23/11/2023 | 06:00
Les forces d’extrema dreta ja governen en països com Itàlia o l’Argentina. En altres indrets, el Regne Unit o l’Estat espanyol, han condicionat amb força referèndums i parlaments. Aquestes victòries electorals no sorgeixen del no-res: hi ha un caldo de cultiu social que sosté i fa possible l’onada reaccionària, que també es fa patent en els llocs de treball.
Des de fa temps, nombrosos sindicats s’han començat a coordinar per posar-hi remei. La creació de Redes, una xarxa entre organitzacions sindicals d’Espanya, d’Itàlia, del Regne Unit, de Xile, del Brasil i de l’Argentina, és filla d’aquesta preocupació. Els sis sindicats de la xarxa han treballat una estratègia conjunta per fer front a la ultradreta a través de l’acció sindical. En una trobada a la seu de CCOO de Catalunya del mes d’octubre passat, una desena de representants de les organitzacions de Redes van celebrar un seminari per compartir idees i aprenentatges en el combat contra l’agenda reaccionària als centres de treball.
Aquí tens sis idees per tallar els peus als discursos i pràctiques ultres a la teva feina:
1. La formació i l’anàlisi són peces clau
La formació sobre antifeixisme i cultura democràtica, tant a l’interior dels sindicats com als treballadors en general, és una de les receptes més repetides. L’italià Sergio Bassoli, membre del sindicat Confederazione Generale Italiana del Lavoro (CGIL), és contundent reivindicant que “fa falta contaminar les nostres organitzacions” de la importància dels valors democràtics i que, malgrat que tots els sindicats fan formació, l’important són els continguts.
Silvia Silva explica que l’èxit de l’extrema dreta és més fàcil quan “s’ha perdut el sentit d’allò col·lectiu”
Stephen Russell, representant del sindicat TUC del Regne Unit, destaca la necessitat d’estudiar minuciosament els discursos reaccionaris. Amb aquest objectiu, des del sindicat britànic utilitzen un sistema per monitorar missatges a les xarxes socials i detectar com s’expandeixen aquestes narratives entre els membres del sindicat i, en general, a tota la societat. D’aquesta manera, poden analitzar millor de què s’alimenta l’extrema dreta.
En la mateixa línia, Cristina Faciaben, secretària d’Internacional, Cooperació i Migracions de Comissions Obreres (CCOO), valora que “hem après que el missatge de la ultradreta es vol presentar com un discurs buit i comú, com allò que podries escoltar en un bar”. Davant d’això, proposa no abaixar la guàrdia: “Els comentaris racistes són racisme, i hem d’eliminar aquests missatges dels centres de treball”. La representant del sindicat Central Unitaria de Trabajadores (CUT), de Xile, Silvia Silva, hi afegeix que l’èxit d’aquest tipus de missatges té una arrel cultural profunda: “S’ha perdut el sentit d’allò col·lectiu, es menysté la política, i això fa que sembli que qualsevol benefici aliè és en contra d’un mateix. L’individualisme és present en una gran part de la societat”.
2. Davant la confrontació, cal buscar la importància sindical
En algunes ocasions, és la mateixa extrema dreta qui busca l’antagonisme amb els sindicats. És el cas d’Itàlia, en què el sindicat CGIL va rebre un assalt a la seva seu central l’any 2021. “Era un atac simbòlic, però formava part d’una estratègia, perquè ja portàvem més de 100 atacs a seus i dirigents els últims anys”, explica Sergio Bassoli, representant de l’organització. Des de l’experiència del Regne Unit, el representant del sindicat TUC Stephen Russell explica que aquest enfrontament no és casual: “Una de les característiques de l’extrema dreta posterior a Thatcher és l’odi a l’organització sindical”. Per pensar com afrontar aquesta lluita antifeixista, el mateix Russell afirma que el camí és “recordar que el nostre superpoder és l’organització als llocs de treball”.
Faciaben explica que el sindicat de Vox va aconseguir representació en una fàbrica a través de dividir la plantilla
Paral·lelament a aquesta confrontació, en algunes ocasions l’extrema dreta ha provat de crear les seves pròpies organitzacions sindicals. A l’Estat espanyol, Vox ha impulsat Solidaridad per acumular forces a la feina. Fins ara, la seva presència ha estat testimonial (no arriba al 0,1% dels delegats sindicals del país), però aprofita la maquinària comunicativa de Vox per impulsar la seva agenda als llocs de treball, i ha obtingut un cert èxit en les eleccions sindicals de sectors com la seguretat privada. Cristina Faciaben, secretària d’Internacional, Cooperació i Migracions de Comissions Obreres, explica de quina manera Solidaridad va aconseguir dos representants en una fàbrica d’aigua embotellada: “El seu secret va ser dividir: els de Solidaridad eren dos carretoners, i van prometre un tracte preferencial als altres 25 carretoners”. Faciaben matisa que, després d’aquest gir inesperat en les eleccions sindicals, CCOO va reaccionar apel·lant a la unitat dels treballadors de tota la fàbrica, i que l’estratègia està sent exitosa: “Anem aprenent a com enfrontar-nos-hi”, assegura la representant de CCOO.
3. No cedir ni un centímetre en la batalla de les idees
Des de l’experiència acumulada al Regne Unit, Russell explica que és essencial confrontar les narratives divisives que proposen i no deixar-les passar. Així, posa com a exemple la teoria conspirativa i racista de la gran substitució. Aquest discurs, basat en la idea que una suposada elit vol substituir la població blanca dels països europeus per migrants, no té cap fonament sociològic, però ha calat amb força en certs grups de la societat. El sindicalista també cita la polèmica per la implantació de zones de baixes emissions (ZBE) en algunes localitats britàniques com un exemple en què els representants de l’esquerra no van confrontar prou el relat de l’extrema dreta, i això va acabar en derrotes electorals en feus tradicionalment obrers. L’organització britànica també crida a “tenir les converses difícils” amb companys de feina que reprodueixen aquests discursos, i fins i tot ha elaborat una guia digital que simula aquestes situacions i explica com reaccionar-hi.
4. El dilema del diàleg social amb els representants neofeixistes
El seminari de Redes també va servir per posar en comú una situació insòlita que nombroses organitzacions de treballadors han d’afrontar: la relació dels sindicats amb els governants quan són d’extrema dreta. Cristina Torre López, secretària d’Acció Sindical i Transicions Justes de CCOO de Catalunya, va introduir-ho expressant que “hem debatut molt dels cordons sanitaris en el passat, però ara ens trobem amb convocatòries de diàleg social de conselleries controlades per l’extrema dreta”. La dirigent de CCOO es posiciona valorant que és important anar-hi per no deixar aquests espais buits.
En la mateixa línia, Sergio Bassoli, del sindicat italià CGIL, explica que es van veure obligats a convidar la primera ministra, Giorgia Meloni, al seu congrés anual. “Representa el Govern italià, i no podem deixar les cadires buides, perquè, si no, anirà al congrés dels seus amics, que mai representaran de veritat els treballadors”. Bassoli deixa clar que això no és un gest de beneplàcit per a la dirigent neofeixista: “Si fa males polítiques, aturarem el país”. Aquest posicionament desperta debats en el si dels sindicats. Stephen Russell, del Regne Unit, clarifica que el seu sindicat no convidaria un representant públic de l’extrema dreta, però també que no té la tradició de fer-ho amb cap governant i, per tant, ho té més fàcil. Lucilene Binsfeld, de la Central Única dos Trabalhadores (CUT) del Brasil, ironitza afirmant que no sabria què hauria passat si Bolsonaro posés un peu a la seva assemblea.
5. La comunicació és un camp de batalla
En l’àmbit de la comunicació digital, Rodrigo Borrás, del sindicat CTA-T argentí, destaca la força dels mems i de l’humor com a arma davant discursos reaccionaris. De la campanya electoral de l’ultradretà Milei, Borrás en destaca que “és important saber utilitzar la ironia a les xarxes socials. L’extrema dreta va anar forta amb alguns discursos per cridar l’atenció, i ara això els juga en contra”.
Binsfeld també comparteix un aprenentatge comunicatiu sorgit com a reacció al bolsonarisme. La seva organització va detectar que el centre de la batalla ideològica s’havia desplaçat als telèfons mòbils, i que calia adaptar-se per jugar en aquest terreny. D’aquí va sorgir el projecte de les brigades digitals, que buscava exercir de guerrilla de la comunicació a través de WhatsApp. Després de fer formacions en comunicació a cada estructura sectorial del sindicat, es va crear una base de dades de participants per comunicar materials de manera coordinada. Prèviament a l’enviament massiu, un grup promotor comprovava la veracitat dels continguts. Amb aquest mètode, el sindicat va arribar a crear 600 grups digitals arreu del país. Binsfeld avisa, tanmateix, que “res d’això substitueix la nostra obligació del contacte directe, cara a cara, als centres de treball”.
6. La millor vacuna: ser organitzacions feministes i antiracistes
Més enllà de les tàctiques concretes, la confrontació ideològica continua sent una de les bases per tallar de soca-rel les idees ultradretanes. En aquest sentit, Cristina Torre López reivindica que els sindicats no es facin petits davant l’intent de dividir la classe treballadora pel seu origen, gènere o orientació sexual: “Hem de reforçar les nostres senyes d’identitat: som un sindicat nacional, feminista, internacionalista i amb sensibilitat ecològica”.
Cristina Torre recorda que els treballadors migrants del sector carni “lluiten per tota la plantilla”
En aquest camp, Lucilene Binsfeld, del sindicat CUT del Brasil, explica que no n’hi ha prou a evocar idees de democràcia o d’igualtat, sinó que cal practicar-les. En concret, una de les eines del seu sindicat contra els discursos masclistes ha estat formar les dones de la mateixa organització en negociació col·lectiva. D’aquesta manera, es garanteix que qualsevol secció sindical incorpora les demandes específiques de les dones en les reivindicacions i la mateixa organització esdevé més feminista.
Per exemplificar la potència d’aquesta coalició d’idees, Cristina Torre es va referir a l’experiència amb el sindicalisme a les empreses càrnies catalanes: “Allà hi ha companys estrangers que no lluiten pels seus interessos particulars com a migrants, sinó que lluiten per millorar les condicions de tota la plantilla”. Torre hi va afegir, a més, que les estructures dels sindicats haurien de reflectir sempre aquesta diversitat.
