Crític Cerca
Opinió
Eloi Redón González

Eloi Redón González

Portaveu de la Plataforma Aturem Hard Rock

10 raons per rebutjar el megaprojecte del Hard Rock

Promeses de llocs de feina, pluja de milions d'euros i arribada massiva de visitants en un dels territoris més turístics d’Europa, amb uns serveis públics al límit i un model en declivi

01/12/2022 | 06:00

Terrenys on s'ha projectat el Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou/ NÚRIA TORRES – ACN

Deu anys han passat des del primer anunci del megaprojecte que s’ha d’ubicar entre Vila-seca i Salou: primer, Eurovegas; després, BCN World, i, ara, Hard Rock. Hotels, botigues de luxe i un dels casinos més grans d’Europa com a reclam principal. Sorprenentment, o no tant per a alguns, La Caixa i la Generalitat s’entesten a continuar apostant per un projecte fallit.

Promeses de llocs de feina, pluja de milions d’euros i l’arribada massiva de turistes en un dels territoris més turístics d’Europa, amb uns serveis públics al límit i un model en declivi. Tenim, però, l’oportunitat de repensar quin tipus d’economia i de vida volem. Aquí, 10 punts per començar el debat.

1. Perill per als espais naturals protegits de la Xarxa Natura 2000

El complex hoteler s’ubicarà al costat de la Séquia Major, un espai integrat al Pla d’espais d’interès natural i a la Xarxa Natura 2000, i tocant als Prats d’Albinyana, una altra zona de la Xarxa Natura 2000. El mateix Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya ha admès, en l’Informe sobre el Pla director urbanístic, que la construcció no permetria la connectivitat ecològica entre els dos espais. També, que l’impacte sobre aquests terrenys seria molt greu i gairebé impossible de compensar. Es tracta d’espais que són gairebé els únics de tota la comarca i voltants que es troben sota protecció europea, i la construcció del Hard Rock suposaria alterar definitivament l’equilibri de la fauna, tal com alerten diverses entitats especialitzades com GEPEC-EdC o Ecologistes en Acció. 

2. Aposta per un model econòmic obsolet

El turisme de masses ha demostrat ser un model econòmic que no només no aporta riquesa a les zones que el reben, sinó que debilita la resiliència de les seves economies vers les crisis i els canvis econòmics que es produeixen a l’exterior. Del 2009 al 2019, la Costa Daurada ha augmentat en més d’un 100% la quantitat de turistes que rep, i ha passat de 2 milions a 5 milions anuals. Malgrat aquest increment, el poder adquisitiu dels seus residents ha disminuït més d’un 2,5% de mitjana en el mateix període. Al municipi més turistificat de la Costa Daurada, Salou, que va rebre uns 2 milions de turistes el 2019, la renda familiar per capita és un 25% menor que la mitjana comarcal; és a dir, la més baixa de tota la zona.

La demarcació de Tarragona depèn profundament del sector turístic –que representa el 26% del PIB–, i hi ha municipis de la Costa Daurada on més del 50% del PIB generat prové del turisme. Aquests mateixos municipis són els que, arran de la pandèmia, han patit les caigudes de les rendes familiars més severes i on més ha augmentat l’atur. 

3. Atac a la salut pública i promoció de la ludopatia

El joc patològic és un problema de salut reconegut per la mateixa Organització Mundial de la Salut. A Catalunya, més del 30% d’adolescents reconeixen haver apostat durant els últims 12 mesos i un 5% dels adolescents tenen problemes amb el joc, segons l’informe Addiccions Comportamentals del 2021, de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Les dades de l’Observatori de les Drogues i les Addiccions determinen que el 59% de les persones de 15 a 64 anys a l’Estat espanyol admeten haver jugat durant els últims 12 mesos. El 2017, la prevalença del joc problemàtic al conjunt de la societat catalana era d’un 2,7%; dades que, a causa de la pandèmia, han augmentat sensiblement. L’Associació Catalana en contra de les Addiccions Socials (ACENCAS) ja va advertir que aquest complex comporta la pujada de les patologies relacionades amb el joc al Camp de Tarragona, un territori que no té cap servei de tractament per als addictes al joc i amb un servei d’atenció a la salut mental que és escàs.

El complex comporta la pujada de les patologies relacionades amb el joc al Camp de Tarragona

​​A més, el Govern d’Artur Mas, amb l’abstenció d’ERC, del PSC i del PP, va incloure en la llei una rebaixa fiscal per als casinos de Barcelona World, que també beneficiarà els quatre que ja existeixen a Catalunya, pel fet de passar de tributar un 55% a un 10%.

4. ‘Pelotazo’ urbanístic de La Caixa

Els terrenys on es pretén ubicar el megaprojecte són part del Consorci Recreatiu Turístic de Vila-seca i Salou. Aquests terrenys van ser expropiats forçosament per La Caixa durant el Govern de Jordi Pujol a més de 800 petits pagesos, sobre la base d’un suposat interès públic, i es van pagar a 30 euros el metre quadrat. Actualment, la Generalitat, a través de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), pretén comprar una part d’aquests terrenys –concretament, 104 hectàrees per 120 milions d’euros (115 €/m2). Això suposaria un benefici per a La Caixa de 85 €/m2, fet que evidencia una operació totalment especulativa. En definitiva, es tracta d’un procediment en el qual La Caixa s’ha limitat a comprar els terrenys per un preu molt baix, esperar la seva requalificació i, després, vendre’ls a un preu molt més alt. Concretament, la requalificació permet la construcció de 600.000 metres quadrats de sostre hoteler, un 242% més del que hi havia previst en un principi.

5. Tensionament dels serveis públics (sanitat i transports)

Al juliol del 2022, enmig de la temporada turística, es denunciava que l’Hospital Joan XXIII de Tarragona (el més gran i de referència de la província) estava col·lapsat, sense un sol llit lliure i amb més de 16 pacients als passadissos. Al nucli més turístic de Vila-seca, la Pineda, el consultori tan sols obre cada dia durant la temporada alta. L’augment de turistes comportarà també un augment de les persones que hauran de ser ateses pels serveis sanitaris, fet que provocarà un col·lapse encara més gran a les infraestructures ja existents.

Per altra banda, el Pla director urbanístic, com també denuncia l’informe del Departament d’Acció Climàtica, només preveu el transport privat com a mètode d’arribada al macrocomplex, ubicat en una zona on les principals artèries d’entrada de cotxes es col·lapsen molt sovint a causa de l’afluència massiva de visitants a Port Aventura. Això ja genera cues de cotxes aturats de més d’un quilòmetre.

6. Precarietat dels llocs de treball

El 28,5% dels cotitzants a la Seguretat Social a la demarcació de Tarragona depenen directament del turisme. Segons l’informe El mercat del treball del sector turístic, del març del 2020 i impulsat per l’Observatori del Treball i Model Productiu, el sou anual mitjà del sector turístic (20.245 €) és 5.000 € inferior al sou mitjà anual de Catalunya (25.180 €). I són especialment baixos els sous que més ocupen els treballadors: el 55,1% del total d’empleats del sector turístic treballen en serveis de menjar i begudes, i perceben un sou mitjà anual de 13.901 €.

El 55% dels empleats del turisme treballen en serveis de menjar i begudes, i cobren un sou mitjà anual de 13.900 €

A banda, la bretxa salarial entre homes i dones és d’un 25,4%: les dones (que representen el 49,1% del total de treballadors) cobren gairebé 7.000 € anuals menys que els homes. Però no solament és un sector precari, sinó que les dades demostren que també és molt inestable: el 66% dels contractes del sector turístic són temporals i inferiors a 6 mesos, un 15% més que el total dels contractes.

7. Falta de consens i de transparència al territori

Tot i haver passat 10 anys des de la presentació del primer projecte (BCN World) i 6 anys des de la presentació de l’actual (Hard Rock), encara no s’ha fet cap explicació pública i detallada de com ha de ser el projecte. Tampoc no s’ha presentat cap estudi o informe realista sobre el presumpte impacte social i econòmic favorable que comportarà, ni tan sols s’ha fet una mínima explicació de què s’hi vol construir. Únicament es van fer algunes presentacions a la patronal hotelera de la zona, l’any 2016, en actes exclusius i tancats a la ciutadania. Les úniques informacions disponibles sobre el Hard Rock són les explicacions que donen els alcaldes de Vila-seca i Salou, que parlen com si fossin ells els promotors o els treballadors de l’empresa americana.

8. Escassetat de recursos energètics i hídrics 

Segons el mateix Ajuntament de Vila-seca, un projecte d’aquestes característiques consumiria 15.000 milions de litres d’aigua anualment, més d’un 20% del que es transvasa del riu Ebre cada any. En comptes de dirigir els esforços a lluitar contra la desaparició del Delta, estem promocionant la retirada de milers de litres d’aigua del cabal del riu, cosa que agreuja encara més la situació de perill. Contrasta també aquest ús de l’aigua amb el fet que, segons el Servei Meteorològic de Catalunya, el 2022, l’any pluviomètric ha estat sec al 80% de Catalunya.

Un projecte d’aquestes característiques consumiria 15.000 milions de litres d’aigua anualment

El mateix Ajuntament estableix que el complex necessitaria dues estacions de 400 megawatts de potència elèctrica. Per contra, les comarques de la Costa Daurada són de les més consumidores d’energia de tot Catalunya: consumeixen més d’un 10% per sobre de la mitjana nacional.

9. Impacte paisatgístic: un hotel de 90 metres en forma de guitarra

Segons el Catàleg del paisatge del Camp de Tarragona, l’objectiu principal és que el paisatge “conservi elements identitaris propis de la Costa Daurada en les tipologies edificatòries dels nous complexos turístics”. I, segons el mateix PDU, “per als edificis d’oci s’apliquen principalment criteris de singularització, ja que s’opta per crear una icona única en el territori”. Un hotel de 90 metres en forma de guitarra elèctrica és una icona única que conserva els elements identitaris propis de la Costa Daurada? Volem que el símbol del nostre territori sigui un hotel gegantí? Permetre aquesta construcció amb les justificacions del PDU és una mostra de com els polítics favorables al projecte entenen el Camp: un decorat per als turistes i un macroparc d’atraccions.

10. La posició de creditor de l’Incasòl

En l’operació urbanística, la compra dels terrenys no s’efectua entre dos privats (Hard Rock i La Caixa), sinó que el Govern de la Generalitat, el 2016, va afegir-hi l’acció de l’Incasòl com a creditor del Hard Rock. L’ens públic, en el moment que s’aprovi el PDU, pagarà automàticament 120 milions d’euros a La Caixa. Després, vendrà els terrenys al Hard Rock a través d’una operació on es posen en perill els diners públics: el precontracte entre la Generalitat i els promotors permetia que l’empresa americana utilitzés l’opció de venda en tot un seguit de casos, obligant fins i tot l’Incasòl a tornar els diners que l’empresa hagi avançat i a quedar-se els terrenys. Els 120 milions d’euros avançats per la Generalitat, el Hard Rock els pagaria a terminis: un 20% en formalitzar el contracte, un 10% més tard, etc., fet que condiciona la compra dels terrenys a un ampli seguit de condicions, algunes de les quals ja incomplertes, com són els terminis d’aprovació de la normativa urbanística.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

Quan poses diners a CRÍTIC, passen coses

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les dues últimes revistes publicades i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies