24/04/2023 | 06:00
Fa poc més d’un any, el comitè organitzador de la Copa Amèrica de Vela anunciava que Barcelona acolliria la pròxima edició de la competició. Alguns dels impulsors principals de la candidatura es fotografiaven al voltant del trofeu: hi eren el president de la Generalitat, Pere Aragonès; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni; l’expresident del Port, Damià Calvet; el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i Aurora Catà, presidenta, llavors, de l’associació privada d’empreses Barcelona Global.
Les autoritats van celebrar la notícia. Aquest esdeveniment “tornarà a situar Barcelona i Catalunya al centre de l’esport a escala mundial”, deia el president Aragonès, que va voler valorar “l’impacte en termes reputacionals” que s’obtindrà amb la celebració de la regata, així com el seu “impacte econòmic”. Per la seva banda, l’alcaldessa Colau hi afegia que, en aquests moments, la Copa Amèrica vol fer “un salt qualitatiu per ser més innovadora i sostenible que mai”, i es mostrava convençuda que la ciutat s’havia “fet seva” la competició: “Ens hi bolcarem amb tots els serveis municipals”.
Tanmateix, el darrer any han anat apareixent informacions que posarien en dubte les projeccions relatives a l’impacte econòmic, a la sostenibilitat del certamen i, fins i tot, a la inversió pública anunciada inicialment per les institucions. CRÍTIC recull vuit dades sobre la Copa Amèrica que hauries de saber i que t’indignaran.
1) Qui hi ha darrere?
Barcelona va ser la ciutat escollida com a seu de la competició per part de l’Emirates Team New Zealand, guanyador de la darrera edició, que es va celebrar a Auckland, Nova Zelanda. Tanmateix, la candidatura per acollir l’esdeveniment esportiu va ser treballada conjuntament per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament, l’Autoritat Portuària, el Consorci de Turisme de Barcelona i Barcelona & Partners, l’agència d’inversió de Barcelona Global. Aquesta associació privada integra al voltant de 250 empreses que en són sòcies, com Abertis, Agbar, CaixaBank, Deloitte, Repsol o el Grup Godó, a banda d’actors econòmics rellevants de la ciutat.
L’America’s Cup Events (ACE) és la companyia que organitzarà la 37a edició de la Copa Amèrica, que se celebrarà a la capital catalana a partir del 22 d’agost de 2024. L’any passat, l’ACE va confirmar el nomenament d’Aurora Catà com a vicepresidenta de l’empresa. Catà havia presidit Barcelona Global poc abans i, segons va publicar La Vanguardia, havia tingut “un paper clau en la confecció de la candidatura guanyadora”, mantenint “un estret contacte amb l’equip neozelandès posseïdor del títol i teixint la necessària aliança entre les administracions i el sector privat”. Això hauria estat fonamental a l’hora de decantar la balança a favor de Barcelona d’entre totes les ciutats que aspiraven a acollir l’esdeveniment.
2) Més inversió pública de la prevista i repartiment dels beneficis, prioritzant els inversors privats
El protocol de la candidatura, impulsat per les institucions, per Turisme de Barcelona, pel Port i per Barcelona & Partners, estableix que les administracions aportaran un màxim de 40 milions d’euros a la Copa Amèrica: l’Ajuntament hi col·laborarà amb 10 milions i la resta anirà a càrrec de la Generalitat i de l’Estat, sense concretar quin volum n’assumirà cadascun. Per la seva banda, Turisme de Barcelona, el consorci publicoprivat que es dedica a la promoció de la ciutat, hi injectaria 5 milions d’euros addicionals. Els 25 milions restants fins a arribar als 70 que costarà la competició, els posarien promotors privats.
“Les aportacions de les administracions se situarien entre els 48 i els 55 milions”, segons documents de l’organització
Contràriament, però, la documentació elaborada pels organitzadors de l’esdeveniment i per l’associació Barcelona Global, a la qual va tenir accés la Directa, contradiu aquestes xifres relatives a la inversió pública. Segons aquests documents, “les aportacions inicials de les administracions públiques se situarien entre els 48 i els 55 milions d’euros”.
A banda, els papers també incorporaven una clàusula “pendent d’acordar” a partir de la qual els suposats beneficis de la competició es destinarien prioritàriament als inversors privats. Concretament, s’hi estableix la cancel·lació “preferent” dels avals prestats pels finançadors privats “mitjançant els 25 primers milions d’ingressos generats”. A partir d’aquí, la meitat dels ingressos servirien per eixugar la despesa de les administracions, i l’altra meitat es destinaria als organitzadors.
3) Quin cost extra té la reforma del Port Vell per la Copa Amèrica?
Al Port Vell de Barcelona s’hi faran 17 actuacions a curt termini —es desenvoluparan en 15 mesos— amb la voluntat d’acollir la Copa Amèrica 2024. Tindran un cost total de 86 milions d’euros, 50 dels quals seran inversió pública, i la resta, privada. Tal com van detallar el president del Port, Lluís Salvadó, i el director del Port Vell, David Pino, un dels projectes destacats serà l’arrencada d’un bus nàutic amb servei regular, que connectarà el moll de Drassanes amb el moll de Llevant. El pressupost per posar-lo en marxa és d’1,1 milions d’euros, la seva explotació es farà mitjançant una concessió privada i la licitació que es farà concreta que els vaixells d’aquest servei han de funcionar amb energia renovable.
A banda, el Port seguirà impulsant la transformació del moll d’Espanya i, de cara a la celebració de la regata, es reformaran el Maremagnum (per un cost de 17 milions d’euros) i l’antic cinema Cinesa. L’edifici de l’IMAX es reconvertirà en l’America’s Cup House, que s’espera que visitin un milió i mig de persones per conèixer millor la competició, mitjançant experiències virtuals. L’equipament requerirà una inversió de 4,6 milions d’euros. La resta d’actuacions previstes a curt termini també preveuen la construcció d’una nova llotja de pescadors, la reurbanització de l’entorn (per un import de 7,6 milions) i del moll de Drassanes, en el qual s’instal·larà la base de l’Emirates Team New Zealand. Això suposarà el trasllat de l’operativa de Baleària, que costarà 2 milions d’euros. A banda, es destinaran 17,3 milions addicionals per rehabilitar la seu històrica de l’Autoritat Portuària, al Portal de la Pau.
“El Govern català i l’Ajuntament tramitaran les llicències necessàries per a l’ocupació temporal d’espais on celebrar la regata”
Aquestes actuacions tenen coherència amb els compromisos que fixava el protocol de la candidatura. Un d’aquests compromisos era que el Govern català i l’Ajuntament es conjuressin per tramitar les llicències necessàries per a l’ocupació temporal d’espais on celebrar la regata, si són de la seva titularitat. Un altre, que el Port facilitaria la infraestructura necessària per a cada equip: bases de 50 per 80 metres que estiguin pavimentades i equipades amb llum, aigua, fibra òptica i connexió amb el clavegueram, a banda d’estar ubicades de tal forma que les embarcacions puguin sortir al camp de regates per la boca Nord. A més, es proporcionaria també un espai de 20.000 metres quadrats al moll de la Fusta per al Village, un espai gratuït des d’on veure la competició en grans pantalles.
4) Ball de xifres sobre els beneficis econòmics
A finals de març, el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, donava a conèixer un estudi —que no s’ha fet públic— elaborat per la Universitat Pompeu Fabra, el qual determinava que la Copa Amèrica suposaria un impacte econòmic net de 1.200 milions d’euros per a Catalunya. Aquesta xifra equival al 0,5% del PIB català del 2022. A més, segons l’informe, el certamen generarà 19.000 llocs de feina. CRÍTIC s’ha posat en contacte amb aquesta conselleria per tenir accés a les dades, però la resposta obtinguda ha estat la següent: “L’estudi el presentarà en profunditat, més endavant, el mateix equip de la UPF que l’ha elaborat”.
Tanmateix, la xifra anunciada per Torrent no es correspon amb la que recull la documentació confidencial a la qual va tenir accés la Directa, que rebaixa els beneficis a un interval de 277 a 738 milions. Segons detalla el mitjà, els elements que van tenir en compte els organitzadors de l’esdeveniment i Barcelona Global a l’hora de fer la projecció econòmica van ser “els 941 milions d’espectadors potencials” de la regata i “les 2.500 persones mobilitzades pels cinc equips competidors” que viuran a la ciutat durant dos anys.
5) Beneficis fiscals per als patrocinadors i importacions sense IVA
L’any passat, el Govern espanyol va declarar l’esdeveniment “d’interès públic excepcional”, un fet que, per exemple, elimina les restriccions a la publicitat comercial en el Port de Barcelona amb motiu de la celebració esportiva. Però també comporta incentius fiscals per als patrocinadors.
El protocol defineix l’adopció de mesures fiscals com la importació sense IVA dels equips
De fet, el protocol “per aconseguir l’adjudicació de la candidatura” ja definia que un dels compromisos seria l’adopció de mesures fiscals específiques “com permetre la importació temporal, sense IVA ni drets d’importació, de tots els equips o béns relacionats directament amb l’esdeveniment, incloent-hi les embarcacions i els efectes personals”.
I això no és tot: el text també precisa que el Govern català i el consistori promouran la implicació del Govern espanyol per tramitar els permisos “per reconèixer als treballadors vinculats al certamen i a les seves famílies la possibilitat d’entrada i estada en territori espanyol”. Més concretament, això implicaria dur a terme “les actuacions pertinents” per garantir que tot el personal que hi estigui vinculat i els seus familiars, formin part de l’organització, siguin contractistes, proveïdors o convidats, “puguin obtenir visats, permisos de treball i/o autoritzacions necessàries”.
6) La petjada ecològica de la Copa Amèrica
L’Emirates Team NZ, guanyador de la darrera edició de la Copa Amèrica, va calcular que les emissions de participar en la competició van ser l’equivalent a 3.700 tones de diòxid de carboni (CO2). Això incloïa els materials i la construcció d’embarcacions, els combustibles o l’ús d’energia, i feia referència a la petjada que genera un únic equip. Si tenim en compte que en la pròxima edició que tindrà lloc a Barcelona està previst que hi participin 18 equips, el volum total d’emissions seria l’equivalent a 66.600 tones de CO2. En paral·lel, l’informe de la 36a Copa Amèrica, celebrada a Auckland, establia que la xifra d’emissions va equivaldre a 39.837 tones de CO2 i que havien estat produïdes pel transport dels equips, les operacions dutes a terme per a la celebració de l’esdeveniment i l’assistència de visitants al certamen.
Tanmateix, aquestes dades consideraven, principalment, les emissions ocasionades pels participants. És a dir, no van incloure l’impacte del desplaçament de turistes amb transport aeri, ni tampoc el consum o els residus que van generar a la ciutat, ni la construcció de noves infraestructures per acollir la regata. Això podria incrementar significativament les emissions totals. A més, cal tenir en compte que la 36a edició del certamen es va celebrar durant la pandèmia de la Covid, cosa que vol dir que el percentatge de visitants internacionals en aquella ocasió va ser molt inferior al que es preveu en el cas de Barcelona.
7) A qui beneficiarà i a qui perjudicarà la regata?
La 37a edició de la regata se celebrarà a Barcelona l’any vinent, així que és difícil anticipar una resposta. Ara bé, sí que existeixen anàlisis de l’impacte econòmic que va tenir el certamen a València. Un estudi de tres investigadors de la Universitat Politècnica de València i de l’Institut d’Economia Internacional de la Universitat de València sobre els efectes de la Copa Amèrica del 2007 conclou que “les grans empreses i les transnacionals” van ser “les principals beneficiades de la competició”. Per contra, el teixit productiu local va quedar “en un pla secundari” en la distribució dels guanys.
A València, les grans empreses i les transnacionals van ser les beneficiades principals de la Copa Amèrica
Segons l’informe, entre els anys 2005 i 2007, el sector més beneficiat va ser, amb diferència, el de la construcció, que va rebre gairebé 33 milions d’euros comptabilitzant els efectes directes, indirectes i induïts de la competició. El van seguir el del comerç (quasi 23 milions) i el sector immobiliari (17,4 milions). Aquesta darrera xifra s’explica perquè els equips competidors van desembarcar a la seu anys abans i van instal·lar-se en zones residencials i cases unifamiliars de l’entorn de València. Així recollia el digital TotBarcelona l’anàlisi d’Ismael Fernández, un dels impulsors de l’estudi: “Això té efectes secundaris, perquè eleva els preus en tot el sector immobiliari”. “Hi va haver més inflació a València, es van disparar els lloguers, hi va haver creixement dels preus dels pisos i dels preus dels hotels“, assegurava.
L’investigador augurava que a Barcelona també s’encariran alguns preus per la Copa Amèrica, així com els imports del lloguer a “la zona portuària i a l’entorn on se celebri la competició”. Justament per aquest i altres motius, com el previsible augment de la pressió turística en barris com el Gòtic, la Barceloneta o el Born, que ja pateixen els efectes de la massificació sense la injecció extra dels assistents a la competició, divendres passat es va organitzar una “Assemblea de Barris i Veïnes en Resistència”. El seu objectiu és “teixir un front comú” en contra “d’una nova operació olímpica on, amb l’excusa de l’esport, fan negoci els de sempre i hi perdem les veïnes”.
8) El deute milionari que va deixar la competició a València i a Auckland
A diferència del que ha passat a Barcelona, les administracions públiques a València van rebutjar competir per la Copa Amèrica al·legant l’excés de despesa que havia comportat acollir-la el 2007 i el 2010. L’alcalde, Joan Ribó, assegura que la ciutat encara està pagant els deutes que va generar la celebració de la regata, un dels esdeveniments estrella de la seva predecessora, Rita Barberá. El Govern de Ximo Puig tampoc no va fer cap moviment per recuperar la seu de la competició, en contra de les expectatives del Reial Club Nàutic de València, dels empresaris, del PP i de Ciutadans. La qüestió és que la regata havia de significar un revulsiu per a l’economia valenciana i sense cap cost per a les arques públiques. Tanmateix, el 2021, l’Ajuntament de València va haver de pagar 6 milions d’euros del deute acumulat, als quals se sumen 6 milions addicionals que el consistori havia d’abonar l’any passat per liquidar definitivament una factura que es va enfilar fins als 370 milions en total.
El deute de la competició es va enfilar fins als 370 milions d’euros a València
Els promotors de la seu valenciana per a la Copa Amèrica de les edicions del 2007 i del 2010 eren All Spain —una aliança de diferents empreses— i el Club Nàutic de València. Malgrat que les seves projeccions establien que l’esdeveniment comportaria beneficis, perquè es pogués celebrar feia falta que les administracions desembutxaquessin 80 milions d’euros per cobrir el cànon, les despeses derivades de l’organització i les inversions necessàries.
La darrera edició va tenir lloc l’any 2021 a Auckland, Nova Zelanda, i va comportar unes pèrdues de 94 milions d’euros. Novament, la inversió pública va ser més gran del que s’havia projectat en un inici. A banda, en el context de la pandèmia, hi van competir menys equips dels previstos i no hi van assistir tants espectadors internacionals com es pronosticava. Les autoritats del país van rebutjar presentar candidatura per a l’edició del 2024 malgrat que l’equip nacional va guanyar la darrera competició celebrada i que aquest triomf li donava el dret a escollir port on competir.
