11/05/2021 | 06:00
L’Ajuntament de Barcelona seguirà sent acusació popular en el cas de l’agressió a un jove antifeixista durant la setmana de protestes posteriors a la sentència de l’1-O, en què hi ha quatre persones d’extrema dreta investigades. La defensa d’un dels acusats va sol·licitar l’expulsió d’aquesta Administració, argumentant que no tenia “legitimació” per exercir l’acusació popular en tant que no resultava “persona directament ofesa o perjudicada pel delicte”. El jutge, però, sense entrar en les raons de fons que argumenta la defensa, considera que no correspon en aquest moment expulsar l’Ajuntament de la causa.
Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadania i Participació del consistori barceloní, explica a CRÍTIC que l’Ajuntament es va personar en el cas perquè considera “molt greus els fets”. “Ens preocupa el modus operandi d’aprofitar determinades mobilitzacions espanyolistes perquè col·lectius d’extrema dreta s’hi colin i cometin agressions en grup”, exposa Serra. Segons el seu criteri, “aquell dia es va traspassar una frontera” i per aquesta raó “vam voler actuar amb la màxima contundència possible”.
Els fets investigats es remunten al 17 d’octubre de 2019, durant el quart dia de protestes contra la sentència de l’1-O a Barcelona. Una dotzena d’ultres van clavar una pallissa brutal a un jove. La víctima respon a les inicials J. B. B., i hauria estat identificada pels agressors com a antifeixista o independentista. CRÍTIC va explicar els fets investigats en el podcast “5 dies de fúria“. La col·laboració de la ciutadania, que va publicar imatges i vídeos del moment de la pallissa a través de xarxes socials, juntament amb la feina de l’Oficina per la No-Discriminació, van permetre identificar els agressors. Un dels encausats, que és “habitual d’aquest tipus de concentracions”, puntualitza Marc Serra, ja ha estat condemnat a un any i deu mesos de presó per haver agredit també un agent dels Mossos d’Esquadra aquell mateix dia.
L’Ajuntament, de moment, segueix en la causa malgrat l’intent de la ultradreta de fer-lo fora. L’acusació que representa el consistori va presentar un seguit d’al·legacions, a les quals ha tingut accés CRÍTIC, contra la petició d’expulsió formulada per la defensa. En els seus arguments ha inclòs la Llei d’igualtat de tracte i no-discriminació, aprovada al Parlament a finals de l’any passat, que preveu que “l’Administració de la Generalitat i les entitats locals poden personar-se en els procediments penals per fets delictius motivats per odi o discriminació”.
De fet, a diferència del que va succeir en la causa relativa a la violència policial de l’1-O, que instrueix el Jutjat d’Instrucció núm. 7 de Barcelona i en la qual l’Ajuntament també estava personat fins que l’Audiència provincial va expulsar-lo del procediment, en l’actualitat, la nova Llei d’igualtat habilita específicament aquesta Administració per exercir l’acusació popular. En la causa del Jutjat 7 hi ha una cinquantena d’agents investigats, dels quals vuit eren inspectors en cap, és a dir, comandaments.
Evitar la impunitat en els delictes d’odi i de discriminació
“Parlem de fets que tenen molta rellevància i creiem que tenia interès per a la ciutat personar-nos també en el cas de l’agressió d’extrema dreta”, puntualitza el regidor Marc Serra. “Volíem protegir els interessos de la víctima i del conjunt de la societat, i llançar un missatge de prevenció general: aquest tipus d’actuacions tenen conseqüències“, conclou.
Per Xavier Muñoz Soriano, advocat que porta l’acusació popular de l’Ajuntament de Barcelona, el fet que el consistori formi part de la causa té dues dimensions importants. “La primera és simbòlica: deixar clar que les administracions han de ser diligents en la persecució de delictes execrables com els d’odi i de discriminació, sobretot en el seu vessant greu”, explica. La segona dimensió té a veure amb els efectes pràctics d’aquesta personació. “Des d’un punt de vista de política criminal fàctica, el fet que les administracions persegueixin aquestes conductes ajuda que es produeixin bones investigacions i es minimitzi la possibilitat que hi hagi impunitat“, rebla Muñoz.
Cinc anys de presó per als quatre ‘ultres’: l’acusació de la Fiscalia
El ministeri fiscal ja ha fet públic el seu escrit d’acusació i demana cinc anys de presó per als quatre ultres que van apallissar el jove antifeixista. Però qui són els investigats?
El ministeri públic traça la trajectòria prèvia de tres dels ultres que van cometre l’agressió. Els dos primers, tal com consta en la documentació a la qual ha tingut accés CRÍTIC, han estat implicats en “diversos incidents relacionats amb enfrontaments contra persones d’ideologia independentista” i un d’ells, a més, és seguidor de “col·lectius i persones vinculades amb l’extrema dreta i de tipus neonazi” a través de les seves xarxes socials. Pel que fa al darrer, també per mitjà de les xarxes, mostra “interès i adhesió a col·lectius vinculats amb l’extrema dreta, amb grups violents de l’esport com els Ultras Sur i organitzacions que legitimen la violència per causes polítiques”.
Els agressors haurien vinculat la víctima amb el moviment independentista i la van considerar “l’enemic a abatre”
Sobre el relat dels fets, la Fiscalia explica que un grup d’aproximadament 10 persones –entre les quals es trobaven els quatre investigats–, que duien el rostre cobert i que portaven instruments perillosos, van agredir “de forma ràpida i conjunta” el jove de 23 anys J. B. B. Segons l’escrit d’acusació, els agressors haurien vinculat la víctima amb el moviment independentista i, per tant, el van considerar “l’enemic a abatre”. “Moguts per la seva profunda animadversió a la ideologia que li van atribuir i amb voluntat manifesta de menyscabar la seva voluntat física”, van fer que l’agredit perdés l’equilibri després que un dels investigats li donés un “fort cop” amb un pal. La Fiscalia puntualitza que, quan el jove era a terra, “van seguir agredint-lo despietadament”.
El ministeri públic determina que els fets són constitutius d’un delicte de lesions amb l’agreujant d’abús de superioritat, disfressa i de “cometre els fets per motius de discriminació ideològica”. Per aquest motiu, a banda de la pena de cinc anys de presó per a cada un dels acusats, també imposa que li paguin al jove agredit una indemnització de 2.800 euros per les lesions causades, 8.000 més per l’estrès posttraumàtic derivat dels fets i 6.000 euros pels danys morals inherents a l’agressió.
