19/10/2023 | 06:00
La roba que et poses cada dia
ha passat un procés llarg
per tal que tu la puguis portar.
És important que sàpigues com s’ha fet la roba
perquè, moltes vegades,
la fabricació de roba contamina el planeta,
i, a més, les persones que la fan
tenen males condicions de feina.
T’expliquem com es fa una samarreta, punt per punt,
perquè coneguis tot el que passa
i et donem consells per comprar “roba ètica”.
Roba ètica: roba que es fabrica en bones condicions, tant per a les persones treballadores com per al medi ambient
Primer pas: collir el cotó i fer-hi teles
Per fer una samarreta,
es poden utilitzar molts materials,
però el cotó és un dels que més s’utilitzen.
El cotó surt d’una planta
que necessita molts productes químics
perquè els insectes no se la mengin,
i això contamina la terra.
Un cop s’ha cuidat la planta del cotó,
s’ha de collir i netejar.
Amb aquest cotó es fan fils,
que després es teixiran
perquè en surtin grans peces de tela.
Normalment, tot això es fa
amb l’ajuda de màquines
i es necessita una quantitat molt gran d’aigua.
Es calcula que, per fer una samarreta,
es necessiten més de 2 mil litres d’aigua,
que és la quantitat d’aigua
que beu una persona durant 2 anys i mig.
De vegades, quan ja s’ha utilitzat tota aquesta aigua,
es torna als rius i mars amb productes químics,
i això fa mal als animals i a les plantes que hi viuen.
A més, les fàbriques generen molts fums
que contaminen l’aire que respirem.
Les fàbriques de petroli són les que més contaminen
i les fàbriques de roba són les segones que més contaminen.
Segon pas: cosir la samarreta
Un cop tenim grans peces de tela,
s’han de tallar i cosir per fer-hi samarretes.
Normalment això es fa en fàbriques
molt lluny de Catalunya,
en països on la majoria de la gent és pobra,
com el Marroc o l’Índia.
La majoria de treballadores d’aquestes fàbriques
són dones que cobren sous molt baixos.
Si tu has pagat 8 euros per una samarreta,
la treballadora de la fàbrica en cobrarà només 24 cèntims.
També les obliguen a treballar moltes hores seguides,
i els llocs on treballen no són gaire segurs.
L’any 2013 van morir més de mil persones treballadores
perquè va caure la fàbrica de roba on treballaven.
Diem que les persones treballadores
pateixen “explotació laboral” quan:
- Reben un sou molt baix
- Treballen moltes hores
- No se les tracta bé
Tercer pas: vendre-la a les botigues
Quan una samarreta ja està fabricada,
arriba a la botiga, que és on tu la compraràs.
Si compres roba, has de tenir en compte que
hi ha marques que no es preocupen
ni de la contaminació ni de les persones treballadores,
com Inditex, un grup que té marques com Zara o Pull&Bear.
Inditex: és una empresa molt gran que té marques de roba com Zara i guanya molts diners
Però hi ha marques que sí que se’n preocupen,
i ens referim a aquestes com a “roba ètica”.
Si vols comprar roba ètica,
pots fixar-te en les etiquetes,
on normalment trobaràs informació
sobre on s’ha fet una peça de roba.
En algunes etiquetes, hi pots trobar el símbol del “comerç just”,
que t’indica diverses coses d’aquella roba com:
- L’han fet persones que no pateixen explotació laboral
i que cobren un bon sou. - Els materials no són molt contaminants.
Una altra opció és comprar a marques locals,
és a dir, empreses petites que han fet la roba a Catalunya.
Així, els diners no se’ls queden les grans marques de roba.
Tot i que puguis comprar roba ètica,
el millor que pots fer és
aprofitar al màxim la roba que ja tens
o comprar roba de segona mà,
perquè així no cal que se’n fabriqui més.
Si fas això, no llences tanta roba.
Es calcula que cada persona
tira cada any a les escombraries uns 25 quilos de roba
i que no es posa gairebé
ni la meitat de la roba que té a l’armari.
Per això, abans de comprar,
pots parar uns segons
i pensar si realment necessites aquella peça de roba.
Si la necessites, tens moltes opcions,
com els mercats de segona mà
o les botigues de comerç just i local,
on podràs comprar-la
i assegurar-te que cap persona ha patit fent-la
ni que fas mal al planeta.
La secció INFOFÀCIL forma part del projecte FÀCILMENT, una iniciativa que impulsa el Grup Cooperatiu TEB, juntament amb les cooperatives Abacus, L’Apòstrof, Institut Diversitas, Sepra, Suara i Xarxa Ambiental i que compta amb la col·laboració de Crític i Alternativas Económicas, Sambucus i la Fundació Finances Ètiques.
El projecte té el suport econòmic de: