29/11/2024 | 06:00
La història de la Catalunya actual no s’explica sense una mirada sobre el desplaçament i la migració forçada: només l’any 2023, uns 120 milions de persones de tot el món van ser desplaçades forçosament i Catalunya va rebre gairebé 15.000 demandes de protecció internacional. Més enllà de les xifres i amb la voluntat d’incloure les històries i els testimonis d’aquestes persones, el Museu d’Història de Catalunya presenta una aproximació a aquest fenomen amb l’exposició temporal “En fugida. Refugiats”, comissariada pel professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Javier Rodrigo. La mostra, que es podrà veure fins al 30 de març de 2025 i que ha comptat amb la col·laboració de l’Agència de l’ONU per als Refugiats i de l’organització Open Arms, vol assenyalar la importància d’atendre el que representa un dels problemes humanitaris més greus del present.
El punt de partida del recorregut és “plasmar les experiències de les persones refugiades i els desplaçaments forçosos des del segle XX fins a l’actualitat”, afirma la documentalista del Museu, Margalida Roig. La sala es divideix en tres parts, que segueixen el recorregut d’una persona refugiada: la fugida, el desplaçament i l’acollida. Amb aquest propòsit, l’exposició comença desenvolupant la fugida amb un cas molt proper per tal d’empatitzar amb el visitant: el de la Guerra Civil espanyola. Les cartel·les es fan preguntes com “per què abandonen casa seva els refugiats?” o “Què t’enduries tu?”. Per exemplificar-ho, l’equipament aposta per recrear com seria una maleta d’una persona exiliada durant el conflicte espanyol i com seria la d’una persona ucraïnesa que fugís de l’atac rus.
Cartes i el moment de marxar
Un dels elements destacats d’aquesta primera part de l’exposició són els dibuixos i les cartes escrites per uns infants refugiats de la Guerra Civil espanyola a la Casa Escola “Pueblo de Cuba” que l’Asociación de Auxilio al Niño del Pueblo Español va instal·lar a Sitges. Un 11 de novembre de 1938, una nena que es deia Carmen Moliner Baños escrivia en una d’aquestes cartes: “Cuando se acabe la guerra, que pronto que se acabará, que hoy están luchando nuestros hermanos para defender la paz, cada uno se irá a su casa y allí estarán con sus padres y hermanos y muchos se quedarán huérfanos pero alguien los recogerá”.
Una altra nena, Carmen Serrano, de 10 anys, redactava una carta titulada “Lo que me causa la guerra” i hi posava: “Cuando empezó la guerra me causó mucha tristeza y cuando me separé de mis padres lloré mucho. Ahora estoy muy contenta y estoy en una Colonia de Sitges”. En un altre d’aquests textos que es poden veure al Museu d’Història de Catalunya a través d’una pantalla interactiva un nen que es deia Gregorio Carrión hi deia: “A mí no me gusta nada la guerra y quisiera que se acabara pronto, en los pueblos donde hay niños y mujeres los fascistas bombardean mucho”.
Aquesta introducció, que vincula el passat espanyol amb la crisi humanitària actual i l’onada de persones refugiades, s’acompanya d’un vídeo amb testimonis que expliquen la seva experiència actual sobre el desplaçament forçat que han viscut respecte als seus països d’origen. Es tracta d’unes entrevistes que el Museu d’Història de Catalunya ha fet de manera especial per a aquesta exposició i que aborden les etapes del procés migratori des de diferents edats i conflictes. “Un dels punts forts de la mostra són les entrevistes de testimonis; volem humanitzar tot aquest fenomen perquè darrere de les xifres hi ha persones i experiències molt diverses”, comenta Roig sobre aquesta decisió. En aquesta part del recorregut, una de les participants, Lema Rashid, per exemple, hi expressa: “Hem trepitjat mig món i seguim sent refugiades”.
Al costat d’aquestes històries es poden veure fotografies de diferents conflictes que han provocat desplaçaments forçats per motius diversos, com la massacre al poble de Chenna d’Etiòpia, els atacs talibans a la ciutat de Chaman del Pakistan, les sequeres al sud de Guatemala, la destrucció a Gaza després d’un atac israelià, les inundacions al Sudan del Sud o els problemes de les comunitats agrícoles i pesqueres de Mauritània, entre d’altres.
Per mar o per terra: moure’s per viure
Pel que fa a la segona part de l’exposició, el recorregut se centra en el desplaçament com a tal, sigui per mar o per terra. En aquest punt, la mostra exhibeix fotografies sobre embarcacions rescatades per Open Arms o de persones que estan movent-se per via terrestre. També es pot consultar un mapa interactiu que dibuixa els desplaçaments forçats dels dos últims segles, posant un èmfasi especial en la Primera i la Segona Guerra Mundial, així com les guerres civils que van començar a tenir lloc a partir de l’any 1945. L’exposició visibilitza informacions de l’Agència de les Nacions Unides per a la població refugiada i del Consell Europeu de Refugiats i Exiliats sobre l’increment de migracions forçades sobretot a partir de la meitat dels anys noranta, així com dades entre el 2015 i el 2020, un moment en què les xifres de persones desplaçades també van augmentar a causa de les situacions a Gaza, a Somàlia, a l’Afganistan, a Síria, al Iemen, a Burundi i a Ucraïna, entre d’altres.
Un apunt destacat del relat que fa la mostra és l’explicació dels desplaçaments interns, és a dir, de les persones que migren forçosament en els seus propis països i que constitueixen un gran volum de persones en moviment i en fugida. Aquest és el cas d’estats com el Sudan, Bangladesh o l’Iraq. Per exemple, dels 11,7 milions de persones desplaçades a Síria, uns 6,8 milions són internes, i en altres punts del món com la República Democràtica del Congo aquesta xifra se situa al voltant dels 6,3 milions de persones.
Davant d’aquestes dades, el Museu d’Història de Catalunya ha dedicat dos espais de grans dimensions per instal·lar-hi dues escenografies: una que representa una pastera i una altra amb una tenda de campanya que recrea les condicions dels camps de persones refugiades de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). “Hem recreat l’espai del mar i el de la tenda d’un camp de refugiats perquè el visitant pugui gairebé tocar les condicions en què viuen moltes persones”, explica la documentalista de l’exposició. Per descriure al visitant com viuen les persones en camps de refugiats, l’exposició utilitza tant exemples presents com passats. Del cas català, s’exhibeixen dibuixos de Josep Subirats sobre la seva experiència als camps d’internament d’Argelers i del Barcarès.
També es poden llegir frases i veure fotografies del camp de concentració de l’illa de Trikeri (Grècia) durant la Guerra Civil espanyola, on algunes dones amb fills van desplaçar-se per la seva militància d’esquerres o comunista. “No teníem llibertat de rentar-nos al mar, perquè sentíem la mirada dels guàrdies pertot arreu” o “Una dona va donar a llum bessons a terra. Un dels nadons va morir al cap de dos dies i a l’altre li van posar el nom d’Eleftheria, que significa ‘llibertat’ en grec. Ella també va morir al cap d’una setmana” són alguns dels testimonis conservats.
Al costat de qui et poses?
La darrera part de la mostra recull els debats i els discursos al voltant de l’acollida sota el títol “Podries ser tu?”. A partir de dades sobre demandes de protecció internacional i de la definició de perfils demogràfics de les persones refugiades a Catalunya i a Europa, l’exposició té la voluntat de subratllar que “les persones refugiades són molt més que persones refugiades”. De fet, un espai del Museu d’Història conté cartells del fenomen “Volem acollir” arran de la crisi migratòria europea del 2017 i també denuncia els discursos d’odi i antiimmigració que ha desenvolupat la dreta per tot Europa.
En una pantalla interactiva, s’hi recull l’opinió del visitant respecte a la urgència dels governs per atendre l’onada de persones refugiades actual amb qüestions com “Estaries disposat o disposada a perdre privilegis en favor de les persones refugiades?” o “Després d’haver vist l’exposició, creus que la crisi dels refugiats té solució?”. L’exposició acaba amb una pregunta final per convidar el visitant a reflexionar sobre el paper de la ciutadania i dels governs en el fenomen del desplaçament forçat: “Si tu haguessis de fugir, passar per fronteres perilloses, centres d’internament, com voldries que t’acollissin?”. L’exposició “En fugida. Refugiats” és un exemple de la nova línia expositiva i discursiva del Museu d’Història de Catalunya, que vol obrir-se a noves temàtiques i problemes actuals amb la mirada posada en la perspectiva social.
