21/02/2023 | 06:30
Assegurar que s’inverteixin els diners necessaris en educació. Aquest és l’objectiu de diverses entitats, entre les quals Comissions Obreres i la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), amb la iniciativa legislativa popular pel 6% a educació. L’aposta és que el Parlament aprovi una llei que obligui el Govern a fer-ho. I no només el Govern actual, sinó també els que puguin venir en les legislatures següents. El mínim obligatori d’inversió pública no seria una quantitat exacta, sinó una proporció de la riquesa del país: un 6% del producte interior brut (PIB). A Catalunya, cal recollir 50.000 signatures perquè els diputats estiguin obligats a debatre i votar aquest tipus d’iniciatives. La campanya per aconseguir-ho ja ha començat, amb la incògnita de com es posicionaran els diferents grups polítics si prospera.
Per què concretament el 6%? La xifra no és nova. La Llei d’educació de Catalunya (LEC), aprovada l’any 2009, deia explícitament que el Govern havia de “situar progressivament durant els propers vuit anys la despesa educativa a l’entorn, com a mínim, del 6%”. Però els anys següents a la Llei van estar marcats per les retallades, i es va caminar en direcció contrària. La Llei establia, en concret, que calia un augment d’inversió de 1.035 milions d’euros en els primers quatre anys d’aplicació. Però el cert és que, quan va arribar el 2013, la inversió s’havia reduït en una quantitat semblant: 1.195 milions d’euros.
Segons un estudi de les entitats impulsores, la inversió actual a Catalunya és d’un 3,82% del PIB
Amb aquests antecedents, la ILP pel 6% a educació vol blindar la inversió perquè la qualitat del sistema educatiu no depengui d’un canvi en la situació econòmica. Teresa Esperabé, secretària general de la Federació d’Educació de CCOO, recorda que molt sovint hi ha noves lleis educatives quan canvien els governs, i pensa que aquesta iniciativa pot establir una base de consens: “Volem un pacte entre tothom per establir un mínim en la inversió, governi qui governi i encara que hi hagi recessió”.
Alguns documents internacionals també posen la dada del 6% com a referència. És el cas de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), que a la seva declaració de París del 2021 instava els països a invertir suficientment en educació i assignar-hi, com a mínim, una quantitat entre el 4% i el 6% del PIB, en funció del seu grau de desenvolupament, o bé un mínim d’entre el 15% i el 20% de la despesa pública.
La inversió actual, lluny de complir i de la mitjana estatal
Segons un estudi de les entitats impulsores, la inversió actual a Catalunya és d’un 3,82% del PIB. Són dades del 2020, les últimes disponibles, ja que calen càlculs complexos per arribar-hi. No es tracta només del pressupost del Departament d’Educació, sinó de totes aquelles partides educatives de les diferents conselleries i administracions. S’hi compta des de la inversió d’un ajuntament a la llar d’infants fins a les universitats públiques, passant per l’educació en el lleure o la formació per a adults: “Mirem l’educació amb una visió holística”, remarca Teresa Esperabé; “volem que s’abastin totes les etapes perquè l’educació no és només allò que va de primer de primària a segon de batxillerat”.
Tanmateix, les divergències sobre què està inclòs i què no en aquest percentatge són motiu de discòrdia. De fet, el Govern presenta càlculs més optimistes. El mateix 2020, segons fonts del Departament d’Educació, s’hi invertia un 4,21%. Les diferències són degudes sobretot a una comptabilitat diferent de les aportacions de l’Estat. En qualsevol dels dos enfocaments, però, Catalunya queda lluny de l’objectiu marcat del 6%.
Un altre motiu que justifica aquesta iniciativa, segons les entitats impulsores, és que Catalunya es troba per sota de la mitjana estatal en aquesta inversió. Davant el 3,82% català, la inversió a Espanya se situaria més d’un punt per sobre, al 4,93%. “No és només Catalunya; a Madrid també hi ha desinversió. Justament són comunitats que tenen més riquesa que la mitjana i precisament per això hi haurien d’invertir més”, explica Teresa Esperabé. La representant sindical matisa que la despesa dels darrers anys “està millorant una mica”, però insisteix que “portem molt d’endarreriment” i que això ha creat “un pes que ha caigut en els professionals i les famílies”.
A preguntes de CRÍTIC, el Departament d’Educació no aclareix si aquesta diferència amb la mitjana estatal s’ha revertit en els darrers anys. El Govern, tanmateix, remarca en la resposta que als pressupostos del 2023 s’inclou un augment de l’11% en el pressupost de la conselleria, i que l’augment es notarà especialment en el reforç de l’educació dels zero als tres anys.
Per a Aina Tarabini, investigadora del Grup Interdisciplinari de Polítiques Educatives (GIPE) i del Grup Recerca en Globalització, Educació i Polítiques Socials (GEPS) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’infrafinançament del sistema educatiu català és clar en comparació amb la mitjana estatal i europea. Tarabini matisa, però, que no només cal augmentar la inversió en xifres globals, sinó també fer-ho amb una mirada d’equitat: “Els centres més desafavorits han de tenir més recursos humans, econòmics i materials“. L’experta en educació argumenta que “les possibilitats d’abandonar els estudis estan condicionades clarament per la classe i l’origen migratori”.
L’objectiu dels diners: des d’abaixar ràtios fins a garantir el menjador
Malgrat que la base de la Llei sigui només un percentatge, els impulsors defensen que tindrà un gran impacte en el dia a dia als centres educatius: “Quan es diu que no hi ha diners per a això, augmenta el fracàs escolar. L’abandonament escolar prematur és un dels grans deures pendents del país”, remarca Esperabé.
Es concreten els àmbits on caldria invertir més, com ara l’erradicació de la segregació escolar
Per garantir que aquesta nova llei serviria per a l’objectiu buscat, la redacció concreta 20 àmbits en què caldria invertir més. Entre les partides hi ha l’eliminació dels barracons, l’erradicació de la segregació escolar o el reforçament de la immersió lingüística. També s’hi proposa que es garanteixi que l’espai de menjador és universal i gratuït. La proposició de llei argumenta que “hi ha evidència de l’impacte que té l’accés als menjadors sobre el rendiment escolar en altres països”. Aina Tarabini considera que les administracions haurien de tenir en compte les demandes concretes dels centres: “Els recursos que arriben no sempre són els que es necessiten. Cal una política d’escolta del professorat”.
De totes aquestes carpetes, la redacció en destaca una com a prioritària: la reducció de ràtios. És a dir, que hi hagi menys alumnes per a cada professor, de manera que l’atenció pugui ser més individualitzada. També s’hi concreta que és especialment necessari aplicar-ho en els entorns que necessiten una atenció especial, com ara l’alumnat “en entorns rurals” o “amb necessitats educatives específiques”.
Sis mesos i 50.000 signatures al davant
La recollida de signatures començarà el dimarts 28 de febrer. Caldrà recollir-ne 50.000 abans que passin sis mesos. Des de la iniciativa es mostren optimistes: “Estem convençudes que ho superarem; ja hem demanat plecs per fer 75.000 signatures des d’un inici”, confia Esperabé.
Un cop es validin aquestes signatures, caldrà superar la tramitació parlamentària. En aquest punt, els diferents grups polítics poden fer esmenes per modificar, afegir o eliminar alguns punts del text. I, finalment, la votació. A preguntes d’aquest mitjà, el Departament d’Educació no ha desvelat quina serà la seva posició en el debat. El text de la mateixa proposició de llei especifica quins seran els passos següents si s’aprova, i quant temps poden trigar. La idea és crear els mecanismes per establir com fer-ho realitat i garantir que es compleix. En concret, el Govern tindrà 10 mesos per presentar un “pla nacional de finançament del sistema educatiu català”. Aquest pla, a més, haurà sorgit del treball d’un “consell assessor” on hi haurà representades institucions i agents del sistema educatiu. Després, caldrà fer-ne seguiment. El camí per aconseguir el 6% serà llarg.
