Cinc drets dels treballadors d’obra davant les subcontractacions

Al mes de novembre passat, una investigació periodística va destapar que les obres per remodelar el Camp Nou es feien en condicions d’explotació laboral. Els testimonis recollits per El Periódico denunciaven jornades diàries de més de 10 hores, i nòmines per sota del salari mínim interprofessional. També es donava el cas que no era el Futbol Club Barcelona qui feia directament els treballs, sinó que hi havia un seguit de subcontractacions entre el club i les empreses que realment feien els treballs. Per a CCOO, les males condicions del Camp Nou no són cap excepció, sinó un exemple mediàtic que demostra com funciona el sector: “És un model en què les grans constructores han externalitzat tot el valor afegit cap a la cadena de subcontractació, i d’aquesta manera s’incompleixen les condicions de salaris, jornades i salut laboral”, explica Carlos del Barrio, secretari d’organització de la Federació d’Hàbitat de CCOO de Catalunya.

En aquesta guia de drets laborals bàsics de la construcció a Catalunya, recordem algunes de les condicions de treball que cal complir sempre, tant en les obres contractades directament pels promotors com en externalitzacions i subcontractacions.

1. Com a mínim, 25.000 euros l’any a Barcelona

No n’hi ha prou que el salari dels obrers de la construcció compleixi el salari mínim interprofessional (SMI). En aquest sector, hi ha diferents convenis en cada província que concreten el sou mínim per a cada posició, però en qualsevol cas tots marquen sous més alts que l’SMI. Per exemple: en les obres fetes a la demarcació de Barcelona, com és el cas del Camp Nou, els peons d’obra a jornada completa havien de cobrar un mínim de 25.016 euros anuals l’any 2023.

A Barcelona, els peons d’obra a jornada completa havien de cobrar un mínim de 25.016 euros anuals

Sovint, molts treballadors subcontractats treballen per períodes més curts de temps, i això pot portar a confusió pel que fa al salari mensual. Les quantitats van en funció del calendari laboral, i, per tant, varien cada mes depenent de quants festius hi hagi. Per exemple, aquest mes de desembre s’havia de cobrar un mínim de 1.482 euros, però al novembre la xifra era de 1.764 euros, i a l’octubre, de 1.756 euros.

En qualsevol cas, s’ha de tenir en compte que això és només vàlid per als peons d’obra considerats ordinaris, sempre que no hagin fet hores extres, ni hagin treballat fora de l’horari habitual del dilluns al divendres, ni hagin treballat lluny de casa. Si s’incompleix alguna d’aquestes condicions, caldrà cobrar més. Per exemple: cada hora extra s’ha de remunerar amb 14,41 euros extres, que pugen a 17,29 si es treballa de nit, en dissabte o diumenge. A més, cal afegir-hi 10 euros diaris si l’obra és prou lluny per impedir menjar a casa en el descans i l’empresa tampoc no ofereix aquest menjar, tal com estableix el concepte de mitja dieta recollit en el conveni.

En cas que els treballadors d’obra manegin equipament com els carretons de motor o els compressors, són considerats peons especialistes. Per tant, formen part d’una categoria laboral superior i totes les taules salarials són lleugerament superiors, fins a arribar als 25.453 euros anuals. Totes les quantitats indicades són brutes, és a dir, se n’han de descomptar la Seguretat Social i la retenció de l’impost sobre la renda, i només valen per a la demarcació de Barcelona. Per al conveni de Tarragona, el sou anual d’un peó d’obra no pot estar per sota dels 21.514 euros. A Girona, la xifra mínima és de 20.240 euros  i, a Lleida, de 18.464 euros.

2. Si no heu pactat el contrari, la jornada acaba a les 17 h

La jornada completa en el sector de la construcció és l’establerta a l’Estatut dels treballadors: 40 hores setmanals. Pot ser que la distribució entre setmanes sigui irregular; però, en conjunt, la jornada anual no pot ser superior a les 1.736 hores de treball. “És possible fer 50 hores en una setmana i 30 en la següent, l’important és que es respecti aquesta mitjana de 40 hores en el conjunt de l’any”, explica Anna Ginès i Fabrellas, professora de Dret Laboral a l’ESADE.

Cal respectar el descans entre jornades, d’un mínim de 12 hores, i el descans setmanal, d’almenys un dia i mig

Ara bé, Ginès recorda que en qualsevol cas cal respectar el descans entre jornades, d’un mínim de 12 hores, i el descans setmanal, d’almenys un dia i mig. Cal tenir en compte, també, que les jornades continuades de més de sis hores han d’incloure un descans obligatori de 15 minuts.

Des de CCOO, Carlos del Barrio hi afegeix que l’horari de les jornades està establert amb concreció en el cas del conveni de la construcció de Barcelona. Les obres s’han de fer del dilluns al divendres, des de les 8 del matí fins a les 13 h, i des de les 14 h fins a les cinc de la tarda. Només un acord previ entre l’empresa i els representants dels treballadors pot fer variar aquest horari base. En qualsevol cas, cap acord pot fer que es treballin més hores que les establertes al conveni.

3. Que no t’apliquin un altre conveni!

Al món de la construcció, és habitual que els treballadors s’hagin de desplaçar a altres demarcacions per treballar. De fet, alguns treballadors migrants canvien fins i tot de país per anar a treballar a una obra. Això, sumat al fet que els convenis i les taules salarials són diferents en cada província, pot portar a vulneracions de drets. Carlos del Barrio recorda que, en cas de desplaçar-se a una demarcació amb salaris superiors, cal cobrar tant com marqui el conveni d’aquesta zona. Encara que l’empresa constructora tingui la seva seu en una altra província, la norma es continua aplicant: el que és determinant és el conveni del lloc on es fa l’obra. En canvi, si es prové d’una província amb un conveni amb millors condicions, cal mantenir-les encara que es vagi a treballar a una zona amb salaris mínims més baixos.

Anna Ginès recorda, d’altra banda, que cal aplicar el conveni de la construcció als treballadors de l’obra, encara que l’empresa que els contracta també es dediqui a altres sectors: “Des de la darrera reforma laboral, quan se subcontracta una empresa multiservei, s’ha d’aplicar el conveni que correspon a l’activitat contractada”. L’especialista en Dret Laboral explica que moltes d’aquestes empreses ofereixen principalment serveis de neteja. Abans de la reforma laboral, aprofitaven aquesta circumstància per aplicar el conveni de neteja, amb condicions pitjors, també als seus treballadors que es dedicaven a altres activitats com la construcció.

4. No et poden pagar en mà, i no has de retornar diners

Carlos del Barrio denuncia que a CCOO els arriben casos d’engany o males pràctiques en el pagament dels sous: “No és estrany trobar treballadors que en nòmina cobren unes quantitats, però en reben unes altres, o gent que paga una taxa per treballar”. Per això, recorda a tots els treballadors del sector que “mai s’han de retornar diners en mà ni acceptar pagaments que no siguin per transferència o xec nominatiu”.

A més, les empreses sempre hauran d’entregar al treballador una còpia del rebut de pagament del salari, especificant cada concepte, quines són les quotes abonades a la Seguretat Social i quines les retencions per l’impost de la renda.

5. Hi ha límits legals a la subcontractació

L’alta sinistralitat del sector de la construcció va motivar que, l’any 2007, s’aprovés una llei catalana que posava límits a les subcontractacions i externalitzacions de la construcció. Aquesta norma encara és vigent, i estableix quin ha de ser el percentatge mínim de treballadors fixos i no subcontractats en funció de les circumstàncies de l’obra.

En la construcció, com a màxim hi pot haver quatre nivells de subcontracta

Una altra de les mesures rellevants és que com a màxim hi pot haver quatre nivells de subcontracta: “A les obres hi ha el promotor i el contractista que executa l’obra. Doncs bé, es permet que aquest pugui subcontractar un primer subcontractista, i aquest, un segon subcontractista. Però aquest quart actor ja no pot externalitzar més”, detalla Anna Ginès. És un llindar ampli però excepcional, ja que en els altres sectors no s’especifica cap límit d’aquest tipus.

A banda, cal tenir en compte que una empresa que subcontracta una part de les obres no es deslliura de totes les responsabilitats vers els treballadors. Per exemple, si l’activitat externalitzada és la mateixa que la de l’empresa principal, totes dues empreses són responsables en cas d’impagament de salaris. La situació és semblant pel que fa a seguretat laboral: “Si hi ha un accident i no s’havien complert les mesures, tant l’empresa contractista com la subcontractada en serien responsables, perquè estaven obligades a coordinar-se per garantir-les”, explica Ginés.

Més enllà de les vulneracions concretes que dia a dia es puguin trobar els treballadors de la construcció, Anna Ginès creu que hi ha un problema estructural amb l’externalització: “La normativa actual permet que la subcontractació es faci amb la finalitat de reduir costos salarials. Hauríem de passar a un model en què les empreses subcontractessin per altres motius, com l’especialització, però no per pagar menys als treballadors, que és la tònica actual”.

En el curt termini, Carlos del Barrio opina que “cal un compromís de les empreses de controlar que en la cadena de subcontractació es compleix el conveni”, i que, en tot cas, fa falta que la Inspecció de Treball tingui més eines i més efectius per comprovar-ho: “Sobretot calen més efectius, amb la intenció que es puguin visitar les obres”.