14/01/2015 | 07:00
El BBVA, el Banc Santander, Bankia, Barclays i HSBC, i 11 bancs espanyols i internacionals més, han concedit un crèdit de 450 milions d’euros al fabricant d’explosius més gran de l’Estat espanyol, MaxamCorp Holding. A Catalunya, l’antiga Unión Española de Explosivos és la propietària del magatzem de dinamita de l’Anoia i d’una fàbrica d’àcid nítric per produir explosius a Tarragona. Una de les seves filials, Expal (Explosivos Alaveses), subministra material militar a exèrcits d’arreu del món, incloent-hi els de Turquia i d’Israel, i va fabricar mines antipersones.
A preguntes de CRÍTIC, Maxam no ha volgut fer públics els noms dels 16 bancs que hi han participat, però sí que ha donat a conèixer els coordinadors de l’operació, que han estat el BBVA, el Banc Santander, Bankia, Barclays i HSBC. Segons explicava la companyia al diari Expansión, l’operació s’ha pogut portar a terme gràcies a la millora de les condicions del crèdit que van oferir els bancs. Maxam també interpretava en un comunicat publicat a l’estiu passat que aquests bancs “reforcen la seva aposta i confiança en la companyia”. Aquest és el crèdit més elevat que ha rebut Maxam en els darrers anys. Però el 2013 l’empresa ja va percebre un préstec sindicat de 280 milions d’euros liderat pels bancs BBVA, Banesto, HSBC, Barclays i Bankia. Entitats financeres i empreses vinculades a la indústria militar han teixit des de fa anys una complicitat que ha estat criticada per campanyes i moviments a favor de la pau i dels drets humans, com el Centre Delàs, Justícia i Pau, Setem o FundiPau, que consideren que el fet que alguns bancs financin indústries dedicades a l’armament suposa una via per potenciar el creixement d’aquestes últimes.
Maxam a Catalunya: àcid nítric i dinamita
A Catalunya, Maxam també hi té presència. A Tarragona, el fabricant d’explosius va formalitzar a l’estiu de 2013 la compra de l’empresa Nitricomax SL, una companyia dedicada a la producció d’àcid nítric. Es tracta d’una matèria primera bàsica per a la fabricació dels productes explosius que comercialitza després Maxam. La planta, que té una capacitat de producció de 39.000 tones anuals d’àcid nítric, està situada en un polígon industrial de la Canonja, proper al port de Tarragona. D’aquesta manera, segons explica la mateixa empresa, s’aprofita la logística d’entrada i sortida a través del mar cap als punts d’aprovisionament i venda internacional.
Paral·lelament, Maxam també posseeix un gran magatzem de dinamita al Bruc (Anoia), amb capacitat per a més de 200.000 quilos d’explosius, i un altre de més petit a Torres de Segre (Segrià). El setmanari Directa explica en un article sobre el polvorí del Bruc que aquest espai es troba instal·lat a uns quants centenars de metres d’una urbanització i a només 1.000 metres d’un camp de futbol. Tractant-se d’una instal·lació d’explosius de “risc alt” —segons el Pla d’emergència exterior del sector químic de Catalunya—, l’opacitat que envolta el magatzem de dinamita del Bruc “ha generat un neguit creixent” entre els veïns del territori, que s’han començat a mobilitzar per exigir més informació sobre el polvorí.
Complicitats amb el Ministeri de Defensa
Maxam —a través de la seva filial militar Expal—, juntament amb Santa Bárbara Sistemas, són dos dels proveïdors més destacats del Ministeri de Defensa espanyol. Entre aquest Ministeri i l’empresa Maxam s’han produït en els darrers anys sinergies amb l’objectiu d’impulsar acords de cooperació militar amb altres països en l’àmbit de la indústria de defensa. Exemples d’aquest fet han estat alguns viatges conjunts entre el ministre de Defensa, Pedro Morenés, el llavors rei Joan Carles I i directius de Maxam a països com Turquia, Rússia i el Kazakhstan. A l’estiu de 2013, tal com informava el Ministeri d’Assumptes Exteriors, els ministres de Defensa d’Espanya i del Kazakhstan, amb la presència en la trobada de representants de Maxam, van firmar un acord d’associació estratègica entre ambdós països “per apropar les relacions bilaterals en matèria de defensa”. A més, van signar un altre acord sobre el trànsit d’equips i personal militars a través del territori del Kazakhstan amb motiu de la participació d’Espanya “en els esforços internacionals per a l’estabilització i reconstrucció de l’Afganistan”.
El negoci de les armes
Maxam, grup d’origen espanyol però ara ja de propietat transnacional, ha sabut esquivar els efectes de la crisi econòmica fins a situar-se als primers llocs mundials pel que fa a la fabricació i l’exportació d’armament. L’empresa, que es planteja la sortida a la Borsa, va tancar l’any 2013 amb una facturació de 1.100 milions d’euros, una fita impossible d’assolir sense potenciar la seva internacionalització, que suposa el 90% dels seus ingressos.
Una de les seves filials més polèmiques i perilloses és Explosivos Alaveses SA (Expal), que es dedica íntegrament a la fabricació d’explosius militars per subministrar-los als exèrcits. Segons el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Expal subministra armes als exèrcits de Turquia i d’Israel, “països que mantenen una forta repressió dels drets humans de la població en els territoris del Kurdistan i de Palestina”; a més, segons la investigació realitzada per aquest centre, les mines d’Expal també són presents a les terres de Colòmbia i del Sàhara Occidental, i en la guerra entre l’Iraq i l’Iran, l’any 1984, se li va obrir una investigació per part de les Nacions Unides “després de descobrir que l’Iraq va utilitzar armes químiques (gas mostassa) en carcasses fabricades per Expal”.
El punt més calent de la internacionalització d’Expal és el risc que utilitzi aquesta expansió, segons alertava temps enrere el Centre Delàs en un informe, per firmar contractes amb empreses estrangeres que no han ratificat tractats sobre desarmament. Per exemple, Expal ha firmat contractes, entre d’altres, amb empreses brasileres també dedicades a l’armament com Imbel o Emgepron. Segons l’investigador del Centre Delàs Pere Ortega, d’aquesta manera “les transnacionals d’armament espanyoles tenen una fórmula per esquivar els avenços que la societat civil va assolint sobre desarmament” a través d’indústries d’estats “menys escrupolosos amb la pau i el respecte als drets humans”.
La “doble moral” d’Expal: mines antipersones
Una altra de les polèmiques més recents a l’entorn d’Expal és la seva tasca desactivant mines antipersones i bombes de dispersió, algunes de les quals la mateixa empresa havia fabricat. Tal com explicava La Marea en un article, a l’estiu de 2013 Expal va ser escollida per la Unió Europea per a la tasca de destrucció de més de 3,3 milions de mines en territori bielorús. Expal rebria 3,9 milions d’euros. Anteriorment, l’Exèrcit espanyol havia adjudicat diversos contractes a Expal per a la destrucció de 5.600 bombes de dispersió que es trobaven als magatzems militars espanyols, moltes de les quals havien estat fabricades per la mateixa empresa. Fins a la seva prohibició mitjançant els Tractats d’Ottawa i els Acords d’Oslo, l’activitat principal d’Expal se centrava en la fabricació i implantació d’aquests explosius. Sobre aquesta qüestió, l’investigador del Centre Delàs Pere Ortega parla ara de “doble moral”, ja que mentre Expal es dedicava anteriorment a la fabricació de mines, ara treballa destruint-les.
Relacions entre bancs i armament
No és novetat la vinculació de bancs i, anteriorment, caixes d’estalvis amb empreses dedicades a la indústria de les armes. El BBVA i el Banc Santander han estat en els darrers anys denunciats per participar, finançar i donar crèdit a empreses armamentístiques. Fins a l’any 2011, el Banc Santander tenia un 23% de les accions de Maxam a través de la firma de capital de risc Vista Capital, fins que les va vendre a l’entitat també de capital de risc nord-americana Advent International, una de les més potents del món. Ara, la propietat de Maxam es reparteix entre aquests fons de capital de risc, amb un 45%, i la figura del president de Maxam, José Fernando Sánchez-Junco, juntament amb més de 160 directius, amb un 55% del capital. Per tant, tot i que el Banc Santander es desfés del 23% de les accions de Maxam l’any 2011, l’aposta per finançar aquestes companyies armamentístiques segueix a través de la concessió de crèdits, entre altres operacions de traspàs.
El Banc Sabadell és, des del 2007 fins ara, el banc català que més diners ha invertit en empreses que fabriquen armament. Ho afirmava ja el 2012 un informe de l’ONG Setem publicat a l’Anuari Media.cat dels Silencis Mediàtics. L’estudi Negocis bruts. Bancs espanyols que financen armes compromeses situa en el rànquing cinc bancs i caixes de capital català, valencià i balear: Sabadell, La Caixa, Bankia —on participen Bancaja i Caixa Laietana—, Catalunya Caixa i la Banca March. A l’Estat espanyol i a Catalunya s’han fet campanyes com “Banc Santander sense armes” o “BBVA sense armes, juntament amb ONG i associacions que treballen per investigar i denunciar les relacions entre la indústria militar i les entitats financeres.
