08/11/2024 | 06:00
Ballar, cuinar, escoltar música, fer castells, jugar a videojocs, anar a museus o cantar en un karaoke. Les maneres de participar de la cultura són múltiples i molt diferents les unes de les altres i totes contribueixen al desenvolupament identitari de les persones. La cultura és un dret com ho són l’educació o la sanitat, i com aquests, no tothom hi accedeix de la mateixa manera. Per tal de defensar l’accés i la participació de la ciutadania a tota mena de vida cultural, el Ministeri de Cultura ha impulsat un procés participatiu a través d’una plataforma en línia on la població podrà fer aportacions per contribuir a dissenyar un Pla de drets culturals que promogui la diversitat cultural i la igualtat de condicions en el gaudi i creació de la cultura.
Un dels objectius clau del Pla de drets culturals que s’ha posat en marxa és assegurar el compliment de l’article 27 de la Declaració universal de drets humans, que afirma que “tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin”. Una de les finalitats del Pla és combatre les desigualtats en matèria de drets culturals i que, malauradament, continuen existint. Segons un estudi, gairebé la meitat de la població espanyola està exclosa de l’oferta cultural i la majoria d’aquestes persones estan en situació d’atur, jubilades o tenen un nivell de formació baix.
A la capital catalana també s’evidencien les desigualtats en matèria de drets culturals: tal com relata l’Enquesta de drets culturals de Barcelona, l’accés a la cultura és molt desigual entre barris de rendes diferents, és a dir, el codi postal determina si una persona participarà en més o menys mesura de la vida cultural del seu barri o ciutat. El 58% de les persones que viuen en barris de renda baixa acudeixen a activitats culturals, mentre en els de rendes altes aquesta xifra puja fins al 75%. En tots dos tipus de barris, però, la necessitat cultural és similar: tant els més rics com els més pobres afirmen la voluntat de dedicar més temps a les pràctiques i a la creació culturals.
Aquestes dades evidencien que la cultura va més enllà de l’entreteniment i del consum i que configura una part d’expressió fonamental per a les persones, sigui quin sigui el seu codi postal, origen o condició. Nicolás Barbieri, doctor en Ciència Política i investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona, desenvolupa en un article que la desigualtat en l’àmbit dels drets culturals s’observa sobretot quan ens fixem en les diferències de participació, de producció o de creació i de presa de decisions de diferents tipus de poblacions al voltant de la vida cultural. És a dir, hi ha diversos factors, com la renda, l’edat, l’educació formal que s’ha rebut, l’origen, la diversitat funcional, el territori on es viu o la connectivitat digital que es tingui, que contribuiran que una persona pugui o no pugui participar, produir o fins i tot decidir sobre polítiques públiques.
La cultura és un dret
Al voltant de les desigualtats en matèria cultural, Jazmin Beirak, directora general de Drets Culturals del Ministeri de Cultura, reivindica la necessitat que tothom pugui participar-ne i repeteix la necessitat que la cultura ha de ser concebuda com el que és, un dret: “Sembla que, de no exercir el dret a la cultura, se’ns ha oblidat que és un dret”. La directora general també comenta que, en el cas dels drets culturals, existeix un problema: “Una vegada s’han mercantilitzat, la gent no percep que són drets, com passa aquí amb l’habitatge”.
Aquestes declaracions van en la línia de la defensa dels drets culturals que també fan altres professionals del sector cultural, com Gemma Carbó, directora del Museu Terra i gestora cultural: “Ja no parlem del dret a la cultura, sinó del dret de participar en una vida cultural que està configurada per moltes expressions, i que per força requereix un aprenentatge en convivència amb la diversitat i la diferència. Aquesta és l’essència del concepte de democràcia”.
Malgrat que molts professionals del sector s’han pronunciat al voltant de la urgència de combatre les desigualtats en aquesta matèria i d’enfortir els i les professionals que s’hi dediquen, el Pla de drets culturals no només vol ser un instrument per a ells, sinó per a tota la població i per a tot tipus de pràctiques. En l’actualitat, els hàbits culturals més practicats a Espanya segons l’enquesta que es va fer l’any 2021 i 2022 són escoltar música, mirar vídeos, pel·lícules i sèries i llegir. A més, el col·lectiu jove és el que presenta una taxa de participació cultural més alta, concretament qui visita més museus, qui assisteix a més espectacles escènics i qui llegeix més.
La participació cultural, però, no tracta només de quedar-se amb les xifres de consumidors i espectadors que recullen les enquestes, sinó abordar la cultura ciutadana i quotidiana que tradicionalment no ha sigut considerada com a tal a causa els prejudicis elitistes dominants. Per exemple, fer cultura també és explicar un conte als fills o a les filles abans d’anar-se’n a dormir, seguir la recepta de l’àvia, fer un taller al centre cívic del poble, de la ciutat o del barri o quedar amb els amics per jugar a la consola.
“La cultura no només és un sector, no només té a veure amb determinades disciplines artístiques, sinó que tenim una concepció una mica més holística d’allò cultural, més integral, i que té a veure amb un desenvolupament de les persones, de les comunitats”, comentava Beirak en una entrevista. La directora general recalcava durant la presentació del full de ruta del Pla de drets culturals que cal deixar enrere la perspectiva de la cultura com una mercaderia i concebre-la com una pràctica social que tothom fa i que forma part de la identitat i del dia a dia de les persones i del col·lectiu.
Els propers passos del Pla de drets culturals
Amb l’objectiu de protegir els drets culturals de la ciutadania i promoure la diversitat, el Pla del Ministeri de Cultura preveu una diagnosi de la situació actual, la identificació d’objectius i unes mesures per al seu compliment. La Direcció General de Drets Culturals ha creat uns grups de treball formats per experts del sector i, paral·lelament, s’ha obert una plataforma en línia perquè la població hi pugui dir la seva. Es tracta d’un procés de participació que té la voluntat d’enriquir des de diferents perspectives el contingut del Pla. El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va afirmar en l’acte de presentació del Pla que aquest “ha de ser un procés per escoltar, per dialogar i perquè els ciutadans se sentin partícips d’una cosa comuna”.
Amb les aportacions ciutadanes i d’entitats culturals, la feina dels grups d’experts que ja estan discutint i de les institucions governamentals, és previst que el procés d’elaboració d’aquest document duri un any i que se’n pugui presentar el text definitiu el maig del 2025, així com al fòrum internacional de la cultura Mondiacult 2025, impulsat per la UNESCO, que acollirà Barcelona.
