Tot el que has de saber del teletreball en la postpandèmia

Amb l’esclat de la pandèmia de la Covid-19, moltes empreses i administracions es van veure obligades a introduir el teletreball per continuar la seva activitat i frenar la propagació del virus. A mesura que les organitzacions s’adaptaven a aquesta nova realitat, sorgien nous reptes relacionats amb l’equilibri entre la vida laboral i personal, l’organització de les plantilles o l’aplicació d’una normativa acabada d’estrenar. Ara, cinc anys més tard, alguns anuncis recents han irromput per acabar amb el teletreball generalitzat en empreses com Amazon, Dell i Holaluz, la qual cosa ha obert el debat de fins a quin punt es tracta d’un dret que la plantilla pot reivindicar.

Parlem amb José Antonio González Espada, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, sobre com ha anat evolucionant el treball a distància, quins són els nostres drets i els límits que tenen les empreses a l’hora d’obligar les plantilles a tornar a la presencialitat. També parla de la “reaparició d’un capitalisme de la vigilància” que vol recuperar el control del dia a dia dels treballadors.

El teletreball ha vingut per quedar-se?

No, el teletreball “no ha vingut per quedar-se”, o almenys això opina González Espada. La pandèmia “va despertar la necessitat del teletreball per part de les empreses, però ara els comença a fer una mica de nosa i se’l volen treure de sobre”, adverteix. És cert que molta gent encara se n’està beneficiant, “per exemple, en sectors tecnològics, on moltes empreses el veuen com una oportunitat per no pagar tanta infraestructura ni manteniment”, explica el lletrat. Però en absolut no considera que sigui la dinàmica majoritària. Segons apunta, “una gran part dels empresaris creuen que el teletreball els treu capacitat de control dels treballadors, i veiem com reapareix un capitalisme de la vigilància, que vol veure el treballador al seu lloc de treball i controlar-lo”. 

Segons la darrera enquesta EPA, només un 15,1% de les persones enquestades havien teletreballat la setmana anterior a ser preguntades

Les dades oficials confirmen la tendència que assenyala l’advocat del Col·lectiu Ronda. Des de l’esclat de la pandèmia, el nombre de persones que teletreballen s’ha anat diluint. Segons la darrera Enquesta de població activa (EPA) corresponent al quart trimestre de 2024, només un 15,1% de les persones enquestades van afirmar que havien teletreballat la setmana anterior a ser preguntades.

És un dret que el treballador pot reclamar?

La Llei 10/2021, de 9 de juliol, del treball a distància, estableix que el teletreball ha de ser la conseqüència d’un acord entre la part empresarial i la treballadora. L’empresari, si creu que no li convé, ho pot revocar, però no de manera unilateral si existia un acord previ individual o col·lectiu. Caldrà, doncs, que justifiqui les causes del canvi de condicions”, assenyala González Espada. Però cada cop hi ha més empreses que, per blindar els acords de teletreball, opten per incloure-hi clàusules que especifiquin clarament que és una opció reversible i supeditada a necessitats organitzatives de la mateixa empresa. A la pràctica, doncs, la persona treballadora té poc marge de maniobra. De manera similar passa amb les despeses de llum o d’internet en el cas de treballar des de casa. La llei preveu que l’empresa compensi el cost, però sense especificar en cap moment l’import a compensar. I acaben sent imports mínims, ja que no estan obligades a compensar quantitats més grans.

La Llei 10/2021 estableix que el teletreball ha de ser la conseqüència d’un acord entre la part empresarial i la treballadora

Així doncs, “l’empresa no pot fer una modificació de condicions de treball per promoure el teletreball, però sí que ho pot fer en el sentit contrari, perquè els treballadors tornin al lloc de treball”, explica. Un any o dos després de la pandèmia assegura que va començar a passar precisament això. A principis d’any, el Govern de la Generalitat va intentar eliminar el teletreball per als seus gairebé 500 alts càrrecs, però aquests van aconseguir tirar-ho enrere. No obstant això, per González Espada aquest “és un cas excepcional, perquè la Generalitat és un col·lectiu amb molta afiliació sindical”. La plantilla d’Holaluz també va intentar la via del conflicte laboral, convocant una vaga indefinida el gener de 2025 per protestar per l’eliminació del teletreball.

Amb la llei a la mà, l’advocat insisteix que “no hi ha la possibilitat d’imposar el treball a distància, però sí el treball a l’empresa”. Només es pot intentar negociar l’accés al teletreball, “però serà molt important tenir sempre un ‘pla B’ per fer possible un intercanvi de propostes”, adverteix.

Quins són els límits de les empreses per tirar enrere el teletreball?

Si bé el marc legal facilita a l’empresa revocar el teletreball de la plantilla quan ho consideri, l’empresa ho ha de fer d’acord amb la llei. “Primer de tot, ho ha de dur a terme a través d’una modificació substancial de les condicions de treball i per causes econòmiques, tècniques o productives”, explica el lletrat. Davant la possibilitat que la causa no estigui ben justificada, es pot posar una demanda contra la decisió als jutjats. “Si el jutge o la jutgessa considera que els motius no justifiquen aquesta modificació, es torna a la situació inicial”, i la plantilla ha de continuar gaudint del teletreball. En cas que l’empresa no ho hagi fet a través d’aquesta modificació, es pot recórrer igualment als tribunals. 

El marc legal facilita a l’empresa revocar el teletreball quan ho consideri, però ho ha de fer d’acord amb la llei

Un element clau per a González és l’existència de “suport col·lectiu a la demanda, per part dels sindicats de l’empresa”, donat que generen una pressió que “farà sempre més fàcil que es revoqui la decisió”, com va passar amb els alts càrrecs de la Generalitat. Això sí, el termini per presentar la reclamació és molt curt, només de 20 dies.

És un avenç en matèria de conciliació?

La irrupció del teletreball ha portat desafiaments, com ara la dificultat d’establir límits entre el treball i la vida personal –amb la consegüent amenaça al dret a la desconnexió. Però també ha estat rebuda com un avenç en matèria de conciliació entre la vida laboral i la personal. Moltes persones han trobat en el teletreball una forma més flexible d’organitzar el seu temps i per atendre millor les tasques de cures.

L’advocat aconsella la via de la negociació per als treballadors per evitar la “tensió” que suposa per a la persona “saltar al conflicte laboral o judicialitzar-lo”

Però què ha passat quan les empreses han començat a fer marxa enrere? Al Col·lectiu Ronda els han arribat molts casos de treballadors i treballadores que gaudien del teletreball durant la pandèmia, però que després van tornar a treballar presencialment i van voler recuperar-lo per poder continuar conciliant.

“Tot i que molts cops ens trobem amb familiars per cuidar, ja sigui un familiar dependent, fills amb discapacitat o un familiar amb una malaltia greu, les empreses acostumen a posar moltes traves”, explica González Espada. En aquests casos “s’ha de lluitar molt”, hi afegeix, i sovint no aconsegueixen avançar per mitjà de la regulació del treball a distància, sinó amb l’adaptació de la jornada de treball. També aquí, l’advocat aconsella la via de la negociació per la “tensió” que suposa per a la persona “saltar al conflicte laboral o judicialitzar-lo”. Les empreses, és clar, “no volen donar aquests drets per evitar l’efecte dominó”, apunta, i poden ser més proclius a oferir una reducció de jornada, que implica cobrar menys.

Amb el teletreball, una plantilla més dividida

S’ha parlat molt dels pros i dels contres del teletreball, sobretot pel que fa a la conciliació o al dret de desconnexió, però des del Col·lectiu Ronda apunten un altre impacte negatiu: la divisió i major atomització dels treballadors i de les treballadores. “Si tens una plantilla molt disseminada, l’organització de les persones treballadores sempre és més complicada”, assegura González Espada. Davant un expedient de regulació d’ocupació (ERO) o un altre conflicte laboral, en la modalitat del treball a distància és molt més difícil trobar-se. “Hi ha gent que insisteix a fer assemblees telemàtiques, a vegades els mateixos sindicats, però potser no és la millor opció per organitzar una lluita”, conclou.