04/06/2021 | 06:00
Era l’any 2011 i el Toni estava esperant el seu germà al carrer. Tenia 13 anys i la seva mare volia que anessin junts a comprar una cartolina per a l’escola. Com que trigava molt a arribar, el Toni va treure el seu telèfon mòbil per contactar amb ell. Just en aquell moment, un cotxe de la Policia Local de Gelida va aturar-se davant seu i un agent d’uns 35 anys va baixar del vehicle.
“A qui avises?”, va preguntar-li el policia. “Ets d’aquí?”. “Quants anys fa que vius en el poble?”. “Quin és el teu carrer?”. El nen, neguitós, va respondre-ho tot, però l’agent no es creia res del que deia. Va proposar acompanyar-lo a casa per parlar amb els seus pares i comprovar que estigués dient la veritat.
Mai no van arribar a recórrer aquest camí, perquè la mare del Toni va trucar-li i va poder explicar a l’agent que tot el que havia dit el seu fill era veritat. Però, de vegades, no hi ha cap prova que ho demostri, més enllà de les teves paraules. El cas del Toni, un nen negre, no és aïllat. Aquest, com molts d’altres, forma part de la pràctica anomenada “perfilament racial”.
Toni, víctima del perfilament racial: “Si fos blanc i amb els ulls blaus, res d’això no em passaria”
Una lluita invisibilitzada
Aquesta praxi consisteix en la identificació policial de persones racialitzades pels seus trets físics, i no pel fet de mostrar indicis d’estar cometent o haver comès alguna il·legalitat. Plataformes antiracistes com SOS Racisme lluiten per combatre aquesta realitat sovint invisibilitzada, però coneguda per totes les persones que pertanyen al col·lectiu discriminat. “Si fos blanc i amb els ulls blaus, res d’això no em passaria”, assegura el Toni.
Marilda Sueiras, membre del Consell de la plataforma SOS Racisme, atén els centenars de trucades que reben a la plataforma cada any per informar de delictes d’odi. L’últim informe que van publicar revela que el 2020 es van identificar un total de 41 nous casos d’agressions i d’abusos per part dels cossos de seguretat pública. Un 74% d’aquests es va originar per una identificació per perfil ètnic.
Tanmateix, sovint només es denuncien aquells casos més greus. Aquesta infradenúncia respon a dos factors. El primer és l’estat de vulnerabilitat en què es troben aquestes persones per la seva situació irregular al país. “Més del 50% dels casos són de persones amb nacionalitat espanyola perquè, quan algú està més estable legalment, és quan més temps dedica a la lluita contra el racisme”, afirma Sueiras. L’altre factor, tal com apunta l’informe de SOS Racisme, és “la desconfiança en la imparcialitat d’un sistema judicial on preval la versió dels policies”.
“De vegades, les persones que en discriminen d’altres es disculpen, i això també pot ser suficient per a la persona”, explica Sueiras. És això el que li va succeir al Toni i a la seva família. La seva mare va trucar a la centraleta per denunciar l’episodi que havia patit el seu fill i l’agent, penedit, va anar a disculpar-se. “Si el policia no hagués tingut l’actitud que va tenir, la cosa hauria anat a més”, confessa el Toni. La pàgina web pareudepararme.org, promoguda per SOS Racisme Catalunya, inclou nombrosos vídeos, amb testimonis com aquest:
Unes estadístiques que es retroalimenten
“La Llei d’estrangeria genera aquesta segregació en què hi ha ciutadans de segona que no tenen accés a certs drets. L’estranger no viu; sobreviu”, lamenta Sueiras. Aquesta situació provoca que moltes d’aquestes persones es vegin instigades a cometre delictes, més vinculats a la pobresa i a la precarització.
Marilda Sueiras (SOS Racisme): “Si només s’identifica persones racialitzades, la mateixa policia distorsiona l’estadística”
“Com que a la pràctica se suposa que hi ha més gent estrangera que delinqueix, la policia es fixa molt més en aquestes persones”, explica també la membre de SOS Racisme. “El que acaba succeint és que, si només s’identifica persones racialitzades, evidentment n’hi haurà algunes que delinqueixin; però, d’aquesta manera, la mateixa policia distorsiona l’estadística”, conclou.
L’any 2017 a Catalunya, un 54,1% d’identificacions van adreçar-se a persones estrangeres. Aquestes, però, només representen un 13,7% de la població, segons l’informe sobre identificacions policials per perfil ètnic a Catalunya publicat per Pareu de parar-me. L’informe és una mostra de sis comissaries d’arreu del territori català, i ha servit a la plataforma per demostrar que, per cada persona amb nacionalitat espanyola, se n’aturen 7,4 amb nacionalitat estrangera. La infografia següent, extreta d’aquest mateix informe, demostra que les situacions de racisme identificades han crescut en els últims quatre anys a Catalunya.
La versió oficial
Els Mossos d’Esquadra neguen que la pràctica del perfilament racial es dugui a terme. També neguen que es facin estadístiques de delinqüència per nacionalitat, que serien l’origen de les parades racials. Així ho afirma un portaveu del Departament de Comunicació del cos policial a Barcelona: “Nosaltres posem a les notes la nacionalitat, però després no en fem un recompte perquè algú ho podria interpretar com una opció discriminatòria”.
“Mai no es pot fer una identificació aleatòria. En tot cas, sempre hi ha un indici. O bé per motiu de seguretat ciutadana s’ha comès un delicte a una hora i en un lloc determinat i la persona coincideix amb la descripció del delinqüent. És una qüestió preventiva”, explica una altra de les agents dels Mossos. Tot i això, l’excap dels Mossos d’Esquadra Eduard Sallent va admetre el 2020 a Els matins de TV3 que sí que existeix un “biaix ètnic” en les identificacions policials i que “cal treballar per corregir-lo”, tal com evidencia aquest tuit amb un fragment de l’entrevista televisiva.
Altaveu per a l’extrema dreta
En els darrers anys, la presència de l’extrema dreta s’ha fet més notable en el panorama polític i social del país. “És dolorós veure com s’han silenciat tants anys les veus de les persones que sofreixen i lluiten contra el racisme, i ara es dona veu a partits que divideixen, criminalitzen i perpetuen una situació de violència”, sentencia Youssef M. Ouled, periodista i investigador del perfilament racial per a Rights International Spain. Hi afegeix que “el racisme no és una opinió; és una ideologia que hauria de condemnar-se immediatament en qualsevol espai”.
Youssef M. Ouled (Rights International Spain): “El racisme no és una opinió; és una ideologia que hauria de condemnar-se”
Youssef titlla la cobertura mediàtica de la discriminació racial de “sensacionalista” i explica que els casos es mostren com a aïllats i reforcen l’imaginari social sobre les persones racialitzades, en especial de l’immigrant. “S’ha construït una imatge des de la criminalització que serveix a les polítiques racistes per legitimar el control d’aquests grups socials, associats a la delinqüència. Alhora, serveix als partits de dreta, que utilitzen aquests discursos per dividir la societat”, conclou l’expert.
El Toni té ara 24 anys, i confessa que no ha viscut cap episodi semblant amb la policia. Sí que ha estat discriminat en diverses discoteques i ha rebut algun comentari desafortunat al futbol. Però es considera un afortunat i té clara quina és la seva posició. “Quan algú s’expressa amb certa llibertat i ofèn algú, la persona a la qual ofèn deixa de ser lliure. El respecte cap a una persona s’acaba quan les paraules no respecten altres persones o col·lectius”, afirma convençut.
