Cerca

Exposició ‘Tàpies. Art i activisme’/ PEP HERRERO (MHC)

Reportatges

Tàpies i l’art del compromís polític

L’exposició del Museu d’Història de Catalunya recull la participació de l’artista en reivindicacions progressistes i catalanistes com la Caputxinada i el Congrés de Cultura Catalana

31/10/2024 | 06:00

Deia Antoni Tàpies que “tot vibra i adquireix sentit quan hi ha grans ideals arrelats en les nostres mínimes accions, per individualitats que semblin”. Sota aquesta creença, l’artista barceloní va comprometre la vida i l’obra a les causes progressistes i catalanistes que va impulsar el moviment antifranquista, un ideari que es desenvolupa a l’exposició “Tàpies. Art i activisme”, que es pot veure al Museu d’Història de Catalunya fins al 2 de febrer de 2025. La mostra temporal, que ha comissariat Albert Mercadé i que ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Tàpies, de l’Arxiu Nacional de Catalunya, de Ràdio Televisió Espanyola i de Televisió de Catalunya, s’endinsa en la faceta activista de Tàpies des de la Caputxinada del 1966 fins al Congrés de Cultura Catalana i la defensa dels drets humans en altres llocs del món com Xile o Bòsnia. 

“Estimar Catalunya vol dir estimar la democràcia i la llibertat”, pronuncia Tàpies en un vídeo que es projecta a l’inici del recorregut. Es tracta d’una entrevista que Montserrat Roig va fer a l’artista per al programa Personatges l’any 1977, en què el pintor valorava com va canviar la seva concepció del món quan va participar en moviments de reivindicació col·lectiva com la Caputxinada. “Vaig veure que allò tindria una gran transcendència per al país”, afirmava Tàpies respecte a la tancada que va tenir lloc al convent dels Caputxins de Sarrià per donar suport a l’assemblea fundacional del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB). 

D’aquell esdeveniment també se’n pot veure a la mostra la pintura Escombra, que el pintor va dedicar a la comunitat dels Caputxins de Sarrià, així com unes fotografies de l’artista amb Pere Portabella, que va ser un dels amics que van despertar la consciència política de Tàpies i amb qui va col·laborar en la pel·lícula Nocturn 29 com a actor, juntament amb intèrprets com Lucía Bosé i Antonio Saura, i dissenyant el cartell del film No compteu amb els dits, que comptava amb el guió de Joan Brossa i la banda sonora de Carles Santos.

Fotografia i textos sobre la Caputxinada en l'exposició de l'MHC / PEP HERRERO (MHC)

La causa catalanista: el col·lectiu fet obra

Pocs anys després de la Caputxinada, va ser precisament Pere Portabella qui va impulsar la tancada d’intel·lectuals a Montserrat, de la qual Tàpies també va participar. Segons explica l’exposició en els plafons explicatius, l’any 1970 uns 300 pensadors van protestar contra el procés de Burgos, entre els quals es trobaven Guillermina Motta o Joan Brossa, uns fets que Tàpies va descriure en un manuscrit del qual s’exhibeix una còpia a la mostra del Museu d’Història de Catalunya. Tàpies escrivia a la seva Memòria personal sobre el poder artístic de les reivindicacions col·lectives: “L’obra sou vosaltres: els vostres dolors, les vostres alegries, les vostres ires, les vostres esperances, les vostres visions”.

De la dècada dels anys setanta i el compromís catalanista de Tàpies, l’equipament en recupera unes odes que van escriure Brossa i Tàpies a Francesc Macià i Lluís Companys. Dedicaven a Macià els versos “Taula rodona de la República! / El destí es pobla de vida pròpia; / Castella al teu pas es fa endarrera, / i comença a esvair-se la cadena”, i a Companys, aquests altres: “El teu exemple es dreça com un com / que ens fa bullir la sang dintre de l’abisme”. Acompanyen aquesta etapa cartells d’esdeveniments reivindicatius com el del Congrés de la Joventut Catalana, que es va celebrar en el marc del Congrés de Cultura Catalana de l’any 1977 o el cartell del primer Festival Popular de la Cançó Catalana, l’any 1968. 

'7 de novembre', d'Antoni Tàpies / PEP HERRERO (MHC)

Una data que mereix una atenció especial a l’exposició “Tàpies. Art i activisme” és la del 7 de novembre de 1971, el dia de la reunió constituent de l’Assemblea de Catalunya al convent de Sant Agustí de Barcelona. Aquest número és el protagonista d’una pintura de grans dimensions, concretament de 234 centímetres d’alt per 150 centímetres d’amplada, que Tàpies va fer l’any 1971 per commemorar la fundació de l’Assemblea, que des del 2005 es troba al Parlament de Catalunya, però que actualment es pot veure temporalment al Museu d’Història de Catalunya. 

Per a la mateixa plataforma, el pintor col·laboraria l’any 1983 amb el ceramista Joan Gardy Artigas en el mosaic commemoratiu per recordar la darrera gran manifestació organitzada per l’Assemblea de Catalunya durant l’11 de setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat, la primera celebració de la Diada des de la mort de Franco. Es tractava d’una obra de 10 per 15 metres que contenia quatre barres en forma de fletxa sobre una S i la inscripció “11 de setembre”. Aquesta mateixa S és la que també farà aparèixer en la coberta de l’Estatut de Catalunya que va fer l’any 2006.

Obra de Tàpies al Museu d'Història de Catalunya / PEP HERRERO (MHC)

La darrera meitat de l’exposició es dedica a desenvolupar el vincle de Tàpies més enllà de la causa catalanista. En primer lloc, s’hi presenta la connexió amb el socialisme i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), per al qual va crear l’obra PSUC XL Aniversari, un emblema de la formació política que l’artista va fer per celebrar els 40 anys de trajectòria del partit. També hi ha lloc per a l’exhibició, sota el cant de “La Internacional”, de diverses portades de revistes del moment que va dissenyar l’artista, així com cartells d’homenatges com el que es va retre al poeta Miquel Martí i Pol.

En la línia de vehicular la lluita política a través de l’art, Tàpies va solidaritzar-se contra la repressió en països com Xile i l’Uruguai, contra l’apartheid a Sud-àfrica i a favor de la pau durant la guerra dels Balcans, entre moltes altres causes. Exemple d’aquestes mostres de suport són els diversos cartells que l’artista va fer públics i que avui es poden veure al Museu d’Història de Catalunya. En àmbits com el climàtic, Tàpies també va participar en manifestacions ecologistes per a la salvaguarda del Montseny i en campanyes en contra de la implantació de centrals nuclears. 

Tocar l’obra de Tàpies

Una de les apostes d’aquesta exposició al Museu d’Història de Catalunya és la de l’accessibilitat, tal com regeix el Pla d’accessibilitat de l’equipament, que segueix les passes del Codi d’accessibilitat de Catalunya, el qual es va aprovar el novembre del 2023. Ho apuntava el director del museu, Jordi Principal, en una entrevista a CRÍTIC: “Hem estat avançant força i és una de les nostres prioritats perquè sigui un museu sense barreres, per a tothom, perquè tothom s’hi pugui sentir còmode”. 

Taula tàctil amb una obra de Tàpies en braille i audiodescripció / PEP HERRERO (MHC)

En aquesta línia, la mostra inclou taules tàctils per a cadascun dels àmbits que la configuren: en total, hi ha sis taules que reprodueixen cartells i pintures de Tàpies en relleu i braille i que van acompanyats d’unes audioguies que guien l’experiència als usuaris i donen context a l’obra, que també estan transcrites perquè les persones amb dificultats auditives les puguin seguir. Totes aquestes taules estan senyalitzades a terra amb punts podotàctils. Per exemple, una d’aquestes taules mostra el cartell que va fer Tàpies l’any 1976 per commemorar el cinquè aniversari de la fundació de l’Assemblea de Catalunya, del dia 7 de novembre. El guiatge auditiu explica com es pot “resseguir el traç poderós que forma el número 7 al bell mig del cartell, pintat amb tinta negra” i com “damunt la ratlla superior d’aquest número 7, hi ha les quatre barres de la senyera, que s’enlairen fins a l’extrem del cartell”. 

A més d’aquestes mesures d’accessibilitat, l’exposició disposa d’un espai lúdic on les persones visitants poden jugar amb el llenguatge gràfic i crear cartells de denúncia i defensa de causes tal com ho va fer Tàpies al llarg de tota la seva trajectòria artística i política. Un exemple més que la reivindicació i l’art poden estar unides i que són per a tothom qui vulgui endinsar-s’hi. 

Una mica d'impossible o m'ofego

Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que fem deu anys!

Subscriu-t'hi!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' i un llibre a escollir entre tres propostes

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies