Crític Cerca
Notícies

Més plàstics, més cotxes i més residus: l’impacte ecològic del coronavirus

La Covid-19, finalment, no ha estat bona per al medi ambient. Grups ecologistes denuncien l'increment d'embolcalls, la incineració de residus sanitaris, el retorn del vehicle privat i l'ajornament d'impostos ambientals

23/06/2020 | 06:00

El confinament provocat per la pandèmia global de la Covid-19 ha tingut inicialment impactes ambientals positius com un descens històric en les emissions de CO₂ o una millora de la qualitat de l’aire a les grans ciutats. Tanmateix, les bones notícies per al medi ambient semblen haver estat un miratge. La resposta dels governs i de la ciutadania també ha inclòs passos enrere: el ressorgiment dels embolcalls de plàstic, la compra massiva de guants i mascaretes d’un sol ús, la incineració de residus sanitaris per evitar contagis, un possible retorn del vehicle privat per la por del transport públic o l’ajornament d’impostos i de mesures de protecció ambiental per afavorir la recuperació econòmica.

Mentrestant, l’emergència climàtica continua avançant sense aturador. El mes de maig ha estat el més calorós de la història a escala mundial, segons l’agència europea Copernicus. A Espanya també, amb una temperatura que s’ha situat 2,7 graus per sobre de la mitjana. I, tot i l’aturada general durant setmanes de la producció i de la mobilitat arreu de l’Estat, s’han detectat 417 parts per milió (ppm) de CO2 a l’atmosfera, la xifra més alta registrada fins ara. El nivell considerat segur és de 350 ppm, i a partir de les 450 ppm es multipliquen els riscos de catàstrofes naturals irreversibles.

Qui surt guanyant, doncs, de l’excés de residus provocats pel coronavirus? Quin impacte tindran en l’emergència climàtica que vivim? Hi ha alternatives? CRÍTIC repassa aquí quatre passos enrere ambientals que està comportant la crisi del coronavirus en la nostra vida quotidiana.

Les mans d'una fruitera del Mercat Central de Tarragona, treballant amb guants / ELOI TOST

1. Una segona vida per al plàstic

La pandèmia ha arribat en un moment de retrocés per a la indústria europea dels plàstics. La UE ja havia prohibit les bosses d’aquest material a partir del 2021, i faltaven poques setmanes per a l’aprovació al Consell de Ministres d’una llei que feia el mateix amb coberts, plats i gots de poliestirè. Tanmateix, la presència del plàstic en tota mena de productes s’ha fet evident amb el coronavirus. A Catalunya, les dades de reciclatge en donen senyals. En el primer mes de confinament el volum total de recollida selectiva va baixar un 19%, però els contenidors grocs van rebre un 14% més d’envasos. Segons dades de l’associació empresarial francesa Elipso, la seva producció d’envasos de plàstic ha augmentat en un 30%. Els enviaments de menjar a través d”apps’ de repartiment a domicili o les vendes per emportar-se a casa, gairebé les úniques activitats permeses a l’hostaleria durant el confinament, han reforçat aquesta tendència en el sector alimentari.

La recollida selectiva a Catalunya va baixar un 19% al mes de març, però els contenidors grocs van tenir un 14% més d’envasos

L’entitat de prevenció de residus Rezero veu un augment de plastificació de productes als supermercats: “Amb la incertesa i la sensació de vulnerabilitat, molta gent s’ha agafat als productes de plàstic d’un sol ús, però és una sensació de falsa seguretat”, explica Rosa García, la seva directora general. Un estudi acabat de publicar pel ‘New England Journal of Medicine’ assenyala que aquest canvi d’hàbits té poc sentit. La recerca conclou que el virus manté la capacitat d’infecció sobre aquest material durant 72 hores, mentre que només sobreviu 24 hores en el cas del cartó.

La caiguda espectacular dels preus del petroli, provocada per l’aturada general i per la guerra comercial entre països, ha contribuït a l’expansió del plàstic. Crear-ne de nou surt molt més barat, i l’associació europea de recicladors de plàstic (PRE) ha anunciat que atura la seva producció perquè la seva demanda pràcticament ha desaparegut. Segons l’entitat, reciclar plàstic ha deixat de ser rendible en comparació a fabricar-ne de nou, i això posa en perill els objectius de reciclatge establerts per la Unió Europea. Amb tot, el ‘lobby’ plastificador no s’ha quedat de braços plegats. Als Estats Units, la Plastics Industry Association es declarava a si mateixa “essencial” per lluitar contra la Covid-19. En un comunicat, l’European Plastics Converters era més concreta, i demanava suspendre temporalment la directiva que regula la seva activitat. La Comissió Europea s’ha negat públicament a modificar la normativa, però al Regne Unit sí que ja s’han vist alguns canvis. El Govern de Boris Johnson ha suspès el recàrrec de 5 cèntims a les bosses de plàstic per a les vendes a Internet.

Professionals d'un CAP de Girona desinfectant els guants després d'extreure mostres per a la prova PCR / MARINA LÓPEZ

2. Els residus dels hospitals acaben cremats

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha fet públic que al mes d’abril s’han generat 1.776 tones de residus sanitaris, sis vegades més del que es gasta en condicions normals. Dues terceres parts del material ha estat incinerat, una pràctica que no ha agradat a entitats ecologistes com la Plataforma Ciutadana Residu Zero. El tractament habitual dels residus sanitaris és l’esterilització, però el director de l’Agència, Josep Maria Tost, explica que el sistema estava desbordat: “Era l’alternativa més viable; havíem de donar solucions immediates. La incineració forma part de la normalitat d’aquestes empreses; estaven preparades i regulades per fer-ho”.

Aquest volum de residus ha posat de manifest els pocs mecanismes de reutilització que té el sistema sanitari. “Als hospitals no hi ha cultura de reduir residus, i amb la pandèmia hem hagut de protegir-nos amb eines d’un sol ús i cobrint-ho tot amb plàstic. Només hem reutilitzat quan faltava material”, explica Anna Marginedas, metgessa de l’Hospital Clínic.

A l’abril s’han generat 1.776 tones de residus sanitaris, sis vegades més del que es gasta en condicions normals

La majoria del material de prevenció, però, s’ha fet servir fora dels centres hospitalaris. A principis de juny, el Govern espanyol ja havia repartit 130 milions de mascaretes i 38 milions de guants entre la població, com també ho han fet governs de tot el món. L’aparició de muntanyes de mascaretes a la costa francesa i en illes properes a Hong Kong ha evidenciat que no tots aquests residus es gestionen adequadament, i organitzacions conservacionistes com Oceans Asia han alertat que es pot agreujar la contaminació marina.

Un cartell de restricció del trànsit en cas de contaminació, mentre el col·loquen uns operaris / POL SOLÀ

3. L’aire de les ciutats es torna a embrutar

L’absència de trànsit durant el confinament ha millorat la qualitat de l’aire, i ciutats com París, Bogotà o, en menor mesura, Barcelona, han aprofitat l’ocasió per ampliar els espais per a vianants i bicicletes. Mentrestant, la por del contagi potencia el transport privat i afecta especialment metros, trens i autobusos. Segons les eines de geolocalització d’Apple, a mitjan juny la mobilitat amb cotxe a Espanya era només un 14% menor que al gener. En canvi, els desplaçaments a peu havien caigut un 43% i amb transport públic un 49%. Google, per la seva banda, detecta en la seva actualització del 7 de juny una davallada d’un 53% en l’assistència a estacions de transport públic catalanes. És un descens més gran que el registrat als llocs de feina, d’un 20%

Font: APPLE MOBILITY
Font: APPLE MOBILITY
Anterior Següent

A la Xina, el desconfinament ha tingut algunes setmanes d’avantatge i els seus resultats són més clars. Una investigació del Centre de Recerca de l’Energia i l’Aire Net (CREA, per la sigla en anglès) apunta que a mitjan maig la contaminació de l’aire al gegant asiàtic ja superava la de l’any passat. En aquest cas, no es pot atribuir tot l’augment als vehicles, ja que la qualitat atmosfèrica ha baixat especialment en zones industrials. En tot cas, el motor sí que hi ha tingut un paper: les vendes de cotxes a la Xina feia dos anys que baixaven, però després del confinament han tornat a remuntar. Aquest maig s’han venut més de dos milions de cotxes al gegant asiàtic, un 14% més que al maig passat. En canvi, la venda de vehicles elèctrics no arriba a les 100.000 unitats i pateix una davallada d’un 23%, segons dades de l’Associació Xinesa de Manufacturers d’Automòbils.

Un tub d'escapament en context d'alta contaminació a Barcelona. 26 de febrer de 2019 / SÍLVIA JUNYENT i ALÈXIA VILA

4. La Covid-19, l’excusa perfecta per a la desregulació ambiental

En una reunió del Govern brasiler del mes d’abril passat, el ministre de Medi Ambient, Ricardo Salles, explicava als seus companys que calia aprofitar “aquests moments de calma en termes de cobertura mediàtica” per “canviar totes les regles”, ja que “només estan parlant de la Covid-19”. Les declaracions han sortit a la llum gràcies a la investigació que el Tribunal Suprema del Brasil manté contra Jair Bolsonaro, i deixen clara la política de desregulació ambiental de l’executiu. Al mateix mes d’abril, la desforestació a l’Amazones va registrar xifres rècord: un creixement d’un 64% segons xifres oficials, però que arriba a un 171% segons l’Institut de l’Home i el Medi Ambient de l’Amazònia (IMAZON), una organització no governamental.

El Govern català ha rebaixat i ajornat el cobrament de l’impost al CO₂ dels vehicles

Sigui amb aquesta intenció o no, el cert és que la desregulació ambiental ha traspassat fronteres durant la pandèmia. A Austràlia, el govern regional de Victòria ha renovat fins al 2030 els drets de desforestació malgrat els grans incendis de l’any passat. A Alberta, Canadà, s’han deixat de monitorar els impactes de la indústria petroliera. També s’ha aprovat una llei que prohibeix protestes en infraestructures “crítiques” com els oleoductes, després de la forta oposició ecologista a la seva construcció. Als Estats Units, Donald Trump ha canviat la llei per permetre fabricar cotxes més contaminants, i els plans de rescat econòmic al sector energètic han prioritzat la indústria petroliera.

Tanmateix, no cal anar tan lluny per trobar decisions problemàtiques en termes ambientals. Un estudi de Greenpeace ha detectat almenys 14 ajudes fiscals i financeres milionàries a empreses contaminants per part dels governs europeus. En el cas d’Espanya, Pedro Sánchez ha acceptat incloure els vehicles de motor de combustió en els 1.050 milions d’euros d’ajudes a la compra de cotxes nous. La Junta d’Andalusia també ha mogut fitxa amb un canvi en la Llei d’ordenació urbanística i una nova Llei del sòl que devalua la normativa ambiental. Entre altres modificacions, a partir d’ara la construcció il·legal en terrenys protegits prescriurà en sis anys. D’altra banda, el Govern català  ha rebaixat i ajornat el cobrament de l’impost al CO2 dels vehicles. A Barcelona s’han relaxat els criteris de la Zona de Baixes Emissions (ZBE). Els cotxes més contaminants tindran 5 mesos més del previst per circular-hi sense risc de ser multats, i els autocars podran fer-ho fins al 2022.  A més, l’Ajuntament ha anunciat que farà marxa enrere en la majoria dels canvis dels darrers mesos per donar més espai als vianants. En declaracions a ‘La Vanguardia’, la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Janet Sanz, ha dit que “ja no té sentit” mantenir els talls de trànsit de cap de setmana si no és per mantenir la distància social.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Crisi o vida' (enviament: desembre 2020)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies