23/09/2024 | 06:00
Els recursos públics destinats a la Copa Amèrica ja dupliquen amb escreix les previsions inicials dels impulsors de l’esdeveniment. L’acord signat entre la Generalitat i els organitzadors de la regata preveia un compromís d’inversió de 30 milions d’euros de part del Govern català i l’Ajuntament de Barcelona. Dos anys després, però, la xifra compromesa s’eleva als 69,2 milions d’euros. Així ho ha pogut constatar CRÍTIC a partir d’analitzar els comptes i els pressupostos fets públics per la Fundació Barcelona Capital Nàutica, l’organisme publicoprivat que vehicula la major part de la inversió institucional per fer possible la regata.
La xifra d’inversió pública prevista inicialment s’ha anat multiplicant a partir de la incorporació de més administracions al projecte. La previsió d’inici era que l’esdeveniment tingués un cost global de 70 milions d’euros, dels quals 40 anirien a càrrec d’inversors privats. En realitat, a data d’avui, aquesta xifra s’ha assolit només amb finançadors públics.
En aquesta taula podeu consultar les aportacions de cada Administració, a partir de la informació recopilada als comptes de 2022 i de 2023 i als pressupostos vigents de 2024.
Subvencions directes a la Fundació Barcelona Capital Nàutica
La major part de la inversió pública s’ha vehiculat a partir de subvencions directes a la Fundació Barcelona Capital Nàutica, que sumen de moment 59,2 milions d’euros. A aquesta dada cal afegir-hi 10 milions d’euros que va pagar l’any 2022 la Generalitat en concepte d’honoraris inicials pel nomenament d’amfitrió i per l’organització de l’esdeveniment, i que pel fet de ser un pagament directe no computen als comptes oficials de la Fundació.
El còmput dels 69 milions, però, es podria quedar curt a l’hora de calcular el global del cost de l’operació. Caldria afegir-hi la contractació directa que han efectuat les diferents administracions en concepte d’obres, serveis i subministraments relacionats amb la regata. En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, segons ha pogut constatar CRÍTIC a partir del portal de dades obertes municipal, aquesta xifra s’eleva de moment a 941.304 euros, IVA al marge.
Però qui forma part d’aquesta Fundació? Els membres són l’Estat, la Generalitat, l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona i… a més, el Port de Barcelona, el Consorci de Turisme, la Cambra de Comerç i el lobby empresarial Barcelona Global. De fet, els grans impulsors del macroesdeveniment són Barcelona Global, una associació de grans empreses, on figuren Agbar, CaixaBank, Banc Sabadell, Telefónica, Abertis, Damm, Agrolimen, el Grup Godó (editors de La Vanguardia).
El Govern espanyol és qui hi aboca més recursos
La Fundació Barcelona Capital Nàutica és un organisme publicoprivat amb participació majoritària de la Generalitat, de l’Estat i de l’Ajuntament de Barcelona, però també de l’associació Barcelona Global. Aquest lobby, integrat per grans corporacions i empresaris que diuen que volen potenciar la marca Barcelona, té presència al patronat de la Fundació i ha tingut un paper molt actiu per convèncer les administracions de l’aposta per la Copa, però no consta que hi aporti ni un euro. Tot i això, el seu paper en el dia a dia de la Fundació és de primer nivell: l’empresari Daniel Puig, de Barcelona Global, figura com a president del Comitè Executiu de l’entitat.
Qui paga la gran festa de la vela, doncs? La principal administració subvencionadora de la Fundació Barcelona Capital Nàutica no ha estat ni els empresaris privats, ni l’Ajuntament de Barcelona ni la Generalitat de Catalunya: ha estat l’Administració General de l’Estat, que en total hi ha aportat 23 milions d’euros el 2023 i el 2024 a través del Consell Superior d’Esports.
Colau es va comprometre que l’Ajuntament no pagaria més de 10 milions. Amb Collboni ja van pels 17 milions
La segona Administració que més recursos públics ha invertit en la Copa Amèrica ha estat la Generalitat, que hi ha destinat un total de 20,7 milions d’euros des del 2022. L’Ajuntament és el tercer proveïdor d’ajudes públiques: ha destinat a l’esdeveniment 17,8 milions. Ada Colau, en una entrevista a Els matins el març de 2022, va assegurar que la inversió municipal no superaria els 10 milions. Finalment van ser 11,7 els dos primers anys, i el consistori actual, encapçalat per Jaume Collboni, hi ha afegit 6 milions més. La Diputació de Barcelona, el Consorci de Turisme (participat també per l’Ajuntament) i el Port de Barcelona també hi han abocat diners.
Una gran part d’aquests recursos públics han anat destinats a pagar el fee per la celebració de la Copa. És a dir: una tarifa que les administracions han pagat a l’empresa propietària dels drets de la Copa Amèrica per garantir la celebració de l’esdeveniment: en total, segons el desglossament facilitat per la mateixa Fundació, 45 milions d’euros, considerant-hi el pagament inicial d’amfitrió i els fees tant de la celebració de la Copa com de les preregates que s’han celebrat a Vilanova i la Geltrú.
La inversió privada continua sent opaca
A través de la Fundació Barcelona Capital Nàutica es vehiculen els recursos cap a l’empresa que té els drets de la Copa Amèrica i que és l’organitzadora final de l’esdeveniment: AC37 Event Limited i la seva filial espanyola, ACE Barcelona SL.
L’anàlisi dels comptes confirma que la major part del finançament de la Fundació té un origen públic. El pressupost global de 2024 s’eleva fins als 18,8 milions d’euros, dels quals 17,7 tenen un origen completament institucional. La resta, 1,18 milions, els aportaria la mateixa Fundació a partir de patrocinis privats, però en els pressupostos fets públics per l’entitat s’esmenten com a “pendents de generar”. És a dir, que en data de tancar el pressupost (octubre de 2023) eren recursos no compromesos de forma efectiva.
El 2023 es va produir una situació similar. Els comptes de la Fundació assenyalen que va tenir uns ingressos de 31 milions d’euros, dels quals gairebé tots, 30,9, van provenir de subvencions oficials a l’activitat. En realitat, aquell any la Fundació va rebre encara més subvencions (fins a 34 milions), però només en va consignar 30 en l’exercici de 2023. Només 27.149,81 euros d’ingressos estan consignats a la partida de prestacions de serveis. A la partida de patrocinadors no hi consta cap ingrés.
On és, doncs, el capital privat que hauria fet possible la Copa Amèrica? Les empreses organitzadores no han fet públics els patrocinis privats que hagin pogut assolir, ni tampoc si aquests repercutiran d’alguna manera en l’esdeveniment, i tampoc no ho ha fet la Fundació, tot i les preguntes de CRÍTIC.
Les xifres encara no són públiques: la memòria d’activitat de l’associació Barcelona Global de l’any 2022 afirma que a través del programa Barcelona & Partners havia aconseguit el “compromís econòmic d’un grup d’inversors privats” per la Copa Amèrica, però no especifica qui són aquests inversors, quines quantitats hi haurien invertit i com s’haurien vehiculat.
Qui hi ha darrere de les empreses que organitzen la Copa Amèrica?
L’associació Barcelona Global ha tingut un paper central en l’impuls de la Copa Amèrica. De fet, no només forma part del patronat de la fundació publicoprivada que l’ha impulsat: qui en va ser la presidenta fins al 2022, Aurora Catà, desenvolupa avui la seva activitat com a vicepresidenta de la Copa Amèrica, per bé que, segons ha pogut comprovar CRÍTIC al Registre Mercantil, no figura com a càrrec orgànic en el Consell d’Administració de les societats que l’organitzen. Catà és també consellera de Repsol i de Banc Sabadell, entre altres empreses.
Formalment, l’empresa organitzadora de la Copa Amèrica és ACE37 Event Limited, el CEO de la qual és Grant Stanley Dalton, capità de l’equip neozelandès de vela que competeix a la regata, que té els drets de la vigent edició de l’esdeveniment en haver resultat guanyador de l’edició anterior. Aquesta societat ha constituït diverses empreses en el territori espanyol per organitzar l’esdeveniment, la principal de les quals és ACE Barcelona SL.
L’administrador únic és el mateix Dalton, però també compta amb sis apoderats: la irlandesa Leslie Ryan, directora de l’organització a Barcelona, i sis empresaris locals. Destaca Albert Vilumara, director de negoci, que havia estat conseller de GIS i vocal independent de l‘Institut Català de Finances, el banc públic de la Generalitat. També consten en la societat quatre apoderats que han tingut o tenen relació amb la consultoria fiscal Andersen, seleccionada com a assessora legal exclusiva de l’esdeveniment: Ignacio Ario i Jorge Martínez Alemán, directors de l’àrea mercantil i fiscal del grup respectivament; Luis Capitán Marí, que hi va estar vinculat fins al 2022, i Josep Maria Cusí Navarro, que també n’és apoderat. Cusí també ha estat soci protector de Barcelona Global –tot i que en l’actualitat no en forma part.
Contractes extres de l’Ajuntament de Barcelona: 1 milió d’euros!
Més enllà de les aportacions públiques a la fundació que ha impulsat l’esdeveniment, cal tenir en compte també que l’organització de l’esdeveniment ha implicat una despesa extra per part de l’Ajuntament de Barcelona en forma de contractes d’obres i serveis. Segons el recompte realitzat per CRÍTIC, entre el 2023 i el 2024 l’Ajuntament ha adjudicat un total de 22 contractes de subministrament, serveis o obres relacionats amb la Copa Amèrica, per un valor total de 941.304 euros, IVA al marge.
El contracte més rellevant, de 250.000 euros, ha estat el patrocini de l’equip Sailteam BCN, un equip creat a Barcelona per participar en les regates juvenils i femenina de la Copa Amèrica. Un altre contracte, de 140.000 euros, ha finançat unes obres per a l’execució del projecte de xarxa de telecomunicacions de l’Institut Municipal d’Informàtica per a la Copa Amèrica.
