18/11/2022 | 06:00
El 7 d’octubre, Junts per Catalunya sortia del Govern de la Generalitat. Tres setmanes després, el dia 25, es feia efectiu el cessament del secretari d’Habitatge de Catalunya, Carles Sala. Només 14 dies més tard, Sala entrava a formar part de la nova Junta de Govern del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API), tal com va explicar la mateixa entitat al seu web. Pel Sindicat de Llogateres, el seu és un cas clar de portes giratòries.
El termini per a la presentació de candidatures per cobrir els càrrecs dels 12 membres que integren la Junta del Col·legi d’API va iniciar-se el 5 d’octubre i va finalitzar el 27 d’aquell mateix mes, de manera que Sala s’hi hauria integrat o bé quan encara no havia estat destituït formalment, o bé els dos dies després que es produís la seva baixa.
El Col·legi d’API agrupa el col·lectiu d’agents més nombrós de Catalunya, “amb més de 2.000 membres homologats per la Generalitat”. Els API actuen de mitjancers en el mercat immobiliari en processos de compravenda o de lloguer, i cobren com a contraprestació una comissió sobre el preu de venda.
En la comunicació que va fer pública l’organització no hi consten les atribucions que tindrà l’exsecretari d’Habitatge del Govern. CRÍTIC s’ha posat en contacte amb el Col·legi, que assegura que “els membres que integren la Junta no perceben cap sou per la seva pertinença a la mateixa ni per les tasques que, d’acord amb els estatuts, els hi corresponguin”. Però més enllà d’aquest nou càrrec, qui és Carles Sala i quina relació històrica ha tingut amb el sector immobiliari?
L’home fort de Junts en el sector de l’habitatge
Carles Sala va ser nomenat secretari d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat de Catalunya l’any 2011 i va mantenir el càrrec durant els governs d’Artur Mas i de Carles Puigdemont. Va ser cessat el 12 de juny de 2018, amb l’arribada de l’executiu de Quim Torra.
Després d’ocupar aquesta responsabilitat, Sala va seguir vinculat al sector privat en matèria d’habitatge. Al març del 2019, segons consta en el seu currículum, Sala exercia d’assessor jurídic del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya. I al desembre del 2020, en un acte al Col·legi d’Advocats sobre la regulació dels contractes de lloguer, era presentat com a membre del Consell Assessor del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya.
Carles Sala també va formar part de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya i del Patronat de la Fundació Nou Lloc, dedicada a “habitatge assequible”. L’any 2021, amb el retorn de Junts al Departament de Drets Socials, va tornar a ser nomenat secretari d’Habitatge i Inclusió Social per l’exconsellera Violant Cervera.
Però la vinculació de Sala amb el món convergent ve de molt més lluny: va militar a Unió Democràtica de Catalunya durant 21 anys (del 1984 al 2015) i va ser membre del Comitè de Govern del partit. La seva trajectòria política també inclou l’etapa en la qual va ser conseller de l’Ajuntament de Tarragona, diputat provincial a la Diputació de Tarragona i president del Consell Comarcal del Tarragonès. L’any 2006, va fer el salt al Parlament després de ser elegit diputat en les eleccions autonòmiques, i va mantenir l’escó després dels comicis del 2010.
Informes per a la Cambra de la Propietat i articles contra la regulació dels lloguers
La setmana passada, la Comissió Electoral de l’API va aclamar la nova Junta de Govern de l’organització, de la qual formarà part Carles Sala. Tanmateix, la seva relació amb el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària ve de més enrere: quan exercia de secretari d’Habitatge, va participar en diversos actes impulsats per Col·legi d’API, com la sisena Jornada Immobiliària, del 2018. A més, l’any anterior, va inaugurar la jornada Immoscòpia, sobre les expectatives del sector immobiliari residencial, també organitzada pel Col·legi d’Agents Immobiliaris.
A banda, al setembre del 2020, durant la seva etapa fora del Govern, Sala va publicar l’estudi El dret de propietat i els límits de la funció social en el lloguer d’habitatges, editat per la Cambra de la Propietat de Barcelona. D’entre les principals conclusions de l’informe, l’exsecretari d’Habitatge hi destaca el fet que, “per intentar fer viable el dret a l’habitatge per a les llars més vulnerables [els poders públics], han transferit de forma desproporcionada les polítiques d’allotjament social sobre els propietaris privats”, o que la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans “permetia preveure” que, en el cas de la regulació del lloguer social obligatori, s’hauria produït “una ingerència desproporcionada dels poders públics en la regulació” de l’ús dels habitatges, “tant per la falta de rendibilitat com per l’assumpció, per part dels particulars, de les càrregues financeres i socials a l’hora de proporcionar allotjament a persones vulnerables”.
Així mateix, sobre el control de lloguers –una normativa que el Parlament va aprovar el 2020 i de la qual, posteriorment, el Tribunal Constitucional va tombar bona part dels articles–, Sala exposa que no es donen les circumstàncies “per creure que, des de les comunitats autònomes, es poden regular” les obligacions contractuals que preveu el sistema d’arrendaments urbans –és a dir, el text de la Llei d’arrendaments urbans espanyola. I hi afegeix que, “en cas que l’Estat reguli un sistema de control de rendes, aquest cal que proporcioni una rendibilitat raonable al propietari, que no es configuri com un sistema de congelació de rendes, i que no es converteixi en la mesura nuclear de política assistencial per proporcionar habitatge a la ciutadania”.
La regulació del lloguer resulta “contraproduent” i no és cap “solució” per al dret a l’habitatge, segons Sala
En sintonia amb això, el fins ara secretari d’Habitatge de la Generalitat va publicar un article a la Revista Catalana de Dret Públic titulat “La inoportunitat de la Llei 11/20, de contenció de les rendes de lloguer, com a fórmula per facilitar l’accés a l’habitatge”. En aquest text, desgranava les raons per les quals les administracions han adoptat mesures de provisió d’habitatge “basades en una interpretació extensiva –i segurament excessiva– de la funció social de la propietat”. A criteri de Carles Sala, les regulacions “han estigmatitzat la propietat”, i considera també que “bona part del protagonisme legislatiu” en aquesta matèria “se l’han endut els moviments socials, que amb la seva mobilització, els seus escarnis, i amb la utilització estratègica de les xarxes, s’han guanyat una certa complicitat pública i han sabut erigir-se en portaveus d’una visió particular d’aquestes polítiques assistencials”.
Sobre la llei de regulació del lloguer, l’exsecretari d’Habitatge opina que “no tan sols pot resultar contraproduent”, sinó que, a més, “no forma part de la solució a Catalunya per al dret a un habitatge digne”. “La Llei no beneficiarà les persones amb dificultats per accedir a un habitatge. Amb una estructura de mercat de lloguer en mans de petits propietaris, és obvi que la norma desincentiva els actuals arrendadors i tampoc no convida a escollir Catalunya com a destí d’inversions per adquirir o construir habitatges per arrendar”, estableix Sala.
