Crític Cerca
Notícies

Quines són les reivindicacions del feminisme aquest 8-M?

CRÍTIC ha tingut accés al manifest de l'Assemblea 8-M, que s'estructura en 13 punts: des de la derogació de la Llei d'estrangeria fins a la denúncia de les violències masclistes

06/03/2023 | 06:00

Manifestació feminista del 8 de març de 2019 a Barcelona / Foto: PERE FRANCESCH – ACN

Aquest dimecres, 8 de març, hi ha convocada una vaga feminista “contra el sistema cisheteropatriarcal, racista i classista”. L’Assemblea 8-M ha organitzat una jornada de protestes que, a Barcelona, tindrà la manifestació de la plaça de la Universitat com a acte central i unitari. Però quines són les principals reivindicacions del moviment? CRÍTIC ha tingut accés al manifest que ha treballat l’Assemblea, elaborat per més de 30 col·lectius i que s’estructura en 13 punts: des de la derogació de la Llei d’estrangeria fins a la lluita per unes condicions laborals dignes, passant pel rebuig a la guerra, la denúncia de les violències masclistes i la reclamació del dret a existir “fora de la cisheteronorma”.

Per la derogació de la Llei d’estrangeria

El principal clam del manifest del 8 de març d’enguany és “la derogació immediata de la Llei d’estrangeria”, que representa “un aparell de violència institucional masclista” amb “disposicions racistes” que “criminalitzen les dones migrants”. Des de l’Assemblea 8-M exigeixen el tancament immediat dels centres d’internament d’estrangers (CIE) i denuncien “la recent obertura del mòdul de dones al CIE de la Zona Franca de Barcelona, on dotze companyes estan sent sotmeses a condicions de detenció violentes”. El 25 de febrer, de fet, els Col·lectius Antiracistes Organitzats van convocar una concentració davant d’aquest CIE per protestar-hi en contra.  

L’Assemblea 8-M exigeix la regularització de les persones sense papers

El manifest també exigeix “la regularització de totes les persones que es troben sense papers arreu del territori” i denuncia “les pràctiques patriarcals i racistes” de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Segons l’Assemblea 8-M, aquest organisme “castiga les dones per ser migrades, pobres i per haver viscut violències masclistes”.

En contra de les guerres

El moviment feminista també sortirà als carrers aquest 8-M en contra de la “militarització de la societat” i de l’augment del pressupost destinat al Ministeri de Defensa. Per contra, reclama que aquests recursos s’inverteixin a cobrir necessitats socials. El manifest que llegiran durant la mobilització del 8 de març exigeix que es destinin esforços “per fer les negociacions pertinents” per aturar la guerra, que comptin amb la participació de “defensores dels drets humans i feministes”. Així mateix, insta l’Estat espanyol a sortir de l’OTAN i a signar el Tractat de no-proliferació nuclear.

En contra de les violències masclistes

Segons el web Feminicidio.net, l’any passat es van registrar 99 feminicidis i altres assassinats de dones a l’Estat espanyol. Per les feministes que integren l’Assemblea 8-M, “les violències masclistes neixen del sistema heteropatriarcal, capitalista, racista i colonial”, que discrimina les dones “per raó de gènere, de classe, de lloc de procedència i color de pell”.

Segons diu el manifest, aquestes violències són l’expressió d’un atac a la llibertat del cos i de la vida de les dones, lesbianes i trans. Per aquest motiu, reclamen que es mantingui el consentiment al centre de la llei del només sí és sí, pel fet de tractar-se d’“una reivindicació del moviment per garantir la llibertat sexual” de totes les dones.

Pel dret al propi cos

Una de les principals reivindicacions del 8 de març és que l’avortament es garanteixi com un dret fonamental. I, en aquest sentit, les feministes consideren que la recent reforma de la llei, aprovada fa poques setmanes, “és una oportunitat perduda” per trencar amb “l’estigma d’excepcionalitat social i sanitària que recau sobre l’avortament”, ja que no el despenalitza.

El manifest del 8-M reclama l’accés “lliure, de qualitat i gratuït” a l’avortament 

Per aquest motiu, reclamen un accés “lliure, de qualitat i gratuït” a aquest servei, així com “una resposta contundent davant la creixent amenaça i atac als drets sexuals i reproductius per part de l’extrema dreta”. En paral·lel, el manifest també exigeix “permisos universals que protegeixin l’embaràs i el puerperi” per a aquelles que decideixin ser mares, i també “l’erradicació de la violència obstètrica”.

Pel dret a existir i ser fora de la cisheteronorma

En aquest àmbit, el clam de l’Assemblea 8-M és nítid: “El feminisme no és transfòbia”. Per aquesta raó, denuncien “l’augment dels discursos d’odi” contra les persones trans, les dones trans i les transfemenines. I, malgrat que celebrin l’aprovació de les lleis trans i LGTBI, en el manifest del 8 de març assenyalen que “cal anar més enllà”. “Les persones dissidents sexuals i de gènere només podem arribar a ser autènticament lliures i iguals en una nova organització social i productiva que no sigui capitalista, patriarcal ni racista”, asseguren.

En contra del capacitisme

El manifest del 8-M incorpora també les reivindicacions de les persones amb diversitat funcional física, intel·lectual o sensorial. Aquest col·lectiu reclama “el dret a exercir el control” sobre les seves vides, així com “el dret a la plena participació en la societat”. Per aquest motiu, demanen disposar del “recolzament humà i tecnològic necessari” per exercir la ciutadania “en igualtat de condicions”.

Per unes condicions laborals dignes

El reconeixement dels drets laborals i socials de les treballadores dels àmbits més precaritzats és un altre dels eixos en què s’estructura el manifest d’enguany. L’Assemblea 8-M denuncia “les condicions d’explotació” que pateixen les dones i “la criminalització” de les que exerceixen treball sexual. Per això, entre altres coses, volen que es derogui la reforma laboral i que es valorin “a l’alça” els treballs feminitzats.

La derogació de la reforma laboral i la valoració dels treballs feminitzats, al centre de les reivindicacions

Així mateix, les feministes reclamen que les treballadores de la llar i de les cures s’integrin al règim general de la Seguretat Social, que es reglamentin els riscos laborals que assumeixen i que s’apliqui el dret a les inspeccions i a les fiscalitzacions “per fer front als maltractaments” que pateixen. El text també demana “la municipalització” de les cuidadores de l’atenció domiciliària i la “no externalització” de les cambreres de pis.  

Per unes pensions dignes

“Les feministes ens oposem a l’enduriment de les condicions per accedir a tenir una pensió i als plans de pensions privats”, clama el manifest del 8-M. Segons exposa l’Assemblea 8-M, les dones estan “hiperrepresentades a les feines precàries, parcials, temporals i submergides”, i són també “les responsables” de les tasques de cures. Aquesta situació, diuen, fa que percebin “unes pensions miserables” i que hagin de dependre, en molts casos, del marit o de la parella”. És per això que les feministes exigeixen “que la pensió de viduïtat sigui el 100% de la pensió de la parella”, aplicar el salari mínim interprofessional a la pensió mínima i igualtat en els salaris.

En defensa dels serveis públics i contra les privatitzacions

Segons l’Assemblea 8-M, existeix “un biaix de gènere androcèntric” en la recerca i la pràctica mèdica que “cal erradicar” per tal de garantir “un tractament de la salut de les dones, lesbianes, bisexuals, trans, no binàries i intersexuals des d’una perspectiva integral, diferencial, feminista i sense estigma”. El manifest exigeix “la despatologització” de les vides de les persones que formen aquests col·lectius, que es facin revertir les retallades en sanitat i que es desprivatitzin els serveis públics.

Per una educació feminista, de qualitat, pública, catalana i laica

Per les feministes, la coeducació i l’educació sexoafectiva amb perspectiva de gènere “són indispensables per prevenir les violències masclistes”. Per això demanen recursos, formació, i un sistema educatiu “que canviï el binarisme home-dona per la diversitat sexual, de gènere i d’identitats”. El manifest també reclama una educació “anticlassista, antiracista i anticapacitista” que fomenti l’empoderament de les noies i la construcció de noves masculinitats.

En defensa del dret a l’habitatge digne

L’Assemblea 8-M considera que la feminització de la pobresa aguditza la vulneració del dret a l’habitatge. Així ho demostren també estudis elaborats per col·lectius com la PAH o l’Observatori DESC. El manifest denuncia que l’escletxa salarial, l’augment de precarietat, les jornades a temps parcial o el fet de no tenir papers impossibiliten l’accés a una llar i l’arrelament als barris, a les viles i als pobles.

En defensa de l’ecologisme

“Ens rebel·lem davant l’ecocidi fruit de la sobreexplotació dels recursos naturals, la contaminació i l’escalfament del planeta”, planteja el manifest, que exigeix el foment d’energies renovables, sostenibles, amb gestió de proximitat i a l’abast de totes les persones.

El moviment feminista rebutja l’ampliació de l’aeroport del Prat i el Hard Rock

L’Assemblea 8-M denuncia “la utilització” de la guerra a Ucraïna “com a excusa” perquè governs i corporacions “continuïn apoderant-se dels recursos naturals per mantenir el seu poder”, així com “els assassinats i les violències que pateixen les defensores de la terra”. En l’àmbit català, també rebutgen l’ampliació del port de Barcelona, de l’aeroport del Prat, el Quart Cinturó, el Hard Rock i els Jocs Olímpics d’Hivern.

En contra de la repressió

Les feministes consideren que, davant dels avenços que ha assolit el moviment, s’ha produït “una resposta criminalitzadora i persecutòria per part dels sectors conservadors i antifeministes”. En aquest sentit, assenyalen l’Estat per haver fet “processos repressius contra companyes que en altres 8 de març han fet vaga”, així com “alguns grupuscles polítics”, que, segons el seu criteri, “disputen el feminisme com a moneda de canvi del poder”. “Som les perseguides per la justícia per organitzar-nos i som les expulsades dels seus espais polítics per denunciar el masclisme”, denuncia el manifest.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies