Per què els residus també parlen de consum conscient?

Després de fer ús d’un producte, sovint oblidem que en queda un residu que s’haurà de gestionar. I no són poques les tones de materials que llencem i de les quals ens desentenem un cop les hem abocat als contenidors: segons l’Agència de Residus de Catalunya, el 2020 els catalans vam generar gairebé 4 milions de tones de residus municipals, uns 511 quilograms per habitant. Què se’n fa, de tots aquests productes quan ja no han de ser-nos útils? La seva vida ha acabat després d’haver-los consumit? Ens estem equivocant en la manera com percebem els residus? La reutilització, el reciclatge i el consum conscient són eines que poden transformar la relació que tenim amb allò que ja no ens fa servei.

Un residu s’ha de pensar com a tal fins i tot abans que existeixi. De fet, segons Isaac Peraire, director de l’Agència de Residus de Catalunya, el millor residu és aquell que no es genera. “No és només important, sinó imprescindible, tendir al residu zero”, afirma. Per a Anna Peña, de Rezero, una entitat que impulsa idees per allargar la vida dels materials, els residus tampoc haurien d’existir perquè són “una ineficiència del nostre model de producció i de consum”. De fet, assegura que ens referim de manera equivocada als residus perquè, un cop utilitzat el producte, aquests materials “haurien de ser reconduïts un altre cop a la terra o al cicle productiu”. Per tant, diu, hauríem de parlar de “recursos” que després donaran una nova vida i un nou ús a altres objectes.

Consum conscient contra els productes d’un sol ús

“Actualment, molts productes que entren al mercat esdevenen residus en 15 o 30 minuts”, es queixa Peña, i això està vinculat a la societat del consum “d’un sol ús”. Segons un estudi de Rezero, mentre que l’any 1997 el percentatge d’envasos reutilitzables era del 33%, actualment se situa al 16%, una dada que exemplifica la popularitat d’aquesta dinàmica. Aquesta filosofia de “consumir i llençar” comporta cada any un gran impacte mediambiental. Segons dades de les Nacions Unides, la desintegració de residus sòlids contribueix al 5% de les emissions mundials de gasos d’efecte d’hivernacle. De fet, des de la creació del plàstic només s’ha reciclat el 9% dels residus d’aquest material i el 12% s’ha incinerat, però la resta s’ha quedat sense gestionar. Concretament, el 50% del plàstic acaba en abocadors, segons Greenpeace. 

“El consumisme ens fa creure que serem més feliços com més consumim, i el consum conscient ho posa en interrogant”

Els hàbits de consum actuals, vinculats al sistema capitalista, comporten l’explotació desmesurada de tots aquests recursos, una activitat que des de Rezero consideren que desplaça a un segon pla les cures cap al planeta. “El consumisme ens porta a creure que serem més feliços com més consumim, i el consum conscient posa en interrogant això”, diu la membre de l’entitat. Aquest pensament passa per allunyar-nos del “posseir” i acostumar-nos al concepte “utilitzar”, és a dir, per què he de tenir un trepant si el puc demanar a una biblioteca de les coses i retornar-lo un cop l’he utilitzat?

Tot i que el director de l’Agència dels Residus de Catalunya està d’acord que cal tendir al residu zero, matisa que “no hem de carregar tot el pes a la ciutadania”. “La ciutadania s’ha de sentir partícip, corresponsable i protagonista de tot això, però també hem d’apel·lar a altres sectors com els productors”, comenta. Peraire fa referència a les campanyes de conscienciació que han engegat des de l’Agència, com la recent “Recicla’m com em mereixo“, que feia pedagogia sobre què fer amb els aparells elèctrics i electrònics que ja funcionaven o que es volien llençar. Anna Peña, de Rezero, també comparteix que els ciutadans no són els únics responsables i que, fins i tot, a vegades es fa difícil poder avançar en aquesta direcció: “Si vols consumir sense residus, no t’ho posen fàcil; ara cada compra és un vot”. 

Ecodisseny cap a l’economia circular

Més enllà del consum conscient, un altre àmbit on és important aturar-se quan parlem de gestió de residus és l’industrial. “El paradigma de l’economia circular ha vingut per quedar-se: hi ha moltes empreses i molts projectes que el tenen incorporat, i la indústria tendeix a aquesta línia”, afirma Peraire. Per tal d’evitar que es generin residus innecessaris, una de les claus és incidir en la manera com es produeix allò que consumim i que es convertirà ràpidament en un residu. Laura Talens és investigadora de Sostenipra, un grup de recerca d’ecologia industrial i ecodisseny de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, i considera cabdal abordar el residu en la fase de producció. “No ens podem permetre, en el context de crisi climàtica i sent conscients de tots els impactes ambientals, ensopegar amb la mateixa pedra”, diu la investigadora. 

A Catalunya, només es reciclen el 39% dels residus municipals

Entendre millor els processos d’extracció i de refinament, veure quins materials utilitzarem, analitzar si el producte dona resposta a la funció per a la qual està dissenyat i, si és possible, fer-ho amb materials compostables i biodegradables són algunes de les línies amb què haurien de treballar els productors, comenta Talens. Els Premis Catalunya Ecodisseny, de fet, reconeixen precisament els productes que segueixen aquests valors. “L’ideal seria pensar a ecodissenyar els productes que posem al mercat perquè no esdevinguin residus i escollir millor els materials que ens interessen pel que fa a estalvi ambiental”, afirma. La intenció, hi afegeix, és “pensar com fer-ho perquè els recursos que extraiem es quedin més temps a la natura”. D’aquesta manera, es podrien dissenyar els productes per tal que fossin reutilitzats el màxim de vegades possible i, en cas que s’esgotessin, serien de més fàcil triatge i reciclatge. A Catalunya, de fet, el percentatge de reciclatge del total de residus municipals és només del 39%.

Un exemple de producte que no va tenir en compte el residu que generaria després de ser consumit són les càpsules de cafè, que, segons Rezero, “van entrar al mercat sense saber com es reciclarien”. Cada any es llencen a les escombraries 7.000 milions de càpsules que no es poden reutilitzar i que no van ser pensades amb una perspectiva sostenible, que tarden entre 100 i 500 anys a biodegradar-se segons Intermón Oxfam.

A Sostenipra, afirma la investigadora, segueixen els valors de l’economia circular, “una aproximació més holística al sistema que posa en valor els diferents coproductes o materials que formen un producte per buscar el potencial de reutilització que tenen”. Per exemple, en el cas de dispositius elèctrics o electrònics, Talens considera que és interessant incidir en el disseny intern per tal que després es puguin recuperar materials en escassetat o de difícil extracció. Peraire, de l’Agència de Residus de Catalunya, coincideix que “el paradigma de l’economia circular ha vingut per quedar-se”.

És previst que la futura Llei de residus catalana s’aprovi a la primavera del 2023

Cap a on treballen els organismes públics?

“Els organismes públics compromesos amb la gestió i preservació del medi ambient i la mitigació del canvi climàtic tenim la convicció de lluitar contra això”, afirma Peraire. Des de l’Agència de Residus de Catalunya formen part de les trobades que s’estan fent per a la futura Llei de residus que s’està debatent i que és previst que pugui ser aprovada a la primavera del 2023. Actualment, matisa el director de l’Agència de Residus de Catalunya, la legislació vigent sobre residus té gairebé 30 anys, i amb la nova proposta es volen posar en una posició central i prioritària paradigmes com el del residu zero o el de l’economia circular. Això es farà, diu Peraire, legislant en temes com la recollida selectiva d’alta eficiència, la responsabilitat del productor o el consum conscient. Una altra de les previsions a la Llei és legislar sobre el tema dels embalatges de Catalunya: amb la finalitat d’evitar els embalatges excessius i d’un sol ús que trobem molt als comerços, cal que la indústria treballi en una direcció més sostenible, com també la distribució.

A més, paral·lelament, l’Agència també s’ha implicat en acords com el Pacte per a la moda circular, que vol avançar cap a un sector tèxtil més sostenible i regeneratiu per al planeta de cara al 2024, o el Pacte per la bossa, que prohibeix la distribució gratuïta de bosses de plàstic als comerços, que representa el 0,43% del total dels residus municipals generats a Catalunya. En aquesta línia, l’Agència ha tancat també un acord per tal que supermercats, cadenes de supermercats i gremis de comerciants acceptin els envasos que els seus clients portin de casa a fi de comprar sense residus. “L’Administració pública ho posem tot el que es pot”, assegura Peraire.