17/02/2022 | 16:43
L’Ós d’Or a la pel·lícula Alcarràs, de la cineasta barcelonina Carla Simón, és una de les fites més rellevants de la història del cinema català. El guardó ha estat rebut amb entusiasme a Catalunya, on des de l’àmbit institucional s’ha posat en relleu la importància del guardó tant per a la indústria cinematogràfica com per a la internacionalització de la llengua. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha dit que Simón “trasllada Catalunya a la pantalla normalitzant els nostres entorns i maneres de fer”. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha agraït a la directora que mostri “la cultura i la llengua catalana al món”.
Però, més enllà de les declaracions institucionals… quina ha estat la realitat històrica del suport del Govern català al cinema? Segons dades del gener del 2021 recollides per l’Agència Catalana de Notícies (ACN), la inversió del 2020 de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) en matèria de cinema va ser de 17,2 milions, la qual cosa implicava un increment de gairebé 5 milions d’euros respecte a l’any anterior. La xifra representa el 0,05% del pressupost de la Generalitat del 2020 i equival al 0,008% del producte interior brut (PIB) català. Si agafem de referència la web de periodisme de dades Maldito Dato, amb relació al PIB el percentatge se situa lleugerament per sota del de l’Estat espanyol (0,009%) i és tres vegades menor que a França: al país veí, els ajuts al cinema suposen el 0,025% del PIB.
Aquestes dades del 2020, però, encara no són recollides oficialment per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La sèrie disponible sobre subvencions a la producció audiovisual de l’ICEC abraça del 2007 al 2019. El darrer any amb dades oficials tancades, Catalunya va destinar un total de 12,8 milions d’euros a l’audiovisual. Això inclou suport a la producció i l’explotació, a la difusió i la promoció i al desenvolupament de projectes, entre altres partides. La xifra està 5 milions per sota del màxim històric del 2017, en què s’hi van destinar 19,9 milions. Cal tenir en compte que en aquell moment estava vigent un impost de l’audiovisual a les operadores d’internet que va ser derogat pel Tribunal Constitucional (TC).
Les ajudes de la Generalitat per al cinema català han estat una muntanya russa històrica. Si durant els temps del tripartit es va arribar als 18,4 milions d’euros del 2008, l’arribada de la crisi i del Govern d’Artur Mas va implicar una forta retallada: dels 14 milions del 2011 es va passar als 6,8 milions del 2014, el mínim històric.
La inversió en coproduccions de TV3 cau un 50%
Per posar més context al suport de les institucions catalanes al cinema, cal tenir en compte també el paper de TV3 i de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) en l’àmbit de la coproducció de films. Segons les dades recollides per l’ACN, si el 2010 la televisió pública va invertir-hi 100 milions d’euros, el 2020 la xifra va ser de 44 milions: una retallada de més del 50% que va començar durant els anys de la crisi econòmica i de la qual la televisió pública encara no s’ha recuperat. El 2018 va fixar el rècord històric a la baixa, amb 40 milions.
Què impliquen aquestes xifres de suport públic amb relació al pressupost global d’un film? La primera pel·lícula de Carla Simón, Estiu 1993, va comptar amb un pressupost global de 800.000 euros. Cal tenir en compte que es tracta d’un film independent i de baix pressupost. Segons dades del Ministeri de Cultura, el cost mitjà d’una pel·lícula a l’Estat espanyol és de 3,4 milions d’euros. Per tant, els ajuts públics als films representen només una petita part del pressupost de la pel·lícula. Segons l’ACN, a la convocatòria de l’ICEC del 2020 s’hi van presentar una quarantena de llargmetratges.
La situació a Espanya i a Europa
I a l’Estat espanyol, com està la situació? Segons dades recollides pel portal Maldito Dato, l’any 2018 l’Institut de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals, dependent del Ministeri de Cultura, va destinar 109 milions d’euros als ajuts al cinema, 2,3 milions menys del que havia pressupostat. La xifra és la més alta des que es publiquen dades, l’any 2007. La dotació pública al cinema espanyol ha estat una altra muntanya russa que s’ha anat retallant i incrementant depenent de l’aposta del Govern de torn, i sempre ha estat molt qüestionada per la dreta del PP.
I què passa a Europa? També segons dades recollides per Maldito Dato, Catalunya i l’Estat espanyol estan per sota de països com França, que el 2018 hi va destinar 731 milions d’euros (un 0,024% del PIB), o Itàlia (570 milions i un 0,03% del PIB). En altres països és menor: a Alemanya, els fons públics per al cinema van ser de 125 milions d’euros el 2018, un 0,004% del PIB. Al Regne Unit van ser de 14 milions de lliures, tot i que el British Film Institute disposava d’una partida de 500 milions de lliures per gastar entre el 2017 i el 2022. Ciutats com Liverpool i Yorkshire també ofereixen ajudes a les pel·lícules que es desenvolupen a les seves regions.
