14/09/2026 | 07:00
El Festival Transhumant arriba a la 13a edició amb una nova programació de cinema, de fotografia i de pensament crític que posa el focus en alguns dels conflictes que més travessen el present: el racisme, els discursos d’odi, les migracions, les desigualtats socials o la crisi ecològica. El certamen comença demà, 15 de setembre, i s’allargarà fins al 28 de novembre. En un context de consum accelerat d’informació i d’opinions cada vegada més immediates, el director, Quim Roqué, reivindica precisament el festival com un espai on aturar-se. “Tot va molt ràpid, les opinions es consoliden ràpidament, s’informa d’una manera molt precària”, explica. Davant d’això, diu, una sessió de cinema pot convertir-se en “un refugi per poder parlar de temes complexos”.
El refugi del Transhumant, però, no es construeix des de les grans ciutats. Una de les singularitats del festival és la voluntat de portar cultura compromesa a municipis petits i públics allunyats dels circuits habituals; Roqué ho vincula directament amb els drets culturals: “No són els mateixos els que té una persona que viu a la ciutat que una persona que viu en un poble”. Per això, defensa que aquests drets s’han de posar en pràctica, especialment en territoris on “l’oferta cultural que hi ha en els municipis petits és molt limitada”. El festival vol omplir aquest buit amb propostes alternatives i no comercials i convertir cada projecció, debat o exposició en “una reivindicació de la cultura en els mons rurals”. Aquest any, el festival desplegarà sessions en 28 poblacions de la província de Girona.
CRÍTIC us porta 8 recomanacions que no us podeu perdre de l’edició d’enguany:
1. Sensellarisme i migracions: les vides invisibles al centre de Barcelona
El Transhumant estrenarà la nova edició presentant la seva programació a Barcelona el 15 de setembre a l’església de Santa Anna amb dues pel·lícules que posen la càmera sobre persones que massa sovint queden fora de camp. Hospital de campanya: la ciutat oculta al cor de Barcelona, de Jordi Roigé, s’està rodat precisament a l’església Santa Anna i retrata la vida quotidiana d’un espai que dona menjar, suport i comunitat a persones sense llar o en situació de gran vulnerabilitat. Al seu costat, el curt documental Loin, de Marine Discazeaux, observa la immigració irregular que arriba a les Canàries amb una mirada que combina tendresa i distància. La presentació, conduïda pel periodista de cinema Eduard de Vicente, comptarà també amb música de Kiani Vilar i Joana Espar i poesia de Sònia Moll i Jordi Lara.
2. Una adolescent contra la violència i la repressió d’una comunitat rural
Una noia de 15 anys queda embarassada després d’una violació i desafia la comunitat rural protestant que pretén decidir sobre la seva vida. És el punt de partida de Silent Rebellion, de Marie-Elsa Sgualdo, que es podrà veure el 18 de setembre al Centre Cívic i Comunitari de la Devesa del Pla, a Ripoll, en la que serà la sessió inaugural del festival a la capital del Ripollès. El film converteix el trauma de la protagonista en una història d’autodeterminació i d’emancipació enfront de la hipocresia moral del seu entorn. La sessió es completarà amb Cremada, d’Arianna Giménez Beltrán, on una feina acceptada durant l’estiu arrossega la Maria cap a una espiral de desgràcies i al límit del col·lapse, mentre el sol li crema literalment l’esquena. Dues històries protagonitzades per dones atrapades en entorns que les porten al límit.
3. ‘Terra baixa’ i Auschwitz: el vincle entre Àngel Guimerà i el cinema de Leni Riefenstahl
Què uneix el dramaturg Àngel Guimerà, la vall de Ribes, la directora de cinema Leni Riefenstahl i el camp de concentració d’Auschwitz? El 19 de setembre a l’Era de Mas La Casanova, a Queralbs, el Transhumant recuperarà un dels episodis més foscos de la història de Terra baixa. L’obra de Guimerà, inspirada en la vida i les lluites dels habitants de la comarca, va acabar convertida per Riefenstahl en Tiefland, una adaptació cinematogràfica per a la qual la cineasta vinculada al règim nazi va utilitzar com a figurants desenes de persones gitanes procedents de camps de concentració, moltes de les quals acabarien assassinades. La sessió combinarà la presentació del llibre La terra baixa d’Auschwitz, de Raimon Maideu, una interpretació musical del tenor Jordi Cortada i Jordi Lara i la projecció de Tiefland, seguida d’un cinefòrum. Per cloure l’acte, hi haurà també la lectura d’un breu manifest del festival que reafirma que la cultura als Pirineus és i serà un espai de refugi, de memòria i de diversitat. Una mirada a la instrumentalització política de la cultura que ressona especialment en el Ripollès actual.
4. Joves migrats i estudiants del Ripollès, cara a cara contra el racisme
El cinema serà també el punt de partida d’una de les activitats educatives més consolidades del festival. Els dies 7, 8 i 9 d’octubre, el Transhumant tornarà a reunir joves tutelats i migrats sols amb alumnat de secundària del Ripollès en sessions que tindran lloc a Ripoll, a Ribes de Freser i a Sant Joan de les Abadesses. L’objectiu és generar espais de trobada i de conversa contra el racisme i els discursos d’odi en una comarca marcada pels atemptats del 2017 i, més recentment, per l’auge de l’extrema dreta. Enguany, les trobades partiran d’Imade, d’Ignacio Acconcia, un documental que acompanya un jove sord establert a Catalunya mentre prepara el retorn al Marroc per retrobar-se amb la família després d’anys de separació. El mateix Imade Oughguenou participarà en les sessions, juntament amb altres joves tutelats i membres de l’associació A Bao A Qu.
5. Roser Vilallonga: una vida de fotoperiodisme contra la indiferència
L’11 d’octubre a l’antic Hotel Balneari de Montagut, a Campelles, la fotoperiodista Roser Vilallonga protagonitzarà una conversa al voltant de les imatges que han marcat la seva trajectòria, reconeguda enguany amb el Premi Transhumant de fotografia. Durant anys membre de l’equip de fotògrafs de La Vanguardia, Vilallonga ha recorregut països i conflictes fixant-se tant en el dolor, la fam i les desigualtats com en la capacitat de supervivència i de solidaritat de les persones. La cita permetrà escoltar, de la seva pròpia veu, les històries que hi ha darrere d’algunes de les seves fotografies. El festival ofereix també una altra oportunitat per acostar-se al fotoperiodisme: el 18 de setembre a Ripoll, Santi Palacios, fotoreporter vinculat a Sonda Internacional, 5W i Open Arms, explicarà la seva experiència professional.
6. Marcel Barrena i la mirada de les històries que emocionen
La cloenda del festival reunirà cinema, música i fotoperiodisme l’11 d’octubre a l’antic Hotel Balneari de Montagut, a Campelles. Un dels protagonistes serà Marcel Barrena, que rebrà el Premi Transhumant a la trajectòria audiovisual i de la comunicació després de l’èxit d’El 47, la pel·lícula sobre la lluita veïnal de Torre Baró que va guanyar cinc premis Goya el 2025, entre els quals el de millor pel·lícula. Barrena és també director de títols com Món petit, 100 metros o Mediterráneo. La jornada, conduïda per Txe Arana, inclourà la projecció dels curtmetratges Cara de bicicleta, Mama! i Polígono X, l’anunci del palmarès i un concert en petit format de Marina Rossell, abans d’un sopar informal de cloenda.
7. Lilian Thuram a Ripoll: què pot fer el futbol contra el racisme?
El futbol és un dels espais on la diversitat racial resulta més visible, però això no significa necessàriament que el racisme desaparegui ni dels estadis ni de la societat. Sobre aquesta contradicció girarà “El futbol no és blanc”, una jornada que el Transhumant celebrarà el 10 d’octubre al Centre Cívic i Comunitari de la Devesa del Pla, a Ripoll, amb la participació de Lilian Thuram, exjugador de l’FC Barcelona i campió del món i d’Europa amb França. La sessió inclourà els films Cosas del fútbol i Soka. Viatge a Kènia amb l’A. E. Ramassà i una conversa amb Thuram i membres de l’AE Ramassà, la Fundació Barça i la Ribetana CF. Conduïda pel periodista Albert Requena, acabarà amb música del grup Inumazigh i un vermut-dinar popular. Una proposta que utilitza l’esport més popular del món per parlar de racisme, d’identitat i de convivència.
La jornada forma part d’Arrelant identitats entre dos mons, el cicle que el Transhumant organitza amb Acció>Cinema, un projecte de Catalunya Film Festivals, amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i Lafede, que reivindica l’audiovisual com a eina per construir una ciutadania crítica i compromesa. L’altra cita del cicle serà “La cultura no és blanca”, el divendres 25 de setembre, a les 20 h, al Centre Cívic i Comunitari de la Devesa del Pla, a Ripoll, centrada en la poca representació de les identitats no blanques en àmbits com el cinema, la literatura o la música. La sessió inclourà la projecció d’Expedient 71, un documental que recupera la història de 165 objectes procedents de la Guinea colonial conservats al Museu Etnològic i de Cultures del Món, i una conversa amb el codirector del film Andrés Antebi, l’actriu i cantant Yolanda Sey, la historiadora Katia Regina Juncks Kammers i Miguel Ángel Rosales, comissari de l’exposició “Diuen que soc una anatomia d’una fabulació”.
8. Cinema per repensar la relació entre el món rural i el medi ambient
La crisi ecològica travessarà el festival a través d’ARCO IRIS, una aliança entre el Transhumant i el festival francès FReDD que utilitza el cinema per pensar les relacions entre el desenvolupament humà, el territori i el medi ambient. En aquesta aliança, hi haurà diverses projeccions de curtmetratges que començaran el 12 de setembre a la plaça Gran de Peralada, amb films com La réponse des bergers, Africa S.A., Loin o Fuck off, i continuaran el 13 de setembre a la Pera, amb curtmetratges com Yachay Terra, Ebre Trarza o Voices of the Mountains. El cicle passarà també el 18 d’octubre pel Casino de Tortellà, amb Dones Muntanya i Empty Nest, i el 31 d’octubre per Ribes de Freser, amb Montañas en armonía i Raxnaquil K’aslemal: plenitud de la vida. A més, hi ha prevista una sessió al Teatre Municipal d’Alp —encara amb la data pendent— amb Homo Plastic i Raxnaquil K’aslemal. Una mirada transfronterera que reivindica els territoris rurals com un lloc des d’on discutir la crisi ambiental i imaginar altres maneres d’habitar el planeta.
Més enllà de les projeccions, el Transhumant reivindica el cinema com el punt de partida d’un projecte cultural molt més ampli. L’edició d’enguany suma 49 sessions i combina cinema amb conferències i exposicions fotogràfiques, música, poesia, contacontes, debats i activitats educatives, entre altres formats. “Som en un lloc, en un entorn on cada cop tenim una societat més polaritzada i més intolerant, i és més important que mai seguir fomentant activitats i accions que tinguin el focus en els drets humans”. I resumeix la voluntat de continuïtat del projecte amb una idea senzilla: “Així ho continuarem fent fins que deixi de ser necessari”.
El Transhumant Festival és un certamen de cinema i fotografia compromès per a la transformació social que porta el cinema als pobles i als col·lectius vulnerables. Itinerant per una cinquantena de municipis arreu del país, fa valdre la cultura amb valors com la tolerància i l'activisme en favor dels drets humans.