Els 5 imperdibles del festival Transhumant

Mirar cinema no és passar pel·lícules en una plataforma fins a cansar-se. Mirar cinema implica sortir d’una sessió amb més pensaments que abans d’entrar-hi. Aquesta és la filosofia que hi ha darrere el festival Transhumant, un certamen de cinema i de fotografia que repartirà fins al 12 d’octubre films de caràcter social i transformador per diversos punts del territori català, sobretot per micropobles. L’onzena edició de la cita ha guardonat amb el Premi a la Trajectòria Audiovisual l’associació de dones cineastes basques Hemen, i Gervasio Sánchez, amb el Premi a la Trajectòria Fotogràfica. A finals d’octubre, l’organització farà públic el palmarès amb els guardonats d’enguany.

Aquest 2024, el festival ha volgut posar èmfasi en el cinema que intenta transformar la societat davant la creixent onada d’extrema dreta que està vivint Catalunya i més especialment la comarca del Ripollès, on va néixer la proposta. Per a Joaquim Roqué, director de Transhumant, “la divulgació dels valors humans, la tolerància, els missatges positius i el respecte vers els altres que promou el projecte Transhumant són més necessaris que mai”. Amb aquest objectiu, l’equip del festival ha centrat els esforços a oferir una programació que doni valor al cinema i a la fotografia com a eines de transformació social a través de la combinació amb altres formats com la música. A CRÍTIC hem fet una selecció de les sessions i activitats d’aquesta edició de Transhumant que no et pots perdre.

1. Taula rodona amb menors tutelats i migrats sols a Ripoll

L’11 d’octubre al Teatre Comtal de Ripoll es reuniran joves estudiants del Ripollès amb menors tutelats i migrats sols per conversar i combatre el racisme. Aquesta activitat, organitzada conjuntament amb el Centre de Recursos Pedagògics del Ripollès, fa anys que se celebra a causa de la gran onada de racisme que va haver-hi al Ripollès després dels atemptats del 17 d’agost de 2017, explica el director del festival. “Va ser un terratrèmol que va tenir rèplica”, exposa Roqué amb referència a la força que van agafar les ideologies d’extrema dreta independentistes a la comarca del Ripollès. 

En el marc d’aquesta conversa es visualitzaran diversos films sobre migració com Europa, d’Ekain Irigoien; Cafunè, de Carlos F. de Vigo i Lorena Ares; El regalo, de Rosario Pardo; Lunes por la mañana, de Yasmine El Kadouri, Lahcen Ouchad i Juan Diego Medina, i Para recordar, una obra coral de diversos autors. A més d’aquesta sessió plenària del dia 11 d’octubre, els joves migrats convidats formaran el jurat del Premi Jove. “Amb aquestes activitats no canviem la vida de la gent, però posem una llavor”, afirma el director. 

2. Acte de cloenda amb Gervasio Sánchez

L’activitat de cloenda de Transhumant comptarà amb la participació del guanyador del guardó a la Trajectòria Fotogràfica. El fotoperiodista Gervasio Sánchez va presentar fa poc una exposició al Palau Robert sobre la vida i l’evolució de joves de diferents llocs del món que han estat víctimes de mines antipersones, un treball que, segons Roqué, “humanitza les persones”. En consonància amb aquest compromís que ha perdurat al llarg de la seva obra, es reconeixerà la seva figura en un acte el 12 d’octubre a l’església de Montagut, lloc de memòria que va ser un hospital de guerra, juntament amb diverses activitats al Teatre de Montagut, com un concert de l’afrobanyolí Daura Mangara, que va publicar el disc Poesia per bandits (autoeditat, 2021); la projecció de Que se sàpiga, d‘Amaia Merino i Ander Iriarte, i un sopar amb productes de la comarca. Per la seva banda, el Premi a la Trajectòria Audiovisual va anar a parar a les mans de l’associació de dones cineastes basques Hemen en un acte celebrat al mes de setembre a la Filmoteca de Catalunya. 

3. Abordar el dol amb Xiula

Seguint la premissa que el cinema no és només veure passar imatges en una pantalla, la programació del festival ha volgut aportar formats i arts diverses per complementar el diàleg. “Volem donar més valor al cinema i a la fotografia”, reivindica Roqué. En aquest marc, Transhumant ha organitzat sessions musicals, com la que protagonitza el grup musical Xiula, una formació barcelonina que, en paraules del director de l’esdeveniment, té “una visió social de les cançons”. El 21 de setembre, la banda musical presentarà els temes de l’àlbum Babynova (Xiula Sessions SL, 2023) i altres èxits de treballs anteriors en un espectacle per a públics de totes les edats. 

Aquest directe s’acompanyarà de la projecció del documental Dol i fa sol, del membre del grup Jan Garrido i Maria Besora. Aquest film recull l’experiència d’unes famílies que van reunir-se un cap de setmana en una casa de colònies per parlar sobre la pèrdua d’un ésser estimat. També en clau musical, l’acte inaugural portarà a l’escenari Sergi Carbonell, que amb altres artistes donarà la benvinguda al festival a partir de la projecció d’alguns curtmetratges, així com amb un concert de cançons vingudes de Ribes de Freser.

4. Films que parlen d’aquí

Per la seva banda, el director de Transhumant recupera Memòria zero, d’Isabel Requena, un curt que es va projectar en la sessió de la Filmoteca de Catalunya i que tracta de la vida veïnal després de l’esfondrament del Carmel l’any 2005. Malgrat que la programació reparteix sessions presencials, molts d’aquests títols es poden mirar en línia durant els dies del festival a la plataforma Filmin.

La programació de Transhumant s’estén fins a mitjan octubre per una cinquantena de pobles de Catalunya. Entre les temàtiques dels diferents llargmetratges i curtmetratges que s’hi visualitzaran, hi ha títols que aborden problemàtiques del passat i del present dels Països Catalans. Per exemple, el documental Llavors. Van voler soterrar-nos però no sabien que érem llavors, d’Alba Pascual Benlloch, mostra el desarrelament de dos joves valencians que es van veure forçats a abandonar la seva alqueria (o habitatge amb finca agrícola) a causa dels projectes urbanístics que vivia la ciutat de València, i Sau: la memòria submergida, d’Ot Burgaya, recorda les restes del poble que, ara en temporada de sequera, torna a descobrir-se. En un format més breu, Decían que era bruja, de Judith Prat, reviu la cacera de bruixes que es va fer al Pirineu entre els segles XV i XVII. 

5. Amb mirada internacional i subtítols en català

Una gran quantitat de les candidatures que arriben a l’organització de Transhumant són d’autors internacionals; per això la programació de films compta amb una àmplia oferta de títols que aborden els drets humans a partir de conflictes o de realitats d’arreu del món. Roqué, de fet, opina que “quan veus altres realitats, entens més la teva”, i per això el festival cuida la mirada internacional. Tot i això, el director explica que des de l’equip del festival han volgut traduir els subtítols de totes aquestes pel·lícules al català, tot i l’esforç que ha suposat, per tal de poder gaudir-les en llengua catalana.

Fading Footsteps, de Hariprasad P, per exemple, explica la vida en extinció dels pastors d’un districte de l’Índia; Incompatível com a vida, d’Eliza Capai, parla amb dones que han viscut una malformació fetal al Brasil, i Pequeño Sáhara, d’Emilio Martí López, visibilitza la cultura del Sàhara Occidental a partir de tallers de cinema fets en escoles dels camps de refugiats sahrauís d’Algèria. Per tal d’assistir a les projeccions presencials de tots aquests films, podeu trobar la programació completa al web del festival Transhumant.