18/07/2024 | 07:30
El periodista de la Directa Jesús Rodríguez va patir una agressió “gratuïta i amb un ús no justificat de la força” per part d’un mosso d’esquadra mentre cobria el desallotjament del Banc Expropiat de Gràcia, l’any 2016. En el judici per aquests fets, un sergent i un altre agent del cos van “faltar a la veritat”, segons denuncia el Centre Irídia, que representa Rodríguez en aquesta causa. Avui, el periodista declara contra els dos policies, investigats per denúncia falsa i fals testimoni en un nou procés judicial.
Un agent dels Mossos d’Esquadra va agredir el periodista la tercera nit de protestes pel desallotjament de l’espai autogestionat. L’agent antiavalots de la BRIMO, després d’identificar Rodríguez, va colpejar-lo dues vegades amb el bastó policial, i li va fracturar un dit de la mà i li va causar lesions a la cama. L’acció va ser “gratuïta i amb un ús de la força injustificat”. Així ho ha confirmat ara el Tribunal Suprem, després que dues sentències –de l’Audiència Provincial de Barcelona i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, respectivament— ja ho haguessin acreditat.
El judici es va celebrar el 2021 i el mosso d’esquadra va ser condemnat a dos anys de presó i dos d’inhabilitació, la suspensió per a l’exercici de l’activitat policial i una indemnització de més de 7.000 euros. Malgrat que l’agent va recórrer contra la sentència, la resolució de l’alt tribunal ha ratificat ara la pena, i l’agent antiavalots l’haurà de complir.
Aquell procediment judicial, però, ha donat lloc a una nova causa. El periodista de la Directa, juntament amb el fotoperiodista Isidre García, van decidir interposar una querella pels delictes d’acusació i denúncia falsa i fals testimoni contra dos agents dels Mossos que havien declarat en el cas sobre l’agressió contra Jesús Rodríguez. Què va passar en aquell procediment?
Dos agents “van faltar a la veritat” en el judici per l’agressió policial contra Rodríguez
En el litigi per les lesions que va patir Rodríguez durant el desallotjament del Banc Expropiat de Gràcia, va declarar un agent del cos de Mossos que prèviament, en un altre cas, havia denunciat el fotoperiodista Isidre García. El policia va tornar a afirmar que, en el marc d’aquelles protestes, el reporter gràfic li havia llançat una tanca metàl·lica i li havia trencat el tendó d’Aquil·les.
La Generalitat de Catalunya, personada com a acusació particular en la causa, va demanar una pena de quatre anys de presó i una indemnització de 69.000 euros en concepte de responsabilitat civil per aquests fets. Tanmateix, el judici per l’agressió contra Jesús Rodríguez es va produir després que una sentència ferma absolgués Isidre García, en considerar provat que ni ell ni ningú altre no li havia llançat cap tanca.
Així i tot, en la seva declaració, el policia va insistir en aquesta agressió falsa per justificar l’actuació de l’antiavalots que havia agredit el periodista de la Directa durant el desallotjament de l’espai autogestionat de Gràcia. En el mateix procediment, també va declarar el sergent en cap dels Mossos que estava a càrrec del dispositiu d’aquell dia, i va afirmar el mateix.
Segons Irídia, en el procés judicial per les lesions a Rodríguez, els agents “van faltar a la veritat de forma deliberada”
Això ha portat els dos professionals de la informació a interposar una querella contra els dos policies. Segons el Centre per la defensa dels drets humans Irídia, que exerceix l’acusació popular, el procés judicial per les lesions a Jesús Rodríguez “va evidenciar que els agents estaven faltant a la veritat de forma deliberada en aquests dos casos, que estan relacionats”. Cèlia Carbonell, coordinadora de la línia de defensa de la societat civil de l’entitat, explica que, en el judici contra Isidre García, “la versió policial podria haver suposat una condemna injusta” per al fotoperiodista.
“En el procediment de García es va desmuntar la falsa acusació del mosso amb fotos de testimonis i d’altres periodistes que cobrien el desallotjament del Banc Expropiat, i va quedar demostrat que ni ell ni ningú no va llançar una tanca contra l’agent que el denunciava”. De fet, segons va determinar el tribunal, “el més probable és que la lesió que tenia fos conseqüència d’una patologia prèvia”.
D’altra banda, en el judici per l’agressió a Jesús Rodríguez, les mentides dels dos policies haurien pogut comportar l’absolució d’un antiavalots “que va actuar amb violència gratuïta” contra el periodista de la Directa. “Estem veient que els testimonis dels agents van encobrir i justificar l’ús injustificat de la força”, exposa Carbonell. “Vam tenir la sort que hi havia una mateixa persona a càrrec dels dos casos per poder fer una relació dels fets. Si no, potser haurien quedat impunes”, adverteix. Per això, diu, la causa del periodista de la Directa “és el motor que ens permet documentar la falta de veritat en seu judicial per part dels dos agents i l’inici d’un nou procediment”.
Establir un precedent contra les denúncies falses
En aquesta nova querella, Rodríguez i García acusen els policies amb TIP 7828 i 2208, respectivament, dels delictes d’acusació i denúncia falsa i de fals testimoni. El novembre de l’any passat, va ser admesa a tràmit, i avui té lloc la declaració del periodista de la Directa com a querellant. El fotoperiodista i els dos agents investigats ja van declarar prèviament, de manera que, amb la intervenció d’avui de Rodríguez, s’acabaria la primera fase d’instrucció.
Des d’Irídia expliquen que la querella, que és la primera que es presenta per aquesta mena de delictes en un cas que afecta directament periodistes, “vol fer pedagogia de la situació d’inseguretat que viuen els professionals de la informació i ser un precedent que pugui ajudar en altres causes”. “A banda de la falta de veritat en les declaracions, hi ha molts altres obstacles que ens trobem diàriament, com les sancions per la llei mordassa, les identificacions i les detencions; una deriva que ens porta al fet que més periodistes siguin arrestats, juntament amb activistes, vulnerant el dret a la informació”, assegura Carbonell.
Arran de les causes d’Isidre García i de Jesús Rodríguez es va posar en marxa la campanya #ProuMentidesPolicials, impulsada per Irídia, pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i per Mèdia.cat, amb el suport europeu de Free Press Unlimited. L’objectiu és “evidenciar la manca de mecanismes de control vàlids i de rendició de comptes” i assenyalar “la presumpció de veracitat de què gaudeixen els agents policials”. També ho és denunciar que els dos casos que han motivat la campanya no són fets aïllats.
Amb tot, Irídia destaca la importància “de documentar els episodis de violència policial per poder trencar la impunitat”. “L’Estat espanyol està en desacord amb el dret internacional i les passes que s’han fet en relació amb la protecció del dret a la informació”, afirma la coordinadora de la línia de defensa de la societat civil de l’entitat. “Això corrobora que no hi ha els mecanismes ni les eines de protecció i seguretat perquè els periodistes puguin exercir la seva feina amb totes les garanties”.
