11/01/2023 | 06:30
El 2022 ha estat l’any de la inflació. Segons les previsions de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), els preus han estat un 5,8% més alts que fa 12 mesos. En aquest context, les negociacions sobre els convenis col·lectius han agafat força. Aquests convenis són el document jurídic vinculant que recull els drets i deures dels treballadors en un sector o en una empresa, així que la seva negociació és el terreny de joc on es lluita per les condicions laborals. Si els sous no pugen al mateix ritme que la inflació, es perd poder adquisitiu.
Aquest any, centenars de milers de treballadors catalans han viscut un augment del salari a partir d’aquestes negociacions. Però en molt pocs casos s’ha anivellat amb l’augment de preus. Els beneficis empresarials, en canvi, han agafat velocitat de creuer. Segons les previsions de Bloomberg, l’Ibex 35 tancarà amb un 18% més d’ingressos que el 2021 i amb uns beneficis de 54.774 milions d’euros. Si prenem de referència l’estadística del Banc d’Espanya sobre les 900 empreses més grans, que exclou els bancs, la cosa també ha anat bé: un augment del benefici net d’un 94,7% entre el gener i el setembre.
Les 900 empreses més grans d’Espanya han tingut un augment del benefici net d’un 94,7% entre el gener i el setembre
El balanç de Comissions Obreres de Catalunya (CCOO) sobre l’evolució dels salaris explica una altra història: s’han acordat convenis per a més de 680.000 treballadors, amb un augment mitjà del 3,68% del sou. El repartiment desigual dels guanys és encara més evident en els 240.000 treballadors afectats per un conveni en què encara no hi ha acord entre els sindicats i la patronal, i, per tant, l’augment està bloquejat.
Les negociacions sobre convenis catalans i provincials han afectat un de cada quatre treballadors, però són útils per avaluar l’avenç dels salaris. La resta d’empleats depenen d’un conveni estatal, o tenen un conveni que no es negociava aquest any, o pertanyen a una empresa amb conveni propi. En aquesta taula pots buscar si el teu conveni és un dels afectats, si hi ha hagut acord per renovar-lo i quins són els augments salarials previstos.
120.000 treballadors d’oficina, en l’espera d’un acord
El 2022 s’ha tancat amb 44 convenis d’àmbit català o provincial encallats. Fins que no s’arribi a un acord en aquests sectors, no hi haurà una actualització de salaris. Gairebé la meitat (18) d’aquests són de l’àmbit agroalimentari, ja que el sector està dividit en molts petits convenis, i vuit formen part del comerç. En aquesta situació es fa evident una nova bretxa de gènere: entre les persones amb el conveni encallat hi ha 140.000 dones i 100.000 homes. En canvi, la diferència és menor entre els treballadors amb actualització salarial: un 51% de dones i un 49% d’homes.
Hi ha 140.000 dones i 100.000 homes amb el conveni encallat
Un sol conveni agrupa la meitat d’aquestes 240.000 persones: el d’oficines i despatxos. Segons Esteban Sanabria, responsable d’Acció Sindical de la Federació de Serveis de CCOO de Catalunya, la situació actual és de bloqueig: “Esperem que es resolgui en les setmanes vinents; però, si no s’arriba a un acord abans de mitjan gener, haurem de veure de quina manera ens mobilitzem”.
En aquest cas concret, el problema no és el percentatge d’augment salarial, que ja s’ha pactat per als pròxims tres anys. La qüestió és com s’aplica aquest percentatge perquè sigui un augment real. En el sector d’oficines i despatxos, l’escala salarial reflectida al conveni es troba des de fa anys desfasada, i els sous ja acostumen a superar-la. Per això, moltes empreses podran signar la pujada salarial però no canviar les retribucions en la pràctica. Això fa que tot es jugui a l’anomenat complement d’absorció: els sindicats demanen que almenys la meitat de l’augment signat s’apliqui a tots els sous, encara que aquests siguin per sobre de les xifres que marcava el conveni fins ara. “Venim, en moltes empreses, de salaris congelats des de fa molt temps, i volem assegurar que en aquests casos hi ha un percentatge de pujada mínim”, conclou Sanabria.
També es mantenen encallats convenis com el d’acció social, el de residències per a persones amb discapacitat intel·lectual i el d’empreses que gestionen equipaments públics. El problema en aquestes negociacions té a veure amb el sistema de contractació pública, que es basa en concursos on el preu és un factor decisiu. Per a Jorge Moraleda, responsable de Negociació Col·lectiva de CCOO de Catalunya, “les lleis de desindexació de l’economia i de contractació pública generen un efecte pervers que impedeix l’evolució dels salaris en els convenis més afectats per la licitació pública, que solen estar molt feminitzats”.
Els 24 acords suposen un 3,68% d’augment mitjà
Entre els 24 convenis que sí que s’han acordat, que afecten 680.000 treballadors, la mitjana d’augment per al 2022 ha estat d’un 3,68%. La millora s’ha quedat, doncs, en uns dos terços de l’augment de preus. L’acord que afecta més gent ha estat el de les indústries siderometal·lúrgiques de Barcelona, amb un augment d’un 4,2% per als seus 168.000 treballadors el 2022. Un altre acord important és el de les treballadores de la neteja de Catalunya, que rebran una pujada d’un 1,5%. En tots dos casos, s’havia convocat una vaga abans de l’acord.
Ara bé, la valoració positiva o negativa dels acords també depèn de les pujades per als anys següents i dels condicionants que s’afegeixin a aquests canvis. En els exemples dels dos convenis esmentats, ja s’han establert les pujades que vindran. Així doncs, amb la suma dels tres períodes fins al 2024, els sous hauran pujat un 12% al metall, i a la neteja l’augment és d’un 10,25% fins al 2025. Els 50.000 treballadors i treballadores del comerç del metall de Barcelona també arribaran al 10,5% el 2024.
La clàusula de revisió, una lletra petita determinant
Des de CCOO destaquen que en molts convenis s’ha aconseguit afegir una clàusula que pot protegir els futurs augments de preus: la revisió salarial. Concretament, aquesta condició ha quedat vigent en 15 dels 24 documents signats, i afecta el 53% dels treballadors que tenen nou conveni d’àmbit català.
L’aplicació d’aquesta clàusula també varia segons el sector. Per exemple, en el conveni de supermercats i autoserveis d’alimentació de Catalunya, s’ha pactat que els salaris augmentaran un 10,5% entre el 2022 i el 2025. Ara bé, si la inflació ha estat superior un cop acabi aquest període, els salaris podran augmentar fins a dos punts percentuals més. En la sanitat concertada, l’augment és del 8% en tres anys; però, en funció de l’índex de preus de consum (IPC) i del creixement econòmic, la pujada pot acabar en un 9,5%.
Què passa amb els treballadors fora d’aquests convenis?
Les actualitzacions dels convenis catalans afecten més de 900.000 persones; però, segons les dades de l’Enquesta de població activa (EPA), al tercer trimestre de 2022 hi havia 3.559.900 persones ocupades a Catalunya. Així doncs, aquestes negociacions només han arribat a un de cada quatre treballadors catalans.
Això és degut, en primer lloc, al fet que no tots els convenis caducaven aquest 2022. És a dir, en molts sectors el conveni continua vigent des d’anys anteriors, i probablement ja té un augment salarial establert per al 2022, que tocarà renegociar els anys vinents. En segon lloc, hi ha empreses que tenen un conveni específic i, per tant, els seus treballadors no es veuen afectats per l’actualització salarial del seu sector, sempre que els sous a l’empresa siguin per sobre.
A més, molts dels contractes es regulen en convenis d’àmbit estatal. És a dir, es negocien conjuntament per a tot Espanya. Segons dades del Ministeri de Treball i Economia Social, l’augment salarial en convenis col·lectius al conjunt de l’Estat ha quedat en un 2,69% fins al mes de novembre. Aquesta dada inclou tant els augments salarials pactats en nous convenis com les actualitzacions salarials que ja estaven signades prèviament, i és la mitjana dels augments que s’han detectat a 8.407.953 treballadors.
Per a Jorge Moraleda, el 2023 no es presenta més fàcil: “L’any vinent també serà un moment difícil per a la negociació col·lectiva si la tensió inflacionista continua”. Els retards en l’actualització d’alguns convenis provoquen que la pèrdua de poder adquisitiu acumulat sigui cada vegada més gran. En aquest context, un dels grans focus de les negociacions continuaran sent els salaris. Cal tenir en compte, però, que els convenis també regulen molts altres aspectes clau del dia a dia laboral, com ara la duració de la jornada, les vacances o el preu de les hores extres. Tots aquests elements seran sobre la taula i condicionaran les negociacions que s’enceten amb el nou any.
