Què va passar amb els neonazis que van assassinar Sonia Rescalvo?

El programa Crims, de TV3, ha donat una visibilitat especial al cas de Sonia Rescalvo, la dona transsexual assassinada per un grup de sis caps rapats neonazis al parc de la Ciutadella, a Barcelona, el 6 d’octubre de 1991. L’espai de true crime dirigit per Carles Porta ha tingut un paper transcendental a l’hora de tornar a posar sobre la taula el cas de la Sonia, que durant molts anys ha restat en l’oblit mediàtic. Però… què va passar després del judici amb els sis skinheads ultres que van ser condemnats?

Per l’assassinat de la Sonia i les agressions a la també transsexual Doris Romero i al sensesostre Miguel Pérez van ser jutjats sis joves: els germans Isaac i Héctor López Frutos, Andrés Pascual Prieto, Oliver Sánchez Riera, Pedro Alsina Llinares i David Parladé Valdés. També va ser detingut i jutjat Òscar Lozano, que coneixia els fets, però no va participar-hi directament. Tal com va explicar CRÍTIC en aquest reportatge, l’Audiència Provincial de Barcelona els va condemnar per un delicte consumat d’assassinat, un d’assassinat frustrat, un de lesions i un d’omissió pel fet de no posar en coneixement els fets a l’autoritat, aquest últim únicament a Lozano. En total, 310 anys de presó. La sentència la van signar els magistrats Modesto Ariñez, Nuria Zamora i Germán Gambón.

Però, tot i la gravetat de la pena, els jutges van aplicar diversos atenuants als nazis i no van tenir en compte possibles agreujants, malgrat la petició de l’acusació popular liderada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), representada per l’advocada María José Varela. Els magistrats van rebutjar l’agreujant d’acarnissament: “En el supòsit d’instrucció, el cúmul de cops de peu donats no justifica la seva apreciació”, diu la sentència de l’Audiència, a la qual ha tingut accés CRÍTIC. També el de “despoblament”, que s’aplica quan l’agressió es produeix en espais solitaris. Segons els jutges, el parc de la Ciutadella, tot i ser un espai no concorregut durant la nit, es troba al centre de la ciutat i era freqüentat per (sic) “indigents, drogoaddictes i altres classes marginals”. I, per tant, no es podria aplicar.

En l’assassinat de Rescalvo i l’agressió a Doris tampoc no es va aplicar l’agreujant de “quadrilla”, que, segons el Codi penal, s’ha de tenir en compte quan el delicte el cometen més de tres atacants armats. Què es considera i què no un atacant “armat” és aquí rellevant: els jutges van considerar que les botes amb puntera metàl·lica dels nazis es podien definir com a armes. En canvi, l’agreujant de quadrilla sí que es va aplicar en el cas de Miguel Pérez, perquè el van atacar amb una barra de ferro. També van considerar provat que existia l’agreujant de traïdoria, perquè els joves, després de la pallissa mortal a Rescalvo, van tornar a la Glorieta amb la intenció de rematar la seva companya, la Doris. També s’hi va aplicar l’agreujant de “nocturnitat”.

En canvi, sí que s’hi van aplicar els atenuants d’“embriaguesa no habitual” a tots ells, tot i que la mateixa redacció de la sentència en qüestiona l’aplicació: “El Tribunal és conscient que en la instrucció de la causa no existeix una prova objectiva acreditativa de l’aspecte esmentat […]. Això no obstant, els processats manifesten que aquella nit havien freqüentat diversos bars i pubs, afirmació que no pot entendre’s amb una mera finalitat exculpatòria, perquè és pública i notòria la vida nocturna dels joves com els encausats que durant els caps de setmana fan de forma incontrolada ingestes alcohòliques”. Els jutges, doncs, van veure acreditada la versió dels ultres malgrat no disposar de cap més prova que les seves declaracions. De fet, la mateixa sentència argumenta que aplicar l’atenuant suposa una contradicció, perquè “no es pot considerar que tingués entitat suficient per produir una eliminació o un minvament notori de les facultats intel·lectives i volitives”.

A més, a Isaac López, Andrés Pascual, Oliver Sánchez i Òscar Lozano també se’ls va aplicar un atenuant de minoria d’edat. Tots ells van assumir una pena major que la que assumirien si fossin jutjats en l’actualitat, ja que la Llei orgànica reguladora de la responsabilitat penal dels menors no va ser aprovada fins al 2000.

Pena rebaixada pel Tribunal Suprem de 310 a 138 anys

Tres anys després de la condemna, el Tribunal Suprem va rebaixar la pena de presó pel fet de considerar que tampoc no existia traïdoria. La lleva d’aquest agreujant va rebaixar el delicte d’assassinat a homicidi, i el total d’anys a complir de 310 a 148. Segons va explicar l’advocada María José Varela a CRÍTIC, la decisió del Suprem va ser gairebé unànime, i només hi va votar en contra un magistrat conservador perquè va considerar que els neonazis encara s’havien de beneficiar d’un atenuant més, per alienació mental.

També es destacable la filiació d’un dels advocats dels ultres, Luis José Gómez Álvarez. Aquest lletrat ha comandat recentment l’acusació popular d’organitzacions espanyolistes contra diversos empresaris independentistes en la coneguda com a operació Volhov. Nació Digital ha destapat les afinitats ultradretanes de Gómez, amb fotos a les xarxes socials amb el grup de motoristes Hells Angels Spain o amb el lluitador d’arts marcials neonazi Alejandro Andreo Gil de Pareja, entre d’altres.

Cap penediment: “Sempre seré un ‘skin’; això es porta al cor”

Cap dels condemnats no es va penedir mai públicament dels fets; més aviat al contrari. Mentre complia la condemna, el periodista Jesús Quintero va entrevistar Oliver Sánchez des de la presó per a la cadena Antena 3. Sánchez, amb actitud de pinxo, admetia la pallissa però negava la voluntat de matar, es declarava “racista passiu” i afirmava: “Jo sempre seré un skin perquè això es porta al cor”.

Reincidents en delictes d’odi i violència masclista

Els dos últims condemnats van sortir de la presó el 2011, però la majoria d’ells han tornat a ser detinguts. Un, Òscar Lozano, per una agressió racista el 2016 pel fet d’agredir una dona embarassada amb nicab al carrer de la Princesa. Segons va publicar el diari El País, va ser arrestat per la Guàrdia Urbana juntament amb un company acusat d’un delicte d’odi, un altre de discriminació i un altre de lesions. Segons el diari, tots dos tenien antecedents pel fet de protagonitzar incidents amb grups d’extrema dreta en esdeveniments esportius. El Jutjat 22 de Barcelona els va deixar en llibertat amb càrrecs. Fonts policials citades pel diari El País explicaven que quatre dels sis condemnats havien tornat a ser detinguts i acumulaven antecedents amb robatoris o casos de violència masclista.