Crític Cerca
Opinió
Sergi Picazo

Sergi Picazo

Periodista i editor de CRÍTIC

El que no et diran de la Copa Amèrica, la Fórmula 1 i altres macroesdeveniments esportius

Ja no ens poden prendre el pèl tan fàcilment: els barcelonins estan cabrejats, pagant lloguers pels núvols i... veient com cada macroesdeveniment esportiu i musical porta més turistes a la ciutat

19/06/2024 | 06:00

Titulars de La Vanguardia sobre la Copa Amèrica de vela durant el mes de juny: “Sail & Charter ofereix veure les regates de la Copa Amèrica amb vaixells des del mar”; “Alinghi exposa el seu Boat Zero al Maremàgnum”; “David Beckham dona suport al veler Red Bull durant la seva visita a Barcelona”; “​​El còctel Copa Amèrica reforça la posició de Barcelona com a capital global de la cocteleria”, “El Port exporta el model de renovació urbana de la Copa Amèrica”. I, tanmateix, enmig d’aquestes notícies radiants, apareix un titular estrany: “Brigades antiavalots de la Guàrdia Civil reben formació davant d’eventuals incidents al mar”. Ostres, sembla que algú creu que això de la Copa Amèrica de vela no serà ben rebut per part dels barcelonins?

La Vanguardia, i la majoria dels mitjans, fa mesos que mostren els beneficis i el glamur de la Copa Amèrica de vela que se celebrarà a Barcelona entre finals d’agost i octubre. És el tercer esdeveniment esportiu global amb més espectadors, segons diuen, només per darrere del Mundial de futbol i dels Jocs Olímpics d’estiu. Seran més de 60 dies d’orgia turística i nàutica. Això passarà a la Barcelona del 2024, la ciutat mercaderia del turisme, la dels lloguers pels núvols i la dels fons d’inversió comprant-ho tot, amb el suport inicial de tots els partits —incloent-hi Barcelona en Comú, i a excepció de la CUP—, de tot l’empresariat català i de la majoria dels mitjans.

No s’estan adonant, però, de com creix un nou fenomen: la Barcelona de la frustració. Hi ha un caldo de cultiu que podria esclatar. El Barceloní Indignat està cabrejant-se cada cop més. Lloguers impossibles, treballar i no arribar a final de mes, promeses incomplertes. De moment, no està anant més enllà de Twitter, converses de bar amb els amics, alguna mani i quatre crits en un consell de districte amb preguntes dels veïns. Només li falta una espurna. “Revivim el fantasma dels Jocs Olímpics amb una indefensió total”, va denunciar fa unes setmanes Daniel Pardo, membre de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, una de les 70 entitats que integren la Plataforma No a la Copa Amèrica.

Aquest text vol ser una crítica, amb dades, contra el discurs optimista que vol fer simpatitzar els barcelonins amb la Copa Amèrica. El que està passant és un exemple més del que han fet governs, empresaris i mitjans amb tots els macroesdeveniments, sobretot esportius i musicals, que han inflat la bombolla turisticoimmobiliària de Barcelona i el seu entorn metropolità des dels Jocs Olímpics del 92. Des dels macrofestivals musicals del Fòrum fins als casinos del Hard Rock de Vila-seca i Salou; des de la Fórmula 1 i Moto GP al circuit de Montmeló fins a la candidatura per ser una de les seus del Mundial de futbol organitzat per Espanya, per Portugal i pel Marroc.

Ja no és el primer cop. Ja sabem com funciona el relat publicitari. I no ens poden prendre el pèl tan fàcilment: tot sona més aviat a un clàssic instrument publicoprivat, amb molts milions d’euros de diners públics, per generar nous plans urbanístics per a la ciutat marca i beneficis privats a dojo. Els investigadors Saskia Sassen i David Harvey explicaven fa una dècada que “hi ha grans quantitats de diners al món que troben dificultats per aconseguir mantenir taxes d’interès positives. No hi ha interès en què es produeix, sinó en les rendibilitats”. Necessiten fer diners, més diners! Una de les solucions que han trobat és la combinació turisme + immobiliari, i fer-ho a cop de macroesdeveniment (esportiu) és molt més fàcil per convèncer les poblacions locals.

El capitalisme internacional necessita noves inversions: la barreja ideal és el ‘boom’ turisme + immobiliari

Vegem, però, quins seran els discursos per defensar la Copa Amèrica que sentirem els pròxims mesos…

“Els patrocinadors pagaran el que costa”

De tots els articles de La Vanguardia sobre la Copa Amèrica, el que més em va indignar, titulat “La Copa de l’Amèrica: un negoci amb el vent a favor“, assegurava al subtítol que “els patrocinadors de la Copa Amèrica ja cobreixen la previsió de costos”. El cost “aproximat”, segons la poc sospitosa La Vanguardia, és d’uns 80 milions d’euros, i, en canvi, diuen que els patrocinadors privats haurien arribat a 30 milions… Ep, on és la boleta? Aquí falten 50 milions d’euros! Aquests, com admet el mateix text cap al final, els pagarem entre tots. Diners públics per a un esdeveniment privat.

Que se sàpiga, l’Estat espanyol ha gastat només en la competició uns 18 milions d’euros. L’Ajuntament de Barcelona, durant el mandat d’Ada Colau, es va comprometre a posar-hi 10 milions entre el 2022 i el 2023. Ah, la Diputació de Barcelona, almenys per la informació que ha sortit publicada, ha dit que hi posaria uns 6,3 milions. Quants diners pagarà la Generalitat?

Ah, i que sapigueu que la partida més rellevant de la inversió pública en la Copa Amèrica no retornarà mai: 24,2 milions són només per pagar el cànon de l’organització de la regata.

“Un impacte de 1.200 milions a la ciutat”

Al març passat, el conseller d’Empresa de la Generalitat, Roger Torrent, donava a conèixer un estudi —que no s’ha fet públic— que assegurava que la Copa Amèrica suposaria un impacte econòmic net de 1.200 milions d’euros per a la ciutat. Tots els mitjans ho repeteixen. Tots els macroesdeveniments porten incorporats aquests estudis de milions d’euros d’impacte econòmic que després no se sap ni com es calculen, ni es comprova a posteriori si les dades eren fiables. Això ja ha passat. L’exalcalde de Barcelona Joan Clos va afirmar que el Fòrum de les Cultures tindria un impacte econòmic de 7.000 milions d’euros i crearia 60.000 llocs de treball a la ciutat. Ningú no ho va comprovar després.

Potser es refereixen als beneficis d’empreses privades? Tota la inversió pública en la Copa Amèrica es vehicula a través d’una fundació publicoprivada, cosa que fa el control periodístic més difícil. El seu nom és Fundació Barcelona Capital Nàutica, i els membres són l’Estat, la Generalitat, l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona i… a més, el Port de Barcelona, el Consorci de Turisme, la Cambra de Comerç i, tatxan!, el lobby empresarial Barcelona Global. Qui els ha votat i per què poden ser dins del nucli que pren totes les grans decisions? Barcelona Global és una associació de grans empreses, on figuren Agbar, CaixaBank, Banc Sabadell, Telefónica, Abertis, Damm, Agrolimen, el Grup Godó (editors de La Vanguardia). Mmmmmm…

“Serà una Copa Amèrica sense pèrdues”

Les últimes edicions de la Copa Amèrica han tingut pèrdues milionàries per a les ciutats organitzadores. Per què a Barcelona hauria de ser diferent? L’última edició, celebrada a Auckland, Nova Zelanda, va comportar unes pèrdues de 94 milions d’euros. De fet, és curiós que Nova Zelanda no presentés candidatura per a l’edició del 2024, tot i que el seu equip va guanyar la darrera competició, i això li donava el dret a escollir port.

L’exemple més proper és el de València, la València de la festa del Partit Popular de Paco Camps i Rita Barberà, que va organitzar la Copa Amèrica els anys 2007 i 2010, i sembla que van deixar un deute d’uns 400 milions d’euros a les arques públiques de la Generalitat i de l’Ajuntament. L’exalcalde Joan Ribó deia que la ciutat encara està pagant els deutes que va generar la regata.

“Només s’han instal·lat a Barcelona 2.500 persones dels participants”

Abans de l’inici de la competició, a finals d’agost, ja s’havien instal·lat, segons asseguren des de la Copa Amèrica, 2.500 membres dels equips i de l’organització. Són 2.500 persones que de cop s’instal·len a la ciutat amb un alt poder adquisitiu, i necessiten un pis només per a uns quants mesos. Cal pensar que en tot l’any 2023 la població de Barcelona va créixer només en 25.000 persones. Per tant, 2.500 persones de cop és una xifra considerable.

La Vanguardia assegurava, segons fonts oficials de l’esdeveniment, que només “3.500 persones diàries es mouran per la Barceloneta aquells dies de competició”. Si és el tercer esdeveniment esportiu més important del planeta, com pot ser que només hi vagin 3.500 persones a veure les instal·lacions, les competicions, els vaixells? Si només per veure l’espectacle de llums i drons de la Mercè, que es fa cada any, es van plantar 80.000 persones a les platges? La revista Forbes, però, ja parlava de 2,6 milions de visitants nous a Barcelona gràcies a la Copa Amèrica. Ara, però, les autoritats municipals ja estan anunciant a so de bombo i platerets tota mena d’actuacions conscients de la sobredosi turística del barri.

Altres ‘macroprojectes’ esportius en cartera

Si veritablement, com diuen des de l’Ajuntament i la patronal, el turisme ha tocat sostre, no s’entén que continuï venent al millor postor la ciutat com s’està fent. Els macroprojectes esportius són, com diu el periodista Arturo Puente, “el totxo del segle XXI”: la fórmula turisme + immobiliari com la forma del capitalisme financer d’extreure altes taxes de beneficis del món urbà.

L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat ja fa temps que tenen en marxa la maquinària administrativa per aconseguir l’organització de tots els grans esdeveniments esportius dels pròxims anys. És el cas del recent contracte per ser l’etapa inaugural del Tour de França de 2026, l’aspiració a ser la seu de la final del Mundial de futbol del 2030 (organitzat per Espanya, per Portugal i pel Marroc) i, de moment, les candidatures per ser la seu dels Campionats del Món d’atletisme del 2029, la Ryder Cup de Golf al golf de Caldes de Malavella del 2031 o la Final Four de l’Eurolliga de bàsquet el 2025. El gran fracàs, per als que volen aquestes Barcelona i Catalunya fetes a cop de macroesdeveniment, va ser la fallida candidatura per als Jocs Olímpics d’hivern Barcelona-Pirineus.

Periodisme pel dret a l'habitatge

Suma't a CRÍTIC i t'enviem a casa la nova revista 'Habitar'

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' (2024) i la revista 'Emergència' (2021)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies