Cerca

Façana de l’hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat / SANT JOAN DE DÉU

Reportatges

Sis hospitals religiosos finançats amb diners públics no notifiquen avortaments

Salut assegura que la llei no preveu l'objecció institucional, però des de l'Hospital Sant Joan de Déu d'Esplugues afirmen que no fan interrupcions voluntàries de l'embaràs per "un tema de valors"

27/09/2023 | 06:00

A Catalunya es pot avortar legalment i gratuïtament des de l’aprovació de la llei orgànica del 2010. Tanmateix, no sempre es pot fer amb el mètode que escull la dona (farmacològic o quirúrgic), ni en qualsevol centre: de fet, sis hospitals finançats per la Generalitat que estan acreditats per practicar interrupcions voluntàries de l’embaràs no han notificat haver-ne fet cap des del 2015. Tots aquests hospitals tenen patronats on participen institucions catòliques. Així ho ha pogut constatar CRÍTIC encreuant les dades de tots els establiments sanitaris que declaren fer avortaments amb les d’un registre, facilitat pel Departament de Salut, on consten tots els hospitals, totes les clíniques i totes les unitats d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) habilitats per fer aquesta pràctica.

CRÍTIC s’ha posat en contacte amb els sis centres per preguntar-los per quin motiu no han notificat cap interrupció voluntària de l’embaràs entre els anys 2015 i 2021, el darrer amb dades disponibles. Es tracta de l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu (el patronat del qual és format per representants de la Generalitat, de l’Ajuntament de Barcelona i del Capítol de la Catedral​), dels quatre hospitals que formen part de l’orde religiós de Sant Joan de Déu i de l’Hospital de l’Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet (amb un patronat constituït per administracions públiques i l’Arquebisbat de Barcelona). De tots aquests, només alguns dels centres que pertanyen a Sant Joan de Déu han respost les preguntes d’aquest mitjà. Aquest és el cas, per exemple, de l’hospital situat a Esplugues de Llobregat, on no es fan avortaments que no siguin per causes mèdiques “per una qüestió de valors”.

Segons la documentació que el Departament de Salut ha facilitat a CRÍTIC, hi ha un total de 80 centres distribuïts per tot el territori que estan habilitats per dur a terme una interrupció de l’embaràs sense cap cost per a la dona o persona gestant. D’aquests, 41 són centres del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT), els quals o bé són públics, o bé tenen els serveis concertats pel Servei Català de la Salut. Això vol dir que reben finançament de la Generalitat, tot i que alguns són gestionats per entitats privades.

Un hospital concertat propietat del Grup QuirónSalud no ofereix avortaments tot i constar a la llista de centres autoritzats per Salut

Més enllà dels sis hospitals on l’Església té presència i que no notifiquen avortaments, hi ha tres centres més del SISCAT que tampoc no n’han declarat cap des del 2015. Són l’Hospital Sagrat Cor, gestionat per la multinacional QuirónSalud i concertat per la Generalitat; l’Hospital Germans Trias i Pujol i l’Hospital Sant Joan de Reus. Aquests dos últims són 100% públics: el Trias i Pujol està adscrit a l’Institut Català de la Salut, mentre que el Sant Joan de Reus és, des del juny del 2021, propietat d’una entitat de dret públic que pertany al Departament de Salut.

Des de l’Hospital Sagrat Cor de Barcelona assenyalen a CRÍTIC que “de moment no poden oferir el servei”, tot i que aquest centre consta a la llista dels establiments sanitaris autoritzats per practicar interrupcions de l’embaràs. Pel que fa al Germans Trias i Pujol, fonts de l’hospital asseguren que sí que fan avortaments malgrat que no els hagin notificat en els registres de la Generalitat. Tanmateix, les interrupcions de l’embaràs es practiquen només “quan hi ha complicacions de patologia materna i factors de risc per al fetus“. Des de l’Hospital Sant Joan de Reus, per contra, no han volgut donar resposta a les preguntes d’aquest mitjà.

El cas de l’orde de Sant Joan de Déu

L’orde de Sant Joan de Déu forma part del patronat de quatre hospitals del SISCAT que estan habilitats per practicar avortaments: l’Hospital Sant Joan de Déu Martorell, l’Hospital Sant Joan de Déu Manresa, l’Hospital maternoinfantil de Sant Joan de Déu a Esplugues i el Parc Sanitari Sant Joan de Déu a Sant Boi de Llobregat. Així i tot, en els registres del Departament de Salut no consta que cap d’aquests quatre centres n’hagi practicat cap des de l’any 2015.

L’Hospital d’Esplugues maternoinfantil de Sant Joan de Déu és una entitat privada sense ànim de lucre, amb un 85% dels seus serveis concertats amb el Departament de Salut. Segons expliquen fonts de comunicació, sí que s’hi practiquen avortaments “per grans malformacions”, malgrat que aquests no s’hagin notificat. Les interrupcions de l’embaràs, diuen, s’executen “seguint les recomanacions del comitè d’ètica de l’hospital”. La direcció del centre no especifica qui forma part d’aquest comitè, però sí que detalla que està constituït per aproximadament 20 professionals amb formació en bioètica: n’hi ha que són treballadors de l’hospital; d’altres són de l’orde del grup de Sant Joan de Déu, i també hi participa personal extern, com ara “algun professor de la UB, algun jurista i algun representant de l’Institut Borja de Bioètica”.

D’altra banda, des del Parc Sanitari Sant Joan de Déu a Sant Boi de Llobregat detallen que també duen a terme interrupcions de l’embaràs, tot i que “cada cas s’avalua individualment”. Així i tot, a la documentació de Departament de Salut no hi consta cap cas registrat en aquest centre des del 2015. Des de l’hospital apunten que els seus treballadors saben que hi ha “un enfocament religiós” en la direcció, tot i que puntualitzen que “això no implica que els professionals hagin de ser religiosos”. 

L’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa deriva les dones que volen avortar a la Clínica Sant Josep, gestionada per la Fundació Althaia

Els altres dos centres on l’orde de Sant Joan de Déu forma part del patronat (el de Martorell i el de Manresa) no han contestat a les preguntes d’aquest mitjà. Tanmateix, segons el Departament de Salut, “hi ha hagut canvis” en la forma com es dirimeixen les interrupcions de l’embaràs a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. El centre continua sense fer aquesta pràctica dins el recinte, però ara les dones embarassades de fins a 14 setmanes que desitgen avortar, ja sigui a través del mètode farmacològic com de l’instrumental, són derivades a la Clínica Sant Josep, gestionada per la Fundació Althaia (la mateixa que gestiona el Sant Joan de Déu de Manresa). “Si hi ha dificultats, busquem l’alternativa perquè les dones, els professionals i la institució tinguin garantits els seus drets”, assegura el director del Pla de salut afectiva, sexual i reproductiva del Departament de Salut, Ramon Escuriet. 

“Els hospitals no poden ser objectors”, asseguren des de la Generalitat

CRÍTIC ha preguntat a l’Hospital d’Esplugues maternoinfantil de Sant Joan de Déu si el fet de no practicar avortaments per causes no mèdiques (és a dir, únicament per la voluntat de la gestant) és degut a l’objecció de consciència dels professionals o a algun altre factor: “És un tema de valors de la institució”, confirmen. De fet, al Codi ètic de l’orde hospitalari de Sant Joan de Déu s’especifica que “rebutgen l’avortament voluntari i l’eutanàsia”. Així doncs, en comptes de fer-los, “acompanyen les dones” i les deriven als centres “previstos pel CatSalut”. 

Al Codi ètic de l’orde hospitalari de Sant Joan de Déu s’especifica que “rebutgen l’avortament voluntari i l’eutanàsia”

A preguntes d’aquest mitjà, Ramon Escuriet assegura que la Llei orgànica 1/2023, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, diu que “l’objecció de consciència és un exercici individual del personal, i especifica que l’hospital no pot ser objector”. 

En concret, el preàmbul apunta que “els estats continuen tenint l’obligació de vetllar [… perquè l’objecció de consciència sigui una pràctica personal, i no institucional”. L’article 19 bis.1 especifica que “és una decisió sempre individual del personal sanitari implicat directament en la realització de la interrupció voluntària de l’embaràs, que s’ha de manifestar amb antelació i per escrit”. 

Façana del nou edifici de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, al Guinardó (Barcelona) / AJUNTAMENT DE BARCELONA

Sant Pau: 11 anys sense practicar avortaments

Des del 1985 fins al 2012, a l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu es practicaven avortaments instrumentals mèdics entre les 12 i les 22 setmanes de gestació. Tanmateix, a causa de la pressió de grups antiavortistes, aquest servei es va deixar d’oferir sense avisar les treballadores, que fa anys que es manifesten per tornar-los a practicar. El centre no ha volgut respondre a les preguntes de CRÍTIC sobre si hi ha hagut canvis per tal de tornar a incorporar les interrupcions d’embaràs a la cartera de serveis, tal com va comunicar el 2021 el llavors president de la Fundació de Gestió Sanitària de Sant Pau i ara conseller de Salut, Manel Balcells. 

“Per garantir les prestacions, Sant Pau estableix col·laboracions en clau territorial amb centres autoritzats pel CatSalut que permeten donar l’atenció més adequada en funció de les necessitats i del risc matern de cada cas”, declara la direcció de l’hospital. Així i tot, una treballadora del centre que prefereix mantenir l’anonimat explica a CRÍTIC que tant ella com diverses professionals tenen la formació i la disposició de practicar avortaments. En aquest cas, Salut treballa per trobar instal·lacions properes a l’hospital on poder derivar les pacients del Sant Pau, com ha passat a Manresa, tot i que Escuriet no n’ha avançat detalls. 

El registre d’objecció de consciència, clau per evitar l’objecció institucional

Segons dades del 2021, el 42% dels ginecòlegs del sistema públic català es van acollir al dret d’exercir l’objecció de consciència per no practicar avortaments. Ramon Escuriet, però, puntualitza que aquesta xifra no recollia la totalitat de professionals objectors, sinó només els que són cap de servei o directors de cada centre. Així doncs, el nombre de ginecòlegs obstetres que fan objecció de consciència podria ser encara molt més gran. De fet, la nova llei de salut sexual i reproductiva aprovada enguany obliga a dur a terme un registre individual, és a dir, de tots els metges que siguin objectors de consciència. La Generalitat l’està treballant en l’àmbit català i hauria d’estar enllestit el 2024.

Tanmateix, és difícil actuar legalment sobre una possible objecció institucional. Segons explica la coordinadora de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, Sílvia Aldavert, tant la modificació d’aquesta normativa com la de la llei de violències 17/2020 de Catalunya, que inclou la violència institucional, no preveuen reglaments ni mecanismes per emprendre accions legals.

“Si veiem que aquest centre hospitalari té un 100% de professionals amb objecció de consciència, doncs segurament alguna cosa no normal hi deu passar, però ara mateix fa falta el registre per poder tenir la informació contrastada”, afirma Tània Verge, consellera d’Igualtat i Feminismes, a CRÍTIC. Per ara, ni Escuriet ni Verge no detallen quina informació es farà pública un cop s’hagi recollit, però asseguren que l’objectiu és organitzar els serveis per tal de garantir igualtat territorial en l’accés a l’avortament.

Una mica d'impossible o m'ofego

Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que fem deu anys!

Subscriu-t'hi!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' (2024) i un pack de productes de marxandatge

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies