policial aparegui una ciutat com Figueres (que, amb només 47.000 habitants, va arribar a patir 13.000 identificacions policials), i, en el cas contrari, la ciutat de Sant Cugat del Vallès (que té gairebé 100.000 habitants, i on només hi va haver 5.400 identificacions en tot l’any).
SOS Racisme acusa els Mossos de prejudici racista
L’informe Pareu de parar-me, elaborat per SOS Racisme el 2023, aborda la pràctica de les identificacions policials basades en el perfil racial a Catalunya. Aquestes identificacions, que es fan sense una justificació objectiva i es basen en marcadors com el color de pell, l’aparença ètnica o l’origen nacional, constitueixen una forma de discriminació racial i vulneren drets fonamentals.
Segons dades recopilades en l’informe, per cada persona espanyola identificada a Catalunya, s’identifiquen 7,4 persones estrangeres. A més, el 80% de les persones racialitzades enquestades han estat detingudes més d’una vegada, i les que presenten un fenotip magribí o àrab són les més afectades. “Aquestes pràctiques no sols perpetuen estereotips negatius, sinó que també generen desconfiança vers les institucions i vulneren els drets de les persones no blanques”, conclou SOS Racisme.
A més, el portaveu de SOS Racisme Cheikh Drame, en una entrevista avui a CRÍTIC, assegura que “tot i que puguis ser català, sempre hi haurà un policia que, per un estereotip, pensarà que ha d’identificar-te” malgrat no estar cometent cap delicte. “Això no els passa a les persones blanques, encara que siguin migrants o estrangeres. En realitat, no tenim tant un problema de xenofòbia; tenim un problema de racisme”.