Per què les macrogranges també són un problema a Catalunya

Les declaracions del ministre de Consum, Alberto Garzón, a The Guardian sobre els problemes associats a les macrogranges han generat un enorme terrabastall mediàtic a l’Estat espanyol. Diversos presidents autonòmics del PP i del PSOE s’hi han enfrontat demanant-ne el cessament o la dimissió. A Catalunya, la discussió ha tingut una intensitat més moderada. El president Pere Aragonès ha dit que era una “polèmica artificial” creada per la dreta, i la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha dit que Catalunya “té un model més familiar”, i que “ha fet les coses millor”.

És realment diferent el model català? Quins problemes té la ramaderia del Principat? Les dades sobre la indústria càrnia indiquen que Catalunya té un paper central en el fenomen de les macrogranges: la contaminació per nitrats, la contribució a l’escalfament global i un model industrial orientat a l’exportació a la Xina són l’altra cara de la moneda del lideratge català en porcs.

907 macrogranges… o més

Les macrogranges són granges de sistema intensiu i de grans dimensions, però no hi ha un criteri oficial que concreti quines ho són i quines no. El Registre estatal d’emissions i fonts contaminants, que quantifica quines granges intensives són prou grans per haver d’informar de les seves emissions, pot servir de referència. En el cas dels porcs d’engreix, per exemple, el Registre inclou les granges de més de 2.000 caps. A partir d’aquest criteri, a Catalunya hi ha 907 macrogranges: 829 de porcí i 78 avícoles.

Lleida és la segona demarcació de l’Estat amb més macrogranges, per darrere d’Osca

Les granges de vaques no es comptabilitzen al Registre, de manera que la xifra total podria ser superior. Destaca el paper de la demarcació de Lleida: amb 548 macrogranges, és la segona més afectada de tot l’Estat espanyol, per darrere d’Osca. Les granges del sistema intensiu, que són el 99% en el cas del porcí a Catalunya, són aquelles en què l’animal és en un recinte tancat i s’alimenta de pinsos, però no tota la ramaderia intensiva són macrogranges.

Més porcs que persones i 412 quilos per habitant

Segons dades del Ministeri d’Agricultura, Catalunya tenia al mes de maig passat 7,9 milions de porcs. És una xifra lleugerament superior al nombre de persones que hi viuen. Això implica que és la segona comunitat autònoma de l’Estat amb més cabanya porcina, només superada per Aragó. També són més porcs que els que cria Bèlgica (6,7 milions) i gairebé tants com tot Itàlia (8,5 milions).

La xifra de gallines és major: al gener del 2021 hi havia 51,1 milions de gallines a Catalunya. És a dir, més de 6 gallines per cada català o catalana. El sector boví, per contra, es queda en 665.185 caps. Tenint en compte les grans diferències de pes entre animals, observem que la indústria porcina és amb diferència la que més carn produeix: L’any 2019, Catalunya va produir l’equivalent a 412 quilos de carn de porc per cada habitant. La dada és molt superior a la de la producció de carn de boví, que equival a 18 quilos per persona, o a la de la carn provinent d’aus, que és de 44 quilos per habitant.

La segona comunitat en contaminació per nitrats

Segons un informe de Greenpeace sobre les macrogranges, Catalunya és la segona comunitat autònoma en contaminació de les aigües per nitrats. Concretament, la comunitat és segona en mil·ligrams de nitrats per litre d’aigua l’any 2019, només després de Múrcia. Aquest indicador mostra la qualitat de les aigües superficials i subterrànies, i està molt vinculat amb els residus que generen les activitats agrícoles i ramaderes.

Un 39,9% del territori català està considerat zona vulnerable per nitrats

Els problemes que aquests nitrats generen per a la salut fan que l’aigua de molts pobles afectats per les macrogranges deixi de ser potable. Una altra manera de mesurar l’afectació per nitrats és quin percentatge del territori està considerat zona vulnerable per nitrats. L’any 2021, un 39,9% del mapa català es trobava en aquesta situació. Vist des d’aquesta perspectiva, Catalunya seria tercera, per darrere de Castella – la Manxa i del País Valencià.

El sector carni català és el que més contribueix al canvi climàtic de l’Estat

Segons un informe de Greenpeace, i a partir de les dades oficials de caps de bestiar, s’estima que Catalunya va emetre 20,5 milions de tones de diòxid de carboni (CO2) l’any 2019, la qual cosa suposa un 30% del conjunt del sector carni de l’Estat. Aquestes emissions determinen la contribució al canvi climàtic de cada territori. És l’àmplia producció de carn de porc catalana la que dona el lideratge a Catalunya, ja que aquesta és més contaminant que altres tipus de carn. En segona i tercera posició del rànquing hi ha Galícia i Castella i Lleó, i la suma d’aquests dos territoris amb Catalunya representa més de la meitat de les emissions a l’Estat. El càlcul d’emissions es fa a partir dels quilos de carn de cada tipus que produeix cada territori.

Produïm nosaltres, però s’ho menja la Xina

L’Informe Anual del Sector Porcí de 2020, elaborat per la Generalitat, explica que s’han exportat 1.517.702 tones de carn de porc. És a dir, tres quartes parts de la carn de porc que es produeix a Catalunya es consumeix fora de l’Estat espanyol. De fet, és la Xina qui més importa el porc català, el 44% del total. Per darrere hi ha França (12%) i Itàlia (7%). El lideratge de Catalunya en aquest àmbit és absolut: més de la meitat de la carn de porc exportada per Espanya és catalana.

Cal destacar que els darrers anys la Xina s’ha vist afectada per una pesta porcina que ha debilitat molt la mateixa indústria càrnia. Això ha impulsat la necessitat que té la Xina d’importar la carn, fet que ha beneficiat el porcí català. Tanmateix, es preveu que el gegant asiàtic resolgui la pesta porcina aquest mateix any, fet que podria tenir afectacions importants sobre el sector porcí català.