Com pot ajudar la intel·ligència artificial el patrimoni cultural?

Com seria poder veure canviar de forma l’absis de Sant Climent de Taüll? Com seria poder regenerar records? Com ajudaria això a construir noves històries col·lectives? El patrimoni cultural connecta el passat amb el present, dota les comunitats d’identitat, i, en aquesta equació, la projecció de futur és imprescindible. La introducció de les tecnologies en l’àmbit de la cultura, concretament la intel·ligència artificial (IA), és una cursa de fons. En els museus i en altres equipaments de Catalunya es comença a implementar per fer més eficients els processos de detecció i catalogació i per continuar investigant què defineix les nostres comunitats. Per formar-se en els reptes de la IA i avançar en les seves potencialitats, la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya va organitzar unes jornades a l’Auditori de La Pedrera, on es van compartir les experiències següents sobre els usos de la IA en la gestió del patrimoni cultural. 

Més enllà de l’aplicació en intervencions artístiques com ha fet el projecte “Lux Mundi” sobre la reinterpretació de les pintures romàniques de Sant Climent de Taüll, les noves tecnologies també poden introduir-se en les tasques diàries dels professionals de la gestió patrimonial. Anàlisi de dades massives, monitoratge de béns, simulació d’escenaris futurs, modelatge d’estratègies de protecció o suport en la gestió de fons i de col·leccions són algunes de les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies en aquest àmbit. 

Per exemple, en la gestió de dades sobre el passat històric del país, el Cens Nacional de Víctimes d’Espanya de la Guerra Civil i del Franquisme està treballant amb l’empresa de transformació digital La Foneria per elaborar una llista de quines persones van estar condemnades, per quin motiu i què els va passar a partir de grans volums de documents de consells de guerra i de judicis. Innovation and Human Rights també compta amb una base de dades amb milions d’entrades provinents d’arxius de tot Espanya per trobar informació sobre fosses comunes durant la Guerra Civil i persones desaparegudes. 

En una línia documental, també destaca el projecte que està desenvolupant el Centre de Visió per Computador amb la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya, que a partir de rèpliques virtuals està creant una espècie de xarxa social històrica: “La informació d’abans no és en el món digital, però sí als arxius. Si els digitalitzem, tenim a l’abast la memòria dels nostres avantpassats, i, si sabem reconèixer noms, oficis i relacions, podem respondre preguntes sobre el passat”, afirma Josep Lladós, director del Centre de Visió per Computador. 

Noves narratives patrimonials

Però, més enllà d’aquella memòria històrica que té base en documents i en objectes, n’hi ha d’altres que també poden contribuir a enfortir els significats i les narratives de la cultura i del patrimoni catalans. “La memòria és un element essencial de la nostra identitat, i la gran producció de contingut pot ser interventora de la memòria col·lectiva”, explica els membres de Domestic Data Streamers. Però què passa quan no hi ha imatges, ni tan sols records del passat? L’estudi de recerca i de disseny s’ha implicat en l’experiment de “Memòries sintètiques”, que busca preservar records en risc a partir d’IA generativa, és a dir, ajudar a construir records que s’han perdut. 

Ho desenvolupaven a l’Auditori de La Pedrera amb l’exemple de la Carme, una dona gran que recordava haver llogat algunes vegades un balcó davant de la presó de la Model per poder veure el seu marit, que era un pres polític, però no tenia cap imatge d’aquells episodis. L’objectiu del projecte no és reconstruir aquell moment de manera exacta, sinó generar vectors de memòria que ajudin les persones com la Carme a tenir alguna cosa tangible d’aquell record i poder explicar històries col·lectives a partir de les individuals. Així, a partir de la reconstrucció de records amb IA es poden generar narratives sobre el patrimoni cultural, tant les històries darrere de monuments arquitectònics com les memòries orals que configuren la història de les comunitats, també les de les migrants que han hagut de deixar el seu llegat enrere. 

Altres tasques que fan els gestors i les gestores de patrimoni cultural són les de catalogar i identificar col·leccions, un sector on la intel·ligència artificial té un alt potencial per agilitzar processos. Pep Casals, cofundador de Nubilum & Coeli Platform, exposa el servei de tractament documental i gestió d’informació Nubilum i també l’eina Coeli, una solució en línia per a la gestió de col·leccions patrimonials: “L’essència es manté, però canvien les eines, com un fuster”, afirma. La introducció de la IA en aquests processos permet categoritzar objectes de manera ràpida a partir de les recomanacions del sistema, però sempre amb el criteri del professional per davant. 

A una escala més internacional, altres casos d’èxit estan aplicant noves tecnologies al patrimoni, com és el cas d’Hèctor A. Orengo, professor d’investigació ICREA al Barcelona Supercomputing Center, que ha participat en projectes per detectar jaciments arqueològics a l’Índia i al Pakistan. Aquest investigador també ha automatitzat la identificació de llavors i les condicions en què van créixer per detectar canvis climàtics en el passat. El projecte europeu Hyperion, per altra banda, ajuda a detectar i analitzar possibles amenaces climàtiques per a monuments i enclavaments històrics.

La IA com a eina, no com a mitjà

La IA s’està introduint en els museus, arxius i jaciments arqueològics, entre altres tipus d’equipaments patrimonials, i fins i tot en l’Administració pública que els gestiona. Ho explica J. Ignasi Bonet, dinamitzador d’innovació al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI): “La IA ens ajuda a prendre millors decisions, a millorar l’eficiència dels processos i a millorar el disseny de les polítiques públiques”, expressa. Tot i els avantatges que ofereix, però, els experts alerten dels perills que pot suposar l’ús d’aquest tipus de tecnologies sense formar-se en la matèria. Bonet adverteix que, en el sector públic, per exemple, es corre el risc d’exposar informació pública, motiu pel qual és imprescindible accedir a la IA en la versió privada, per tal de protegir dades que no poden mostrar-se. 

Des del grup de recerca de Didàctica i Patrimoni de la Universitat de Barcelona han estudiat com impacta la IA en la percepció que té la població sobre el patrimoni cultural i els biaixos que determinen les narratives que configuren. És a dir, es pregunten quin passat construeix la IA i com impacta aquest model en la percepció del nostre patrimoni cultural. La periodista Karma Peiró també ha investigat els trets discriminatoris dels algorismes que, per altra banda, han creat els humans a partir dels seus prejudicis. Ho exemplifica a través de l’obra AI, Ain’t I a Woman, de la informàtica i activista digital ghanesa-estatunidenca Joy Buolamwini, exposada en una mostra al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i que evidenciava com els sistemes de reconeixement facial cataloguen persones racialitzades com la presentadora Oprah Winfrey o la tennista Serena Williams com a homes per manca de referències femenines racialitzades.

Davant de l’anàlisi d’oportunitats i de reptes que ofereix la IA en la gestió del patrimoni cultural, els i les expertes participants en la jornada van apuntar en diverses direccions per tal d’establir un equilibri que sigui beneficiós per a l’ús d’aquestes noves tecnologies. Peiró, per exemple, argumenta la voluntat de no excedir-se en l’ús de la IA perquè pot comportar una homogeneïtzació de la creació cultural. Malgrat que la periodista no es declara pessimista al voltant d’aquesta qüestió, recalca que és necessari que els professionals del patrimoni cultural es formin en eines d’IA. Ho comparteixen també altres professionals com Orengo, que hi afegeix que també cal que els professionals del patrimoni s’impliquin en l’entrenament dels algorismes.

L’aplicació de la IA en museus i en altres equipaments patrimonials, per tant, no és una finalitat en si mateixa, sinó una eina que ajuda el professional a prendre millors decisions i, per tant, que vetlla per la protecció del patrimoni cultural català. “La IA és una eina per donar a conèixer el patrimoni cultural, i des del Departament de Cultura un dels eixos és l’accés a la cultura, fer que el patrimoni sigui més proper, viu i accessible a tots els públics perquè tothom tingui un sentit de pertinença a la nostra cultura i la incorpori a la vida quotidiana”, afirma Quim Borràs, director general de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura. En aquesta direcció, des de la Generalitat apunten la IA com un procés de millora constant i com una aposta per al desenvolupament de la cultura.