Quants diners de la taxa turística s’ha emportat la Copa Amèrica?

561.901 d’euros recaptats a través de la taxa turística de l’any passat han anat a parar a finançar –encara més– la Copa Amèrica de Vela. En concret, van servir per sufragar les presentacions de la trenta-setena edició de la Louis Vuitton America’s Cup. Els recursos públics destinats a la regata, que va tenir lloc entre l’agost i l’octubre de 2024 a Barcelona, van duplicar els 30 milions d’euros que s’havien previst inicialment: abans que s’acabés la competició, els diners compromesos de l’Administració ja ascendien fins als 70 milions. Així constava als pressupostos fets públics per la Fundació Barcelona Capital Nàutica al setembre passat.

L’Ajuntament de Barcelona, governat ara per Jaume Collboni, ha reclamat que a partir d’ara la taxa turística tingui un retorn per a la ciutadania, malgrat que les partides que va finançar l’impost el 2024 encara estaven orientades fonamentalment a la promoció del turisme, i no a millorar la vida dels veïns de la ciutat. Teòricament, a partir d’ara, l’impost sobre les estades en establiments hotelers que paguen els turistes hauria d’anar a projectes que garanteixin “la sostenibilitat econòmica i social”.

Així doncs, el 2024, la Generalitat de Catalunya va injectar més de mig milió d’euros a una partida titulada “Aprofitament turístic de la Copa Amèrica. Presentacions” i que representa el segon import més alt de totes les “accions relatives a projectes estratègics” que s’han nodrit amb recursos provinents de l’impost sobre les estades en establiments turístics. Així consta en la resposta que el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha facilitat a una pregunta presentada per la CUP al Parlament i a la qual ha tingut accés CRÍTIC.

Més diners per a la Copa Amèrica de Vela

Els 561.901 euros que la regata va rebre de la taxa turística formen part del conjunt de recursos públics transferits a la competició. Malgrat que l’acord inicial signat entre la Generalitat i els organitzadors de la Copa Amèrica preveia un compromís d’inversió de 30 milions d’euros per part del Govern català i de l’Ajuntament de Barcelona, la xifra compromesa al setembre de l’any passat ja s’elevava fins als 69,2 milions. Així constava als pressupostos de la Fundació Barcelona Capital Nàutica, l’organisme publicoprivat que va gestionar la regata, que va analitzar CRÍTIC. 

Dins del finançament que ha percebut el certamen per part de les administracions, també s’hi han de comptar els 2,5 milions d’euros que es van destinar als 40 minuts que va durar l’espectacle d’inauguració de la Copa Amèrica. Tanmateix, el cost públic total que va tenir la competició segueix sent una incògnita.

Al març d’enguany, la Universitat de Barcelona va elaborar un estudi, encarregat per la Fundació Barcelona Capital Nàutica, per calcular l’impacte econòmic que havia tingut la regata. L’informe xifrava en 48,9 milions d’euros els recursos provinents d’institucions públiques. Així i tot, la Plataforma No a la Copa Amèrica va sol·licitar que la Sindicatura de Comptes fes un informe i audités el comptes de la fundació organitzadora de la competició i la responsable de gestionar els fons públics. La petició, però, va ser rebutjada al Parlament amb els vots negatius del PSC, de Junts i del PP, i l’abstenció de Vox.   

On més han anat a parar els diners de la taxa turística?

La recaptació total d’aquest impost el 2024 va ascendir fins a gairebé 108 milions d’euros. La major part dels diners es van destinar al Fons per al foment del turisme, que s’ocupa de la promoció turística de Catalunya, l’impuls, la preservació, el foment i el desenvolupament d’infraestructures turístiques. En total, el Fons va percebre 45,2 milions d’euros l’any passat. A l’Agència Catalana de Turisme, per la seva banda, s’hi van destinar 23,4 milions, mentre que a finançar millores en l’eficiència hídrica d’empreses privades s’hi van abocar 15,4 milions. Totes aquestes partides s’inclouen dins del pressupost total de la Direcció General de Turisme.  

De tots els recursos obtinguts per mitjà de la taxa, l’Agència Catalana de Turisme en gestiona una part provinent del Fons per al foment del turisme, que va repartir en dos tipus d’accions: el màrqueting i els projectes estratègics. Però quines partides va finançar?

Al marge dels 561.901 euros que es van invertir per pagar les presentacions de la Copa Amèrica, l’any passat es van destinar 4,7 milions d’euros addicionals a l’àmbit de “Projectes estratègics”, que inclouen l’impuls d’iniciatives “Premium i 4D” per als mercats de llarga distància (831.530 euros), per a la “posada al mercat d’experiències enogastronòmiques” (511.518 euros) i per a “activitats d’ecoturisme en espais naturals” (280.363 euros), entre d’altres.

També es van destinar 8,7 milions d’euros a campanyes publicitàries i 2,5 milions a fires professionals. Aquests dos són els majors volums de recursos que inclou l’apartat “Accions recurrents de màrqueting”, que també recull les accions de suport als aeroports de Girona i de Reus (869.000 euros), estudis i recerca (858.438 euros), promoció online (830.545 euros) o la creació i el manteniment de continguts multicanal (828.302 euros).

Canvis polítics en la taxa turística?

Al març d’enguany, el Ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la creació del “Fons per al retorn del turisme” a la ciutadania a partir de l’import recaptat pel recàrrec turístic. La proposta, impulsada per ERC, reclamava que els diners de l’impost anessin destinats a partides orientades a millorar la vida dels veïns i de les veïnes, i no a “destinacions dubtoses”.

En aquest sentit, les modificacions de la normativa que regula l’impost turístic, aprovades recentment al Parlament, “reordenen” les finalitats a què s’han de destinar els ingressos d’aquesta taxa. El receptor principal dels recursos és el Fons per al foment del turisme, que s’endú el 75% del total i que destina el 50% dels recursos als municipis; el 20%, al Consell General d’Aran, i la resta, a l’òrgan de la Generalitat competent en matèria de turisme. Malgrat que la promoció turística segueix sent un dels eixos que es financen amb la taxa, la modificació especifica que aquesta sigui compatible “amb el model de turisme sostenible des del punt de vista ambiental, social, econòmic i territorial”.