10/08/2026 | 07:00
L’extrema dreta global té al punt de mira les organitzacions de justícia global. I les sucursals catalana i espanyola d’aquest fenomen no en són pas l’excepció. Àlex Guillamon, membre de la junta d’Entrepobles, explica que el discurs que titlla la cooperació d’inútil i innecessària busca en realitat “debilitar una política pública que a l’Estat espanyol i a Catalunya no ha estat mai estructural”.
En un moment en què els discursos d’odi guanyen espai escampats per influenciadors d’extrema dreta i pseudomitjans, convé recuperar dades i context. Aquestes són cinc claus per entendre què està en joc.
La cooperació és una política pública que salva vides
La cooperació no és caritat ni ideologia, sinó una política pública orientada a protegir drets humans, prevenir conflictes i garantir condicions de vida dignes. “Des de la defensa de dones davant la violència fins al suport a comunitats afectades per guerres, crisi climàtica o extractivisme, els projectes tenen un impacte directe”, explica Guillamon. Quan es retalla cooperació, es debiliten xarxes que sostenen vides concretes. La revista The Lancet va publicar el juliol de 2025 les conclusions d’un informe que assenyala que les retallades en cooperació de l’Administració dels EUA arran de l’arribada de Donald Trump tindrien un impacte de 14 milions de morts als països empobrits per la suspensió de programes bàsics de salut i sanejament.
Catalunya és lluny del 0,7%: les xifres que l’extrema dreta no t’explica
Segons les dades de la coordinadora estatal d’ONG, el problema no és pas que s’inverteixi molt en cooperació: més aviat al contrari. De fet, l’Administració catalana incompleix el compromís històric d’arribar al 0,7% del producte interior brut (PIB) en inversió en cooperació al desenvolupament. La xifra del 0,7, de fet, no la compleix cap comunitat autònoma de l’Estat espanyol, ni tampoc el Govern de Pedro Sánchez. El que sí que compleix l’executiu és la despesa militar. Segons el càlcul del Centre Delàs, el 2025 va representar 39.476 milions d’euros, cosa que implica el 2,42% del PIB. L’ajuda al desenvolupament espanyola, en canvi, es va situar entre els 200 i els 250 milions d’euros.
Grans multinacionals i extrema dreta: ‘follow the money’
Els atacs a la cooperació sovint coincideixen amb interessos econòmics. Entitats com Entrepobles han detectat assenyalaments al Perú o a Guatemala pel seu suport a la defensa del territori davant projectes extractius. “Abans eren les empreses qui atacaven; ara tenen portaveus polítics que ho fan per elles i governs que ho converteixen en llei”. El discurs contra la “ingerència estrangera” serveix per desacreditar organitzacions que qüestionen models econòmics desiguals. Darrere l’ofensiva contra la cooperació sovint hi ha la defensa de privilegis privats, i cal seguir el rastre dels diners per veure a qui beneficia el discurs contra la justícia global.
Cooperació amb resultats: impacte mesurable i màxima fiscalització
La idea del descontrol és un mite recurrent. “Poques coses estan tan fiscalitzades com la cooperació”, explica Àlex Guillamon. Auditories, justificacions i seguiment constant garanteixen la rendició de comptes. Mesurar impactes en temes qualitatius com els drets humans no sempre és senzill, perquè implica processos socials de llarg recorregut on intervenen factors que depassen l’abast dels projectes. Però una prova de la seva eficàcia és justament que tots els governs autoritaris ataquen la cooperació per impedir que les organitzacions i les comunitats lluitin pels seus drets.
Cooperació a Catalunya: educar, cohesionar i combatre l’odi
La cooperació no només actua fora. Molts projectes tenen retorn directe al territori: l’educació en drets humans, la lluita contra el racisme, la sensibilització sobre desigualtats globals o la promoció de la convivència. En un context de polarització, aquestes iniciatives contribueixen a construir una societat més informada i cohesionada. No és casual que siguin objecte d’atac: treballen contra els discursos que l’extrema dreta vol imposar.
