02/11/2020 | 06:00
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és una de les institucions més grans del país. Té un pressupost aproximat de 826 milions d’euros i agrupa els municipis principals de la conurbació de Barcelona. Si durant molts anys va ser un bastió de poder del PSC, durant els darrers temps els partits polítics principals s’han entès per governar-la. El 2019 es va formalitzar un acord de govern entre els Comuns, el PSC, ERC i Junts per Catalunya. Ada Colau és la presidenta de l’AMB; el vicepresident executiu és el socialista Antoni Balmón, alcalde de Cornellà de Llobregat, i els quatre partits es reparteixen les àrees de govern principals, amb competències sobre mobilitat, urbanisme, ecologia, desenvolupament social i econòmic i cooperació.
Però qui són els gestors i responsables principals de l’Àrea Metropolitana, més enllà dels polítics que formen part dels seus òrgans de govern? Qui és el personal eventual a sou de l’AMB per realitzar tasques directives i d’assessorament? CRÍTIC ha fet un buidatge del Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i ha recopilat una setantena de càrrecs. Una quinzena duen a terme tasques de direcció dins de l’Àrea, i un total de 55 fan funcions d’assessorament de grups polítics. Tots són treballadors amb caràcter eventual. La diferència és que els primers tenen una vinculació directa amb el govern de l’AMB i les seves diferents àrees, i els segons treballen com a assessors a proposta dels diferents partits.
Sindicats com la CGT denuncien que els eventuals amb càrrec d’assessorament, tot i dependre orgànicament de l’Àrea, “no assessoren en realitat l’AMB ni s’interessen de forma prioritària pels temes metropolitans. Treballen pel seu partit”. Un portaveu de la institució ha facilitat a CRÍTIC una llista del personal directiu i d’assessorament, però ha declinat fer cap comentari sobre aquestes afirmacions.
Quant cobra el personal eventual amb tasques d’assessorament i de direcció? El càrrec més ben retribuït és el de gerent, que ocupa Ramon Torra i Xicoi, un arquitecte amb una llarga trajectòria dins de l’Àrea. El seu sou s’eleva a 112.707 euros bruts anuals, en la línia d’un conseller de la Generalitat. El que cobra la resta del personal directiu oscil·la entre els 81.000 i els 105.000 euros bruts. En canvi, els assessors perceben retribucions que s’eleven fins als 70.748 euros, en cas dels caps de gabinet de Presidència i de Vicepresidència; 53.276 euros, els assessors a jornada completa, i 27.726 els que ho són a mitja jornada.
Salvador Milà i Imma Mayol, entre els càrrecs directius en l’òrbita dels Comuns
L’Àrea de Presidència de l’AMB –una de les set en què s’estructura l’ens– està dirigida per un dels pesos pesants de l’antiga ICV: Salvador Milà. Milà va ser conseller de Medi Ambient i Habitatge durant el primer Govern tripartit, però la seva trajectòria política va començar dècades abans de la mà del PSUC. El 1979 va ser elegit regidor per aquesta formació a l’Ajuntament de Mataró i va tenir responsabilitats municipals intermitentment fins al 2003. Aquell mateix any faria el salt a la Generalitat de Catalunya fins que el 2006 va ser destituït pel president Pasqual Maragall arran d’una remodelació del Govern. El 2010, tornaria a ser diputat al Parlament. Orgànicament, forma part de la Comissió executiva i del Consell Nacional d’ICV i del PSUC des de l’any 1975.
Una altra dirigent històrica ecosocialista amb responsabilitats directives a l’AMB és Imma Mayol, que encapçala l’Àrea d’Ecologia de l’ens. Els darrers anys, Mayol, natural de Palma, ha estat al capdavant de la gestió d’Emaya, l’empresa pública subministradora d’aigua a la capital mallorquina, però els seus vincles amb l’espai polític d’ICV es remunten a mitjan anys setanta. Va començar a militar al Partit Comunista de les Illes Balears i, posteriorment, al PSUC. Entre el 1992 i el 1999 va ser diputada per ICV-EUiA al Parlament de Catalunya, i aquell mateix any va liderar la candidatura del partit a l’Ajuntament de Barcelona. El 2003 va ser quarta tinenta d’alcalde i regidora de Salut Pública. L’any 2007, va repetir com a cap de llista de la formació al consistori.
Una altra eventual en l’òrbita dels Comuns a l’AMB és Inés Garriga Rodríguez, cap de gabinet de Presidència de l’ens. La remuneració associada a aquest càrrec és de 69.153,53 euros anuals, per bé que Garriga està sotmesa a les limitacions salarials que fixa el codi ètic de BComú. Prèviament, l’assessora havia estat cap de gabinet de Jaume Asens quan era tinent d’alcaldia de Barcelona, a més de directora de Creativitat i Innovació de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i cap de Serveis de Llicències i Espai Públic del districte de Sarrià – Sant Gervasi.
Entre els assessors dels Comuns hi destaquen Josep Altayó Morral, que ha estat membre de la Comissió Executiva i del Consell Nacional d’ICV, així com coordinador de l’àmbit cultural de la formació. També és vocal de la Junta de Govern i del Consell General de l’Institut del Teatre, organisme autònom de la Diputació de Barcelona. Juan David Prieto Cabeza, que va ser tècnic de Medi Ambient a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat del 2003 al 2011 i que representa el grup polític d’ICV-EUiA al Consell Municipal de Sostenibilitat impulsat per aquest consistori, o Iolanda Sánchez Alcaraz, que va ser regidora del Grup municipal d’ICV durant la legislatura 2011-2015 a Vilanova i la Geltrú i que integra la Comissió Executiva Territorial de la candidatura Penedès en Comú, també formen part del conjunt d’assessors d’aquest grup polític a l’AMB.
L’entorn del PSC: el poder del Baix Llobregat
Entre els assessors del PSC a l’AMB hi ha figures de llarga trajectòria municipal dins del partit, en especial al Baix Llobregat, una de les federacions que tenen més pes i influència dins del partit. És el cas de Rosa Boladeras, exalcaldessa de Corbera de Llobregat, que va tenir aquest càrrec en quatre ocasions: durant el període 2002-2007 i 10 anys més tard, el 2017, fruit d’un acord de govern entre el PSC, ERC i dos regidors de grups locals del municipi. Un any més tard, i malgrat que l’Ajuntament va mostrar-li el seu suport institucional després que fos citada a declarar per haver mantingut oberts els col·legis durant l’1-O, ERC, la CUP, el PDECat i ICV van presentar una moció que acabaria en la seva destitució. El 26-M passat, l’exalcaldessa va encapçalar la llista que el PSC va presentar per a les eleccions municipals a Corbera del Llobregat i, actualment, és la cap de l’oposició. Boladeras també va presidir el Consell Comarcal del Baix Llobregat des del 2003 fins al 2011 i va ser secretària comarcal de la Federació del PSC al Baix Llobregat.
Un altre pes pesant del PSC del Baix Llobregat amb càrrec directiu a l’AMB és el cap de Gabinet de Vicepresidència actual de l’AMB, Joaquín Fernández Martos, que ocupa el càrrec des del mes d’agost passat. Secretari d’Organització de la Federació del PSC al Baix Llobregat, del 2003 al 2007 Fernández Martos havia estat també regidor de l’Ajuntament de Corbera. També va formar part de la gestora que va dirigir el PSC durant un breu període el 2014 després del comiat de Pere Navarro, i va ser secretari de Coordinació Territorial des d’aquell any fins al 2016. Va ser llavors quan deixaria el càrrec per discrepàncies amb el projecte de Miquel Iceta.
Els socialistes també compten amb l’assessorament a l’AMB d’un altre membre històric del partit: Juan Parralejo Aragoneses, alcalde de Ripollet durant 15 anys, del 2001 al 2015. També va ser membre del Comitè Executiu i del Consell Nacional de l’Associació Catalana de Municipis. De fet, tal com va publicar CRÍTIC, entre el 2013 i el 2017 Parralejo va ser el batlle –juntament amb el de Sallent, que llavors era David Saldoni– que més diners va cobrar per assistir a les reunions de l’ACM: un total de 6.222 euros cada un. El 2017, i després de més de dues dècades treballant al consistori, va decidir abandonar la política.
En la llista d’assessors propers al PSC hi ha Carme Gibert Valls, que va ser cap del Gabinet de l’Alcalde de Barcelona entre el 2007 i el 2011, durant el mandat de Jordi Hereu. Abans també havia ocupat altres càrrecs al consistori: va ser directora del Gabinet de l’Àrea de Mobilitat i Seguretat des del 2003, i des del 1997 fins llavors, periodista del Gabinet de Premsa de l’Ajuntament.
Entre els assessors a l’entorn del PSC hi consta Daniel Salinero, president de la Federació d’Entitats Culturals Andaluses a Catalunya (FECAC), que organitza anualment la Feria de Abril. El seu predecessor al capdavant de l’entitat, Francisco García Prieto, va ser acusat de desviar subvencions i enriquir-se il·legalment. Salinero va deixar el seu lloc com a assessor de l’Ajuntament de l’Hospitalet, encapçalat per la socialista Núria Marín, per incorporar-se com a personal eventual a l’AMB.
Gemma Calvet i Oriol Illa, entre els càrrecs de l’òrbita d’ERC
La directora de l’Agència de Transparència de l’AMB és l’advocada i consultora Gemma Calvet, exdiputada independent a la llista d’ERC del 2012 al 2015. Calvet no ha estat designada per Esquerra per ocupar aquest càrrec, ja que l’Agència de Transparència depèn directament de l’àrea de Presidència de l’AMB. La trajectòria com a advocada de Calvet sempre ha estat vinculada a la defensa dels drets humans. Ha estat membre del Comitè d’Ètica de la Policia de Catalunya i de l’Oficina per la No-discriminació de l’Ajuntament de Barcelona. També va ser directora general de Drogodependències del Govern basc entre el 2001 i el 2003, ha participat en consultoria en l’àmbit internacional a la República Dominicana i a Irlanda del Nord, i va redactar la querella per crims comesos a Guantánamo que es va tramitar a l’Audiència Nacional de Madrid.
El responsable de l’Àrea d’Internacional i de Cooperació de l’AMB és Oriol Illa, que va ser cap de gabinet de la segona tinença d’alcaldia a l’Ajuntament de Barcelona del 2003 al 2007, encapçalada pel republicà Jordi Portabella. Més endavant, entre el 2006 i el 2010, va ser director de Vicepresidència del Govern de la Generalitat, quan el vicepresident era Josep-Lluís Carod-Rovira. El 2012 va entrar a la Junta Directiva de la Taula d’Entitats del Tercer Sector, però el 2017 va dimitir després que diverses federacions que formaven part de la Junta li ho demanessin. Argumentaven que Illa no havia respectat els posicionaments pactats en algunes qüestions.
Entre els assessors de l’òrbita d’ERC hi destaca la periodista i escriptora Agnès Rotger, secretària Nacional de Drets Socials i Ciutadania de la formació i regidora d’ERC al govern de Badalona amb l’alcaldessa Dolors Sabaté, càrrec que va mantenir fins al 2018, quan una moció de censura va provocar un canvi en l’executiu municipal. En la llista també hi consta Anna Salvador, que va ser assessora d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona fins al seu cessament al juliol de l’any passat, o Núria Clotet Agut, que també és assessora del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona.
Exalcaldes i regidors entre els assessors de Junts per Catalunya
Entre el grup d’assessors del grup polític convergent hi destaca Ismael Álvarez Serrano, alcalde de Pallejà des del 2009 –a la meitat de la legislatura, fruit d’un pacte entre CiU i Entesa per Pallejà– fins al 2015. També assessora el grup polític postconvergent Pol Lliró Tey, que és conseller municipal del Districte de Sarrià – Sant Gervasi –càrrec pel qual rep una retribució de 35.250 euros anuals– i que el 2018 va ser nomenat assessor de grup polític a la Diputació de Barcelona, o Josep Maria Vallès Navarro, regidor i cap de premsa de Junts per Sant Cugat. Vallès, que de professió és periodista i consultor en comunicació, havia dirigit diversos mitjans locals. Va ser al capdavant del Tot Sant Cugat durant més de 25 anys, del Diari de Sant Cugat i del Món Sant Cugat.
Així mateix, consta com a assessor de JxCat Jaume Manyoses Canadell, regidor de JxCat a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Manyoses va ser membre del Consell Nacional de CDC, de l’executiva comarcal del Baix Llobregat i assessor a la conselleria de Benestar Social i Família.
Els assessors de Ciutadans: entre el Baix Llobregat i la llista de Valls
Carles Campdepadrós García té una llarga trajectòria en el sector públic. Va ser tècnic d’Urbanisme i Infraestructures a l’Àrea Metropolitana en el període 2011-2015 i, des del 2016, és assessor d’Urbanisme, Mobilitat i Medi Ambient en aquesta mateixa institució. En paral·lel, assessora el Grup Metropolità de Ciutadans, també a l’AMB, una activitat que compagina amb la de regidor a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat: en les eleccions municipals passades va integrar la candidatura que aquesta formació va presentar al municipi i hi va obtenir l’escó. A banda, Campdepadrós també és un dels vocals de l’empresa Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).
També és particularment destacable el cas del secretari d’Organització de Ciutadans a Barcelona província, Lluís Tejedor Fabregat (no s’ha de confondre amb l’exalcalde del Prat de Llobregat, l’ecosocialista històric Lluís Tejedor Ballesteros), que forma part del conjunt d’assessors de Ciutadans. Tejedor no solament és regidor i portaveu del Grup municipal d’aquesta formació a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, sinó que també té el càrrec de diputat adjunt a la Diputació de Barcelona. Aquesta funció porta associada una retribució de 3.998 euros bruts mensuals per 14 pagues. Pot compaginar les altres activitats amb la que desenvolupa a l’AMB, però no pot percebre dos sous públics.
També forma part del conglomerat de persones que assessoren el grup polític de Ciutadans Fernando Carrera López, secretari d’Organització de Barcelona pel Canvi, la llista liderada per Manuel Valls. Així mateix, va ser portaveu de la candidatura de Valls a l’alcaldia de Barcelona i va ocupar el novè lloc en la llista que la formació va presentar en les eleccions municipals passades. A banda, Carrera va ser nomenat el 2018 coordinador de l’Agrupació de Joves de Societat Civil Catalana.
Els partits minoritaris a l’AMB són la CUP i les diferents plataformes municipalistes en què participa, i el PP. A l’Àrea Metropolitana hi ha assessors propers a la formació anticapitalista com Arnau Comas Miñarro, que assessora el Grup Metropolità d’Ara Decidim Ripollet. Comas va ser coordinador de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) i també va assumir la coordinació tècnica a l’Àrea de Política Institucional i Assessorament Municipal a la CUP, del 2012 al 2017.
Per la seva banda, entre els assessors del PP hi consten figures com Esteban Gesa, president del Partit Popular de Sabadell i regidor a l’Ajuntament del municipi des del 2011 fins a les eleccions municipals passades. Va començar a treballar per al partit el 1995, però durant els anys vuitanta va estar afiliat a Alianza Popular, on va conèixer el llavors president de Nuevas Generaciones, Alberto Fernández Díaz. Durant la campanya electoral del 2015, Gesa va estar immers en una polèmica quan se’l va acusar d’agredir un activista de la PAH, tot i que el dirigent popular va negar els fets.
