18/05/2021 | 06:00
La pandèmia de la Covid-19 ha comportat una adopció del teletreball abrupta i imprevista en un context on la presencialitat estava molt arrelada. Avui, segons el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), la majoria dels enquestats reconeix les bondats del fet de treballar en remot: més flexibilitat, més possibilitats de conciliació, reducció dels desplaçaments… Els avantatges encara són més evidents per a les empreses: menys necessitat d’espai, menys costos i major productivitat. Alhora, però, no tot són flors i violes. El teletreball també té la seva cara fosca i alguns grans inconvenients molt evidents: aïllament, jornades més llargues, manca de desconnexió, sedentarisme… En destaquem aquí els inconvenients més evidents i oferim consells i claus crítiques d’experts a fi que el teletreball no acabi sent un regal enverinat.
La Covid-19 ha canviat moltes coses, entre les quals, la penetració social del teletreball. D’un 4,8% prepandèmia, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), hem passat a Catalunya a un 22,6% de gent que teletreballa, una xifra superior a la de la resta de l’Estat espanyol (exceptuant-ne Madrid), però encara molt inferior a la de països com Suècia o els Països Baixos, on s’arriba a un 40%. L’increment respecte a les xifres pre-Covid ha estat d’un 118% i avui es calcula que unes 650.000 persones teletreballen a Catalunya.
Segons el darrer estudi del CIS sobre les tendències en la societat després de la pandèmia, la majoria dels enquestats reconeix les bondats de treballar en remot. Un 50% pensa que és positiu i un 22% hi veu pros i contres. Els aspectes que més es valoren són que evita desplaçaments (77%), que afavoreix la conciliació (7%) i que permet disposar més lliurement del temps (62%). A les virtuts individuals del treball en remot, hi podem afegir els beneficis ambientals i, per tant, col·lectius. Greenpeace ha publicat recentment els resultats d’una investigació sobre la contribució del teletreball a la reducció de la contaminació. Cada dia de teletreball comporta estalviar unes 600 tones de CO₂ diàries a l’àrea de Barcelona.
Tot i els clars avantatges, el treball en remot també té els seus peròs, la seva cara fosca. De fet, el 19% dels enquestats pel CIS diu que els perjudica. Els detractors indiquen l’aïllament (70%), les hores extres (63%) i la dificultat per desconnectar (58%) com els problemes més greus. Com tot, el teletreball té pros i contres. Vegem aquí 10 grans reptes i com afrontar-los per treure’n el màxim profit.
1. Posar límits a la jornada laboral
En molts casos, el teletreball s’ha traduït en jornades més llargues. La falta de límits físics entre el domicili i el lloc de treball ha acabat significant una manca de límits temporals. I és que les limitacions físiques del treball presencial, encara que podien constrènyer, també ens protegien en certa manera.
Cal buscar activitats que ens donin espai mental al principi i al final de la jornada laboral
Les investigacions i enquestes que s’han fet sobre el teletreball conclouen el mateix: les jornades de treball es dilueixen, comencen abans i acaben més tard. Alguns estudis han arribat a comptabilitzar fins a dues hores més de feina al dia. A Microsoft, per exemple, han pogut mesurar a escala global un increment de treball els caps de setmana, que s’ha triplicat, i un augment de les comunicacions entre les sis de la tarda i la mitjanit de més d’un 50%. L’anàlisi, una de les més completes fetes per una empresa als seus treballadors en tot el món, no ho atribueix només al fet que durant el dia es combinen altres tasques quotidianes amb la feina gràcies a la major flexibilitat. Assenyala que els treballadors tenen la inclinació a treballar més hores per demostrar una “devoció a la feina” que no poden demostrar amb la seva presència física constant a l’oficina. Una altra enquesta apunta que un 75% dels teletreballadors consulta missatges de feina fora de l’horari laboral, davant el 59% dels treballadors presencials.
Per això, cal marcar-se un horari per començar i acabar de treballar. Probablement no es podrà complir cada dia, ja que sorgiran imprevistos; però, per poder ser productius, necessitem desconnectar mentalment de la feina i recarregar piles.
Posar barreres físiques entre el treball i la vida personal també pot ser útil. Com explica la periodista i guanyadora del premi Pulitzer Mar Cabra, que després de 10 anys de teletreball va acabar cremant-se i avui es dedica a fer cursos sobre benestar digital i lideratge remot, cal buscar activitats que ens donin espai mental al principi i al final de la jornada laboral, i que ens ajudin a posar límits: “Jo no ho vaig gestionar bé, i per això em vaig cremar. Per això animo tothom a desplaçar-se a la feina, caminar entre 15 i 30 minuts abans de començar a treballar i per acabar la jornada”.
2. Menjar bé, dormir i fer exercici
Semblen tres coses òbvies, però de vegades no ho són tant. Com pot ser que una major flexibilitat acabi implicant una jornada interminable, sense pauses, a més d’absolutament sedentària?
“Aquest és el trio bàsic per estar bé: menjar bé, dormir, moure’ns. És tan fàcil, tan senzill i, tot i així, no ho fem. Jo inclosa”, reconeix Mar Cabra. “Quan treballava en la investigació dels papers de Panamà, de vegades m’oblidava de menjar i, de sobte, mirava el rellotge i eren les cinc de la tarda. O només dormia sis hores”. Per tant, per treballar millor, ens hem de programar petites pauses i un descans per dinar. I no descuidar anar canviant de postura o aixecar-nos de tant en tant per prevenir els problemes musculoesquelètics. Que estiguem treballant amb l’ordinador no significa que hàgim d’estar petrificats durant hores davant de l’aparell. Podem fer una trucada mentre caminem pel passadís o fer uns estiraments cada cop que ens vingui de gust. Si hi afegim també exercici físic regular, alliberarem endorfines i ens sentirem millor.
Segons el Mental State of the World Report 2020, que analitza anualment la salut mental en vuit països de parla anglesa, el 2020 hi ha hagut una davallada molt pronunciada respecte a l’any anterior, i molt especialment entre els joves de 18 a 24 anys. Tot i que no ho relaciona directament amb el teletreball, l’estudi conclou que la son i l’exercici, juntament amb les relacions interpersonals, són dimensions clau que determinen la nostra salut física i mental.
3. Relacionar-nos
A més del benestar físic, des del punt de vista psicològic, com també reflecteix l’enquesta del CIS, el problema principal del teletreball és la sensació d’aïllament que pot provocar. Un estudi als Estats Units ha conclòs que prop del 70%, més de dos terços, de les persones que ha teletreballat durant la pandèmia tenien símptomes de burnout (cremar-se professionalment), en gran part per no tenir contacte presencial directe amb altres companys, tan necessari per sentir-nos escoltats, validats i estimats.
El problema principal del teletreball és la sensació d’aïllament, soledat i irritabilitat
El teletreball planteja riscos per al nostre benestar mental. Com coincideixen els psicòlegs i experts en salut mental, les persones que treballen a casa tenen més possibilitats de patir estrès i altres problemes psicosocials, com ara més soledat, irritabilitat o emocions negatives. Els investigadors les atribueixen en gran part a la incapacitat de compartir els sentiments amb els col·legues. Per això, arran de la pandèmia, empreses com Google van canviar els incentius als seus treballadors passant d’oferir taules de billar a l’oficina a donar suport psicològic i formacions en benestar mental als seus empleats.
Els models de teletreball híbrids, on es combinen dies de teletreball amb jornades presencials, poden ser la millor solució per evitar la síndrome del treballador bombolla. Per als qui fan 100% teletreball, estratègies per evitar l’aïllament poden ser des d’anar a fer cafès al bar de la cantonada fins a apuntar-se a alguna activitat al barri aprofitant el temps que no es dedica a desplaçaments. Anar algun dia a treballar des d’un coworking, trucar als amics i a la família per fer pauses, fer cafès virtuals o quedar amb algú per dinar de tant en tant també són idees que ajuden a sentir-se proper als altres i part d’una comunitat.
4. Aixecar el cap de les pantalles
Com indica Sara Moreno en una entrevista a CRÍTIC, “una de les coses que ha portat el treball a distància imposat sense recursos ni logística ha estat la hiperconnexió de la gent”. En aquesta primera fase d’experimentació amb el teletreball de manera massiva s’ha constatat un augment massiu de la comunicació entre els equips de treball per tota mena de plataformes (Telegram, WhatsApp, Zoom, Slack…).
Específicament, molts estudis parlen d’un increment exponencial de les reunions virtuals. Aquest fenomen s’ha batejat en el món anglosaxó com a Zoom fatigue (cansament per l’ús del Zoom). La fatiga ocular també és un dels símptomes més freqüents entre els qui treballen davant de l’ordinador, el telèfon mòbil o la tauleta sense descans.
Com alerta Mar Cabra, “subestimem els efectes de la tecnologia sobre el nostre estrès”. Per evitar acabar amb el ulls irritats i el cap fregit de tanta pantalla i trobada virtual, ella recomana deixar-se temps entre reunió i reunió. “Les reunions seguides són el pitjor. Per això recomano reduir el temps de les reunions en 10 o 15 minuts, i usar aquest temps per recuperar l’energia i descomprimir la ment”.
5. Buscar moments de focus
Molt diferents de les pauses intencionals són les interrupcions involuntàries. Un estudi de la Universitat de Califòrnia als Estats Units va concloure que, quan ens distraiem, triguem una mitjana de 23 minuts a tornar a la tasca original. Segons aquests investigadors, “les persones compensen les interrupcions treballant més de pressa, però això comporta un preu: experimentar més estrès, més frustració, pressió del temps i esforç”.
És útil consultar l’’e-mail’ a intervals periòdics en lloc de tenir-lo obert constantment
Els treballadors en remot reben correus i notificacions constants per diversos canals, per la qual cosa és comprensible que, tot i estar aïllats físicament de l’entorn, manifestin la falta de focus i de concentració com un dels grans inconvenients, fet que inicialment podria semblar una paradoxa. La combinació de jornades llargues, reunions freqüents, notificacions constants i l’estrès per treballar de pressa poden ser un còctel nefast per a la nostra capacitat d’atenció.
Per intentar minimitzar-ho, és molt recomanable desactivar totes les notificacions quan necessitem concentrar-nos. O utilitzar mètodes com el Pomodoro, que consisteix a usar un rellotge o una app per programar períodes de temps de focus i de descans. També és útil consultar l’e-mail a intervals periòdics en lloc de tenir-lo obert constantment. “Les estadístiques mostren que passem entre un terç i la meitat de la nostra jornada laboral amb el correu electrònic. Jo ara l’obro només tres cops el dia, i això m’ha donat molta llibertat i focus”, explica Mar Cabra.
Perquè les promeses utòpiques de la tecnologia (fer el treball més eficient, més informació, més comunicació…) no s’acabin traduint en menys capacitat d’atenció, més treball i menys llibertat, som en un moment, com resumeix Cabra, en el qual “hem de repensar com interactuem amb la tecnologia”.
6. Fer-nos veure
Una enquesta del 2018 a teletreballadors va mostrar que un 37% deia que se sentia menys visible. El fet de treballar més que mai i sentir que això no té visibilitat pot provocar inseguretat, minvar l’autoestima i tenir efectes negatius en la motivació i l’estat anímic. I, com mostren els estudis recents sobre el teletreball, el risc que companys i superiors percebin un compromís menor dels qui teletreballen és molt real.
Per això s’estan començant a qüestionar els models que deixen l’elecció del nombre de dies de teletreball al treballador. Si els dies de treball en remot no són els mateixos per a tothom, la falta de visibilitat, junt amb la menor percepció de compromís, poden reduir les oportunitats de desenvolupament professional dels qui fan treball en remot.
A banda, els teletreballadors ho tenen més difícil per créixer professionalment. Com indica Sara Moreno en una entrevista a CRÍTIC, “ser-hi o no ser-hi és bàsic a l’hora de promocionar-se. Les decisions importants no es prenen a les reunions, sinó quan dines o fas el cafè, en espais informals”.
7. Formar-nos
A fi que el teletreball sigui beneficiós, és fonamental que tinguem en compte tot el que ja s’ha dit. Però no servirà de res si els caps i les empreses no entenen i respecten el dret a la desconnexió. Per molt que ens marquem un horari per preservar el focus i la nostra salut mental, serà paper mullat si fora d’aquest horari se’ns està exigint que estiguem connectats permanentment.
Tothom, però molt especialment els gestors d’equips, han de posar-se les piles. Cal molta formació per ser bons líders remots, ja que les qualitats necessàries són diferents. En primer lloc, cal treballar la confiança, com assenyala la Harvard Business Review. Cal saber implicar els companys, guiar-los, assignar tasques i objectius realistes, cohesionar-los i celebrar els seus èxits perquè se sentin reconeguts. També haurien de passar a avaluar els companys per objectius i no per la quantitat d’hores dedicades a la feina.
Això suposa una gran responsabilitat i, com indica Mar Cabra, hi ha molts gestors intermedis que s’estan cremant, perquè han de fer d’enllaç entre empleats i directius, i en molts casos “tenen cura dels seus equips, però no d’ells mateixos”. En resum, ara que les formes de treballar estan canviant bruscament, les organitzacions han d’invertir, i molt, en formació de treballadors i de gestors d’equips.
8. Posar-nos les ulleres liles
El teletreball pot acabar sent una trampa per a les dones. Com alerta Sara Moreno, “el risc principal des d’una perspectiva de gènere és que s’entengui com la solució perfecta per a la conciliació. i això implica el risc que acabi sent una modalitat que es feminitzi, i, per tant, accentuï les desigualtats que ja existien”.
El teletreball pot ser una trampa per a les dones i accentuï les desigualtats
La sociòloga analitza com, durant la pandèmia, mentre per a les dones “la primera fase de treball a distància obligat va ser un malviure autèntic per a moltes dones: jornades interminables, estrès, autoexigència, esgotament i doble presència simultània i constant”, per als homes, l’experiència amb el teletreball ha estat bona, ja que “han viscut una disponibilitat laboral absoluta: s’han bunqueritzat dins les cases, han agafat l’habitació tancada en la qual no hi havia interferències ni interrupcions”.
Tot i així, explica Moreno, moltes dones veuen el teletreball com una expectativa molt positiva, ja que “aspiren a un model que els permeti conciliar”. Pensar en clau de conciliació i no de corresponsabilitat crea una situació perillosa per a les dones, que “seran les primeres que el demanaran”.
Per això, és absolutament fonamental tenir en compte la dimensió de gènere a l’hora de promoure i regular el teletreball. Si no ho fem, incrementarem encara més la divisió de rols i posarem les dones, i molt especialment les dones en edat de ser mares, en una posició desavantatjosa.
9. Analitzar i combatre les desigualtats que genera
Les persones que han pogut teletreballar durant la pandèmia han estat majoritàriament de les professions més qualificades. Els sectors que requereixen la presencialitat, com ara el transport, l’hostaleria, la construcció o el comerç, no han pogut teletreballar. I en moltes empreses els treballadors s’han dividit entre els que podien i els que no podien teletreballar, la qual cosa ha creat la sensació de discriminació entre molts treballadors que, tot i la pandèmia, no han pogut deixar d’anar al lloc de treball.
Amb el teletreball, els joves ho tindran més difícil per fer veure la seva vàlua i per ascendir
Hi ha el risc que el teletreball acabi polaritzant la població ocupada, entre els que poden treballar en remot i els que no, i entre els que, podent teletreballar, van més o menys presencialment a la feina. Com indica Moreno, el teletreball pot quedar “com un reducte per a les dones que necessiten conciliar, per als qui estan malalts o per als qui estan a punt de jubilar-se” i “pot accentuar desigualtats com les de gènere o les de classe”.
Un altre problema són les oportunitats dels joves, que comencen la seva carrera professional, i que pel fet de teletreballar no tenen les mateixes possibilitats d’interaccionar i aprendre de companys amb més experiència. Igual que el filòsof italià Giorgio Agamben ha denunciat els efectes devastadors de les classes en remot per a l’adquisició de coneixements entre els estudiants universitaris i per a la vida universitària en general, el treball en remot 100%, per als joves es pot traduir fàcilment en una experiència menys enriquidora. A banda, com ja s’ha dit, amb el teletreball ho tindran més difícil per fer veure la seva vàlua, i, per tant, per ascendir professionalment. Per això, és essencial que les organitzacions trobin una combinació racional i justa entre el treball presencial i a distància per evitar accentuar les desigualtats i fomentar l’aprenentatge dels qui estan començant.
10. Evitar que ens porti a més precarietat
El dret a la desconnexió, és a dir, a no estar pendents de la feina quan estem fora de la jornada laboral, està recollit per llei, però només un 11% dels convenis col·lectius el tenen en compte. Per a Belén García Romero, catedràtica de Dret Social i del Treball i autora d’un llibre sobre el treball en remot, “correm el risc d’acabar sent esclaus del teletreball 24 hores el dia i 365 dies l’any”. Per tant, és cabdal que exigim una bona regulació, i que aquesta s’acabi aplicant.
A banda, i tot i que el treball en remot ara per ara sigui el més qualificat, el risc de la uberització d’aquests llocs de treball, com indica Sara Moreno, és molt gran. Per a les empreses, pot ser més beneficiós i és més barat que els treballadors col·laborin com a falsos autònoms que tenir-los en nòmina. El mercat de treball cada cop tendeix més cap a aquestes fórmules, “fet que deriva en la individualització absoluta i desdibuixa totalment qualsevol capacitat d’acció col·lectiva”.
La pandèmia de la Covid-19 ha sacsejat la nostra cultura de treball i ha accelerat els canvis. El teletreball ofereix oportunitats que val la pena explorar i que fins fa poc semblaven impossibles a gran escala. Per tant, ens trobem en un moment en què com a treballadors, empreses i societat tenim al davant un repte important.
El treball en remot no és treballar des de casa davant d’un ordinador, sinó que suposa un canvi de paradigma total en la manera d’entendre el treball. Per treure’n el màxim suc en l’àmbit individual, cal molta formació. I, perquè ens beneficiï en l’àmbit col·lectiu, cal exigir que es reguli amb eficàcia. Serà necessari fer proves i avaluar-les per saber quins models, híbrids o no, funcionen millor segons el tipus de feina. Ara és el moment de treballar col·lectivament per incrementar els avantatges del treball en remot, i que aquest no acabi sent una trampa que ens isoli, exploti, divideixi i precaritzi encara més.
