03/11/2020 | 06:00
Junts per Catalunya manté com a càrrec de confiança a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Ismael Álvarez, un exalcalde de la formació condemnat per un delicte contra la integritat moral i per prevaricació. Álvarez va tenir l’alcaldia de Pallejà (Baix Llobregat) entre el 2009 i el 2015, i ja va ser assessor de JxCat a l’AMB durant el mandat anterior, després de ser desbancat del consistori. L’exalcalde convergent va ser condemnat el setembre del 2018 a una pena de 15 mesos de presó i 8 anys i mig d’inhabilitació. Així i tot, va conservar el seu lloc com a assessor del grup metropolità de Junts per Catalunya, càrrec per al qual va renovar a l’agost del 2019.
L’Audiència de Barcelona va condemnar Álvarez per haver exercit un “assetjament sistemàtic“ a Gemma V., llavors interventora de l’Ajuntament. Segons la sentència, l’exalcalde va dur a terme “actes hostils i humiliants de forma sistemàtica durant dos anys” contra la treballadora “per apartar-la de l’Ajuntament”. A la sentència també hi consta que tant la defensa de l’acusat com el Ministeri Fiscal van negar que els fets jutjats fossin constitutius de delicte i van demanar l’absolució. Durant el judici, Álvarez va negar qualsevol assetjament envers Gemma V. i va al·legar que la conducta que havia tingut cap a ella –incloent-hi la suspensió de sou i de feina– tenia com a causa que la interventora “hauria comès un delicte dolós contra la seva persona (injúries), que s’inseria en un context d’enfrontament continu i obstacles per al correcte funcionament intern de l’Ajuntament”. La condemna a l’exalcalde de Pallejà, però, va ser confirmada pel Tribunal Suprem al juliol del 2020.
El jutge permet la designació com a càrrec de confiança
Aquest mitjà s’ha posat en contacte amb Álvarez, que ha declinat fer cap comentari en relació amb la seva condemna fins que la justícia no resolgui de manera definitiva sobre la pena de presó. Tot i això, pel que fa a la pena d’inhabilitació, afirma que l’Audiència de Barcelona va aclarir que només afecta la possibilitat d’ocupar un càrrec públic provinent d’un procés electe. És a dir: Álvarez estaria inhabilitat per formar part d’una llista electoral i exercir de regidor o d’alcalde, però no, com és el cas, per ser treballador eventual d’un organisme públic.
CRÍTIC ha tingut accés a la interlocutòria de la Secció Segona de l’Audiència en la qual s’especifica aquest fet, emesa per la sala arran d’una petició d’aclariment que va fer la defensa d’Álvarez. La sentència inicial no concretava fins a quin punt la inhabilitació afectava l’exalcalde de CiU de manera total o no per desenvolupar tasques a l’Administració pública. La interlocutòria de l’Audiència estableix que la inhabilitació només li impedeix ocupar els càrrecs d'”alcalde, tinent d’alcalde o regidor”, així com “qualsevol altre càrrec de naturalesa electiva en l’Administració municipal, autonòmica o estatal”.
“Assetjament sistemàtic” a la interventora municipal
El 2018, l’Audiència de Barcelona va considerar provat que l’exalcalde va utilitzar la superioritat del seu càrrec per assetjar la interventora de l’Ajuntament i forçar-la a marxar. Gemma V. hauria advertit d’algunes irregularitats en l’activitat d’Álvarez, com el fet d’omplir el dipòsit del seu cotxe o pagar restaurants amb els diners de l’Ajuntament. A més, la interventora hauria denunciat davant d’Álvarez l’assetjament sexual que patia per part del gerent municipal, que era càrrec de confiança de l’alcalde.
Segons l’Audiència, Álvarez va demanar a la interventora que renunciés al seu càrrec i marxés del consistori; però, davant la seva negativa, hauria començat a assetjar-la. Ella va interposar una denúncia contra el gerent per assetjament sexual, que es va acabar arxivant, i l’exalcalde va presentar una querella per injúries i calúmnies, que la va apartar del seu lloc de treball. El jutge també va arxivar aquesta denúncia perquè va considerar que no hi havia base per condemnar la dona.
Aquest no és l’únic cas polèmic en què ha estat involucrat Ismael Álvarez. Un any abans, el 2017, va ser imputat per presumpta desobediència davant de resolucions judicials relacionades amb la reparcel·lació d’un polígon industrial.
