Crític Cerca
Notícies

Què té a dir l’economia feminista sobre les nostres vides?

Del 16 al 18 de març se celebrarà a Barcelona el VIII Congrés d’Economia Feminista per reflexionar sobre qüestions com els usos del temps i la bretxa digital de gènere

13/03/2023 | 06:00

Obrir els marcs de l’economia convencional. Aquest és un dels objectius del VIII Congrés d’Economia Feminista, que se celebrarà per primera vegada a Barcelona del 16 al 18 de març. Aquesta trobada, que reunirà expertes, activistes i interessades en la matèria, posarà una atenció especial en l’economia digital i la tecnologia des de la teoria feminista, tot i que abraçarà una àmplia diversitat de temes, com el treball reproductiu, l’ecofeminisme o la transversalitat de gènere a les institucions públiques, entre molts d’altres. Algunes de les participants destacades seran Yayo Herrero, Marta Guadalupe Rivera, Tamara Clavería o Catherine D’Ignazio, així com representants de l’economia social i solidària (ESS).

La programació està pensada des de l’experiència d’edicions anteriors, que s’han celebrat en altres localitats com Bilbao, Carmona (Sevilla), Madrid o Vic. La trobada, que organitza la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en el marc de la Càtedra Oberta Barcelona UOC en Economia Digital, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona, tindrà un format híbrid amb presentacions presencials i virtuals, tot i que el gruix principal d’activitats es farà a la Nau Bostik de la capital catalana. Segons explica Susana Galán, una de les organitzadores del Congrés, han volgut promoure la diversitat de participants, incloent-hi tant acadèmiques com activistes, i han volgut programar algunes sessions virtualment per facilitar la participació d’altres parts del món, sobretot de països de l’Amèrica Llatina.

Galán exposa que, des de la diversitat d’activitats i de perfils de la programació, la trobada significa una obertura respecte a l’economia convencional, ja que “l’economia feminista no es fixa només en qüestions monetàries i de creixement, sinó en tota la creació de riquesa entesa des d’una vessant molt més àmplia”. Per això les activitats que se celebraran del 16 al 18 de març fan una relectura en clau feminista d’aspectes de les nostres vides tan importants com les cures, la tecnologia, els usos del temps o la sostenibilitat.

Des de la tecnologia

Un dels temes articuladors del Congrés és l’economia digital feminista i el seu paper en la transició cap a la digitalització de l’economia i de la vida. Per aquest motiu, la graella d’activitats compta amb una gran varietat de sessions al voltant d’aquestes temàtiques, com la bretxa digital de gènere, la poca presència de dones en l’àmbit digital o les resistències feministes digitals. En aquest últim aspecte, trobem participants com Catherine D’Ignazio, professora a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), activista feminista de dades i una de les autores del llibre Data Feminism, que, segons explica Susana Galán, es connectarà virtualment per explicar com treballa recollint dades sobre feminicidis per tal de cocrear mètodes de detecció i recopilació de casos. En aquesta mateixa línia, en el marc del Congrés, es faran dues sessions de “datathon”, tallers d’anàlisi i visualització de dades centrades en violències masclistes i el seu vincle amb la digitalització econòmica. Tal com apunta Mayo Fuster, directora del grup de recerca Dimmons, que organitza el Congrés, la digitalització i la plataformització econòmica podrien explicar l’increment de violències masclistes des de la pandèmia de la Covid-19, com ara les violències digitals.

Més centrat en l’economia de plataforma, el Congrés acollirà alguns debats dins del marc de la P-WILL COST Action, una xarxa paneuropea centrada en l’estudi de temes concrets com l’encreuament entre l’economia, el gènere i la tecnologia. Enguany, a Barcelona es trobaran diverses persones expertes que buscaran alternatives amb perspectiva de gènere interseccional a les plataformes com Airbnb o Glovo. Algunes de les participants són Nuria Soto, de la Universitat de Barcelona; Riders X Derechos i la cooperativa de plataforma Mensakas; Raquel Alquézar Crusellas, de la Universitat de Girona, i Cynthia Srnec, de la universitat Sciences Po Saint-Germain-en-Laye.

Des de les cures

Expertes com Sara Moreno han posat en relleu en moltes ocasions la importància de les cures en la continuïtat del sistema capitalista, tot i la invisibilització que han patit: “Les cures són l’essencialitat precaritzada; ningú ha mogut peça per reconèixer-les”, diu Moreno en una entrevista. Precisament perquè configuren un actiu imprescindible per a l’economia, al Congrés també formaran part dels temes de debat de les sessions.

“En l’economia convencional es posa el focus en el treball productiu, però des de l’economia feminista es destaca la importància del treball reproductiu, que no només és individual i familiar, sinó que també té un aspecte comunitari”, afirmen les organitzadores. En aquesta línia, el Congrés ha inclòs dues sessions sobre comunitats de cures que volen posar en comú xarxes i iniciatives organitzades per a la sostenibilitat de la vida. Moltes d’elles reflexionaran des de la mirada local i regional de països com l’Uruguai, l’Equador o des de les comunitats afrodescendents del Pacífic colombià, tot i que hi haurà també representació de l’Estat espanyol i de Catalunya. Pel que fa a altres perspectives des de les quals analitzar la rellevància de les cures, es faran sessions de caràcter més acadèmic al voltant de la visibilització d’aquestes en el marc de les polítiques públiques i del treball remunerat. L’eix de la maternitat i la cura de la infància també estaran representades en dues propostes de la graella.

Des dels usos del temps

Cada vegada més, l’economia feminista ha analitzat més amb profunditat la desigualtat de gènere en matèria de temps. Es calcula que, a Catalunya, les dones dediquen 1 hora i 52 minuts més que els homes a les tasques domèstiques i de cura, mentre que els homes destinen 1 hora i 2 minuts més que elles al treball remunerat. Per tant, existeix una bretxa de gènere pel que fa als usos del temps, que determina quantes hores el dia poden dedicar-se les dones a si mateixes i quantes hores de més respecte als homes inverteixen a sostenir el seu àmbit domèstic i de la llar.

El dijous 16 de març compartiran les seves experiències en aquesta temàtica algunes iniciatives públiques de regions tan diverses com Xile i Catalunya. Des de l’Ajuntament de Barcelona i des de la Xarxa Catalana pel Dret al Temps es buscaran camins cap a la justícia fiscal feminista i cap a una major inclusió de la perspectiva feminista i de la igualtat en el dret al temps a les polítiques estatals i municipals. En altres activitats que tenen un vincle temàtic amb les cures hi participaran expertes en usos del temps i perspectiva feminista com Gabriela Azucena Morales de la Cruz.

Des de la sostenibilitat climàtica

Per a l’economia feminista i la sostenibilitat de la vida, un aspecte fonamental és l’enfocament que es dona a la crisi climàtica i a la gestió del planeta. Una de les convidades més destacades de la programació del Congrés d’Economia Feminista és precisament l’experta en ecofeminisme Yayo Herrero, que afirma en una entrevista que “per posar la vida de totes i tots al centre, cal fer una redistribució radical de la riquesa” i que “la situació ambiental actual necessita un pla d’emergència i un període d’excepció”.

Una de les activitats de la programació més encarades a generar reflexió crítica al voltant de la sostenibilitat climàtica és la que es farà el dia 16 de març sobre dones rurals, seguretat alimentària i desenvolupament sostenible. En aquesta sessió, que compta amb la veu de Marta Guadalupe Rivera, es farà una anàlisi ecofeminista d’experiències d’agricultura catalanes vinculades a l’ESS, es parlarà de la viabilitat de petites explotacions des d’una mirada feminista i es visibilitzarà la resistència de les dones joves rurals.

Per tal d’accedir a totes aquestes ponències i activitats del Congrés d’Economia Feminista hi ha diverses modalitats d’assistència, que inclouen el format presencial i virtual. Per ara, les inscripcions sumen més de 400 participants.

Periodisme pel dret a l'habitatge

Suma't a CRÍTIC i t'enviem a casa la nova revista 'Habitar'

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' (2024) i la revista 'Emergència' (2021)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies