12/01/2025 | 23:15

El reportatge Infiltrats, produït per 3Cat, la Directa i Polar Star Films, acaba de revelar informacions inèdites sobre els patrons i els errors de les operacions d’infiltració policial en els moviments socials a Catalunya i al País Valencià. Tot va començar amb una investigació periodística de la Directa fa més de tres anys, i que, fins ara, ha destapat quatre casos de policies espanyols infiltrats en l’activisme dels Països Catalans. Ara les periodistes Gemma Garcia Fàbrega i Sònia Calvó han dirigit un reportatge per al programa 30 minuts que en deu haver posat molt nerviós més d’un a la Comissaria General d’Informació, el servei d’intel·ligència del Cos Nacional de Policia.
Les revelacions de les errades policials –des d’un llapis de memòria amb fotos comprometedores fins a una videotrucada a una de les infiltrades on ho reconeix tot– posen en entredit les versions donades fins ara pel Ministeri de l’Interior de l’Estat espanyol. “Hi ha infiltrats a tot Espanya”, arriba a confessar sense saber que la gravaven l’agent infiltrada Maria Isern. Podeu recuperar el repotatge sencer del 30 minuts aquí.
Darrere del reportatge Infiltrats hi ha tres anys d’investigació periodística a la Directa. Com comenceu a la Directa a estirar el fil dels casos?
Gemma Garcia (G. G.): L’any 2022 es posen en contacte amb la Directa persones vinculades al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans per alertar-nos d’una sospita sobre una persona que milita amb ells. De forma fortuïta, un grup de persones que el coneixien d’abans se’l troben a Barcelona i ens asseguren que és en realitat un policia. Aleshores, comença una investigació per determinar la identitat real d’aquesta persona, i, a través d’unes comprovacions fotogràfiques i d’un rastreig que no podem explicar, acabem descobrint qui és: és un policia sota les inicials I. J. E. G., que pertany a la 33a promoció de l’Escola de Policia d’Àvila i que actua sota la identitat falsa Marc Hernàndez Pons. Això posa altres activistes en alerta, i és l’inici de tot plegat.
Els infiltrats són activistes relativament anònims, de base, que havien estat durant almenys dos anys teòricament ben camuflats dins dels moviments socials catalans i valencians. Quins “errors” cometen per ser descoberts? Per què es converteixen en sospitosos?
Sònia Calvó (S. C.): Per una banda, hi ha els errors que cometen i després hi ha els patrons comuns de comportament que es poden detectar passat un temps. Ara, al 30 minuts, hem revelat per primera vegada alguns dels errors claus. N’hi ha de tot tipus. Les operacions tenen falles. Un exemple: sense adonar-se’n, el Dani Hernàndez Pons, l’infiltrat que es va ficar al centre social La Cinètika del barri de Sant Andreu de Barcelona, va estar facilitant la seva geolocalització del telèfon mòbil. Quan deia que era a Palma visitant la família, en realitat era a Madrid, des d’on es dirigeixen les operacions de la Comissaria General d’Informació de la Policia Nacional. Això va fer que es pogués comprovar que estava dient mentides als seus companys.
“En un llapis de memòria vam descobrir fotografies que l’infiltrat pensava que estaven esborrades”
Però hi ha una errada decisiva, no? La del famós llapis de memòria o pendrive del suposat Dani Hernàndez Pons.
S. C.: Sí, sí. Resulta que, quan es comença a saber que estem investigant si és un infiltrat o no, una persona recorda que, mesos abans, el tal Dani Hernàndez li havia deixat un llapis de memòria perquè es gravés un programa informàtic. El llapis de memòria va quedar oblidat en un calaix durant molt de temps. Ens l’entrega i, en les metadades, vam poder recuperar, a través d’un programa informàtic, una sèrie de fotografies que l’infiltrat pensava que estaven esborrades, on apareix ell a l’Escola de Policia d’Àvila.
Uau! I, en aquell moment, en el moment de ser descoberts, es va poder parlar amb els policies infiltrats o interpel·lar-los… o havien fugit ja?
G. G.: Hi ha un abans i un després de la revelació del primer cas d’infiltració, el de Marc Hernández. Quan ell va ser descobert, ja feia unes setmanes que no apareixia gaire pels espais socials, però havia mantingut el contacte amb l’entorn militant. Deia que havia anat a Mallorca perquè el seu pare tenia càncer, tot i que en realitat ell era de Menorca. I, a partir de què la Directa va publicar el seu cas, els altres policies, que pertanyien exactament a la mateixa promoció de l’Escola de Policia d’Àvila, van començar, a poc a poc, a absentar-se i allunyar-se fingint que havien de tornar a casa seva perquè tenien un familiar malalt o excuses similars. El procés d’extracció s’ha de fer a poc a poc, per no aixecar sospites, així ho subratlla la policia que entrevistem al reportatge… Quan la Directa els descobria i els trucava per parlar amb ells, penjaven el telèfon i desactivaven l’aparell per sempre. Desapareixien. Només hi va haver una excepció.
“La policia infiltrada a Girona ho reconeix tot en una videotrucada que va ser gravada per la ‘Directa'”
Quina?
G. G.: El cas de la infiltrada Maria Perelló, que s’havia infiltrat en l’independentisme i en els moviments socials de Salt i de Girona, i que havia mantingut una llarga relació sexoafectiva amb l’activista independentista Òscar Campos. Com es veu al reportatge, ell li va fer una videotrucada i li diu que l’han descobert, que sap que és una policia. Ella, en lloc de penjar com havien fet els altres, va mantenir una llarga conversa amb ell que va ser gravada per la Directa. Ella ho reconeix tot, explica com la Policia la capta, a ella i a la resta, per fer d’espia a través de la Comissaria General d’Infromació, diu que són de la mateixa promoció, i que hi ha casos d’infiltració policial arreu de l’Estat. Efectivament, la infiltració com a mètode d’espionatge no és nou, sempre hi ha hagut infiltrats, no només en organitzacions armades, també en moviments socials, com l’okupació, o l’antimilitarisme. Però en aquest cas, s’ha arribat molt lluny amb les investigacions i formen part d’una operació coordinada en un context determinat.
Una qüestió clau és saber si s’ha detectat només l’1% dels policies infiltrats o se n’ha detectat ja el 90%.
S. C.: Aquesta és una de les preguntes que queden per respondre. Se n’han detectat quatre casos a Barcelona, a València i a Girona, i cinc casos més a Madrid. L’últim és el d’una policia de 62 anys infiltrada en l’activisme madrileny durant dues dècades, casos que van destapar El Salto i eldiario.es. Però n’hi pot haver molts més. Tot i això, és important no entrar ara en la paranoia de pensar que qualsevol persona nova que arribi a una organització social pot ser un policia. Seria important que els moviments socials no es tanquin ara a l’entrada de persones noves que hi vulguin entrar a militar.
“Tots els espies formaven part d’una operació. S’infiltren a inicis de 2020 després de les protestes per la sentència del Procés”
En els casos d’infiltracions de València, de Girona i de Barcelona, es tracta en concret de quatre agents de la promoció número 33 de l’Escola de Policia d’Àvila i que, teòricament, es van infiltrar tots a principis de l’any 2020. Què en sabem, d’aquesta promoció? Treballaven en una mateixa operació de vigilància?
G. G.: Sembla que no és casualitat. L’utilització d’aquest mètode d’espionatge en un context de mobilitzacions contra la sentència del Procés durant la tardor de 2019 ha estat reconegut pel Ministeri de l’Interior. El que sabem és que tots ells tenen en comú que són agents joves, que surten de l’Escola de Policia d’Àvila i que parlen català. Tres d’ells venen de les illes Balears i l’infiltrat de València és de Catalunya. Se suposa que les operacions arrenquen a principis del 2020, abans de la pandèmia de covid. Tots quatre arriben lluny per mimetitzar-se amb l’entorn: fer-se tatuatges polítics, liderar accions de sabotatge, fer reunions als seus pisos… No coneixem els detalls dels operatius perquè totes les operacions estan sota un secret absolut i estan emparades per la Llei de secrets oficials, que recordem que és una llei franquista. Ens hem posat en contacte amb el Ministeri de l’Interior i amb la Policia Nacional perquè expliquin què estaven investigant, però han declinat participar en el reportatge.
Hi ha una qüestió complexa d’abordar com a activistes i com a periodistes: les relacions sexoafectives dels policies amb activistes catalans. Tanmateix, no es pot obviar. És un tema clau; de fet, l’advocada de la CGT Laia Serra (que porta la denúncia judicial conjuntament amb Irídia) afirma que no va ser una casualitat, sinó que era “el mètode”.
G. G.: Quan investigàvem el segon cas, vam descobrir que el policia infiltrat havia tingut una relació sentimental de més d’un any amb una militant del centre social La Cinètika. De fet, havia tingut diverses relacions amb més dones. Per això la Laia Serra explica que, tinguessin ordres policials de fer-ho o no, va ser un mètode per aconseguir una infiltració perfecta. Perquè, si et presentes en espais socials o organitzacions de bracet i, fins i tot, sent la parella d’una activista, tens un aval. Després, vam saber que el mètode estava molt més pensat: almenys aquest policia es ficava en una aplicació de cites que permet un filtratge per ideologia i forma de pensar políticament, està pensada per connectar gent que pensi de forma similar. Això els servia com a manera d’entrar en contacte amb gent que militava en política o en espais socials alternatius malgrat no conèixer ningú d’aquest món. I, a través d’aquestes relacions sexuals o afectives, se’ls obrien portes. Són infiltrats les 24 hores del dia, com ratifica la policia que entrevistem, i, per tant, s’han de mimetitzar amb l’entorn, se’n van de vacances junts; fins i tot, la policia infiltrada a Girona presenta a la seva parella la seva família real. Els infiltrats fan passos molt bèsties per consolidar el seu personatge, i això fa molt difícil sospitar d’ells. Fins i tot, un dels policies infiltrats s’arriba a fer un tatuatge d’una estrella del caos al genoll

“Una pregunta clau és què s’ha fet amb la informació que han captat i reportat els agents?”
Amb el reportatge de 30 minuts, o amb la feina feta durant aquests anys per la Directa, heu arribat a alguna conclusió política de per què volen infiltrar-se en espais com el centre social La Cinètika, entitats veïnals com Resistim al Gòtic o Cuidem Benimaclet, el moviment per l’habitatge o de suport a persones migrades a Girona i Salt o el centre social okupat anarquista l’Horta?
G. G.: No ho sabem. Però podem recordar quin era el context polític i social d’aquell moment, i entendrem més coses. A la tardor de 2019, entre l’octubre i el novembre, es produeixen les mobilitzacions contra la sentència del Procés. Veníem de tots els anys del Procés, l’1-O i, després, del Tsunami Democràtic. Aleshores, suposadament a inicis de 2020, arriben tots ells a Catalunya i València. Arran de la primera demanda judicial, després de donar a conèixer el cas del primer infiltrat que es destapa, Interior reconeix i justifica les operacions d’infiltració policial en els moviments socials. En aquest informe, la Comissaria General d’Informació considera “legítim, idoni i oportú” utilitzar agents infiltrats amb identitats falses dins el que anomena “projectes secessionistes il·legals”, perquè s’estan produint mobilitzacions massives a Catalunya i reconeixen que necessiten aplicar mètodes excepcionals per entendre què està passant. L’informe també vincula el moviment independentista amb el terrorisme i considera que la multimilitància dels seus membres fa especialment complicada la seva vigilància mitjançant altres mitjans. Per tant, nosaltres creiem que els interessa entendre com funcionen els moviments socials a Catalunya i al País Valencià i tenir un bon mapatge d’organitzacions, d’activistes, informacions bàsiques.
És, però, una operació que costa molts diners, que introdueix com a mínim quatre agents policials 24 hores el dia, 365 dies l’any, en un entorn per a ells hostil. Fins i tot, si et poses a la seva pell, és una operació arriscada en què la seva vida o, com a mínim, la seva salut corre perill si són descoberts in fraganti.
G. G.: S’hi han destinat molt recursos econòmics i humans, sense que de les operacions s’hagi derivat cap detenció ni procés judicial contra les persones espiades. Seria, doncs, un espionatge prospectiu. A més no hi ha cap control judicial de les actuacions d’aquests agents. Per tant, també ens preguntem: per què s’han escollit aquests espais i què s’ha fet amb la informació que han captat i reportat els agents?
Els Mossos d’Esquadra, sent la policia amb competències a Catalunya, no tenen agents infiltrats als moviments socials?
S. C.: Tampoc ho sabem; però, si totes les policies del món fan servir aquestes figures per extreure informació, no seria impossible que tingués o hagi tingut algun policia infiltrat.
G. G.: En el seu moment, l’exconseller d’Interior Joan Ignasi Elena va negar tenir agents infiltrats en els moviments socials catalans. El que sí que és veritat és que no tot espionatge cal que sigui físicament: a les xarxes socials i a internet en general la policia pot trobar moltes informacions. La Directa va publicar que agents dels Mossos haurien suplantat identitats digitals per aconseguir informació. El 2020, en plena pandèmia, almenys 11 adreces de correu electrònic de La Forja, d’Arran, d’Endavant, de la CUP, de l’Ateneu La Base i del Sindicat de Llogateres van ser suplantades i s’hi van enviar més d’una seixantena de correus falsos per captar informació, i dues de les IP detectades rere la trama correspondrien als Mossos d’Esquadra i al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya.
“Estem investigant més casos de possibles policies infiltrats. Però també hem descartat molts casos que ens havien arribat”
S’estan investigant més casos d’infiltracions a la Directa?
S. C.: Prèviament i posteriorment a l’emissió del reportatge, en seguim investigant casos. La feina per part de l’equip d’investigació fa temps que es fa i que continuarà. És un periodisme lent, que requereix molt temps. És important apostar per aquest tipus de periodisme, d’investigació i de denúncia.
G. G.: També haig de dir que a la Directa ens han arribat altres casos de sospites, i, un cop feta la investigació, els hem acabat descartant. Igualment creiem que és important no alentar possibles paranoies que s’hagin generat.
Teniu ara por que en mitjans com la Directa, precisament pel fet de tenir tanta informació sobre el tema policial, hi pugui haver un infiltrat, ara, en el passat o en el futur?
G. G.: Mai se sap. Quan treballem amb els temes delicats, sempre prenem mesures de seguretat i som discrets. Durant les investigacions dels infiltrats i la realització del reportatge per a 30 minuts s’ha vigilat molt quin ús es feia de la informació, per seguretat, per evitar filtracions… Però confiem plenament en tot l’equip de gent que fa la Directa.