Crític Cerca
Reportatges

Treball i temps: és viable la setmana laboral de 32 hores?

L'Organització Mundial de la Salut calcula que cada any hi ha 745.000 morts per malalties cardiovasculars derivades de l'excés de feina

24/10/2022 | 06:00

Per a milions de persones, guanyar-se el sou és l’activitat central de la majoria de dies durant tota una vida. L’economia catalana ha canviat molt en un segle, però la jornada laboral de 8 hores continua pràcticament igual. Ara, sindicats, ecologistes i feministes augmenten la pressió per replantejar els temps de treball. És viable plantejar una setmana laboral de 32 hores?

“Quan conec algú i em pregunta a què em dedico, sé que no s’està referint a la meva passió per la lectura o si cuido la meva mare: m’està preguntant de què treballo”. D’aquesta manera, el professor d’Economia Aplicada de la Universitat de València (UV) Joan Sanchis explica que el treball remunerat és molt més que una manera de guanyar-se el pa: s’ha convertit en una carta de presentació, l’element central de la nostra identitat. En poques paraules, ets la teva feina. Per a Sanchis, cal trencar amb aquesta idea perquè és molt perjudicial i amaga discriminacions: si ets la teva feina, ja està bé que hi dediquis quasi tot el teu dia. Si no tens una bona feina, potser no ets ningú. I, si el que fas a l’oficina ho és tot, no hi ha espai per cuidar grans i petits, per divertir-te o per descansar.  

En el fons, el plantejament d’aquest economista no s’allunya gaire del dels obrers que van protagonitzar la vaga de La Canadenca de 1919, a Barcelona, i que lluitaven per aconseguir una jornada laboral de 8 hores diàries. La batalla entre el temps per al treball i el temps per a la vida pròpia no és nova. Fa segles que filòsofs com Max Weber o Adam Smith hi han donat voltes. Però també és un tema contemporani: a Xile, el Govern de Gabriel Boric ha guanyat les eleccions prometent que establiria la jornada laboral de 40 hores, i a França es discuteix si caldrà allargar fins als 65 anys l’edat de jubilació. A Espanya, s’han ampliat recentment els permisos de maternitat i de paternitat fins a 16 setmanes. També es reconeix com un tema de futur: l’informe España 2050, que marca les línies mestres de l’estratègia a llarg termini del Govern central, estableix que caldrà “reduir progressivament el nombre d’hores treballades” fins a arribar a les 35 hores setmanals. 

S’estima que la reducció de la jornada laboral generaria 560.000 llocs de treball i que beneficiaria més les dones 

Aquesta tensió entre treball i temps lliure es pot traduir en problemes de salut. En els últims anys, s’han popularitzat expressions com workaholic (paraula que defineix les persones addictes al treball) o burn-out (una síndrome d’estrès crònic provocada per motius laborals que ha estat reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut [OMS]). La mateixa OMS ha calculat que les persones que treballen més de 55 hores setmanals tenen un 37% més de probabilitats de patir un infart i que cada any moren 745.000 persones per malalties cardiovasculars derivades de treballar massa.

Regalar temps és regalar diners: un 60% dels assalariats pateix estrès

Sense arribar a aquests extrems, l’estrès i les hores extres no pagades són una constant en les vivències quotidianes de moltes persones treballadores: “Les hores previstes per fer treball personal, preparació de classe, tutoria i correccions són insuficients”, explica la Marina, professora d’una escola de Barcelona. Aquestes vulneracions no són sempre explícites: “Molts cops no s’allarga la jornada al mateix lloc de treball, però un cop fora no et permeten desconnectar. Hi ha moltes treballadores que reben whatsapps per canviar el torn de treball de l’endemà”, explica Cristina Torre, secretària d’Acció Social de Comissions Obreres (CCOO).

Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), un 60% dels assalariats afirma que pateix estrès al lloc de treball. En sectors com el comerç o la restauració, no sempre es té en compte el temps entre que tanca l’establiment i pots marxar. “S’acaba la jornada, però encara toca recollir, netejar, fer caixa i tancar”, lamenta Iru Moner Tomàs, de la Confederació General del Treball (CGT): “Està molt normalitzat, però regalar temps és regalar diners, i sembla que, si no ho acceptes, estàs fent alguna cosa malament”.

Infografia: HELENA OLCINA

Per a CCOO, el registre obligatori de la jornada laboral va ser un pas endavant important per posar fi a aquestes situacions. Tanmateix, dubten de la fiabilitat d’aquesta eina en les empreses més petites, on no hi ha seccions sindicals per controlar-ho i, per tant, els treballadors tenen menys capacitat de pressió. Cristina Torre destaca la vulnerabilitat de les treballadores de la llar, que molt sovint són dones migrants en situació irregular: “Si en moltes professions ja hi ha dificultats de desconnexió, imagina’t en el cas d’una cuidadora que s’encarrega de donar suport a una persona dependent que viu al mateix habitatge. Poder separar el temps contractat del temps personal és molt complicat, i es produeixen abusos”.  

Què passaria si tothom treballés menys?

En aquest context de precarietat generalitzada, la idea d’establir un cap de setmana de tres dies pot semblar utòpica. Però, entre la sacsejada que han suposat la pandèmia, el teletreball, la pressió política i la successió de proves pilot en empreses i en governs, aquesta proposta s’ha situat ja sobre la taula del debat polític.  

Al llibre Quatre dies: Treballar menys per viure en un món millor (Sembra Llibres), Joan Sanchis defensa la mesura i analitza quines serien les derivades econòmiques, polítiques i culturals d’establir una jornada laboral de 32 hores setmanals sense reduir el sou dels treballadors. Un dels dubtes principals a l’hora d’afrontar-ho és si les empreses podrien suportar aquest augment en el cost dels salaris. Sanchis no creu que treballar menys hores impliqui, necessàriament, produir menys, generar menys riquesa ni haver de cobrar menys: “La ciència econòmica ha demostrat que el sou depèn molt més de la productivitat que de les hores de treball. I la productivitat és decreixent: a partir d’un cert punt, estem més cansats i cada hora que som a la feina fem menys que a l’anterior”.

Els sindicats alerten que la mesura deixa de tenir sentit si també s’abaixa el sou

Per il·lustrar aquesta idea, l’autor repassa diferents exemples internacionals i constata que en els països més desenvolupats, com Alemanya, Dinamarca o Noruega, es treballen menys hores que a la resta. Per contra, economies com Mèxic, Xile o Grècia destaquen pel fet de tenir jornades laborals més llargues que Espanya, sense que això els suposi més benestar. La perspectiva històrica reforça l’argument: ara es produeix més que mai, mentre que les jornades laborals són més curtes que abans.

L’interès creixent per aquesta mesura ha provocat també que es facin més estudis per analitzar els possibles efectes d’aquesta reducció. Luis Cárdenas i Paloma Villanueva, professors de la Universitat Complutense de Madrid, han estudiat quin impacte tindria establir una jornada màxima de 35 hores setmanals des del punt de vista macroeconòmic, seguint l’exemple de França, on aquesta norma és una realitat des de fa dècades. Aquestes previsions sempre tenen un grau d’incertesa, però els resultats són prometedors: la creació de 560.000 llocs de treball, l’augment d’un 3,7% dels salaris i el creixement de l’economia en un 1,4%. L’estudi parteix de la situació econòmica del 2017 i té en compte que no totes les empreses podrien aplicar-ho de cop: al principi només ho farien les de més de 10 treballadors. Els investigadors també creuen que les dones se’n beneficiarien més: d’una banda, hi hauria més temps disponible per distribuir equitativament les tasques de cura; de l’altra, es moderaria la bretxa salarial per les jornades parcials, que actualment assumeixen més les dones. 

Ecologistes en Acció situa la reducció de jornada com una de les mesures clau per lluitar contra la crisi ecològica

La crisi ecològica ens obliga a moure fitxa

Els sectors ecologistes també han intentat posar números al futur del treball. En aquest cas, el diagnòstic és més cru: la crisi climàtica ens obligarà a canviar la manera de guanyar-nos la vida, vulguem o no. A l’estudi Escenarios de trabajo en la crisis ecosocial 2020-2030, elaborat per Ecologistes en Acció, se situa la reducció de jornada com una de les mesures clau per lluitar contra la crisi ecològica. Tanmateix, s’hi assenyala que això tindria sentit dins un replantejament més general de l’economia que deixés enrere la producció de coses innecessàries i posés al centre les cures. És a dir, tenir en compte en tots els càlculs sobre el treball aquell temps necessari per cuidar i acompanyar els infants i la gent gran, una feina que fins ara han assumit majoritàriament les dones sense rebre remuneració a canvi.

Els ecologistes concreten, en un informe elaborat conjuntament amb els sindicats bascos ELA i LAB, com hauria de ser la transformació en diferents sectors. Les hores de treball necessàries per cobrir les necessitats en sectors com la gestió forestal o la gestió de residus s’haurien de multiplicar. En canvi, el pes que té el sector turístic en l’economia no podrà continuar perquè “l’esgotament gradual dels combustibles fòssils farà inviables els viatges barats massius a llargues distàncies” i “la disponibilitat minvant d’aigua i la desaparició de platges per l’augment del nivell del mar aniran fent l’oferta turística espanyola menys atraient”.

Per al sector de l’automoció, l’informe planteja que les hores de feina també s’haurien de reduir per sobre de la mitjana. La davallada seria d’entre un 51% i un 83% l’any 2030 per poder assolir els objectius climàtics. Tanmateix, es considera que es podrien mantenir molts llocs de treball i lluitar contra la crisi climàtica amb la fabricació de vehicles compartits: “El procés de reconversió de les fàbriques actuals per a la producció de vehicles de carsharing seria una opció bastant viable, ja que permetria el reciclatge de bona part de la maquinària i dels proveïdors de components”.

El Ministeri d’Indústria subvencionarà amb 10 milions d’euros un pla pilot per acompanyar les empreses 

Una idea en proves: 10 milions del Ministeri d’Indústria

El debat sobre els temps de treball ja ha arribat més d’una vegada al Congrés dels Diputats. En les últimes negociacions dels pressupostos de l’Estat, el Govern va acceptar dedicar 10 milions d’euros per a un pla pilot per acompanyar les empreses que implantin aquesta nova jornada, i a partir d’aquí poder avaluar-ne els resultats. El Ministeri d’Indústria s’ha compromès a convocar aquestes subvencions durant la primera meitat del 2022, i calcula que hi podran accedir 3.000 treballadors de 160 empreses. Al País Valencià, s’està posant en marxa un pla molt semblant. La Generalitat Valenciana donarà subvencions decreixents durant tres anys a les empreses que s’hi sumin, però també farà formació i assessoria perquè puguin adaptar la seva organització interna a aquest canvi i donar-hi continuïtat quan s’acabin les ajudes.

Perspectiva feminista i conciliació: 4 dies o 32 hores?

Des de la darrera reforma laboral, Bèlgica obliga les empreses a concentrar en quatre dies la jornada dels treballadors que així ho desitgin, però sense reduir les hores de treball. Els sindicats ho veuen com una trampa: “Cal fer jornades laborals que siguin compatibles amb la vida familiar. La clau de la qüestió és si es redueix jornada o no”, apunta Cristina Torre, de CCOO. Fins i tot en cas que es redueixin hores, hi ha debat sobre si és més convenient repartir-les en quatre o en cinc dies. Des d’una perspectiva feminista, es valora el fet que la jornada laboral estàndard de com a màxim 6 hores diàries facilitaria la conciliació. Per contra, s’argumenta que evitar desplaçaments de feina reduiria les emissions contaminants, i que tres dies seguits de descans poden aportar un millor descans. “L’important és que els treballadors tinguin marge per escollir”, conclou el professor d’Economia Aplicada Joan Sanchis.

Treballar menys implica cobrar menys?

Algunes empreses han reaccionat a la demanda creixent de reducció de jornada amb una contraproposta: menys hores però també menys sou. Telefónica ha estat, fins ara, el cas més sonat: va engegar un programa pilot en què els treballadors i treballadores podien tenir un dia més de festa (és a dir, treballar un 20% menys) i cobrar un 16% menys. Només s’hi ha sumat un percentatge molt petit de la plantilla. A la tardor del 2021, l’empresa catalana Desigual va fer un referèndum intern en la mateixa línia, però la reducció del sou era només la meitat del temps que es guanyava. En aquest cas, el 86% de la plantilla hi va votar a favor. Els sindicats alerten que la reducció de jornada deixa de tenir sentit si les baixades de sou es generalitzen, ja que la mesura es transforma en treball a temps parcial: “Fan veure que és un regal als treballadors quan en realitat estan estalviant costos“, lamenta Iru Moner, de la CGT.

Què passa amb els treballadors autònoms?

Un problema habitual és que la precarietat de molts autònoms fa que treballin més del que seria permès en un treball per compte d’altri: “Si agafo vacances, perdo diners”, explicava un testimoni del col·lectiu Lucha Autónoma a les seves xarxes socials. “Vaig reduir les hores de treball en ser mare, i no vaig rebre cap ajuda”, hi afegia una altra persona. Cristina Torre, de CCOO, creu que s’hauria de tenir en compte com funcionen els sectors amb molts autònoms per flexibilitzar les reduccions de jornada: “Ara mateix és molt habitual que a les botigues es treballi sis dies la setmana. L’organització del treball dependrà de la realitat de cada sector”. L’informe del sindicat sobre la situació dels riders, publicat el 2021, apunta que plataformes com Glovo s’aprofiten del suposat estatus d’autònoms dels seus repartidors per imposar horaris de treball concrets, i penalitzar-los amb menys comandes si no ho fan.

* Aquest reportatge apareix publicat originàriament al Dossier Crític ‘Temps’, editat per CRÍTIC i Pol·len, i que podeu comprar a la nostra Botiga. Si sou subscriptors/ores de CRÍTIC, us l’enviem gratuïtament a casa.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

Quan poses diners a CRÍTIC, passen coses

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies