28/04/2025 | 10:00
El 31 de desembre de 2025 hauran caducat els 55 concerts que la Generalitat manté amb fundacions, societats mercantils i ordes religiosos que proveeixen serveis als centres hospitalaris que formen part de la xarxa d’utilització pública. De fet, segons un informe de la CUP, la majoria d’aquests contractes estan caducats des del 2021, però continuen funcionant. Els anticapitalistes consideren que la situació de tot el sistema de concerts sanitaris es troba en “frau de llei” i portaran avui el cas a l’Oficina Antifrau.
Concerts caducats
El sistema sanitari català s’ha fonamentat, en gran manera, en la concertació i la col·laboració publicoprivada. Una prova d’això són els 55 contractes que la Generalitat manté amb diferents proveïdors que gestionen els serveis sanitaris de centres hospitalaris que formen part del sistema sanitari integral d’utilització pública, el SISCAT. Al portal de transparència del Servei Català de la Salut hi consten 55 contractes, tot i que actualment n’hi hauria 50 d’operatius, perquè els cinc restants s’han fusionat els darrers anys.
El 65% dels concerts sanitaris estan caducats, però continuen funcionant “de manera fraudulenta”
Cada any, els concerts sanitaris que ha analitzat la CUP costen més de 3.300 milions d’euros a les arques públiques. La majoria es van signar l’any 2012 i tenien una vigència limitada: dels 55 que consten al portal de transparència, n’hi ha 50 que caducaven al cap de 10 anys, mentre que en 3 casos la durada era de 4 anys i, per als 2 restants, s’allargava fins als 30 anys.
L’informe elaborat pels anticapitalistes concreta que 36 d’aquests contractes realitzats pel CatSalut amb hospitals, que representen el 65% del total, fa més de 3 anys que estan caducats: haurien finalitzat el 31 de desembre de 2021. Així i tot, continuen funcionant “de manera fraudulenta”. De fet, l’estudi conclou que, actualment, tan sols hi ha vuit contractes legalment vigents, i tots expiren a finals d’any. Només n’hi ha un que culmina l’any 2036, tot i que, segons explica l’autor de l’informe, Jordi Colomer, es tractaria d’un contracte mixt d’obres i prestació de serveis sanitaris, “i el màxim legal previst pel segon tipus de contracte són 10 anys”. D’aquesta manera, diu, “caldria comprovar si també és un contracte nul de ple dret”.
Qui gestiona els hospitals?
L’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat, l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Hospital Sant Pau i Santa Tecla, l’Hospital Universitari Sagrat Cor, l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus o l’Hospital de Mataró són alguns d’aquests “negocis jurídics” entre el Servei Català de la Salut i els agents que gestionen l’atenció hospitalària i especialitzada. Però qui són aquests proveïdors?
Principalment, són fundacions, societats mercantils i ordes religiosos, tot i que una vintena dels centres estan gestionats per consorcis sanitaris com el Consorci Sanitari de l’Anoia, el Consorci Sanitari del Maresme, el Consorci Mar Parc de Salut o el Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell. A les fundacions privades (17 en total), s’hi sumen quatre ordes religiosos (Sant Joan de Déu, Sant Pau, les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús i les Germanes de l’Esperit Sant); cinc societats mercantils municipals i tres de privades; dues empreses públiques de la Generalitat, i l’Agrupació Europea de Cooperació Territorial de l’Hospital de la Cerdanya.
Un tipus de contractació suprimit per llei
A la Llei de contractes del sector públic, aprovada el 2017, desapareix la possibilitat de fer contractes de gestió de serveis públics mitjançant concerts, en la línia del que dictaminen les directives europees des del 2014. La cinquantena de concerts sanitaris que la CUP ha analitzat es van signar seguint la modalitat de contracte de gestió de serveis públics per la via de l’adjudicació directa i sense publicitat; però, amb el canvi legal, aquesta fórmula ha quedat suprimida.
La nova normativa només permet a l’Administració o bé fer concessions de serveis o bé contractar un servei determinat o bé que la gestió sigui directa. “Aquest canvi implica que el model del SISCAT, articulat al voltant dels concerts amb actors privats, decau i s’ha de reestructurar”, rebla l’informe.
Laia Estrada: “En el model de concertació, hi han sucat tots els partits que han passat pel Govern de la Generalitat”
“En aquest model de concertació, hi han sucat totes les formacions polítiques que han passat pel Govern de la Generalitat”, sentencia la diputada de la CUP Laia Estrada. “Modificar això significa acabar amb la gallina dels ous d’or de la sanitat, perquè, si bé és cert que la regulació no permet que hi hagi ànim de lucre formalment, de manera informal hi ha continuat sent per mitjà dels consells d’administració, dels entramats empresarials, de les portes giratòries i del poder polític que deriva d’atorgar el control dels hospitals a actors privats”, hi afegeix. A més, la cupaire concreta que els concerts “van tenir sentit en un moment en què, amb la transferència de competències, no es podia prestar tota l’atenció sanitària amb els mitjans propis”, però creu que avui “no s’entén que la gestió dels hospitals s’hagi deixat en mans d’aquestes societats, ordes religiosos i fundacions”.
Fundacions “en causa de dissolució“
D’entre tots els operadors amb els quals el Servei Català de la Salut ha signat contractes, hi ha 17 fundacions, 3 de les quals privades, 14 amb participació pública i 10 amb patronats religiosos. Però l’informe dels anticapitalistes qüestiona la mateixa existència d’aquests organismes.
Sota la premissa que la raó per la qual van ser creades era “beneficiar la població sense mitjans econòmics per accedir a serveis sanitaris”, considera que avui ja no tenen sentit, perquè “tota la població, amb independència del seu nivell econòmic”, té garantida la prestació de serveis per part de l’Administració. Amb la universalització de l’assistència sanitària a l’Estat espanyol a partir del 1986 —que també queda recollida a l’Estatut de Catalunya i a la llei catalana sobre l’assistència sanitària de 2017, actualment vigent—, “les fundacions estarien en causa de dissolució, atès que ja no hi ha beneficiaris de la seva activitat, perquè el sistema públic ha cobert aquesta necessitat”, conclou l’estudi.
A més, l’informe concreta que cap de les 17 fundacions que mantenen negocis jurídics amb el CatSalut no presta serveis sanitaris a càrrec dels seus propis recursos, “sinó que les prestacions sanitàries que realitzen es fan a càrrec dels pressupostos públics o a través de contraprestacions econòmiques de mútues o contractes privats”. D’aquesta manera, “no es podria considerar que les fundacions tenen avui beneficiaris, en el sentit econòmic, sinó que són majoritàriament usuaris del servei públic, i en menor grau, clients de negocis privats de sanitat”.
La CUP porta el cas a l’Oficina Antifrau
Aquest dilluns, la CUP portarà la cinquantena de concerts a l’Oficina Antifrau de Catalunya. Els cupaires consideren que “mantenir contractes caducats i anar-los renovant i prorrogant constitueix un frau de llei” i, a banda, asseguren que això incompleix la normativa espanyola de contractació pública i les directives europees.
“Mantenir contractes caducats i anar-los renovant i prorrogant constitueix un frau de llei”, assegura la CUP
Segons els anticapitalistes, l’explicació de la concertació rau en el fet que a l’Administració “li és molt més pràctic aquest sistema que no pas gestionar els centres sanitaris de manera directa. Així se’n despreocupa, no fiscalitza i li surt més barat a costa de la qualitat assistencial i de les condicions de les professionals”, rebla Laia Estrada. “El perill que veiem en tot això és que grans companyies privades de sanitat, grans asseguradores i, fins i tot, fons d’inversió que estan operant a escala europea s’acabin quedant la gestió de la nostra sanitat“, exposa la diputada. “Si el govern de torn no actua amb previsió i aposta per una gestió directa, l’alternativa serà aquesta”, conclou.
