Del ciment al verd: com renaturalitzar les ciutats davant l’emergència climàtica

El concepte de renaturalització urbana guanya terreny en el debat públic i també en les polítiques, especialment les municipals. Sota aquest paraigua s’hi inclouen totes les accions destinades a revertir l’empobriment ecològic dels espais urbans per fer-los més verds, resilients i rics en biodiversitat. Això implica reintroduir arbres, permetre una vegetació espontània controlada o crear corredors biològics en ciutats que, al llarg de dècades, han substituït la natura pel ciment i pels cotxes. La renaturalització és una resposta als efectes de la crisi climàtica: l’increment de temperatures, la gestió de l’aigua o la contaminació atmosfèrica.

A Catalunya, Girona és una de les ciutats que treballen en aquest sentit, amb el programa GiroNat, acrònim de “Gir cap a la NATuralització per una Girona més resilient i saludable”. El projecte, finançat amb fons europeus Next Generation i guardonat amb un reconeixement d’excel·lència en la seva categoria, agrupa diversos socis com l’Ajuntament, la Universitat de Girona, l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i diverses entitats socials i ambientals, com La Sorellona. Conjuntament i des del 2022 han desplegat diverses accions arreu de la ciutat i en diferents àmbits amb un pressupost total de 3,2 milions d’euros.

Trencar amb la fractura ecològica de les ciutats

“El repte no és només plantar arbres; també és trencar amb la fractura ecològica que generen les ciutats al seu voltant per intentar esmorteir els costos al territori”, explica el regidor d’Acció Climàtica de l’Ajuntament de Girona, Sergi Cot. “Una ciutat és una acumulació de població, amb un consum intensiu de recursos i una generació massiva de residus i d’emissions, que converteixen l’espai urbà en una anomalia des del punt de vista ecològic”, detalla. Revertir aquesta fractura implica “fer entrar el verd urbà a la ciutat, lligar les zones periurbanes i fomentar la biodiversitat autòctona urbana”, però també “fer pedagogia ambiental”.

Sergi Cot, regidor de l’Ajuntament de Girona: “Les ciutats han de liderar la renaturalització per coherència i justícia”

Per això, tot i que la subvenció europea acaba a finals d’aquest any, l’Ajuntament de Girona insisteix que la renaturalització no pot ser una moda ni un projecte puntual. “Les ciutats són les que han de liderar aquestes transicions per coherència, justícia i sentit comú. Com que ja no podem destruir els centres urbans i tornar a les zones rurals, hem de fer-los més habitables, sostenibles, eficients i, sobretot, més adaptats al canvi climàtic”, defensa Cot.

La Vora: una gran anella verda

Un dels projectes emmarcats dins de la mateixa estratègia que el GiroNat que Cot valora especialment és La Vora, una futura anella verda que vol envoltar Girona i connectar espais periurbans de barris com les Pedreres, la Creueta, les ribes del Ter o Domeny. La idea és crear un itinerari continu que es pugui recórrer caminant, corrent o amb bicicleta, i que alhora funcioni com a corredor ecològic. Després d’elaborar un projecte tècnic, ara s’hi estan obrint corriols, instal·lant bancs i senyalització i recuperant espais inaccessibles o degradats. “És una feina poc visible, però d’un gran impacte social i ecològic”, assenyala el regidor.

Biodiversitat als escocells

Girona també ha apostat, com altres ciutats, per la gestió diferenciada del verd. Un model que aposta per deixar créixer herbes espontànies en escocells i jardins públics, reduir la poda intensiva i donar espai als pol·linitzadors a través del que s’anomena prats urbans. L’any passat es van plantar espècies autòctones en zones de Montilivi, al Parc Central i als exteriors de la Biblioteca Carles Rahola, i la bona resposta ciutadana ha fet que el programa enguany s’ampliï en alguns espais més.

Aquest canvi de paradigma, però, topa amb algunes reticències. “Encara hi ha qui pot pensar que l’herba alta és deixadesa”, lamenta Cot. “Però és just al contrari: és ombra, és millor drenatge hídric, millor biodiversitat i també té beneficis emocionals”. L’Ajuntament recorda que la vegetació es retalla quan interfereix en l’accessibilitat o danya l’espai urbà i que el creixement controlat aporta importants beneficis ecològics, “encara que puguin semblar invisibles”, detalla el regidor.

Per combatre la desinformació i resoldre dubtes, l’Ajuntament ha editat una guia que identifica les 14 plantes invasores més habituals i proposa alternatives autòctones. També ofereix consells per evitar fer-ne ús en l’àmbit domèstic. En els pròxims mesos, també és previst editar un llibret que expliqui la totalitat de la gestió del verd urbà, detallant els criteris de poda i tala d’arbres, de la gestió diferenciada, entre d’altres.

També en el mateix sentit, i per acostar-se a la ciutadania, una de les accions del GiroNat és una gimcana veïnal, que anima els gironins a omplir els balcons d’espècies autòctones, com l’espígol, el romaní o l’auró blanc, que, a més, són plantes que requereixen poc consum d’aigua.

Basses temporals per retenir-hi la pluja

Una altra de les intervencions del GiroNat ha estat la creació de basses temporals en diversos barris. Són espais dissenyats perquè retinguin aigua de la pluja, que permet la recuperació de flora i fauna pròpies de zones humides i que generin un ecosistema en equilibri. Se n’han construït a Montilivi, a Taialà, a Germans Sàbat i a Palau. Paral·lelament, durant la sequera també es va buidar una bassa a Santa Eugènia per retirar-ne espècies invasores.

Dificultats i reptes de la renaturalització

Malgrat això, el regidor alerta que no és fàcil crear projectes de renaturalització urbana. D’una banda, els processos urbanístics i jurídics són lents i sovint no tenen en compte els ritmes de la natura. D’altra banda, hi ha el repte cultural: hi ha qui associa aquests canvis amb inutilitat o deixadesa, cosa que obliga a reforçar la comunicació per detallar-ne els beneficis, senyalitzar els espais i implicar el veïnat en el procediment.

La renaturalització requereix finançament estable, manteniment tècnic i continuïtat en el temps

Finalment, la renaturalització requereix finançament estable, manteniment tècnic especialitzat i continuïtat en el temps, tres aspectes que sovint xoquen amb cicles polítics curts i pressupostos limitats.

Ni utopia ni luxe estètic: resposta a la crisi climàtica

El cas de Girona s’emmarca en una tendència global. Ciutats com Vitòria-Gasteiz han esdevingut models de renaturalització amb la seva “anella verda”, pionera en la connectivitat ecològica urbana i amb nombrosos reconeixements. A Madrid també han renaturalitzat trams sencers del riu Manzanares, recuperant-ne la dinàmica ecològica i atraient noves espècies d’aus. I a València fa anys que es va fer l’aposta pels Jardins del Túria, un dels parcs més grans dels Països Catalans i de l’Estat espanyol, que permet passejar per un tram de la ciutat a través de l’antic llit del riu Túria.

La renaturalització, assegura el regidor, no pot ser una “utopia” ni un “luxe estètic o reservat per a alguns barris”, sinó una resposta urbana i comunitària a la crisi climàtica i per la millora del benestar quotidià. “Renaturalitzar és mitigar emissions, adaptar-se a les presents i futures condicions climàtiques i meteorològiques i generar benestar comunitari”, conclou.